Pharma, big pharma (43)

The Valeant scandal. Inside the Enron of pharma

L'informe detalla el cas de Valeant Pharmaceuticals International, posteriorment reanomenada Bausch Health Companies, com un exemple destacat de frau comptable a la indústria farmacèutica, comparant-lo amb Enron.

Aquí teniu un resum detallat:

1. Ascens i caiguda de Valeant

• Ascens meteòric: Valeant va ser una de les accions amb millor rendiment als EUA durant els cinc anys fins a l'agost de 2015, amb un guany acumulat de gairebé el 1.800%, aspirant a ser l'empresa farmacèutica més gran d'Amèrica.
• Investigació i col·lapse: Al quart trimestre de 2015, la SEC va anunciar una investigació sobre les pràctiques comptables de la companyia, provocant una caiguda catastròfica del 90% en el preu de les accions, de la qual mai no s'ha recuperat.
• Càrrecs formals: La SEC va acusar formalment Valeant el juliol de 2020 per pràctiques comptables inadequades, i l'empresa no ha registrat beneficis des del 2018.
• Similituds amb Enron: Es compara freqüentment amb "l'Enron de la Farmàcia" per similituds com ser estimades per Wall Street, ser dirigides per antics consultors de McKinsey, reportar un creixement explosiu, utilitzar entitats arm's-length per falsejar ingressos i col·lapsar després de ser investigades per frau comptable, tot i que l'escala del frau no va ser comparable.

2. Detecció de Transparently.AI

• Advertències prèvies: Molts analistes i inversors es van sorprendre per la caiguda de Valeant, però el sistema Transparently va classificar constantment Valeant en el 5% al 15% inferior de totes les empreses a nivell mundial per la seva qualitat comptable durant la dècada anterior a la investigació de la SEC.
• Robustesa del sistema: La capacitat del sistema d'IA de Transparently per detectar manipulacions a Valeant és notable, considerant la dificultat d'analitzar financerament les empreses farmacèutiques a causa de factors com la gran dependència de R+D, la valoració subjectiva de fàrmacs, les diferències de preus entre jurisdiccions, els esquemes de preus complexos i la diversitat de canals de distribució.

