Lawfare (3)

 Lawfare. Law as a Weapon of War

"Lawfare: Law as a Weapon of War" d'Orde F. Kittrie és considerat la primera anàlisi exhaustiva del concepte de 'lawfare' en anglès. El llibre, publicat el 2016 per Oxford University Press, explora com el dret s'ha convertit en una arma estratègica important.

A continuació es detalla el contingut del llibre amb IA:

• Definició de Lawfare:

  • Kittrie adopta la definició de Dunlap, que descriu el 'lawfare' com "l'estratègia d'utilitzar –o mal utilitzar– el dret com a substitut dels mitjans militars tradicionals per assolir un objectiu bèl·lic".
  • El llibre atribueix connotacions neutres al terme, una postura coherent amb el terme xinès falu zhan (guerra legal), que és un component important de la doctrina estratègica de la República Popular de la Xina (RPC).

• Propòsit i Objectius del Llibre:

  • L'objectiu principal és il·luminar el fenomen del 'lawfare', un camp poderós però poc estudiat.
  • El llibre vol fomentar el diàleg i la recerca addicional sobre el tema.
  • Kittrie, com a antic funcionari del govern dels EUA, pretén alertar la comunitat legal i de seguretat nacional dels EUA sobre les oportunitats perdudes i les vulnerabilitats creixents a causa de la manca d'un enfocament sistemàtic i coordinat del 'lawfare' per part del govern estatunidenc.

• Tipologies del Lawfare:

  • Lawfare instrumental: L'ús de mecanismes legals per aconseguir efectes similars als de l'acció militar cinètica tradicional. Aquesta forma és molt variada, permet una creativitat excepcional i és la més comuna entre actors estatals i no estatals occidentals.
  • Lawfare de disparitat de compliment i palanca: Dissenyat per obtenir avantatge de la major influència que el dret (especialment el dret dels conflictes armats) i els seus processos exerceixen sobre un adversari. Els factors que hi contribueixen inclouen els riscos de violacions objectives i subjectivament percebudes, els costos dels processos legals i les possibles sancions.

• Estructura i Estudis de Cas (Capítols clau): El llibre examina el 'lawfare' mitjançant estudis de cas de diferents actors:

  • ONG i particulars dels EUA (Capítol 2):

    • Descriu com advocats del sector privat i ONG han utilitzat la litigació civil contra organitzacions terroristes i els seus patrocinadors.
    • Exemples notables inclouen la victòria judicial de les famílies dels marines morts a l'atemptat de Beirut de 1983 contra l'Iran, que va portar a la confiscació de 2.000 milions de dòlars en actius iranians.
    • El cas Boim v. Holy Land Foundation va establir precedents importants en responsabilitat civil per finançament del terrorisme, amb una sentència de 156 milions de dòlars contra proveïdors de suport material a Hamàs.
    • S'explica com Raphael Lemkin, un ciutadà privat, va impulsar amb èxit l'adopció de la Convenció sobre el Genocidi a l'ONU, actuant com una "campanya unipersonal".
    • Es detalla com l'autor, Orde F. Kittrie, va utilitzar informació pública per pressionar empreses estrangeres (com Reliance Industries de l'Índia i Vitol de Suïssa) perquè deixessin de subministrar gasolina a l'Iran, amb el suport de membres del Congrés dels EUA.
    • La revolució de la tecnologia de la informació ha millorat la capacitat dels actors no governamentals per recopilar i utilitzar informació en el 'lawfare'.

  • Govern dels EUA (Capítol 3):

    • Se centra en el 'lawfare' financer dels EUA contra l'Iran, una campanya sistemàtica i d'alt impacte destinada a interrompre el programa nuclear i el suport al terrorisme de l'Iran.
    • Aquesta estratègia difereix de les sancions econòmiques tradicionals.
    • La implementació inclou la designació d'entitats iranianes (incloent bancs), l'exigència als bancs dels EUA de tallar la relació amb bancs estrangers que tracten amb entitats designades, i la pressió a governs i bancs estrangers a través de resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU i directrius del FATF.
    • El llibre destaca que els EUA estan "molt endarrerits" en l'aplicació del 'lawfare' en comparació amb les seves eines convencionals, tot i el seu potencial com a "superpotència del lawfare".
    • També assenyala les tensions entre la branca executiva i el Congrés dels EUA respecte al 'lawfare' del sector privat.

