Quan la ciència es doblega als interessos

 Bending Science: How Special Interests Corrupt Public Health Research

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Bending Science: How Special Interests Corrupt Public Health Research" de Thomas O. McGarity i Wendy E. Wagner examina en detall com els interessos especials distorsionen la investigació científica relacionada amb la salut pública als Estats Units, especialment en els àmbits legal i regulador. Els autors lamenten la dificultat que jutges i legisladors troben per distingir la ciència fiable de la informació científica manipulada per "experts de lloguer".

El llibre s'organitza al voltant de diverses pràctiques mitjançant les quals s'aconsegueix "doblegar la ciència" (bending science): donar-li forma (shaping), amagar-la (hiding), atacar-la (attacking) i empaquetar-la (packaging).

I. Per què "Doblegar la Ciència"? Els Actors i les Conseqüències

El llibre identifica que el problema de "doblegar la ciència" és prevalent, tot i que difícil de quantificar, ja que els defensors dels interessos especials rarament comparteixen exemples dels seus esforços. Aquesta pràctica sorgeix en entorns de presa de decisions adversaris on la informació tècnica complexa és crucial per resoldre qüestions d'alt risc, creant forts incentius per manipular la informació subjacent. Els actors que participen en aquesta manipulació inclouen una "incòmoda barreja d'indústria, advocats de demandants, grups d'interès públic sense ànim de lucre i funcionaris governamentals".

Un exemple il·lustratiu d'un científic que s'enfronta a la pressió d'interessos econòmics és el cas d'una obra de teatre del segle XIX on un científic és marginat per revelar la contaminació de fonts termals que amenacen l'economia de la ciutat. En el segle XXI, això es manifesta en investigadors del clima assetjats per polítics que exigeixen els seus registres, o toxicòlegs les investigacions dels quals sobre contaminants són "emboscades" per científics pagats per empreses implicades.

Algunes conseqüències i motivacions d'aquesta manipulació inclouen:

• "La ignorància és felicitat": Empreses com R. J. Reynolds van cancel·lar estudis sobre els efectes del tabac per evitar obtenir informació perjudicial, ja que l'augment del risc d'emfisema en conills ja s'havia observat.
• Protecció de la reputació i economia: El govern dels EUA i els seus contractistes van ocultar casos de beril·liosi (malaltia pulmonar) entre els treballadors del Projecte Manhattan per evitar "avergonyir l'AEC i reduir la confiança pública". La Johns-Manville Company va ocultar la relació entre l'amiant i l'asbestosi des de 1930, i va atacar el Dr. Irving Selikoff quan va publicar investigacions que identificaven l'amiant com a carcinogen humà el 1965.
• Avantatge competitiu i aprovació de productes: Mantenir resultats adversos en secret és financerament prudent per a les empreses, ja que la divulgació podria augmentar costos, provocar regulacions o generar demandes. Per exemple, el fabricant de Celebrex va publicar un informe favorable a sis mesos d'un assaig clínic, tot i que les dades de dotze mesos ja mostraven que el fàrmac no tenia avantatge, permetent que les vendes pugessin abans de la publicació de les dades completes.

II. Tècniques per "Doblegar la Ciència"

El llibre desglossa les diferents estratègies per manipular la ciència:

1. Donar Forma a la Ciència (Shaping Science)

Aquesta tècnica implica dissenyar la investigació per obtenir un resultat desitjat, en lloc de provar una hipòtesi de manera independent.