3. Valeant sota Milan Panić (1959-2002)

• Orígens i lideratge: La companyia va ser fundada el 1959 com ICN Pharmaceuticals Corporation (ICN) per Milan Panić, un líder "colorista i enèrgic" que la va dirigir durant 42 anys, excepte un període en què va servir com a Primer Ministre de Iugoslàvia.
• Creixement i adquisicions: ICN va créixer a través de la investigació de fàrmacs i l'adquisició d'empreses farmacèutiques barates en àrees de nínxol, superant els 100 milions de dòlars en vendes a principis dels anys 70.
• Medicaments clau i controvèrsies inicials:
  • L-dopa: Aprovació el 1970 per a la malaltia de Parkinson, però l'acció va caure bruscament per efectes secundaris greus.
  • Ribavirin (Virazole): Sintetitzat el 1970, ICN va afirmar que seria eficaç contra un ampli espectre de virus. Tot i les dificultats d'aprovació per part de la FDA, degut a la complexitat dels antivirals. La patent d'un fàrmac sol durar 20 anys des de la creació, però el desenvolupament i l'aprovació poden consumir 10-12 anys, deixant només 8-10 anys de vida productiva.
• Primeres investigacions de la SEC (1977): La SEC va presentar una queixa contra ICN i Panić per violacions de la Llei de Borsa de Valors de 1934, al·legant manipulació de valors (incloent-hi ús d'informació privilegiada) i informes financers falsos mitjançant afirmacions de fàrmacs exagerades. Van acordar abstenir-se de futures violacions sense admetre cap delicte.
• Aprovació limitada de Ribavirin (1985): Finalment aprovat només per al virus respiratori sincitial (RSV), ICN va ser obligada a retirar un comunicat de premsa per afirmacions falses o enganyoses sobre l'eficàcia i la minimització dels efectes secundaris. Tot i això, ja el venien en països amb regulacions menys estrictes.
• Controvèrsies amb Ribavirin per a l'AIDS (1986-1989):
  • ICN va anunciar que el Virazole "podria retardar l'aparició de la SIDA".
  • Una oferta d'accions i bons de PaineWebber va provocar una pujada del 67% en l'acció, seguida de demandes per inflar el preu i investigacions de la SEC per ús d'informació privilegiada.
  • Panić també va ser demandat per l'IRS i per impagament de préstecs.
  • Finalment, ICN va abandonar els esforços d'aprovació per a la SIDA, va registrar una pèrdua de 82 milions de dòlars el 1989, però va atorgar augments salarials "monumentals" als seus directius, incloent-hi Panić.
• Acords legals: El 1991, ICN va pagar 600.000 dòlars per càrrecs de la FDA per tergiversar les propietats medicinals de ribavirin, i un acord amb la SEC. Una demanda col·lectiva es va resoldre el 1996 amb 14,5 milions de dòlars en danys.
• Política a Iugoslàvia: Panić va adquirir el 75% de Galenika Pharmaceutical i va expandir ICN a l'Europa de l'Est. Va servir com a Primer Ministre de Iugoslàvia (juliol 1992-març 1993), però va perdre les eleccions presidencials "manipulades" i el govern iugoslau va renegar dels pagaments, causant grans pèrdues a ICN, mentre Panić rebia un sou i una bonificació considerables com a CEO absent.
• Rebrot de Ribavirin per a l'Hepatitis C: Després de la seva aventura iugoslava, Panić va tornar a centrar-se en ribavirin per a l'Hepatitis C. La FDA va rebutjar l'aplicació d'ICN el novembre de 1994, una notícia material que la companyia va trigar tres mesos a revelar, provocant una caiguda del 41% en l'acció.
• Nou cas d'ús d'informació privilegiada: Panić va vendre 55.000 accions per 1,24 milions de dòlars l'endemà de la carta de rebuig de la FDA, provocant una altra investigació de la SEC i una demanda col·lectiva. ICN va realitzar una revisió interna que va exonerar Panić.
• Adquisicions de nínxol i èxits comercials: Tot i els problemes legals, ICN va continuar amb adquisicions de nínxol, arribant a vendes anuals superiors als 500 milions de dòlars el 1996 amb distribució en més de 60 països. Ribavirin, tot i estar aprovat només per a RSV als EUA, s'aprovava en més de 40 països per a diverses infeccions virals, representant el 10% de les vendes d'ICN i una part "molt més gran" dels beneficis per royalties.
• Més acords i la caiguda final de Panić: El 1997, la companyia va pagar 15 milions de dòlars per resoldre la demanda col·lectiva per la venda d'accions de Panić. El 1998, la SEC va abandonar la seva investigació per ús d'informació privilegiada, però va presentar una demanda civil per no revelar oportunament el rebuig de la FDA. El 2001, ICN es va declarar culpable d'un càrrec de frau de valors criminal i va pagar 5,6 milions de dòlars en multes. El 2002, la SEC va tancar la seva acció civil, amb ICN pagant un altre milió de dòlars i Panić 500.000 dòlars en sancions civils. Aquestes pèrdues legals van fer inevitable la seva destitució el 12 de juny de 2002. La companyia va canviar el seu nom a Valeant per distanciar-se de l'era Panić.
• Qualitat comptable sota Panić: Entre 1999 i 2003, el sistema Transparently va classificar ICN en el 5% inferior de les empreses del sector sanitari dels EUA per la qualitat i transparència comptable.
  • El 1999, ICN tenia una puntuació de risc de manipulació comptable del 77%, considerada "molt pobra" per una empresa d'aquella capitalització i sota investigació.
  • Es van detectar senyals d'alarma en 10 dels 14 grups de risc, incloent-hi senyals de creixement, capital circulant, crèdit i qualitat d'actius.
  • Les dades van mostrar patrons consistents amb esforços per inflar vendes i guanys, a més de signes de tensió financera.
  • Alertes principals (1999): Comptes a pagar molt allargats (dificultat de pagament), creixement d'actius molt superior al de vendes (adquisicions o disfressa de despeses operatives com inversió), qualitat d'actius sospitosa (grans intangibles, capitalització agressiva de despeses operatives), comptes a cobrar extremadament volàtils (manipulació de vendes), i preocupacions de crèdit (creixement de vendes anormalment feble en relació amb el creixement d'actius, baix palanquejament en relació amb la capitalització de mercat, despeses d'interessos volàtils, ús de finançament derivat car i dilutiu).
  • La puntuació de risc no es va dominar per factors típicament associats amb empreses farmacèutiques, sinó per mesures relacionades amb el reconeixement inadequat d'ingressos.

