L'art de ser humans

 L'art de ser humans

Llibre resumit amb IA.

"L'art de ser humans" de David Bueno és un llibre que explora la profunda i intrínseca relació entre les arts, la neurociència i l'educació, redefinint la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. L'obra argumenta que les arts, enteses en un sentit ampli que inclou la música, la poesia, la ciència i la filosofia, són una expressió única de la humanitat i un motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social.

El llibre s'estructura com una "miscel·lània prolífica", abordant temes diversos que tenen un fil conductor comú: l'art. L'autor es planteja objectius ambiciosos: introduir el paper crucial de les arts en l'educació i en la vida diària, generar canvis productius i ser un "revulsiu crític" que convidi a qüestionar allò establert i a explorar amb ment oberta, especialment aquelles temàtiques "prohibides" en clau educativa.

A continuació, es detallen els punts clau i les idees principals del llibre:

I. El Nucli de la Tesi: Les Arts en Sentit Ampli com a Fonament Humà

• Definició Ampliada d'Art: Per a David Bueno, les arts no es limiten a les manifestacions convencionals (plàstiques, escèniques, musicals, literàries) sinó que també inclouen la ciència i la filosofia. Aquesta visió és central per a la seva tesi.
• Essència Humana i Humanització: Les arts són una "expressió del sentir profund humà davant la realitat". Són una característica central de les societats humanes, servint com a sistema de cohesió per transmetre idees, normes culturals, història, emocions i significats vitals. A més, les arts són "producte de la humanitat, i al mateix temps ens humanitzen". Humanitzar implica fer que alguna cosa o algú adquireixi qualitats humanes, tractar les persones amb dignitat i respecte, i transformar sistemes per fer-los més accessibles i empàtics, fomentant una "humanitat compartida des del respecte i l'aprofitament de la diversitat".
• Capacitats Cognitives Fonamentals: Totes les arts estan profundament lligades a tres capacitats mentals úniques de l'ésser humà:
  • Creativitat: La capacitat d'imaginar, idear i generar solucions o expressions noves. No sorgeix del no-res, sinó que es basa en experiències i informacions acumulades que el cervell recombina de manera inesperada. Està vinculada al pensament divergent i a l'activació de la xarxa neuronal per defecte. Neurotransmissors com la dopamina i la serotonina hi estan implicats.
  • Abstracció: La facultat de pensar en conceptes generals i intangibles més enllà de les experiències concretes, permetent crear idees, categories i símbols universals (bellesa, justícia, temps). És fonamental en el llenguatge (metàfores, poesia), la música, la ciència i la filosofia. També s'alimenta de l'experiència i el coneixement previs.
  • Autoconeixement i Metacognició: L'autoconeixement és la capacitat de comprendre els propis pensaments, emocions, valors i debilitats. La metacognició és la capacitat de reflexionar sobre els propis processos de pensament i aprenentatge. Ambdues són essencials per a l'autoregulació i el creixement personal, ajudant a prendre decisions informades i a adaptar les estratègies d'aprenentatge.

II. El Cervell Artístic: Mecanismes Neurobiològics

• Cervell Plàstic i Malleable: El cervell humà és un òrgan "extraordinàriament mal·leable", que es construeix i reconstrueix constantment a través de sensacions, percepcions, accions i pensaments. La plasticitat neuronal, la capacitat de les neurones d'establir noves connexions (sinapsis), és la base de l'aprenentatge i la memòria. Un cervell cultivat i estimulat pot tenir fins a 1.000 bilions de connexions.
• Importància de la Sensorialitat: Els sentits són la "via que l'exterior té per entrar dins nostre". La informació sensorial es processa i s'integra per formar una percepció unificada de l'entorn. L'obra destaca no només els cinc sentits "clàssics" (vista, oïda, tacte, olfacte, gust), sinó també la propiocepció (percepció de la posició del cos) i la interocepció (estat intern del cos). La correcta interpretació de les sensacions internes es correlaciona amb l'estat d'ànim i el benestar.
• Memòria i Aprenentatge: La memòria és una habilitat cognitiva complexa, que inclou memòria sensorial, a curt termini (de treball) i a llarg termini. La memòria és necessària per a la flexibilitat cognitiva i la creativitat. Les emocions, l'atenció, el son, l'alimentació i l'estrès influeixen en la memòria.
• Xarxa Neuronal per Defecte (Default Mode Network): Aquesta xarxa s'activa quan la ment està en repòs o divagant ("somiem desperts"). És fonamental per al pensament divergent, la creativitat, la introspecció, l'autoreflexió, la construcció de la narrativa personal i la planificació de futurs possibles.

