Invertir en salut i benestar

Investing in Health and Wellbeing. When Prevention is Better than Cure

El llibre "Invertir en Salut i Benestar" (Segona Edició) de Christopher Dye, Professor d'Epidemiologia a la Universitat d'Oxford, aborda la qüestió central de per què les persones sovint trien arriscar-se a la malaltia i al tractament mèdic en lloc d'invertir per endavant en el seu benestar. El títol de la segona edició subratlla la idea de la prevenció com una inversió en salut, posant èmfasi tant en els beneficis de guanyar salut com en evitar pèrdues de salut.

El llibre s'estructura en nou capítols, que inclouen una introducció històrica, els principis que regeixen les decisions sobre salut i sis estudis de cas detallats.

Idees Centrals i Principis:

• El dilema "prevenció és millor que curació": Aquesta dita popular, tot i ser evident a primera vista, amaga una veritat més complexa. Una vida sana es valora no només per l'absència de malaltia sinó també per la capacitat de florir i prosperar. No obstant això, els beneficis de la bona salut tenen un cost, i aquest cost no sempre es considera que val la pena pagar.
• Salut com a actiu: El llibre proposa que la salut és una dotació, un actiu o una font de capital que requereix inversió i reposició contínua.
• Factors que desincentiven la prevenció: La prevenció sovint es "celebra en principi, però es resisteix en la pràctica" a causa de diversos factors:
  • Impacte emocional: Les estadístiques de població tenen menys impacte emocional que les històries personals ("vides identificades" versus "vides estadístiques").
  • Canvis de comportament a llarg termini: La prevenció requereix canvis de comportament duradors que es manifesten a llarg termini.
  • Interessos comercials: Els interessos comercials (per exemple, venda d'alcohol, tabac, begudes ensucrades) poden ser perjudicials per a la salut.
  • Creences personals, religioses o culturals: Els consells preventius poden anar en contra de les creences arrelades.
  • Riscos i incerteses: Una proporció de persones en risc que no emmalaltiran se sotmeten a una intervenció profilàctica amb un petit benefici mínim i alguns costos.
• Avaluació de l'amenaça (T): L'amenaça d'una malaltia o un problema de salut es pot quantificar com T = H × r × d, on H és la magnitud del perill (gravetat de la malaltia), r és la probabilitat o el risc que el perill es produeixi (entre 0 i 1), i d és el factor de descompte del temps, que valora menys les amenaces més distants. L'acció preventiva és més motivadora quan l'amenaça és "aviat, certa i impactant" (les "3S").
• Racionalitat en les eleccions: Les eleccions sobre la salut es basen no només en fets objectius sinó també en com són valorats subjectivament pels actors (ciutadans, governs, ONG, empreses). El llibre defensa un enfocament empíric i adaptatiu per a la inversió en salut, reconeixent que els valors són personals i les eleccions són racionals.

Assoliments Històrics i Context:

• Història de la prevenció (Capítol 1): La història de la promoció de la salut i la prevenció de malalties es remunta a mil·lennis, amb exemples que mostren una comprensió antiga de les causes ambientals de la malaltia i la seva prevenció.
  • Civilitzacions neolítiques (Europa, Àfrica del Nord, Orient Mitjà, Àsia del Sud, Amèrica Central) ja filtraven i bullien aigua, i construïen sistemes de gestió de residus.
  • Metges grecs (com Asclepiades de Bitínia) i societats hindús i xineses ja prenien seriosament la prevenció i el concepte d'equilibri humoral.
  • L'Edat d'Or Islàmica va expandir conceptes de prevenció, amb figures com Rhazes i Avicenna.
  • L'Edat Mitjana a Europa va veure la implementació de quarantenes durant les plagues.
  • Proverbis com "més val prevenir que curar" han evolucionat al llarg de la història, amb Benjamin Franklin quantificant-ho amb "una unça de prevenció val una lliura de curació".
  • Assoliments notables del segle XX inclouen la vacunació, la seguretat dels vehicles de motor, llocs de treball més segurs, control de malalties infeccioses, declivi de malalties cardiovasculars, aliments més segurs, reducció de la mortalitat materna i infantil, planificació familiar i fluoració de l'aigua.

Estudis de Cas (Capítols 3-8):

1. Atenció Preventiva: Un Somni Assequible? (Capítol 3):

   • La prevenció és econòmica en comparació amb els creixents costos del tractament mèdic.
   • Malgrat això, només un 2-4% de la despesa global en salut es destina a la prevenció i la salut pública.
   • La prevenció sovint es veu com una prioritat inferior al tractament de malalties agudes.
   • Es necessiten pressupostos protegits per a l'atenció preventiva que, a la llarga, redueixin la necessitat de tractaments mèdics.
   • Exemples d'èxit inclouen programes de vacunació internacionals i iniciatives nacionals com el fons de Salut Pública dels EUA o models comunitaris com el "Wigan Deal" al Regne Unit.