4. Valeant sota Michael Pearson (2008-2016)

• Nou enfocament estratègic: Després de la marxa de Panić, la companyia va canviar el nom a Valeant i es va centrar en la reducció de costos i adquisicions, principalment en dermatologia i cosmètica. La venda de la unitat de R+D va deixar la companyia sense una cartera de fàrmacs significativa.
• Pearson al capdavant (2008): Michael Pearson, un veterà de McKinsey i expert en adquisicions farmacèutiques, va ser nomenat CEO. Pearson creia que l'adquisició era l'únic camí segur per generar valor per a l'accionista, mentre que el desenvolupament de fàrmacs patentats era "una tonteria".
• Model de negoci basat en M&A: Valeant es va convertir en un "juggernaut" d'M&A, amb una "set insaciable" de negocis finançats amb deute i enginyeria financera complexa, reduint la despesa en R+D a només el 6% de les vendes (enfront del 18% de mitjana de la indústria).
  • Aquesta estratègia era insostenible, ja que les adquisicions rares vegades amortitzaven la inversió en menys de cinc anys, i requeria un creixement exponencial del deute per sostenir els guanys, a menys que Valeant pogués compensar la decadència dels preus dels fàrmacs que perdien la patent o "simplement mentís" sobre els seus guanys.
• Èxit inicial i la "bombolla": A finals de 2008, l'acció de Valeant es cotitzava a 9,65 dòlars; el juliol de 2015, va assolir un màxim de 236,10 dòlars, un retorn de més del 2.200%.
• Fusió inversa amb Biovail (2010): Biovail, la farmacèutica canadenca, va adquirir Valeant mitjançant una "inversió corporativa". Pearson va seguir sent CEO, l'entitat combinada va prendre el nom i l'estratègia de Valeant, però es va incorporar al Canadà, reduint la seva taxa impositiva efectiva del 35% al 15%. L'acord va augmentar el deute a llarg termini en 3.200 milions de dòlars.
  • L'historial fosc de Biovail: Biovail havia pagat 138 milions de dòlars el 2007 per resoldre una demanda per falsejar declaracions per inflar el preu de les accions, i el 2008 la SEC va acusar la companyia i els seus ex-executius de frau comptable. La col·laboració amb Biovail va ser un "enorme senyal d'alarma" sobre l'ètica de govern de Valeant.
• Estratègia de preus abusius: Pearson buscava empreses amb fàrmacs subestimats, sovint fàrmacs essencials per a malalties cròniques amb patents que encara no havien expirat.
  • A mesura que l'estratègia d'adquisicions es feia més difícil i els costos del deute augmentaven, els augments de preus es van fer més extrems. El 2014, la companyia va augmentar els preus de 62 fàrmacs una mitjana del 50%. L'any següent, 56 medicaments van tenir augments d'una mitjana del 65,6%, i alguns van superar el 500%.
  • El maig de 2015, el CFO va admetre que els augments de preus representaven al voltant del 80% del creixement dels ingressos.
• Escrutini regulador i polític: Aquestes pràctiques van cridar l'atenció de congressistes i fiscals. L'octubre de 2015, Valeant va ser citada per fiscals buscant detalls sobre programes d'assistència al pacient, preus de fàrmacs i pràctiques de distribució.
• La relació amb Philidor: El New York Times va revelar com Valeant utilitzava els seus vincles amb la farmàcia especialitzada Philidor per vendre medicaments convencionals. Més tard es va revelar que Valeant havia ajudat a establir, finançar i subvencionar Philidor, pagant 100 milions de dòlars per una opció de compra per 1 dòlar, convertint Philidor en una Entitat d'Interès Variable (VIE) controlada per Valeant, i els seus resultats ja estaven incorporats en els de Valeant.
• Caiguda de l'acció i Pearson's sortida: Entre l'agost de 2015 i el febrer de 2016, les accions de Valeant van perdre més del 60% del seu valor. El febrer de 2016, Valeant va revelar que estava sota investigació de la SEC, i el març, Pearson va anunciar la seva marxa, i la companyia va admetre problemes comptables i "conducta impròpia" per part d'alts executius financers.