• Manipulació del disseny de l'estudi: Es pot influir en la formulació de la pregunta de recerca i l'estructura de l'estudi.
  • Cas AmBisome: Un assaig clínic va comparar AmBisome (Fujisawa Corporation) amb amfotericina, utilitzant una dosi d'amfotericina considerablement inferior a la recomanada en moltes institucions, cosa que va "biaixar els resultats a favor d'AmBisome". L'FDA va aprovar AmBisome tot i que un estadístic de l'agència va trobar "bases científiques inadequades" per concloure la superioritat.
  • Cas Olestra: Procter & Gamble va presentar estudis a l'FDA per aprovar l'additiu alimentari olestra. Molts estudis eren massa curts per revelar efectes a llarg termini, i la majoria dels articles publicats que donaven suport a l'olestra tenien relacions financeres amb la indústria.
  • Cas formaldehid: Una associació comercial de la indústria del formaldehid va encarregar un estudi "confirmatori" que utilitzava menys rates i menys temps d'exposició que un estudi anterior que havia trobat càncer nasal en rates, reduint la probabilitat de detectar efectes cancerígens.
  • En litigis: Un científic contractat per advocats de demandants per demostrar danys emocionals per un incendi va utilitzar mètodes de reclutament que van biaixar els resultats, ja que els participants eren potencialment els més afectats i disposats a rebre compensació.
• Manipulació de la recollida i anàlisi de dades:
  • En assajos clínics multicèntrics, les empreses farmacèutiques mantenen un control exclusiu sobre com s'analitzen les dades, excloent els investigadors individuals.
  • Cas Actonel: El Dr. Aubrey Blumsohn va recollir dades per a Procter & Gamble, però l'empresa va retenir l'accés a l'anàlisi estadística i va encarregar a un "escriptor mèdic extern" que redactés l'article sota el nom de Blumsohn. Aquesta pràctica és reconeguda per la pròpia empresa com a "pràctica estàndard de la indústria".
  • Cas efedra: Un estadístic consultor va manipular les dades d'un estudi sobre l'efedra per mostrar pèrdua de pes en percentatge en lloc de valors absoluts, tot i que les diferències no eren estadísticament significatives, per afavorir el fabricant.
  • Cas crom: Un consorci de la indústria del crom va dividir les dades d'un estudi que mostrava un augment significatiu de càncer de pulmó per publicar-les en dues parts, una sense augment significatiu i l'altra amb un augment només al nivell d'exposició més alt.
• Manipulació de la interpretació de dades:
  • Cas Vioxx: Merck va interpretar els resultats d'un assaig que mostrava un risc cinc vegades més gran d'atac cardíac amb Vioxx com una reducció del risc del 80% amb naproxèn (un comparador), permetent que Vioxx romangués al mercat cinc anys més i causés entre 80.000 i 139.000 atacs cardíacs segons un científic de l'FDA.
  • Biaix de la notificació de resultats (outcome reporting bias): Els científics publiquen només alguns dels resultats especificats en els protocols de l'estudi, la qual cosa permet la selecció de resultats favorables.
• Ocultació de la procedència de la recerca (Ghostwriting i Publicació Redundant):
  • Ghostwriting: Empreses de redacció fantasma preparen articles per a revistes mèdiques sota la signatura de destacats investigadors, els quals sovint tenen una participació marginal en el disseny o execució de l'estudi i fins i tot no tenen accés a les dades subjacents. Exemples inclouen el fen-fen i l'antidepressiu Efexor, on es van minimitzar els efectes secundaris o es van eliminar referències a la suicidialitat.
  • Publicació redundant: Es publiquen "diversos articles diferents amb dades limitades d'un sol estudi per donar la impressió d'un creixent cos d'evidència". Això pot inflar artificialment el suport científic per a un producte o duplicar dades en meta-anàlisis.
• Captació d'experts i institucions:
  • Centres de recerca "independents": La indústria del tabac va establir el Center for Indoor Air Research (CIAR) per desviar l'atenció dels efectes del tabac en l'aire ambiental, finançant projectes sobre altres temes de qualitat de l'aire interior per diluir les conclusions.
  • Academia i universitats: Les universitats tenen polítiques de conflicte d'interessos sovint vagues, permetent acords que restringeixen la publicació o l'accés a les dades. La Llei Bayh-Dole de 1980 va incentivar la comercialització de la investigació universitària, creant incentius perquè els investigadors tinguin interessos econòmics en els seus resultats.

2. Amagar la Ciència (Hiding Science)

Aquesta estratègia consisteix a evitar que la informació perjudicial arribi a la comunitat científica o al públic.

