Rresum del llibre amb IA.
El llibre "El lado oculto de la farmacia: Las medias verdades y mentiras que se esconden entre sus estanterías", escrit per la Dra. Esther Samper i publicat per Editorial Planeta el 2022, és una defensa contundent del pacient davant la multitud de productes que es poden trobar a les farmàcies i que, segons l'autora, no cuiden realment la nostra salut. L'objectiu principal de Samper és il·luminar, a la llum de la ciència, aquest "costat fosc de la farmàcia" per tal que les decisions del consumidor siguin informades i lliures, i no preses a cegues o per desinformació.
L'obra es presenta com una eina verídica per conèixer els productes sense eficàcia demostrada i les pseudoteràpies que es venen en aquests establiments, als quals se'ls suposa rigor científic, però que sovint no el tenen. La Dra. Samper aclareix que el llibre no és un atac generalitzat a les farmàcies o al col·lectiu farmacèutic, sinó una denúncia dels productes que comprometen la reputació de les oficines de farmàcia perquè no han demostrat cap benefici en assajos clínics o no ofereixen garanties per a les indicacions que publiciten, venent-se a través de l'engany o la desinformació. La responsabilitat de la venda d'aquests productes és compartida per autoritats sanitàries, legisladors, polítics, científics, metges, farmacèutics i empreses del sector. L'autora declara no tenir cap conflicte d'interessos que pugui afectar el contingut de l'obra, ja que totes les seves fonts d'ingressos són alienes al món de la farmàcia i productes de salut.
El llibre s'estructura en sis parts principals:
Part I. Del «¡A mí me funciona!» a la verdadera eficacia de los tratamientos Aquesta secció introdueix un concepte fonamental: la distinció entre eficàcia i efectivitat. L'eficàcia clínica es refereix al benefici d'un tractament en condicions controlades d'assaig clínic, mentre que l'efectivitat és el benefici en el món real, després de la comercialització. L'autora argumenta que la frase "¡A mí me funciona!" és enganyosa en el camp de la salut, ja que l'experiència personal és una guia poc fiable per determinar la veritable efectivitat d'un tractament.
Es detallen les raons per les quals l'experiència personal ens enganya:
- La il·lusió de la causalitat: El cervell tendeix a relacionar esdeveniments que ocorren en seqüència com a causa-efecte, ignorant altres factors.
- La remissió natural o espontània de les malalties: Un percentatge significatiu de malalties es curen per si mateixes gràcies a la capacitat del cos humà (per exemple, la grip dura "set dies amb medicació i una setmana sense res").
- La regressió a la mitjana: Les persones busquen tractament quan els símptomes són més aguts, però moltes malalties tendeixen a millorar naturalment amb el temps.
- Els canvis de comportament o l'augment del suport familiar i social: L'inici d'un tractament pot coincidir amb millores en l'estil de vida o suport social que contribueixen a la recuperació.
- L'efecte placebo: Una substància o intervenció sense efecte farmacològic pot generar una millora en la salut si la persona espera beneficis. Aquest efecte pot ser potent, especialment en símptomes com el dolor. S'ha observat en nadons, nens i mascotes.
- L'autoengany (pur i dur): Les persones poden estar convençudes que milloren, fins i tot quan els marcadors objectius indiquen el contrari, mostrant una gran capacitat per ignorar la realitat i dipositar "fe cega" en tractaments inútils. Un estudi sobre la calvície és un exemple d'això.
Per saber si un tractament és eficaç, el llibre destaca la importància de la Medicina Basada en l'Evidència (MBE) i els assaigs clínics rigorosos: sistematitzats, aleatoritzats i "a doble cec" (ni el pacient ni el metge saben si reben el tractament actiu o un placebo). Les revisions sistemàtiques o metaanàlisis de múltiples assaigs clínics són encara més fiables. Aquests estudis permeten comparar l'efecte d'un tractament amb un placebo i descartar altres factors de confusió com la remissió natural o l'autoengany. Es recomana consultar professionals sanitaris de confiança que defensin la MBE o bases de dades científiques per a informació fiable.
Part II. Homeopatía Aquesta secció comença amb la frase "Hecha la ley, hecha la trampa". Es destaca que, tot i que els medicaments convencionals estan subjectes a exigents requisits de qualitat, seguretat i eficàcia demostrada en assaigs clínics per part d'agències reguladores com l'AEMPS o l'EMA, els medicaments homeopàtics són una "excepció". Aquests últims estan exempts de demostrar eficàcia en assaigs clínics i de tenir un sistema de farmacovigilància, amb la seva seguretat pressuposada a la pràctica.
