Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya
Quan tothom ja estava pensant en les vacances, ara fa un mes es va publicar una estadística llargament esperada, l'Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya. Dic llargament esperada perquè des de feia 5 anys no teníem dades del que estava passant, que vol dir no saber estadísticament què succeeix amb dues terceres parts dels recursos. Avui vull referir-me sobretot a productivitat i treball a l'àmbit dels hospitals d'aguts finançats públicament per comprendre que passava abans de la pandèmia (2018) i què ha passat després (2023) amb les darreres dades disponibles.
En primer lloc cal esmentar que la mesura de l'activitat es realitza a l'informe amb la Unitat de Mesura Assistencial que és defineix així (p.44):
UMA = {[(altes + intervencions CMA) × 1] + (0,0266 × visites totals) + (0,0472 × urgències) + (0,0796 × resta d’intervencions sense ingrés) + (0,0907 × sessions a l’hospital de dia)}
L'estimació per a 2023 és la següent: Component d'Altes: (698.425 altes) × 1 = 698.425 , Component de Visites: 0,0266 × 16.068.377 visites = 427.420,83, Component d'Urgències: 0,0472 × 4.117.684 urgències = 194.354,68, Component resta intervencions sense ingrés 0,0796 × 0 intervencions = 0, Component d'Hospital de dia: 0,0907 × 1.480.250 sessions = 134.258,68. Finalment, sumem tots els components per obtenir el total d'UMA: 698.425 + 427.420,83 + 194.354,68 + 0 + 134.258,68 = 1.454.459,19 UMA.
Doncs bé, miro l'informe i a la taula 7 pàgina 17 la xifra diu UMA=355.606 . La diferència és notable i m'ha obligat a repassar-ho de dalt a baix. I si mirem què passava el 2018, l'informe d'aquell any diu UMA= 1.594.694. Per tant la primera conclusió és clara, els números ballen i no mostren cap coherència que pugui permetre comparar-los. L'estimació que he fet sembla plausible i ofereix una primera observació elemental: cinc anys després l'activitat ha disminuït un 8,7%. I això ha passat al mateix temps que la població augmentava un 4,8%.
La segona qüestió rellevant a revisar és què ha passat amb les persones. El 2023 hi havia 83.878 persones (dada ajustada a 40h), personal sanitari 66.645 i no sanitari 17.233. L'any 2018 a l'informe es diu que hi havia 63.909 persones, personal sanitari 50.581 i no sanitari 13.327. Resum: el personal ha crescut en cinc anys en un 31,2%, el personal sanitari en un 31,7% i el no sanitari en un 29,3%. Aquestes són unes xifres descomunals si alhora les comparem amb el que ha aportat aquest augment de personal: una disminució de l'activitat notable.
Tot això ens porta a introduir una mesura de la productivitat. La UMA per persona va ser el 2023 de 17,34 i la del personal sanitari 21,82. L'any 2018 la UMA per persona estava a 23,53 i la del personal sanitari a 30,07 (p.35 de l'informe d'aquell any). Resum: en cinc anys s'ha produït una disminució del 26,3% de la productivitat del personal, i del 27,4% del personal sanitari.
Tot plegat representa una suma de disbarats, fruit de decisions preses sense fonament, i de les quals ningú s'en fa, ni s'en farà responsable malauradament. Tot plegat s'ha fet amb recursos públics, que vol dir els impostos de tots els ciutadans, i és a ells a qui la política i la gestió pública hauria de donar una resposta. Perquè és a la ciutadania que veu limitat l'accés i que no entén que aplicant més recursos no s'obtinguin més resultats. I convé recordar que entre 2018 i 2023 la despesa pública sanitària va créixer un 46% (!!!).
I avui podem dir que un govern sense pressupost aprovat, ja ha augmentat els recursos disponibles per a sanitat en un 23% des del mes de gener de 2025. I no passa absolutament res. O potser si, que estem observant com la democràcia es va apagant i ningú és capaç d'aturar-ho. Si un govern no té pressupost, vol dir que no té suport per establir prioritats i cal capgirar la situació. Altrament sembla que el camí cap a la democràcia autoritària esdevé imparable.
Stefan Zweig a El món d'ahir es lamentava de que ell va ser testimoni del que estava succeïnt després de la gran guerra i la seva generació no va ser capaç de dir prou, i va ser massa tard. Convindria no replicar-ho.
PS. Aquí trobareu la llista de disbarats. Al 26 ja apuntava la qüestió que tracto avui amb més detall.
PS. Aquest escrit està fonamentat amb dades públiques accessibles, el seu tractament pot contenir algun error, som humans. Si el trobo, el corregiré. I fora bo que el Departament fes el mateix amb el seu informe.