• Clàusules de confidencialitat: Els contractes laborals i amb empreses de proves privades sovint contenen provisions que prohibeixen als científics divulgar resultats sense l'aprovació del patrocinador.
  • Cas Victor DeNoble (Philip Morris): Després que la investigació de DeNoble demostrés la naturalesa addictiva de la nicotina, Philip Morris va ordenar-li retirar l'article, tancar el laboratori, matar els animals i no publicar ni discutir el seu treball, amenaçant-lo legalment quan va intentar resoldre'l.
  • Cas Dra. Nancy Olivieri (Apotex): Un contracte amb Apotex exigia a la Dra. Olivieri que tota la informació de l'estudi sobre un fàrmac experimental romangués "secreta i confidencial". Quan va observar la pèrdua d'eficàcia i toxicitat del fàrmac en pacients, Apotex va rescindir el seu contracte i la va amenaçar legalment si divulgava els resultats, tot i la seva obligació ètica amb els pacients.
• Secrets comercials i informació confidencial de negocis: Les empreses poden catalogar pràcticament qualsevol informació com a "secret comercial" o "informació comercial confidencial", inclosa la investigació perjudicial per a la salut i la seguretat, evitant així la seva divulgació. Això pot intimidar revistes i mitjans de comunicació perquè no publiquin resultats adversos.
  • Cas de l'stent AneuRx: Un fabricant d'un dispositiu mèdic va amenaçar amb demandar la revista Journal of Vascular Surgery perquè no publiqués un article d'investigadors de la FDA que utilitzava dades d'informes d'esdeveniments adversos del fabricant, al·legant que eren secrets comercials.
• Incompliment de les lleis de divulgació: Encara que les lleis ambientals i de salut exigeixen a les empreses que informin sobre estudis de salut i seguretat amb efectes adversos, el compliment és sovint deficient.
  • Cas del "pulmó de palomites" (diacetil): Una empresa química alemanya havia realitzat un estudi d'inhalació una dècada abans que el NIOSH, on el diacetil va causar la mort de la meitat de les rates. Aquesta informació no es va publicar ni es va incloure en les fitxes de seguretat de materials (MSDS) obligatòries per llei.
  • Baixes sancions i risc de detecció: Les empreses sovint s'enfronten a un càlcul cost-benefici que les inclina a no divulgar resultats adversos, ja que els riscos de detecció són baixos i les sancions modestes.
• Acords de confidencialitat amb les víctimes: Les empreses poden oferir pagaments addicionals als demandants a canvi de segellar (suprimir legalment) documents interns perjudicials revelats durant els litigis, evitant que reguladors i futures víctimes hi tinguin accés.

3. Atacar la Ciència (Attacking Science)

Aquesta tàctica busca desacreditar la investigació que va en contra dels interessos d'un grup, sovint convertint la investigació fiable en "ciència brossa" ("junk science").