El llibre revela que, malgrat que gairebé totes les farmàcies a Espanya venen homeopatia, cap compost homeopàtic ha estat autoritzat per l'AEMPS ni té registre sanitari. Això és degut a que les autoritats sanitàries han "mirat cap a un altre costat durant dècades", permetent que els productes homeopàtics es venguin disfressats de fàrmacs. La legislació prohibeix les al·legacions terapèutiques sense base científica, però si no les inclouen, poden continuar venent-se com a "placebos privilegiats". Aquesta situació és qualificada d'"absurda i surrealista" i només s'explica des d'un punt de vista econòmic.
Afortunadament, des del "Plan para la protección de la salud frente a las pseudoterapias" (2018), la impunitat de l'homeopatia ha disminuït. L'AEMPS ha retirat milers de productes, i la majoria de laboratoris homeopàtics han renunciat a demostrar l'eficàcia dels seus productes, acollint-se a un procediment simplificat que exigeix incloure un missatge que indiqui la manca d'eficàcia terapèutica en els seus envasos. Dels milers de productes, només una dotzena van intentar el procés de reconeixement d'utilitat, i set d'aquests ja han estat retirats. Malgrat això, molts productes homeopàtics encara insinúen indicacions terapèutiques il·legalment.
L'autora descriu el terme "medicament homeopàtic" com un oxímoron, ja que combina "medicament" (que requereix rigor científic) amb "homeopàtic" (un placebo que no el necessita). És un negoci molt lucratiu per a la indústria perquè les "píndoles de sucre" tenen marges de benefici molt elevats i la inversió en R+D és "irrisòria". Boiron, el fabricant més gran, destina molt més a màrqueting que a R+D.
A nivell global, diversos països (França, Regne Unit, Estats Units) han pres mesures contra l'homeopatia. A Espanya, ha desaparegut de les aules universitàries des del curs 2018-2019, i moltes institucions mèdiques i farmacèutiques que abans eren tolerants ara la critiquen o han eliminat les seves seccions d'homeopatia. Malgrat això, molts col·legis de metges i farmacèutics segueixen tolerant o fins i tot promocionant pseudoteràpies entre els seus col·legiats, per corporativisme i interessos econòmics. Les vendes de productes homeopàtics han disminuït dràsticament en els últims anys.
El llibre aprofundeix en els principis de l'homeopatia i la seva contradicció amb la ciència:
- La malaltia és un desequilibri de la "força vital": Un concepte filosòfic sense cap demostració ni detecció científica.
- La llei dels infinitesimals: Com més diluïda una substància, més potent és el seu efecte. Això contradiu la farmacologia, ja que la majoria de compostos homeopàtics no contenen "literalment res o gairebé res" de la substància original, només excipients com sacarosa o lactosa. La teoria de la "memòria de l'aigua" és la justificació per a la seva suposada eficàcia, una idea "rocambolesca" i sense base científica. S'han realitzat "suïcidis col·lectius" amb productes homeopàtics, sense més efecte que l'augment de glucosa per l'azucre.
- La llei de la similitud o dels semblants ("lo similar cura lo similar"): Una substància que a dosis normals provoca uns símptomes pot curar-los a dosis infinitesimals. Aquest principi no té validesa en la medicina moderna.
L'autora afirma que si l'homeopatia funcionés realment, la medicina l'abraçaria, però no s'ha observat cap efecte actiu més enllà del placebo en assaigs clínics rigorosos. L'homeopatia és "molt segura" per la manca de principis actius, per això els laboratoris no l'indiquen per a problemes greus, sinó per a símptomes o malalties lleus que remeten de forma natural, confiant en l'efecte placebo o l'autoengany. Hi ha premis econòmics (com el de James Randi) per a qui demostri la seva eficàcia sota condicions controlades, però romanen sense guanyador. Algunes excepcions de productes venuts com homeopàtics que podrien tenir alguna eficàcia contenen en realitat substàncies de plantes poc diluïdes.
Es detalla el naixement de l'homeopatia a finals del segle XVIII amb el metge alemany Samuel Hahnemann, qui, desil·lusionat amb les pràctiques mèdiques de l'època (com les sagnies), va desenvolupar l'homeopatia basant-se en una errònia interpretació de la seva pròpia reacció al·lèrgica a l'escorça de quina. Hahnemann oferia "placebos inofensius i inútils" en una època on la medicina era sovint més perjudicial que beneficiosa. Avui dia, l'homeopatia "no té absolutament cap sentit" i la seva continuïtat s'explica per la fal·làcia de la tradició.