2. Epidèmies: Desastres Improbables (Capítol 4):

   • La prevenció d'epidèmies es basa en convertir riscos imprevisibles en previsibles.
   • La percepció del perill s'amplifica quan la malaltia és nova, canviant, incerta o incontrolable (per exemple, COVID-19, Ebola) en comparació amb malalties endèmiques.
   • La declaració d'una Emergència de Salut Pública d'Interès Internacional (PHEIC) pot catalitzar l'acció.
   • Les estratègies inclouen sistemes de vigilància per a la detecció primerenca i la resposta ràpida a qualsevol amenaça emergent (prevenció secundària).
   • La cooperació internacional i el lliure intercanvi de dades (com amb GISAID) i tecnologies (com les plataformes de vacunes) són crucials.

3. Infeccions Endèmiques: Maneres Normals de Morir (Capítol 5):

   • Malalties endèmiques com la tuberculosi (TB), tot i matar milions anualment, rarament es perceben com emergències a causa de la seva familiaritat.
   • Per a la TB, el tractament curatiu és la millor forma de prevenció, ja que interromp la transmissió a més de salvar vides.
   • L'augment de casos resistents a múltiples fàrmacs (MDR-TB, XDR-TB) va redefinir la TB com una amenaça per a la seguretat sanitària mundial.
   • La integració del control de la TB amb l'atenció primària de salut i amb programes per a altres condicions (VIH/SIDA, diabetis, malnutrició) pot augmentar-ne l'efectivitat.

4. Malalties Cròniques: El Pes de l'Elecció (Capítol 6):

   • La prevenció de malalties cròniques (per exemple, malalties cardiovasculars, diabetis, càncers, malalties respiratòries) depèn de decisions a llarg termini.
   • Els governs tenen mecanismes potents (impostos, regulacions, subsidis) per influir en els comportaments no saludables (tabac, sucre, alcohol).
   • El debat sobre l'estat "cangur" (nanny state) versus la llibertat individual és central.
   • L'augment d'impostos sobre el tabac ha demostrat ser una de les eines més efectives per reduir el consum i la mortalitat associada.
   • Les "nudges" (impulsos) conductuals poden fomentar comportaments més saludables, però no són una solució universal.

5. Sanejament: La Cultura de les Conveniències (Capítol 7):

   • El sanejament, considerat un dels avenços mèdics més grans, no només beneficia la salut, sinó també la conveniència, la dignitat, la privacitat i la seguretat personal.
   • La falta d'accés a un sanejament segur afecta milers de milions de persones.
   • L'èxit requereix la cooperació entre proveïdors i usuaris, amb solucions adaptades localment (com el "co-producció") i lideratge nacional.
   • Els beneficis econòmics del sanejament van més enllà de la salut, incloent-hi agricultura (reutilització de nutrients), energia (biocombustibles), educació i protecció ambiental.

6. Canvi Climàtic: Un Preu Saludable pel Carboni (Capítol 8):

   • El canvi climàtic és una amenaça existencial causada principalment per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per la crema de combustibles fòssils.
   • La mitigació (prevenció primària) busca reduir les emissions de GEH, amb un focus en el preu del carboni (impostos, sistemes de comerç d'emissions).
   • La salut pot contribuir a les decisions sobre el preu del carboni, ja que la reducció de la contaminació atmosfèrica té beneficis immediats per a la salut (co-beneficis).
   • L'adaptació (prevenció secundària) es fa cada vegada més necessària per protegir vides i mitjans de vida davant de fenòmens inevitables com sequeres, inundacions i temperatures extremes.
   • La incertesa i la falta de cooperació internacional dificulten l'acció eficaç.

Conclusions (Capítol 9):

• El llibre sintetitza les lliçons dels estudis de cas, emfatitzant que la inversió en la protecció de la salut com a actiu és més probable quan es pot evitar un perill d'alt risc i alt valor de manera ràpida, amb certesa i a un cost relativament baix.
• Les eleccions de salut són complexes i estan influenciades per costos, riscos, perills, temps, benestar i escala.
• La prevenció es considera generalment assequible i de gran valor en comparació amb els costos creixents del tractament mèdic.
• El repte persistent és fer una "futur positiu" en salut, superant els obstacles que impedeixen la inversió a llarg termini i la col·laboració intersectorial.

En resum, "Invertir en Salut i Benestar" detalla les raons per les quals la prevenció de malalties i la promoció de la salut són un "somni assequible" que, tot i ser "celebrat en principi, resistit en la pràctica", pot ser aconseguit mitjançant la comprensió dels incentius que guien les eleccions humanes i l'aplicació de solucions eficients, tecnològiques, basades en mètriques i en col·laboracions.