• Desacreditació d'estudis fiables:
  • Cas Hirayama (tabac): Quan el Dr. Takeshi Hirayama va publicar un estudi el 1981 que vinculava el tabaquisme passiu amb el càncer de pulmó, la indústria del tabac va llançar una "campanya agressiva de relacions públiques" que al·legava un "error matemàtic fonamental" en l'estudi, tot i que els seus propis consultors van confirmar la validesa de la investigació.
  • Obscuració vs. crítica útil: Els atacs il·legítims solen incloure "desafiaments científicament inadequats, ja sigui perquè no estan fonamentats o perquè s'encarreguen de qüestionar preguntes irresolubles sobre el disseny de la investigació".
• Estratègies de campanya política: Adoptar una "mentalitat de campanya política" per "desacreditar" informes. Això pot incloure:
  • Demandar: "Demandar als cabrons!" (Sue the bastards!) és una tàctica per endarrerir o entorpir accions en contra.
  • Destacar debilitats científiques: Trobar "debilitats científiques" en conclusions i assenyalar "excessos i errors" no relacionats.
  • Reclutar científics: Crear un "cos de científics" per atacar informes.
  • Construir coalicions: Formar aliances amb altres indústries i mobilitzar tercers per atacar el que ells anomenen "ciència brossa".
• Atacs de prepublicació: Intentar evitar que un estudi perjudicial es publiqui en una revista científica.
  • Cas fenoterol (The Lancet): Una empresa farmacèutica va intentar evitar la publicació d'un estudi que vinculava el seu fàrmac per a l'asma, el fenoterol, amb un augment de la taxa de mortalitat en asmàtics. L'empresa va obtenir una còpia de l'article abans de la publicació i va intentar evitar-la.
  • Filtració en la revisió per parells: Els consultors o empleats d'empreses amb interessos poden filtrar esborranys de la revisió per parells a les seves empreses. Això va passar amb l'estudi d'Oscar Auerbach sobre els efectes del tabac en gossos.
• Control de danys postpublicació: Un cop publicat l'estudi, es busquen maneres de minimitzar-ne l'impacte.
  • Cas Chapela (Nature): Després que el Dr. Ignacio Chapela publiqués un estudi a Nature que trobava contaminació genètica en el blat de moro mexicà, va ser objecte d'un "assalt ben orquestrat" amb cartes a l'editor que l'acusaven de recerca poc rigorosa. La pressió va ser tal que la mateixa revista va expressar "lament públic" per haver-lo publicat.
• Legislació d'incerta qualitat de la informació:
  • Information Quality Act (IQA): Impulsada per Philip Morris i el seu consultor Jim Tozzi, aquesta llei permet a "qualsevol persona" presentar una petició per exigir la "correcció" d'informació "difosa" per una agència federal si es considera poc fiable, no objectiva, o esbiaixada. Aquesta llei no preveu cap mecanisme per compensar l'agència per processar les queixes ni limita el tipus o la naturalesa de les queixes, donant a les corporacions un "procediment establert per eliminar o alterar documents governamentals" amb els quals no estan d'acord.
  • Enfocament corpuscular: Convidar a "examinar cada detall de cada estudi epidemiològic" per a possibles falles, especulant sobre factors de confusió o biaixos. Això és especialment efectiu contra estudis epidemiològics, ja que és "pràcticament impossible" dur a terme un estudi perfecte.
• Assetjament de científics:
  • Cas Dr. Herbert Needleman: Va ser objecte d'atacs personals finançats per la indústria després de publicar estudis que vinculaven l'exposició al plom amb un coeficient intel·lectual més baix en nens. Va ser investigat per "mala conducta científica" en un procés que sovint és lent i onerós per als acusats.
  • Campanyes de desprestigi públiques: Campanyes de publicitat orquestrades poden presentar atacs a la veracitat dels investigadors com a desacords científics legítims.
  • Cartes de congressistes: Les cartes de congressistes poderosos a científics o agències de finançament que exigeixen informació o respostes són eines d'assetjament efectives, ja que poden ser recolzades pel poder de citació del Congrés. Per exemple, el cas del congressista Joe Barton amb el climatòleg Michael Mann.
  • SLAPPs (Strategic Lawsuits Against Public Participation): Demandes estratègiques contra la participació pública, com les accions per difamació o les citacions excessives de dades.
  • Cas Joe Camel (RJR): El Dr. Paul Fischer va ser citat judicialment per RJR en un litigi on no tenia cap paper, demanant totes les dades del seu estudi sobre l'atractiu del personatge de Joe Camel per als nens. Això el va portar a dimitir del seu càrrec. Les citacions judicials i les sol·licituds de registres oberts, sovint buscant totes les dades subjacents i notes de laboratori, poden ser una càrrega enorme i dissuadir els científics de realitzar investigacions que puguin implicar interessos privats.

4. Empaquetar la Ciència (Packaging Science)

Aquesta tècnica consisteix a "destil·lar un cos de recerca en un paquet més concís" per influir en la comprensió dels responsables polítics i científics.