El procés de fabricació homeopàtica implica la selecció de matèries primeres, la creació d'una "tintura mare", i una sèrie de dilucions i agitacions vigoroses (sucusió) amb l'afirmació que l'agitació transmet l'efecte curatiu a l'aigua tot i que la substància original ja no hi sigui. Es citen exemples de productes homeopàtics absurdos venuts en farmàcies:
- Apis mellifica 30 CH: A partir d'una abella sencera, diluïda fins a la inexistència de molècules, publicitada per picades, cremades, etc., sense evidència científica.
- Yersin serum 30 CH (pestinum): Fet amb la bacteri de la pesta (Yersinia pestis) injectada en un ocell i diluïda infinitesimalment, sense molècules originals, sense evidència.
- Oscillococcinum 200 K: Un dels productes estrella de Boiron. Fabricat a partir d'una bacteri que no existeix, l'Oscillococcinum, suposadament observada per un metge francès el 1918 i relacionada amb el cor i el fetge de l'ànec de Barbaria. La seva dilució extrema (200 K) fa que sigui pràcticament impossible trobar una molècula original, requerint un volum d'universos descomunal. A partir d'un sol ànec, es pot garantir la producció mundial d'Oscillococcinum per a tota la humanitat durant milions d'anys, convertint-lo en el "sucre més car del món". No hi ha evidència científica més enllà del placebo.
Les conseqüències de l'homeopatia no són gracioses, ja que moltes persones han posat la seva salut en risc o han mort per confiar-hi. Tot i la suposada innocuïtat (degut a la dilució), hi ha efectes adversos rars, principalment reaccions al·lèrgiques a excipients o intoxicacions per metalls pesants o substàncies tòxiques degudes a males pràctiques de fabricació. El major perill és quan l'homeopatia substitueix el tractament mèdic convencional. S'han documentat milers de casos de morts o perjudicis greus per aquesta raó, en malalties com l'asma, càncer o otitis bacteriana. Les víctimes sovint no eren suïcides, sinó persones enganyades per la desinformació i la tolerància social cap a l'homeopatia.
Part III. Medicamentos El llibre destaca que els medicaments aprovats per les agències reguladores són, de lluny, els productes més fiables que es troben a les farmàcies, sotmesos a un alt nivell d'exigència en termes de qualitat, seguretat i eficàcia. No obstant això, es reconeix que el mercat farmacèutic no és "immaculat". Existeixen els anomenats "medicaments dinosaures", aprovats fa dècades amb requisits menys estrictes que els actuals, que han romàs al mercat tot i que la seva eficàcia real pugui ser dubtosa o nul·la (com la d'un placebo), i sense interès per part de les farmacèutiques per reavaluar-los.
El llibre també assenyala que, de vegades, fàrmacs que inicialment prometen en assaigs clínics resulten decebedors en el món real a causa d'efectes adversos no detectats prèviament o ocultats deliberadament, o perquè estudis independents posteriors revelen una menor eficàcia. Entre les males pràctiques en assaigs clínics, es destaca:
- Mostres de pacients "ideals": Selecció de participants que maximitzin els resultats positius.
- Resultats centrats en paràmetres biològics: Ignorant paràmetres clínics més rellevants (supervivència, qualitat de vida).
- Biaix de publicació (o publicació selectiva): Un percentatge considerable d'assaigs amb resultats negatius no es publiquen, distorsionant la percepció de l'eficàcia i seguretat dels medicaments. Això és més freqüent en assaigs finançats per la indústria.
- Ocultació de dades o selecció de resultats més favorables: "Maquillatge" de resultats o "frau científic", incloent l'ocultació de suïcidis en assaigs d'antidepressius.
- Difusió d'informació científica enganyosa: Màrqueting disfressat de ciència, amb afirmacions no basades en l'evidència.
- Suborns i corrupció: Farmacèutiques pagant a metges per promocionar els seus fàrmacs, fins i tot per a indicacions no aprovades.
Es defensa la necessitat de promoure assaigs clínics públics i independents per reavaluar la seguretat i efectivitat dels fàrmacs ja comercialitzats.