III. Manifestacions Artístiques Específiques i el seu Impacte

El llibre dedica capítols aprofundits a diverses formes d'art:

1. L'Art de Parlar (Llenguatge Oral):

   • El llenguatge humà és intrínsecament creatiu, ple de matisos i significats ocults, a diferència de la comunicació animal.
   • L'humor i les metàfores activen circuits cerebrals de creativitat i abstracció.
   • Aprendre a comunicar-se és instintiu; els infants inventen noves formes de comunicació si no hi ha models, com el cas dels nens sords de Nicaragua.
   • Les àrees de Broca i Wernicke són clau per a la producció i comprensió del llenguatge.
   • La necessitat de "tafaneria" i cohesió social va ser un factor evolutiu principal en el desenvolupament del llenguatge complex.
   • La llengua materna activa més intensament els circuits emocionals del cervell.
   • L'idioma que parlem condiciona la nostra percepció del món i la flexibilitat cognitiva.
   • La "vocalització quàntica" (pronunciació de vocals discretament però encadenades) és possible gràcies a una disposició anatòmica única de l'aparell fonador humà modern, que va aparèixer fa només entre 60.000 i 80.000 anys. Això va coincidir amb la sortida dels Homo sapiens d'Àfrica i les primeres manifestacions clares d'art simbòlic.
   • Parlar també és l'art d'escoltar i d'imitar, elements crucials per al desenvolupament del llenguatge.

2. Les Arts Plàstiques:

   • Engloben pintura, escultura, fotografia, dibuix, ceràmica, entre altres.
   • Ajuden a observar el món d'una altra manera i ofereixen coneixement, convidant a la reflexió i fins i tot a la "saviesa" (què val la pena fer).
   • Poden comunicar emocions i significats sense paraules, fomentant l'ambigüitat i l'exploració de la incertesa.
   • Les pintures rupestres més antigues (51.200 anys) i les figures de Venus (35.000-40.000 anys) mostren l'arrelament de l'art en l'evolució humana.
   • L'art abstracte activa tot el cervell excepte l'amígdala, impulsant-lo a buscar explicacions globals i estimular mecanismes creatius.
   • La creació o observació d'arts plàstiques potencia la motivació, l'atenció, la resolució de conflictes, el raonament lògic-matemàtic i redueix l'estrès.

3. Les Arts Musicals:

   • La música és instintiva i universal, augmenta la producció de dopamina i serotonina, i disminueix el cortisol (estrès).
   • Millora les habilitats cognitives i motores, l'aprenentatge espaciotemporal i la plasticitat neuronal.
   • Estudis amb rates han demostrat que les arrels de la universalitat de la música tenen una base evolutiva, tot i que els humans som superiors en la percepció de mètriques musicals.
   • La música provoca interpretacions emocionals comunes entre cultures (ex: cançons de bressol, de ball, sanadores). El cant dels ocells redueix l'ansietat i la paranoia.
   • La música activa nombrosos processos cognitius i està estretament connectada amb el llenguatge, les arts plàstiques i les matemàtiques en el cervell.
   • L'escolta o interpretació musical, especialment la pràctica, activa una àmplia gamma de regions cerebrals (auditiva, motora, de memòria, d'atenció, prefrontal, cerebel) i fomenta la creativitat a través de l'estat de "flow".

4. Les Arts Escèniques, Esportives i Lúdiques:

   • Teatre i dansa: Permeten viure altres ments, augmentant l'autoconeixement, l'empatia, la confiança, l'autoestima i les habilitats de resolució de problemes i pensament crític. Afecten la plasticitat neuronal i l'activitat cerebral.
   • Esport i Psicomotricitat: L'activitat física regular incideix positivament en el desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional, especialment en la infantesa i adolescència. L'exercici moderat produeix BDNF, que activa la plasticitat neuronal i la formació de coneixements.
   • Corporalitat: És un "eix vertebrador de la nostra cognició i dels aprenentatges". El cos proporciona informació crucial (propiocepció, interocepció) per a la percepció unificada de l'entorn i l'autoconeixement.
   • El Joc: Especialment el joc lliure i espontani, és considerat un art. Estimula la curiositat, la plasticitat neuronal, allibera dopamina (recompensa), i fomenta la resolució de problemes, la creativitat, el pensament divergent i la col·laboració. És crucial per a la resiliència i la gestió de l'ansietat i l'estrès. L'ús excessiu de la tecnologia digital es critica per limitar la integració sensorial i la percepció corporal.

