What Went Wrong with Capitalism
El llibre "What Went Wrong with Capitalism" (Què va fallar amb el capitalisme) de Ruchir Sharma argumenta que els problemes del capitalisme actual no s'originen principalment en les fallades del mercat, sinó en els excessos governamentals i la seva intervenció constant. L'autor desafia la narrativa predominant que l'era Reagan va marcar un retrocés del "gran govern", mostrant que, de fet, el govern ha continuat creixent i expandint la seva influència en l'economia.
A continuació, un resum detallat del llibre:
1. La Història de l'Idil·li amb el Capitalisme i la Desil·lusió Inicial
- L'autor descriu el seu primer contacte amb el capitalisme a Singapur el 1985, on els ingressos mitjans augmentaven més d'un 10% anual sota un estat eficient i lleuger en impostos. Això contrastava amb l'estancament de l'Índia socialista de la seva joventut.
- Tot i admirar les reformes econòmiques de l'Índia el 1991, l'autor lamenta que el país no hagi concedit als seus ciutadans la mateixa llibertat econòmica que la llibertat política. L'Índia ha trigat més a desenvolupar-se a causa del seu "interès persistent per a un estat que promet massa i compleix poc".
2. La Veritable Història del "Gran Govern" (Part I: L'Ascens i Ascens del Gran Govern)
L'autor argumenta que el gran govern, tot i la retòrica contrària, mai no va encongir-se realment, sinó que es va expandir de manera contínua:
- Orígens històrics:
- La visió d'Alexander Hamilton d'un govern fort ancorat en un banc central i el deute públic finalment va prevaldre, tot i que de manera dispersa al segle XIX.
- La Guerra Civil va veure un augment significatiu de l'autoritat governamental per recaudar impostos i dirigir el capital.
- El moviment Progressista de principis del segle XX va legalitzar els impostos sobre la renda i va crear agències reguladores per trencar monopolis i combatre l'explotació laboral.
- La Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial:
- El "New Deal" de Franklin Delano Roosevelt va marcar un punt d'inflexió, amb el govern augmentant la despesa federal i actuant com a "agent de socors" i regulador.
- Es va crear la capacitat de la Reserva Federal (Fed) per fer préstecs d'emergència a una àmplia gamma d'empreses, una capacitat que es va usar agressivament el 2008 i el 2020.
- Tot i la crisi, aquesta època va veure una explosió de productivitat, un "gran salt endavant" marcat per una "destrucció creativa" intensa.
- La Segona Guerra Mundial va normalitzar la idea que el govern podia crear plena ocupació, codificant-la en la llei i la cultura política.
- L'Era Keynesiana i la Despesa Permanent:
- La filosofia de John Maynard Keynes, que proposava gastar en temps de crisi i estalviar en temps bons, es va transformar en una intervenció governamental constant.
- Les administracions posteriors a Eisenhower, incloent-hi Kennedy i Johnson, van iniciar una política de dèficits per estimular l'economia fins i tot en èpoques d'expansió.
- La "Revolució" de Reagan com a Evolució:
- Tot i la retòrica de "petit govern" de Reagan, la despesa governamental i el dèficit van seguir augmentant sota la seva administració, accelerant una "addicció al deute".
- Només sota Clinton es va observar un breu període de superàvit fiscal, que va ser l'excepció a la regla general de l'augment del deute públic.
- El "Bidenomics":
- La política econòmica de l'administració Biden el 2023 es va presentar com una "estratègia industrial americana moderna", amb el govern dirigint la inversió de capital mitjançant despesa, subsidis i barreres comercials, justificada per la competència amb la Xina.
- Aquesta tendència cap a un govern més gran s'observa també a Europa, amb països com França i Alemanya adoptant polítiques similars. L'autor es pregunta per què seguir l'exemple d'una Xina que està patint les conseqüències d'un estat cada vegada més gran.
- L'Estat Regulador:
- El volum de regulacions ha crescut exponencialment des del New Deal. El "Code of Federal Regulations" ha augmentat més de vuit vegades des dels anys 60.
- La "desregulació" sovint ha resultat en una "liberalització amb més regles", creant marcs més complexos i costosos per a les empreses, afavorint les grans corporacions amb més recursos per complir-les.
- Europa, a través de l'"Efecte Brussel·les", s'ha convertit en una "hegemonia reguladora global", imposant els seus estàndards estrictes a escala mundial.
- La "Socialització del Risc":
- La xarxa de seguretat governamental, originalment per als pobres, s'ha estès als mercats financers i als súper-rics, garantint que cap empresa "massa gran per caure" o fins i tot "massa petita per fallar" pugui col·lapsar.
- Això ha portat a una "addicció al deute" i a la idea que els dèficits "no importen", amb una resposta automàtica dels governs a cada crisi amb més despesa i endeutament.
3. Els Perills del Suport Constant (Part II: Els Perills del Suport Constant)
L'intervencionisme governamental ha generat diverses disfuncions:
- La Proliferació d'Empreses Zombi:
- Aquestes empreses, que no generen prou beneficis per cobrir els seus pagaments d'interessos i es mantenen vives amb nous préstecs barats, van aparèixer primer al Japó als anys 90, però s'han estès per tot el món, incloent-hi els Estats Units i Europa.