El llibre analitza quatre grups de medicaments amb eficàcia dubtosa o nul·la:
- Condroprotectors (SYSADOA): Suposadament protegeixen el cartílag articular en l'artrosi i alleugen el dolor. Malgrat ser finançats públicament a Espanya, molts estudis independents mostren que actuen com a placebos, amb beneficis clínics ínfims o nuls. El cartílag no es regenera, i aportar molècules com la glucosamina és inútil si les cèl·lules responsables de reparar-lo estan danyades. La decisió del Ministeri de Sanitat de deixar de finançar-los (suspès cautelarment) ha provocat intenses campanyes mediàtiques per part de farmacèutiques i fundacions amb interessos econòmics. Molts altres països ja els consideren complements dietètics sense eficàcia demostrada o han retirat el seu finançament.
- Fàrmacs per a grips i refredats: Tot i ser malalties molt comunes, no existeix cap medicament que curi la grip o el refredat. L'autora afirma que una grip "dura set dies sense medicaments i una setmana amb ells". Els medicaments actuals només poden alleujar alguns símptomes. Milions d'euros es gasten anualment en productes inútils, sovint publicitats de forma enganyosa. Es destaquen tres grups:
- Mucolítics-expectorants (per als mocs): Fàrmacs com N-acetilcisteïna (Fluimucil) o ambroxol (Mucosan). Es venen per fluidificar i expulsar mocs, però no hi ha proves concloents de la seva eficàcia en humans per a grips i refredats, i poden tenir efectes adversos. Es recomana la hidratació amb aigua o irrigació nasal amb solució salina.
- Antitusígens (per a la tos): Jarbets com dextrometorfan o codeïna. La tos és un mecanisme de defensa, i la majoria d'aquests medicaments no han demostrat superioritat respecte al placebo en nens. El Vicks VapoRub només provoca una falsa sensació de respirar millor. Es desaconsella el seu ús en menors de dos anys per efectes adversos greus. La codeïna té restriccions importants d'ús.
- Descongestionants (per a la congestió nasal): Com la fenilefrina o pseudoefedrina. Els tòpics són eficaços per hores, però amb risc d'efecte rebot (rinitis medicamentosa) si s'usen excessivament. La fenilefrina en molts anticatarals no té concentració suficient per a cap efecte. La congestió nasal és benigna i passa sola, i els beneficis d'aquests fàrmacs són dubtosos i amb possibles efectes adversos.
- Tovalloletes antibiòtiques contra l'acne (Eridosis): S'ha produït una polèmica per la seva promoció per part d'influencers, com si fossin cosmètics. Són un medicament amb eritromicina que requereix recepta mèdica i la seva publicitat està prohibida. El seu ús injustificat potencia les resistències bacterianes, un problema de salut pública molt greu. Les farmàcies sovint les venen sense recepta. La Dra. Samper argumenta que els metges no haurien de receptar Eridosis per a l'acne en monoterapia (sense altres fàrmacs) perquè la seva eficàcia és dubtosa o nul·la i ha contribuït a l'alta resistència bacteriana (C. acnes).
- Antidepressius: La depressió afecta a milions, però el seu mecanisme és "desconegut". La hipòtesi del desequilibri de neurotransmissors (promoguda per farmacèutiques com Eli Lilly i Pfizer) és una simplificació sense evidència científica sòlida. L'augment del consum d'antidepressius a Espanya es deu en part a la seva prescripció excessiva en atenció primària (sovint off-label o per a sofriments normals medicalitzats), i a la manca de psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública. Els antidepressius no són la primera opció per a depressions lleus i el seu ús és controvertit en moderades, malgrat que la majoria de casos són lleus o moderats. Poden ser útils en depressions greus (aproximadament un 20% de benefici addicional respecte al placebo), però no obren miracles i tenen efectes adversos.
Part IV. Plantas medicinales La medicina ha utilitzat plantes des dels seus orígens, però avui dia la medicina moderna prefereix els medicaments amb principis actius aïllats per la seva major seguretat, precisió i qualitat. Es desmenteixen diversos mites sobre les plantes medicinals:
- "Són inofensives perquè són naturals": Fals. Contenen molècules actives i poden causar efectes adversos importants, incloses interaccions amb medicaments.
- "Es diuen així perquè han demostrat els seus beneficis terapèutics": Fals. Legalment, la seva definició es basa en la "llarga tradició d'ús", no en l'evidència científica. Els medicaments tradicionals a base de plantes no necessiten estudis d'eficàcia, només proves d'ús durant un mínim de trenta anys.