5. Investigació de Philidor i càrrecs de la SEC

• Nou lideratge: El maig de 2016, Joseph Papa va reemplaçar Pearson com a CEO, i la companyia va ser reanomenada Bausch Health Inc. La prioritat principal era reduir el deute de 30 milions de dòlars acumulat.
• Rol de Philidor en el frau: La investigació criminal de Philidor va determinar que la farmàcia alterava receptes amb la intenció d'omplir més receptes amb medicaments de marca Valeant, aconseguint que les companyies d'assegurances paguessin per fàrmacs costosos mentre Philidor "simulava ser neutral".
• Sentències criminals: El CEO de Philidor i un executiu de Valeant van ser empresonats per un esquema de comissions il·legals.
• Sanció de la SEC (2020): El 31 de juliol de 2020, la SEC va anunciar que Bausch Health pagaria una penalització de 45 milions de dòlars per resoldre els càrrecs de reconeixement d'ingressos inadequat i divulgacions enganyoses. L'ex-CEO, CFO i controlador també van acceptar pagar multes.
  • Irregularitats comptables: Valeant havia falsejat transaccions d'ingressos i inclòs assignacions d'ingressos errònies. En particular, va informar un creixement de dos dígits en les vendes de la mateixa botiga durant cinc trimestres consecutius, derivades de Philidor, sense revelar la seva relació "única" o els riscos associats a Philidor.
  • A més, Valeant no va revelar l'impacte material dels ingressos rebuts dels majoristes de fàrmacs després d'un augment del 500% del preu d'un sol fàrmac, atribuint erròniament els ingressos a més de 100 productes no relacionats.

6. Qualitat comptable sota Pearson

• Persistent risc comptable: La puntuació de risc de manipulació comptable de Valeant, segons Transparently, va millorar lleugerament el 2009 (comú amb nous CEOs), però a partir del 2010 va tornar als nivells de l'era Panić, situant-se en el 5% inferior de les empreses a nivell mundial per la qualitat i transparència comptable.
• Canvi en els riscos: El model de negoci basat en l'adquisició va desplaçar els riscos comptables cap a preocupacions sobre el palancament i la sostenibilitat, i lluny de la tensió financera relacionada amb la generació de caixa i problemes de crèdit. Això es deu al fet que l'obtenció de milers de milions de deute tendeix a resoldre els problemes de caixa immediats.
• Noves alertes (2013):
  • Major palanquejament: El ràtio de deute a capital de Valeant era 18 vegades superior a la mitjana global de les empreses sanitàries.
  • Suavització de guanys més agressiva: La companyia semblava utilitzar acumulacions per inflar els guanys, possiblement a causa de la pressió per complir els objectius d'ingressos trimestrals i la seva alta valoració de mercat.
  • Qualitat d'ingressos i marges: Una part significativa dels ingressos derivava d'activitats no operatives, indicant que les operacions principals podrien no ser suficients per sostenir el negoci, i es registraven càrrecs extraordinaris significatius.
  • Profitabilitat anormal: Malgrat l'aparentment bon EBITDA i els marges operatius, el sistema va veure la "profitabilitat anormal" de Valeant en una indústria establerta com un senyal de inflació artificial d'ingressos o un model que avançava els guanys a curt termini a costa dels futurs, posant en dubte la sostenibilitat del negoci.
• Conclusió del sistema Transparently: El sistema va fer sonar les alarmes sobre Valeant durant tot el mandat de Pearson, advertint sobre la sostenibilitat del model de negoci i el risc d'ingressos falsejats. Per a una empresa amb una puntuació de risc comptable tan pobra, era "típicament només qüestió de temps abans que la SEC actués".