- Les polítiques de "diners fàcils" i els rescats governamentals han alimentat el seu creixement, impedint la "destrucció creativa" i afectant negativament la productivitat.
- L'Ascens dels Oligopolis:
- La concentració de la indústria en menys empreses ha augmentat dràsticament des de l'any 2000. Les empreses dominants, en lloc d'innovar, prosperen gràcies als "diners fàcils" i al lobbying, sense pressió per invertir o millorar.
- Aquesta concentració frena la "destrucció creativa", desincentiva l'aparició de noves empreses i redueix la inversió en R+D, afectant la productivitat.
- La laxitud en l'aplicació de les lleis antimonopoli ha contribuït a aquest fenomen.
- La Paradoxa de la Productivitat:
- La productivitat (producció per treballador), clau per al progrés econòmic i l'augment dels salaris, ha disminuït bruscament a la majoria d'economies capitalistes des de mitjans dels anys 2000, malgrat els avenços tecnològics.
- L'autor suggereix que l'augment de les empreses zombis (explicant fins a la meitat de la desacceleració de la productivitat) i l'augment de la desigualtat d'ingressos (un terç addicional) són les causes principals.
- La "burocràcia rampant" tant en el govern com en les corporacions, impulsada per la regulació, també frena la productivitat.
- Desigualtat de Riquesa i Renda:
- Des dels anys 80, la riquesa i la renda s'han concentrat cada vegada més en l'1% superior, mentre que la classe mitjana i la meitat inferior han perdut quota o fins i tot han vist el seu patrimoni net caure per sota de zero.
- Això es deu en gran part a que els "diners fàcils" inflen el valor dels actius financers, majoritàriament propietat dels rics. La desigualtat creixent "genera un excedent d'estalvi dels rics, que pot empènyer una economia a una trampa de deute".
- La desigualtat també redueix la inversió en educació per a les famílies més pobres, perpetuant un cicle de menys mobilitat i productivitat.
4. El Camí cap a l'Equilibri (Part III: El Camí cap a l'Equilibri)
El llibre conclou amb una crida a un canvi de mentalitat i polítiques per restaurar la vitalitat del capitalisme:
- Models d'èxit:
- Suïssa: Un exemple d'economia d'alt ingrés amb un govern àgil, impostos baixos, fronteres obertes, alta riquesa i igualtat de distribució, que demostra que "es pot tenir una economia favorable a les empreses juntament amb la igualtat social si s'aconsegueix l'equilibri correcte".
- Taiwan: Un model d'ingrés mitjà amb un govern molt esvelt, baixa despesa pública, baixa taxa de funcionaris i una alta inversió en R+D, que ha esdevingut líder mundial en la fabricació de xips.
- Vietnam: Un exemple de "comunisme funcional" que ha implementat reformes doi moi (obertura, privatització, enfocament en l'exportació) que han generat un creixement ràpid i una reducció de la pobresa, tot i mantenir un règim autoritari.
- La Necessitat del "Passar per l'Experiència":
- El govern s'ha tornat "sobreprotector", evitant el dolor de les recessions amb rescats constants. Això és comparable a l'addicció als opioides; cal permetre un cert grau de "patiment" per al sanejament del sistema.
- La intervenció governamental inicialment pot promoure el creixement, però més enllà d'un cert punt, té rendiments decreixents i pot resultar corrosiva.
- Propostes de Reforma:
- Abandonar la idea de "sintonia fina" de l'economia com una màquina; veure-la com un "ecosistema natural".
- Els dèficits importen i condueixen a l'addicció al deute i a la reducció de la productivitat. Cal tornar a la disciplina fiscal, amb dèficits només en temps de crisi i superàvits en èpoques de recuperació, com va fer Suècia.
- Els rescats governamentals han de ser un "últim recurs" i no una resposta automàtica a cada problema.
- La creixent complexitat regulatòria, tot i que busca corregir fallades, sovint "redirecciona" els problemes en lloc de resoldre'ls, i els "diners fàcils" anul·len els efectes de les noves regles.
- L'objectiu principal ha de ser impulsar la productivitat, l'únic motor real de creixement a llarg termini.
- El Repte dels Estats Units:
- Tot i que els EUA segueixen sent un destí per als immigrants, la seva "excepcionalitat" econòmica s'està erosionant a causa de l'augment de la regulació i el deute.
- La complaença dels EUA respecte al seu deute, recolzant-se en l'estatus del dòlar com a moneda de reserva mundial, és un risc que ha destruït imperis en el passat.
- La classe dirigent dels EUA, tant de dretes com d'esquerres, sembla estar convergent cap a una mentalitat de "gran govern", sense diagnosticar correctament la causa dels mals del capitalisme.
En definitiva, Ruchir Sharma argumenta que el capitalisme s'ha desviat del seu camí perquè els governs i els bancs centrals han optat per una política de "diners fàcils" i "rescats constants", que ha alimentat l'addicció al deute, ha creat empreses zombis, ha afavorit els oligopolis i ha agreujat la desigualtat, tot això frenant la productivitat global i l'esperit de la "destrucció creativa".