- "Per tractar una dolència, només importen el tipus de planta i la forma de preparació": Fals. La dosi del principi actiu és fonamental, i en les preparacions tradicionals és impossible conèixer la concentració exacta o dosificar correctament.
- "No hi ha interès en realitzar estudis clínics": Fals. Tot i que les empreses no tenen interès a invertir en assaigs clínics per la falta de patentabilitat i el risc de no demostrar eficàcia, hi ha investigació finançada públicament.
El llibre examina l'evidència científica de plantes populars com l'equinàcia, l'àloe vera, la valeriana, la camamilla, el ginkgo biloba, el te verd, la lavanda, l'arrel de regalèssia, l'hipèric (herba de Sant Joan), el palmito americà i l'all, revelant que la majoria tenen una evidència limitada, contradictòria o nul·la per a les seves indicacions populars, i algunes presenten riscos o interaccions.
La picaresca en el negoci dels remeis vegetals és constant: farmàcies i parafarmàcies fan "declaracions molt positives o suggeridores" que vulneren la llei i la fisiopatologia elemental, atribuint propietats terapèutiques no demostrades a complements dietètics amb plantes. Molts medicaments a base de plantes no complien la legislació europea i van ser reclassificats com a complements dietètics amb una regulació més laxa.
Part V. Complementos dietéticos o nutricionales Els complements dietètics són un "calaix de sastre" de productes diversos. L'autora els anomena "timolents", ja que la major part del seu consum és innecessària i fruit de l'engany i la desinformació. La seva regulació és molt més laxa que la dels medicaments, ja que estan sota la legislació alimentària. Teòricament, només haurien de complementar la dieta en casos de dèficits nutricionals reals o necessitats especials (embaràs, esportistes d'elit, etc.), però mai substituir una dieta equilibrada.
Es desmunten diversos missatges enganyosos comuns en els complements dietètics:
- "Ajuda, reforça o potencia les teves defenses": L'autora considera el sistema immunitari "tergiversat i prostituït" pel màrqueting. En una persona sana, el sistema immunitari no necessita "ajuda" o "reforç", i els complements no tenen un efecte actiu sobre ell. Les "declaracions de propietats saludables" com "contribueix al funcionament normal del sistema immunitari" són obvietats nutricionals que s'exageren amb missatges il·legals com "potencia les defenses". La pandèmia de COVID-19 va veure un augment de la venda de complements que insinuaven protecció contra el virus, sense base científica, com el cas de Sesderma amb la lactoferrina.
- "Recarrega les teves energies i combat el cansament": El cansament és medicalitzat. Els complements que prometen "recuperar energies" o "combatre el cansament" són inútils en la majoria dels casos, ja que el cansament no sol ser per dèficits nutricionals en persones sanes, sinó per activitat intensa o malalties. Les afirmacions legals com "contribueix al metabolisme energètic normal" o "ajuda a disminuir el cansament i la fatiga" són també "perogrulladas nutricionales" que s'embelleixen amb paraules com "vitalitat" per atraure clients.
- "Reforça la teva concentració i la teva memòria": Les empreses publiciten complements per millorar el rendiment intel·lectual, però són inútils en persones sanes sense dèficits, ja que els problemes de concentració solen ser per manca de son, ansietat, etc..
- "Ajuda al cor": Els complements no poden afirmar que prevenen o tracten malalties cardiovasculars, però utilitzen il·lustracions subtils o frases vagues com "dóna suport a la salut del cor" per suggerir beneficis. L'evidència científica sobre els complements d'omega 3 en la prevenció de malalties cardiovasculars és limitada o contradictòria.
- "Alleuja l'acufen": El tinnitus (brunzits a les orelles) sovint no té cura i en el 75% dels casos desapareix sol. No hi ha medicaments amb eficàcia demostrada. Malgrat això, es venen complements que fan al·legacions il·legals i falses sobre la millora de la salut auditiva o el tinnitus.
- "Combat les malalties associades a l'envelliment i el càncer": Una dieta saludable amb antioxidants és beneficiosa. No obstant això, prendre suplements amb antioxidants si ja es té una dieta sana no aporta cap protecció addicional i, de fet, alguns estudis suggereixen que podria augmentar el risc de certs càncers (per exemple, vitamina E i càncer de pròstata, betacarotè i càncer de pulmó).
