How Do People Balance Death against Lesser Burdens?
Aquest text és un capítol del llibre Advances in Experimental Political Philosophy, titulat "Com equilibra la gent la mort contra càrregues menors?" (originalment How Do People Balance Death against Lesser Burdens?), escrit per Veronika Luptakova i Alex Voorhoeve.
El capítol investiga empíricament les preferències morals del públic sobre la justícia distributiva en l'assignació de recursos sanitaris escassos, centrant-se en si els individus accepten l'agregació il·limitada dels beneficis de salut i la priorització per gravetat.
1. Objectiu i Metodologia
El Dilema Central: L'estudi se centra en situacions en què un decisor ha de triar entre salvar un primer grup de persones d'un dany individual major (més greu) o un segon grup, no menys nombrós, d'un dany individual menor. La pregunta crucial és si un nombre suficientment gran de beneficis menors (p. ex., curar la malaltia de les ungles, onicomicosi) pot superar un gran benefici (p. ex., salvar una vida).
Principis Dominants vs. Agregació Limitada:
- Els principis de priorització més comuns (utilitarisme, igualitarisme moderat, prioritarisme) solen ser totalment agregatius (un nombre il·limitat de danys menors pot superar un dany greu) i prioritzen per gravetat quan els grups són de la mateixa mida.
- Molts filòsofs han proposat principis d'agregació limitada (o no-agregativa) on un gran nombre de danys substancials (p. ex., paraplegia) poden superar una mort prematura, però cap nombre de danys molt menors (p. ex., fongs a les ungles) pot superar la prevenció d'una mort. Els Països Baixos han adoptat principis de priorització amb agregació limitada.
Metodologia d'Estudi:
- Es va utilitzar el mètode Person Trade-Off (PTO), que requereix que els participants triïn entre programes de tractament per a dos grups diferents de persones, variant la seva mida i/o la gravetat de la malaltia.
- La mostra va ser de 389 participants (N=389) escollits per ser raonablement representativa de la població del Regne Unit.
- Es van presentar dos escenaris de tria:
- Vides vs. Ungles (Lives vs. Nails): Comparant la cura d'una malaltia fatal autoimmunitària (molt severa) amb la cura d'una malaltia de les ungles (molt lleu).
- Vides vs. Paraplegia (Lives vs. Paraplegia): Comparant la cura de la malaltia fatal amb la cura de la paraplegia (severa però no mortal).
- Abans de les decisions, es va demanar als participants que avaluessin la gravetat de les tres condicions. Els que no van ordenar la gravetat de les condicions tal com estava previst (Fatal > Paraplegia > Ungles) van ser exclosos de l'anàlisi.
- Comprovació del biaix de l'Status Quo: Es va realitzar un experiment incrustat (entre subjectes) assignant aleatòriament els participants a grups amb diferent informació sobre quins tractaments estaven "actualment coberts" pel sistema sanitari (control, coberta la menys severa, coberta la fatal) per comprovar si el status quo influenciava la propensió a l'agregació.
2. Resultats Clau
L'estudi va trobar un rebuig ampli i sorprenent dels principis de priorització d'ús comú.
A. Rebuig de la Priorització per Gravetat
La majoria dels participants (88% de la mostra) no van prendre decisions en plena conformitat amb els principis d'ús comú (priorització per gravetat i agregació il·limitada).
- Manca de Priorització per Gravetat: Un 44% dels subjectes van fer eleccions que s'allunyen clarament de la priorització per gravetat, fins i tot quan la diferència de gravetat era substancial.
- Això es manifesta principalment com a "refús d'equivalència" (equivalence refusals), on els participants indiquen que dos programes han de tenir la mateixa prioritat fins i tot quan curen el mateix nombre de persones amb condicions de diferent gravetat.
- Els refús d'equivalència eren molt més probables quan la diferència de gravetat era moderada/petita (39% en l'escenari Vides vs. Paraplegia) que quan era gran (6% en Vides vs. Ungles).
- Només una petita part de les respostes (al voltant del 56%) es pot racionalitzar amb els principis filosòfics enquestats (agregació il·limitada, leximin, o agregació limitada).
- Possibles Explicacions: Aquest rebuig és sorprenent. Un 20% dels subjectes que van donar respostes que cap dels principis enquestats pot acomodar s'alineaven amb una visió Taurekiana (on es permet donar prioritat a qualsevol dels dos grups si les diferències de dany estan dins d'un límit de preocupació especial per un mateix).
B. Rebuig de l'Agregació Il·limitada
La conjectura de filòsofs i decisors polítics holandesos sobre la impopularitat de l'agregació il·limitada va ser confirmada.
- Agregació Limitada Dominant: Dels participants que sí que van prioritzar per gravetat:
- 33% dels subjectes totals es van alinear amb les visions d'agregació limitada (que permeten l'agregació de danys substancials però rebutgen que un nombre il·limitat de danys menors superin una vida).
- Només el 10-12% dels subjectes totals es van alinear amb l'agregació il·limitada (com l'utilitarisme o el cost-efectivitat estàndard).
- Refús Fora d'Escala (Off-scale refusals): Aquests refús es produeixen quan els participants indiquen que el programa que cura la malaltia més severa ha de ser prioritzat sempre, independentment del nombre de persones que es curin de l'altra malaltia.
- Aquests refús van ser molt més probables quan la diferència de gravetat era gran (71% a Vides vs. Ungles) que quan era petita (13% a Vides vs. Paraplegia). Aquest patró dona suport a les visions d'agregació limitada.
C. Impacte de l'Status Quo
L'estudi va intentar determinar si la gent tenia biaix cap a allò que ja estava cobert pel sistema sanitari (biaix de l'status quo).
- Es va plantejar la hipòtesi que informar els participants que només la condició fatal estava coberta (un "anti-agregative nudge") augmentaria els refús fora d'escala, i que informar que només les condicions menys greus estaven cobertes (un "agregative nudge") els disminuiria.
- Resultat: L'efecte del status quo no es va trobar robust. Només informar que la condició fatal estava coberta va tenir un efecte inicialment significatiu (augmentant la probabilitat de refús fora d'escala), però aquest efecte va esdevenir estadísticament no significatiu un cop es van controlar per variables de confusió (covariables) i es van excloure aquells que no van entendre la comprovació de l'status quo.
3. Conclusions i Implicacions
Els resultats de l'estudi suggereixen que hi ha un pluralisme substancial en les visions del públic sobre la justícia distributiva en salut que va més enllà del debat tradicional entre utilitarisme i leximin. Un gran percentatge del públic (76%) no s'alinea amb el contínuum de principis que va des de l'utilitarisme al leximin.
- Legitimitat dels Principis: Atès que la legitimitat de les decisions de priorització depèn en part de l'acceptació pública, el rebuig generalitzat dels principis d'agregació il·limitada planteja dubtes sobre si la pràctica comuna d'utilitzar-los té prou legitimitat.
- Suport a l'Agregació Limitada: El fet que el 33% dels enquestats estiguessin a favor de l'agregació limitada dona suport a la idea que aquests principis (exemplificats per les polítiques holandeses) podrien obtenir un suport públic més ampli.
L'estudi insta a una major investigació empírica sobre la prevalença i estabilitat d'aquestes visions "heterodoxes" i a un escrutini filosòfic més gran dels mèrits dels principis de justícia que limiten la mesura en què la mort prematura pot ser superada per beneficis menors.