• Panells d'assessorament científic controlats:
  • Cas Plom (CDC): El Secretari de Salut i Serveis Humans (HHS) va reorganitzar el Comitè Assessor sobre Prevenció de l'Enverinament per Plom Infantil del CDC, destituint membres respectats i rebutjant nous nomenaments per tal d'orientar les recomanacions del panell amb les vistes de l'administració.
  • Conflictes d'interès no declarats: Un percentatge considerable de científics que serveixen en comitès d'assessorament de l'EPA han consultat, treballat o posseït accions en indústries afectades, i molts d'aquests conflictes no són registrats ni disponibles al públic.
• Creació i cooptació d'organitzacions "independents":
  • International Life Sciences Institute (ILSI): Va rebre finançament de la indústria del sucre i va situar-se com a consultor de l'OMS, influint en la supressió de declaracions sobre el paper advers del sucre en la dieta.
  • American Council on Science and Health (ACSH): Organització que es presenta com a "educació del consumidor i salut pública" però rep gran part del seu finançament de corporacions regulades, defensant posicions de la indústria en controvèrsies de salut pública.
  • Associacions professionals: Poden ser cooptades per defensors d'interessos, com l'American College of Occupational and Environmental Medicine (ACOEM), els documents de posició de la qual sobre el fong tòxic van ser escrits per consultors que treballaven per a la defensa en litigis.
• "Panells de prestigi" (Blue Ribbon Panels): Muntar un panell d'experts "escollits a mà" o "trucats" per arribar a un "consens científic" que recolza les conclusions del patrocinador.
  • Cas beril·li: Brush Wellman va convocar un panell de científics, sis dels quals eren consultors de l'empresa, per criticar estudis sobre el càncer en els quals es basaven la NIOSH i l'OSHA per a la regulació del beril·li. Aquesta acció va posar l'OSHA a la defensiva i l'estàndard de beril·li de 1949 no es va endurir.
  • Cas fen-fen: El fabricant d'un fàrmac per a la dieta va crear un panell d'experts per reavaluar casos que vinculaven el fàrmac amb una malaltia cardíaca greu. Les conclusions del panell van diferir de l'estudi publicat i van tenir un paper prominent en la defensa de l'empresa.
  • Cas DEHP: L'ACSH va convocar un panell encapçalat per l'ex-cirurgià general C. Everett Koop que va concloure que el plastificador DEHP no era perjudicial per a la salut humana, una conclusió molt diferent de la d'un panell del govern federal.
• Simposis patrocinats: Organitzar "simposis" dirigits per consultors o beneficiaris de la indústria, limitant els convidats a científics afins als interessos del patrocinador, per generar "declaracions de consens" favorables.
  • Cas perclorat: El Departament de Defensa i contractistes de municions van patrocinar un simposi sobre perclorat, un contaminant, on els ponents eren majoritàriament científics amb vincles amb el Departament o el patrocinador. Van concloure que les dades de l'EPA sobre la toxicitat del perclorat eren "poc fiables".
  • Simposi sobre la dioxina: Una conferència conjunta de la indústria del clor i l'EPA va ser manipulada per una empresa de relacions públiques per proclamar un "consens" que l'avaluació de riscos de l'EPA sobre la dioxina havia de ser revisada a la baixa, tot i que molts participants estaven indignats per la manipulació.
• Llibres i articles de revisió encarregats: Finançar la creació de llibres i articles de revisió que, sota l'aparença de resumir l'estat de la ciència, ho fan de manera esbiaixada i incompleta.
  • Cas beril·li: Brush Wellman va finançar un llibre sobre el beril·li, escrit principalment pels seus empleats, però publicat sota els auspicis d'una organització sense ànim de lucre. El llibre presentava la "línia de l'empresa" sobre el beril·li.
  • La indústria del tabac pagava a científics fins a 25.000 dòlars per articles de revisió que concloïen que el tabaquisme passiu tenia riscos mínims.
• Equips de "veritat científica" (Truth Squads): Grups de consultors científics amb formació mediàtica que viatgen per difondre un missatge acuradament elaborat.
  • La indústria del tabac va establir un "ETS Academic Scientist Team" i un "B Team" de "soldats de peu" per testificar en audiències i reunir-se amb legisladors en nom de la indústria, "per mantenir un equip de consultors científics ben informats i actualitzats, capaços de dur a terme sessions informatives sobre la recerca d'ETS amb els responsables polítics estatals i locals, de testificar davant els òrgans legislatius estatals i locals, i de dur a terme gires mediàtiques sobre les qüestions científiques".
• Litigis com a relacions públiques: Utilitzar els litigis per aconseguir objectius de relacions públiques. Les demandes legals, fins i tot si tenen poques possibilitats d'èxit en els mèrits, poden transmetre un missatge de rectitud i combativitat, i generar atenció mediàtica.
  • Cas Forbes i EPA: Burson-Marsteller, una empresa de relacions públiques, va proposar a Philip Morris influir en la revista Forbes per publicar un article que ataqués l'EPA, presentant-la com una "agència fora de control". L'article publicat va ser "virtualment idèntic" al que Burson-Marsteller esperava, desacreditant l'agència encara que no mencionés específicament l'ETS.