- "Enforteix el cabell i evita la seva caiguda": La caiguda del cabell sol ser fisiològica (calvície comuna). Els dèficits nutricionals que la causen són rars i solen tenir altres símptomes. No hi ha evidència científica que els complements combatin la caiguda del cabell sense dèficits. Els excessos de seleni o vitamina A poden causar caiguda.
- "Ajuda a perdre pes i cremar greixos": L'obesitat és un problema seriós sense solucions fàcils. Els complements tenen un paper "pràcticament irrellevant" en la pèrdua de pes, excepte algunes excepcions molt concretes (substitutius de menjars, glucomanà). Molts es publiciten il·legalment com a "cremagreixos". Alguns fins i tot es comercialitzen com a "productes sanitaris" per eludir la legislació més estricta d'aliments i medicaments.
El llibre denuncia la total impunitat amb què actuen moltes empreses de complements dietètics a Espanya, ja que les autoritats sanitàries sovint "miren cap a un altre costat" i les sancions són rares o tardanes.
Pel que fa als perills inadvertits dels complements, tot i que generalment es consideren segurs, hi ha riscos. A més de la negligència de fabricants que afegeixen intencionadament fàrmacs no declarats o contaminants, estudis suggereixen que el consum a llarg termini en població sana pot ser més perjudicial que beneficiós. Aquests productes no tenen l'obligació d'indicar efectes secundaris o contraindicacions a l'etiquetatge. S'han documentat casos greus de danys, hospitalitzacions i morts relacionades amb el seu consum, especialment amb suplements per guanyar múscul, perdre pes o potenciar la vitalitat, i per hipervitaminosis (excés de vitamines solubles en greix). El llibre destaca la mort d'una infermera a Espanya per intoxicació d'àcid lipoic (ALA), una substància sense eficàcia demostrada per a la pèrdua de pes.
L'AEMPS i l'Aecosan han publicat decàlegs per al consum responsable de complements, que inclouen no usar-los com a substituts de la dieta, desconfiar de "productes miracle", i informar al metge del seu ús. En definitiva, per a una persona sana sense necessitats nutricionals especials, els complements dietètics són una pèrdua de diners i no hi ha garanties que beneficiïn la salut, amb indicis que podrien perjudicar-la.
Part VI. Batiburrillo de productos de la farmacia Aquesta secció analitza productes diversos presents a les farmàcies que no encaixen en les categories anteriors, però que també són problemàtics:
- Gels hidroalcohòlics d'eficàcia desconeguda: Durant la pandèmia de COVID-19, molts gels comercialitzats com a "higienitzants" (cosmètics) no tenien l'eficàcia viricida demostrada ni l'autorització com a "biocides" (desinfectants). La majoria de la població desconeixia aquesta diferència crucial. Molts gels higienitzants no indicaven el percentatge d'alcohol o la seva concentració era insuficient per ser efectius. Les farmàcies, com a establiments sanitaris, van oferir gels sense garanties sanitàries mínimes.
- Repel·lents de mosquits sense eficàcia demostrada: Malgrat el perill dels mosquits com a transmissors de malalties (com la febre del Nil Occidental o el mosquit tigre a Espanya), diverses empreses comercialitzen productes ineficaços.
- Repel·lents per ultrasons: Tant dispositius com aplicacions mòbils són una "estafa" sense cap eficàcia demostrada científicament, basats en teories "peregrines" falses. Grans empreses com Chicco els comercialitzen i farmàcies els promocionen.
- Pulseres i braçalets repel·lents: Es divideixen en aromàtiques (simples ambientadors sense eficàcia) i amb número de registre (biocides amb substància activa). No obstant això, cap polsera biocida ha estat autoritzada com a repel·lent a Europa. Els estudis científics independents han demostrat el "fracàs estrepitós" d'aquestes polseres per repel·lir els mosquits, oferint una protecció mínima o nul·la més enllà de la zona d'aplicació. Malgrat això, es continuen venent a les farmàcies amb declaracions enganyoses.
Epíleg. Lee siempre la letra pequeña, por muy pequeña que sea L'autora conclou que molts productes a les farmàcies no compleixen el que prometen i es venen de forma enganyosa. Espera que el llibre contribueixi a la conscienciació i indignació, i a reduir la venda de productes enganyosos. Aconsella al lector llegir sempre la lletra petita dels productes, ja que conté la informació més important i la que pot evitar compres inútils. La frase final és "¡SALUD, CONOCIMIENTO Y PENSAMIENTO CRÍTICO!".
