Terra erma

 Waste Land: A World in Permanent Crisis

Avui va un llibre d'història. L'he gaudit molt en format audiollibre. Missatges per al moment actual.

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Waste Land: A World in Permanent Crisis" de Robert D. Kaplan, publicat el 2025, presenta una tesi central que el món es troba en un estat de crisi permanent. Kaplan argumenta que aquesta condició s'assembla a la República de Weimar (Alemanya de 1919-1933), però a escala global, on cap força política individual pot dominar-ho realment. Aquesta crisi es veu agreujada per la interconnexió tecnològica íntima sense una veritable governança global, cosa que provoca que les crisis es "filtrin i rebotin per tot el món".

A continuació, es resumeixen els punts clau del llibre basant-se en els fragments proporcionats:

• I. Weimar Goes Global (Weimar es globalitza)

  • L'analogia de Weimar: Kaplan utilitza la República de Weimar com una "premonició" inquietant. La Berlín dels anys 20 i principis dels 30 és descrita per autors com Christopher Isherwood i Alfred Döblin com un "malson neuròtic fantàstic" de decadència, perversió, festes "de fi del món", i tensions racials i religioses, tot amb el teló de fons d'una "classe mitjana en fallida" i una inflació galopant. Aquesta era va acabar amb l'ascens de Hitler.
  • La fragilitat de l'ordre: El Putsch de la Cerveseria de Hitler el 1923, malgrat el seu aspecte "còmic-òpera", va ser un exemple de com la llei i l'ordre podien "desintegrar-se fins i tot en un país avançat", revelant la fragilitat de l'autoritat governamental en moltes parts del món i la poca cosa que es necessita per soscavar-les.
  • El buit i la tirania: La caiguda de Weimar va deixar un "buit tan gran que literalment qualsevol cosa podia seguir-li", portant a la tirania. Kaplan argumenta que, a diferència de Weimar, on va sorgir un Hitler que va dominar la regió, la vastitud de la Terra avui fa que sigui menys probable el sorgiment d'una única força dominant global. En canvi, estem condemnats a "remenar-nos en una emergència darrere l'altra sense pausa".
  • La Revolució Russa com a amplificació: Kaplan veu la Revolució Russa de 1917 com una "amplificació panoràmica" del desordre polític de Weimar. L'abdicació del tsar, que representava la "jerarquia" existent, va portar a una "anarquia total", obrint el camí al cop bolxevic.
  • Aleksandr Solzhenitsyn: El llibre s'endinsa en l'obra de Solzhenitsyn, especialment la sèrie "La Roda Roja", que és una història detallada de l'anarquia de la Revolució Russa. Solzhenitsyn subratlla la necessitat d'ordre per damunt de tot i com la "bogeria de les multituds" i la "irresistibilitat de l'extremisme" van permetre a una minoria modelar la història. La seva anàlisi de Lenin el mostra com un home "enfocat" la "ment estreta" del qual va aprofitar el caos per prendre el poder, de manera similar a Hitler.
  • Guerres Innecessàries i Conseqüències: La derrota russa a la Batalla de Tannenberg durant la Primera Guerra Mundial va exposar la feblesa del sistema tsarista i va canviar el curs del segle XX. Kaplan traça paral·lels amb la Guerra d'Ucraïna, suggerint que, tot i ser de diferent magnitud, els seus efectes podrien ser greus en un món globalment integrat. El "llegat perdurable del comunisme (amb tot el seu cinisme)" s'afegeix a una "mescla letal" que inclou la tecnologia distòpica, la finitud de la Terra, el canvi climàtic i les patologies de la urbanització.

• II. The Great Powers in Decline (Les grans potències en declivi)

  • Declivi dels EUA: Kaplan sosté que el declivi dels Estats Units és "subtil", no relacionat amb forces estructurals fonamentals com la geografia, i que els EUA segueixen sent un "poderós gegant".
  • La transformació de la Xina (Deng Xiaoping): Es destaca a Deng Xiaoping com el "pare del miracle econòmic asiàtic original". Deng va reconstruir el Partit Comunista després del caos de la Revolució Cultural de Mao per tal de "proporcionar ordre" i va prioritzar l'estabilitat per sobre de la democràcia a l'estil occidental.

• III. Crowds and Chaos (Multituds i caos)

  • Urbanització i patologies: Les ciutats, a mesura que creixen, es converteixen en "àncores" del sistema global, però també poden ser llocs de "monotonia" i "malson neuròtic". Especialment al món en desenvolupament, sorgeixen barris de barraques i slums amb infraestructures deficients, bandes juvenils i absència de policia, que funcionen com a "estacions de pas" per a migrants rurals.
  • Oswald Spengler i "El declivi d'Occident":
    • Civilització com a organisme: Spengler veu les civilitzacions com a "organismes" que neixen, envelleixen i moren. La "civilització" representa el "compliment i final d'una cultura" abans de deteriorar-se per la "luxúria" i la "decadència", sent finalment superada per altres cultures o "nòmades" (el "folk").
    • La "ciutat-món" i la "gentada": La "ciutat-món" (que, en el context actual de Kaplan, s'assimila a Internet) produeix la "gentada" ("mob"), mentre que el camp produeix el "folk". La gentada es caracteritza per la conformitat i la voluntat de dominar.
    • El paper de la premsa/mitjans: Spengler considerava la premsa moderna una "caricatura de la llibertat de pensament" que té les "masses de lectors" sota el seu control, dirigint-les cap a un "objectiu indicat". Això presagia la "tirania de la multitud del segle XXI", amplificada per la tecnologia i les xarxes socials, que condueix al pensament de grup i a una "foscor indefinible".
    • El culte a la joventut: Spengler argumenta que posar la joventut en un pedestal "destrueix la civilització", ja que la vellesa porta els records i les tradicions culturals.
  • T.S. Eliot i "The Waste Land": El poema d'Eliot, publicat el 1922, simbolitza el "trencament de les formes", la barreja d'èpoques i tradicions, i la destrucció de cultures arrelades al "sòl". Reflecteix un "immens panorama de futilitat i anarquia" i l'alienació del món modern.
  • Elias Canetti i "Massa i Poder": Canetti analitza la mecànica del declivi de la civilització a través de la psicologia de les masses. Les multituds sorgeixen de la necessitat de l'individu solitari de conformar-se i perdre la seva aïllament, exercint domini a través d'una veu col·lectiva i buscant venjança. Això explica mals històrics com les execucions públiques i el rebuig social.
  • La tecnologia i la tirania de la multitud: La tecnologia moderna, des dels diaris fins a les xarxes socials, ha creat "vistes inaudites per a la tirania de la multitud", que "subverteixen l'esperit de la democràcia" i fomenten el pensament conformista.
  • L'individu contra la multitud: La cultura occidental, en el seu sentit més saludable, es fonamenta en el "pensament individual", que s'oposa a la multitud. El liberalisme, portat a l'extrem, pot esborrar "fronteres i límits basats en la geografia, la història i la naturalesa".

Conclusió: Kaplan tanca el llibre afirmant que la direcció de la història és incognoscible i no hi ha un "progrés lineal automàtic". L'objectiu fonamental per al món és evitar el destí de Weimar, cosa que "constitueix la tasca definitiva".

PS. Dades per arxiu, fet per Kiko Llaneras.