III. Reformes Proposades per Restaurar la Ciència

El llibre proposa un conjunt de reformes per contrarestar aquestes pràctiques:

1. Requisits de divulgació de la informació

• Divulgació obligatòria de conflictes d'interès: S'hauria d'exigir una divulgació de conflictes de curta durada però obligatòria per a tota la informació o crítiques científiques presentades a tribunals i reguladors, inclosa la investigació post-comercialització. Això hauria d'aplicar-se fins i tot quan la font de finançament sigui desconeguda pel científic, o quan un think tank hi col·labori.
  • Les violacions haurien d'estar subjectes a sancions, incloses les penals.
  • Si un investigador no proporciona informació bàsica sobre la procedència, els reguladors i tribunals haurien de presumir que el patrocinador va dissenyar l'estudi, es va reservar el dret de suprimir resultats adversos i va prendre totes les decisions importants sobre la recollida i interpretació de dades.
• Divulgació de la autoria enganyosa i publicacions redundants: Exigir als autors primaris que certifiquin la seva plena responsabilitat i accés a les dades, i que declarin si els resultats formen part d'un estudi més gran o si hi ha papers relacionats.

2. Accés a les dades subjacents dels estudis

• La resistència a compartir dades impedeix l'avaluació de la investigació controvertida. El Data Access Act (Llei d'accés a les dades), aprovat el 1998 per un canvi en una llei de pressupostos, va donar a les entitats privades accés a les dades finançades federalment. No obstant això, la llei va ser dissenyada de manera massa àmplia i permetia sol·licituds oneroses i injustificades.
• La solució podria ser una presumpció refutable d'accés públic a totes les dades patrocinades de manera privada, tret que es demostri que les dades estan protegides per un secret comercial legítim o preocupacions de privadesa. Les proteccions per a la propietat intel·lectual haurien de ser limitades en el temps (per exemple, tres anys).

3. Desincentivar la supressió d'informació sobre efectes adversos

• La supressió és efectiva i difícil de detectar. Les agències haurien d'implementar programes rigorosos d'aplicació de la llei per detectar i castigar enèrgicament les violacions dels requisits de notificació.
• Registres públics: Congressistes podrien exigir als patrocinadors dels estudis destinats a programes d'aprovació prèvia a la comercialització que registrin els projectes individuals en un registre públic basat en Internet en el moment de la recollida de dades. Això desincentivaria la supressió o terminació prematura dels estudis amb resultats adversos.
• Major responsabilitat de les agències: Les agències reguladores haurien de tenir una major responsabilitat per obtenir informació sobre efectes adversos, reduint la seva dependència dels patrocinadors. La FDA Amendments Act de 2007 (FDAAA) requereix que la FDA recopili i analitzi diverses fonts d'informació sobre esdeveniments adversos, incloent bases de dades públiques.

4. Processos de supervisió més vigorosos

• Panells d'assessorament científic neutral: Establir panells d'assessorament científic neutrals que en gran mesura eludeixin la influència dels interessos. El Health Effects Institute (HEI) serveix de model, ja que els seus científics van confirmar la validesa de l'estudi Six Cities Study, tot i que la indústria qüestionava la seva fiabilitat. Els possibles membres d'aquests comitès haurien de presentar formularis de divulgació de conflictes d'interès detallats.
• Experts nomenats judicialment: En casos complexos amb proves contencioses i incompletes, els jutges podrien nomenar equips científics independents per revisar les proves. Això va ser exitós en els litigis sobre implants mamaris.
• Frenar les eines dels grups d'interès: Exigir una càrrega de prova significativa a aquells que presenten denúncies de mala conducta o sol·licituds de dades, requerint proves objectives de suport i detalls específics.
• Proteccions per a denunciants (whistle-blowers): Els denunciants exerceixen un paper vital en l'exposició de la ciència manipulada. Cal fer els seus informes més senzills i menys arriscats, amb l'establiment d'una agència única per rebre queixes anònimes i proteccions sòlides per a ells.

5. Règim de proves centralitzat

Un pas "molt més ambiciós" seria establir un règim de proves centralitzat, finançat amb avaluacions anuals obligatòries a les entitats que es beneficien de la investigació. Això eliminaria la discreció de les empreses privades en les proves i la traslladaria a agències governamentals que no tinguessin interessos en els resultats de la investigació.

IV. Conclusions

El llibre conclou que la "ciència doblegada" no es limita a casos aïllats, sinó que impregna gairebé tots els aspectes de la ciència i la política de salut i medi ambient. Tot i que la voluntat política i els recursos són essencials per implementar aquestes reformes, l'objectiu final és garantir que la longevitat i la productivitat es maximitzin, i que les decisions es basin en una ciència saludable i no manipulada. La clau és passar d'un model de vida de tres etapes (educació, treball, jubilació) a un model de vida de múltiples etapes per a una vida de 100 anys.