El llibre "Què ens fa humans?" de Salvador Macip explora la condició humana a través d'una perspectiva que anomena "biohumanisme racionalista". L'autor proposa que entendre les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, emmarcades en la història, la cultura i l'evolució, pot ajudar-nos a respondre preguntes filosòfiques fonamentals. Aquesta eina busca anar més enllà del determinisme biològic per assolir una societat digna i justa.
L'assaig es basa en la premissa que la ciència és l'única eina fiable per conèixer la realitat. Macip argumenta que la filosofia moderna ha d'integrar el procés científic, fonamentant els seus discursos en dades contrastables en lloc de només en intuïcions o creences. El llibre suggereix que moltes de les grans qüestions tradicionals de la filosofia poden ser abordades millor amb les eines científiques.
Els elements principals que defineixen la humanitat i vertebren l'assaig són la consciència i la intel·ligència, a més d'una peculiar dimensió social i els futurs canvis que la ciència permetrà aplicar als nostres cossos.
La Consciència
La consciència es presenta com una capacitat peculiar i única dels humans: ser conscients de la nostra pròpia existència. Tot i que altres animals poden tenir mecanismes neurofisiològics rudimentaris, els humans posseeixen una capa superior de pensament crític. La capacitat de ser conscient de la nostra mortalitat genera una ansietat que ha portat a l'aparició de religions i el concepte d'ànima, que ofereixen relats per fer més suportable la finitud de la vida.
Des d'una perspectiva científica, el llibre proposa que la consciència té una base biològica, probablement al cervell, especialment al còrtex posterior. La neurobiologia, mitjançant tècniques com la tomografia per emissió de positrons (PET), busca localitzar i mesurar l'activitat neuronal relacionada amb la consciència. L'autor es planteja si, en el futur, serà possible reproduir la consciència artificialment, ja sigui mitjançant orgànuls cerebrals cultivats en laboratori o amb intel·ligència artificial. Aquesta possibilitat obre qüestions ètiques sobre la definició de "ser humà" si la consciència deixa de ser una qualitat exclusiva de la nostra espècie.
La Intel·ligència
La intel·ligència, definida com la capacitat d'entendre i aprendre, o processar i retenir informació, és un altre tret definitori. Encara que no és exclusiva dels humans, la nostra espècie es troba al capdamunt en aquesta capacitat. El llibre explora les dificultats de mesurar la intel·ligència de manera objectiva, malgrat l'existència del quocient intel·lectual (QI) i les seves limitacions. Es discuteix la possible relació entre la intel·ligència i l'èxit social, com en el "test del marshmallow", tot i que la correlació no és tan simple com es podria pensar.
Pel que fa a l'origen de la intel·ligència, el text aborda el debat entre genètica i entorn. Tot i que hi ha un fort component genètic en el QI, les dades genètiques per si soles no expliquen totes les variacions. L'entorn, especialment durant la infància, té una influència rellevant en el desenvolupament cognitiu, i factors com l'estatus socioeconòmic o l'estrès poden tenir conseqüències duradores. El llibre refuta la idea de diferències d'intel·ligència basades en raça o sexe, atribuint les suposades disparitats a biaixos culturals i socioeconòmics, i subratllant la dificultat de definir el concepte de "raça" des d'una perspectiva científica.
La Dimensió Social
L'organització social és una de les característiques més definitòries de la humanitat.
-
Creació de Déu: La creença en una entitat superior és una necessitat humana, ja que no hi ha constància que altres primats hagin desenvolupat un imaginari sobrenatural al voltant de la mort. Més enllà de calmar les crisis existencials, la idea d'un Déu totpoderós ha tingut un paper crucial en el desenvolupament i manteniment de grans societats, actuant com un codi moral superior per a la cooperació a gran escala. No obstant això, es planteja si Déu és un estímul per a la complexitat social o una conseqüència d'aquesta, i es discuteix el concepte de Nietzsche sobre la "mort de Déu" en el context de les societats modernes que han avançat el pensament analític, tot i que la religió persisteix per la seva integració cultural i la seva funció de calmar la por a la incertesa.
-
Justícia i Altruisme: El llibre analitza si els humans som justos per naturalesa o si aprenem a reprimir l'egoisme. Es troben indicis d'un sentit primari de justícia i empatia en altres animals, cosa que suggereix un origen biològic arcaic. Estudiar nens de diverses cultures mostra que el sentit de justícia apareix aviat i universalment, tot i que l'aplicació de normes ètiques universals continua sent complexa, com es veu en les diferències culturals sobre decisions morals (ex: cotxes intel·ligents). Els humans s'han convertit en una espècie molt altruista i cooperadora, possiblement gràcies a la criança cooperativa, però també hi ha una tendència natural a l'estructuració en castes i desigualtats, accentuades per l'agricultura i l'acumulació de béns.
-
Violència: La violència és inherent a la natura i ha tingut un paper en l'evolució. Macip assenyala que la violència en humans, especialment la masculina, té una arrel biològica i evolutiva, compartida amb altres espècies com els ximpanzés. Històricament, els nivells de violència han disminuït amb la civilització i el control estatal, tot i que aquesta mai podrà ser eliminada del tot, ja que té un component genètic, hormonal i pot ser influïda per factors ambientals com la dieta o el clima.
-
Democràcia: La democràcia és vista com un invent relativament modern i una opció artificial, en contrast amb la tendència natural dels primats cap a models socials autoritaris o de castes. El llibre qüestiona la suposició que les decisions dels votants són lliures i independents, destacant com factors biològics inconscients (imatge, veu, prejudicis) i la manipulació informativa (internet, notícies falses) influeixen en les eleccions. L'autor suggereix que, per funcionar millor, la democràcia hauria de superar aquestes inèrcies biològiques.
El Futur de la Humanitat / La Humanitat del Futur
Macip considera que els humans continuen evolucionant, però la ciència ha introduït una nova via per a canvis dràstics, permetent la modificació genètica d'embrions. El naixement de nenes amb gens modificats demostra que ara podem alterar les instruccions que ens defineixen, obrint la porta al transhumanisme i la possible aparició de posthumans.
Aquesta capacitat d'"millorar" l'ésser humà (fer-lo més fort, alt, intel·ligent, o allargar la vida) genera un debat ètic important. Hi ha el risc de caure en tendències arbitràries, d'homogeneïtzar l'espècie o de promoure una forma d'eugenèsia. El llibre adverteix que el transhumanisme, si no es regula adequadament, podria incrementar les desigualtats entre països rics i pobres, creant una humanitat de dos nivells.
Consideracions Finals
El propòsit central del llibre és utilitzar el coneixement científic per proposar les bases d'un biohumanisme racionalista que ajudi a entendre i millorar el comportament humà i les societats contemporànies. S'argumenta que entendre la nostra biologia és el primer pas per superar les limitacions naturals i dirigir el nostre futur, ja que la ciència ens dóna els instruments per avançar cap a un món més just. S'emfatitza que el coneixement científic no és democràtic i, un cop demostrat, no és opinable, tot i que la seva aplicació pot tenir problemes a causa de la naturalesa humana dels qui l'apliquen.