5. L'Art de Fer Ciència i de Filosofar:

   • L'autor trenca amb la idea que són activitats exclusives de ments adultes.
   • Filosofia: És l'amor per la saviesa, implica creativitat, expressió personal, interpretació i reflexió crítica d'idees abstractes. Té la capacitat de provocar respostes cognitives i emocionals profundes. Activa diverses zones cerebrals relacionades amb el pensament complex i abstracte, incloent-hi la teoria de la ment.
   • Ciència: Requereix un alt grau de creativitat per formular hipòtesis, dissenyar experiments i trobar solucions. Implica intuïció, experiència i una "certa estètica" en la presentació de resultats. La bellesa d'una fórmula matemàtica o d'una teoria elegant pot ser vista com una obra d'art. La inspiració científica és una "drecera" de les xarxes neuronals.
   • Els infants tenen l'instint innat de fer servir el mètode científic i de filosofar. Ho fan a través de l'observació, l'experimentació, la comprovació i raonaments lògics simples (com el sil·logisme disjuntiu). La curiositat és el motor d'aquest procés. La pèrdua d'aquestes capacitats en l'edat adulta es deu a la comoditat de no qüestionar l'existent i a la possible mutilació de la curiositat per part dels adults.
   • El llibre defensa que ciència i humanitats (totes les arts) no són oposades, sinó que formen un tàndem indissociable, amb un mateix objectiu: contribuir al benestar i la dignitat humana a través de l'autoconeixement i el coneixement de l'entorn.

6. L'Art d'Escriure i de Fer Poesia:

   • La poesia se sustenta en la metàfora, els implícits, el ritme i la bellesa del llenguatge.
   • Llegir i escriure no són habilitats innates; són invencions molt recents (cuneïforme fa 5000 anys) que requereixen aprenentatge i esforç.
   • La lectoescriptura, tot i no ser innata, és fonamental per al desenvolupament cognitiu, estimulant el pensament crític, la resolució de problemes i la creativitat.
   • La lectura i l'escriptura (especialment l'escriptura a mà amb lletra lligada) reconfiguren el cervell i influeixen en la percepció del món, millorant la discriminació visual, l'atenció i la comprensió del llenguatge oral.
   • Llegir en paper facilita una millor comprensió, memorització i reflexió crítica que llegir en suport digital, degut a la menor distracció i la fixació del text.
   • La poesia activa regions del cervell implicades en la memòria autobiogràfica, les emocions i la xarxa neuronal per defecte, augmentant la dopamina, la serotonina i l'oxitocina, fet que millora el benestar i redueix l'aïllament.

IV. L'Art d'Educar i l'Homo Artisticus

• Educar és un art en si mateix. El llibre qüestiona els sistemes educatius actuals i defensa un model que no separi artificialment les ciències i les humanitats.
• La incorporació de les arts, en el sentit més ampli, no és una proposta innovadora, sinó que té arrels en pedagogies històriques (Aristòtil, Comenius, Froebel, Montessori, Steiner, Dewey, Sensat, Ferrer i Guàrdia, Freire).
• L'objectiu de l'educació ha de ser "contribuir conjuntament al benestar i a la dignitat humana" a través de l'autoconeixement i del coneixement dels altres i de l'entorn.
• L'educació ha de fomentar la creativitat, el pensament abstracte, la reflexivitat i la crítica, basant-se en coneixements i experiències flexibles i dinàmics.
• La perfecció en educació "consisteix, precisament, a no ser perfectes", permetent l'assaig i l'error per aprendre i innovar, fomentant la resiliència i la persistència.
• El llibre conclou amb la proposta de concebre l'ésser humà com a "Homo artisticus", un nom apòcrif que emfatitza la importància de totes les arts en la construcció de les persones i la societat, per fer-nos humans i humanitzar-nos. L'art ens ajuda a despertar el sentit crític, a escoltar la nostra pròpia veu, a descobrir qui som i què volem, i a exercir el lliure albir.

En definitiva, "L'art de ser humans" és una obra que convida a reflexionar sobre la nostra pròpia naturalesa i el potencial infinit del cervell humà quan es nodreix de la sinergia de totes les formes d'expressió artística, incloent-hi la ciència i la filosofia, per construir una societat més rica, plena i lliure.

PS. El fiasco de l'ensenyament té responsables.