  • República Popular de la Xina (Capítol 4):

    • La RPC ha adoptat el 'lawfare' com un component important de la seva doctrina estratègica, coneguda com les "tres guerres" (guerra d'opinió pública, guerra psicològica i guerra legal), i l'està aplicant de manera agressiva i sistemàtica en àmbits marítims, aeris, espacials, cibernètics i de no proliferació.
    • Es fa referència a llibres xinesos com Anàlisi de 100 Casos de Guerra Legal (2004) i Guerra Legal en la Guerra Moderna (2005).
    • Un exemple de lawfare de disparitat de compliment és la història de la RPC de "jugar" amb el sistema legal internacional en no proliferació nuclear, violant secretament les obligacions mentre altres països les compleixen.

  • Autoritat Palestina (AP) (Capítol 5):

    • La campanya de 'lawfare' de l'AP contra Israel ha tingut un impacte notable. Per exemple, Israel va acordar l'alliberament de terroristes a canvi d'una treva de nou mesos del 'lawfare' de l'AP.
    • L'adhesió de l'AP a la Cort Penal Internacional (CPI) el 2015 es presenta com una "opció nuclear" amb un impacte potencialment significatiu en diversos aspectes del conflicte israeliano-palestí.
    • El principi de complementarietat és fonamental per a la CPI, on un cas és inadmissible si un estat té jurisdicció i és capaç i desitjós d'investigar-lo o perseguir-lo genuïnament, o si el cas no és de gravetat suficient.

  • ONG palestines i els seus aliats (Capítol 6):

    • Explora el moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra Israel, que ha afectat empreses que fan negocis amb Israel.
    • També es discuteix la jurisdicció universal, que permet a països com el Regne Unit, Bèlgica i Espanya perseguir delictes contra la humanitat o crims de guerra independentment d'on es van cometre o la nacionalitat de l'agressor o la víctima.

  • Hamàs (Capítol 7):

    • Examina el 'lawfare' al camp de batalla de Hamàs contra Israel, que cerca obtenir avantatge de la major influència de la llei sobre l'adversari.
    • Hamàs utilitza tàctiques com ara amagar-se entre la població civil, utilitzar instal·lacions civils (hospitals, mesquites, escoles de l'ONU) per a fins militars i disparar coets des de zones densament poblades, la qual cosa viola el dret internacional humanitari, inclosos els principis de distinció, proporcionalitat i precaucions.

  • Israel (Capítol 8):

    • El govern d'Israel rarament ha liderat el 'lawfare' ofensiu per evitar precedents en contra seva, però ha proporcionat informació crucial a litigantes del sector privat i a fiscals dels EUA.
    • El Centre Legal Shurat HaDin, una ONG israeliana, ha liderat accions ofensives de 'lawfare', incloent el cas contra la flotilla de Gaza (que va aconseguir que la seva asseguradora retirés la cobertura) i litigis contra bancs.
    • El llibre descriu l'ús de la guerra cinètica per obtenir documents d'intel·ligència financera (com els de les incursions israelianes als bancs del Banc Àrab) que després es van utilitzar en litigis civils als EUA i investigacions del Tresor dels EUA.
    • També s'analitzen les respostes sistemàtiques d'Israel al 'lawfare' de l'AP i les ONG aliades, incloent la creació del Mecanisme d'Avaluació de Recerca de Fets (FFAM) i esforços de diplomàcia pública legal.

• Conclusions i Recomanacions Generals:

  • El llibre anticipa un augment del nombre, la varietat i l'impacte de les accions de 'lawfare' en el futur.
  • La investigació i l'aplicació d'un enfocament sistemàtic al 'lawfare' per part dels EUA i els seus aliats no implica violar el dret (domestic o internacional), sinó utilitzar-lo de manera intel·ligent per assolir objectius polítics.
  • Es ressalta el potencial de la col·laboració entre el sector públic i el privat en el 'lawfare', tot reconeixent les seves complexitats i avantatges.
  • La naturalesa transparent de gran part del 'lawfare' (litigis, legislació) genera dades valuoses per a la investigació acadèmica.
  • Finalment, subratlla la importància d'un compromís més sistemàtic amb el 'lawfare' per part del govern dels EUA per evitar oportunitats perdudes i mitigar els perills creixents.