Live Long and Prosper? The economics of ageing populations
El llibre "Live Long and Prosper? The economics of ageing populations", editat per David E. Bloom i publicat per CEPR Press i VoxEU.org, examina els desafiaments econòmics que planteja l'envelliment de la població global i proposa diverses opcions per abordar-los.
L'envelliment de la població es considera la tendència demogràfica dominant del segle XXI, impulsada principalment per:
- La disminució de la fertilitat.
- L'augment de la longevitat.
- La progressió de grans cohorts cap a edats avançades.
Aquesta tendència és un tema de preocupació global, especialment per als països d'ingressos mitjans, on s'espera el creixement més explosiu de la població gran.
El llibre detalla les diverses preocupacions que l'envelliment de la població genera entre economistes, polítics i responsables de polítiques públiques:- Despesa sanitària creixent: L'augment de les malalties de la vellesa, com el càncer, les malalties cardíaques i la demència, comporta tractaments molt costosos i una major demanda d'atenció formal i informal.
- Les malalties no transmissibles (MNT) representen una càrrega econòmica substancial; per exemple, s'estima una càrrega acumulada de més de 32 bilions de dòlars a països de l'OCDE entre 2015 i 2030, equivalent a un impost sobre la renda anual del 3,55%.
- Sistemes de pensions sota pressió: La sostenibilitat dels sistemes de pensions, especialment els de pagament per ús, es veu amenaçada a mesura que els jubilats superen els nous entrants a la força laboral.
- Escassetat de mà d'obra i desacceleració del creixement econòmic: L'envelliment pot provocar una disminució del nombre de treballadors en relació amb els jubilats, afectant el PIB i el creixement per càpita. També pot reduir l'oferta de capital i, per tant, la inversió.
- Disminució de les taxes d'estalvi: Les generacions més grans liquiden els seus actius per finançar la seva jubilació, cosa que pot conduir a una caiguda de la taxa d'estalvi agregada i afectar els fluxos de capital internacional.
- Càrrega del cuidador informal: La cura informal redueix l'ocupació formal entre els adults en edat de treballar, amb un impacte negatiu en el creixement del PIB. Aquesta càrrega també afecta negativament la salut i l'ocupació dels cuidadors individuals.
- Aversió al risc: L'evidència suggereix que les poblacions tendeixen a ser més averses al risc a mesura que envelleixen, cosa que podria disminuir l'activitat emprenedora.
- Disparitats en el benestar financer: El benestar financer en la vellesa està vinculat a dèficits de capital humà en les primeres etapes de la vida, suggerint un alt risc per a molts futurs jubilats.
- Implicacions geopolítiques: La combinació de canvis demogràfics, creixement de la productivitat i reptes fiscals podria portar a un ràpid final de l'hegemonia econòmica dels EUA, amb possibles implicacions geopolítiques. Els EUA, en particular, s'enfronten a problemes fiscals més severs que altres països desenvolupats.
Una incertesa important és si l'augment de l'esperança de vida simplement afegeix anys a la vida o també millora la qualitat d'aquests anys ("adding life to years"). El llibre suggereix que la longevitat podria oferir un "dividend" si es maximitza la contribució productiva de les persones grans i si l'augment de l'esperança de vida s'acompanya d'una compressió de la morbiditat.
Tot i els reptes, el llibre emfatitza que no són insuperables. Es proposen diverses opcions:- Adaptacions institucionals i reformes polítiques: Relacionades amb la salut, l'atenció a llarg termini i el seu finançament.
- Noves tecnologies i dissenys.
- Canvis de comportament: Inversió en capital humà al llarg del cicle vital.
- Reformes en pràctiques empresarials i de recursos humans.
Més específicament, les solucions inclouen:
- Inversió en la felicitat a la vellesa: Invertir en la felicitat pot millorar la salut i la longevitat, reduint la càrrega socioeconòmica. Això inclou abordar la salut, la connexió social i la participació en activitats socials, amb polítiques que fomentin centres per a la gent gran, disseny urbà favorable i educació contínua.
- Mesurament del "valor per diners" en l'envelliment saludable: Cal centrar-se en la mesura i la millora del valor de la despesa mèdica ajustada per qualitat. Diversos estudis indiquen que els beneficis de les millores en la longevitat i el tractament de malalties cròniques superen els costos.
- Inversió en el desenvolupament i l'aprenentatge en la primera infància: Les inversions primerenques poden influir en la salut i el benestar a mesura que les persones envelleixen, alleujant les pressions fiscals futures. S'ha demostrat que tenen una alta rendibilitat econòmica.
- Finançament de la salut:
- Augmentar el finançament públic en salut, com suggereix el cas de l'Índia, que necessitaria doblar la seva despesa pública en salut fins al 2% del PIB.
- Millorar l'eficiència dels sistemes d'assegurança mèdica, per exemple, a Medicare als EUA, incentivant els beneficiaris a escollir opcions més rendibles.
- Centrar-se en la prevenció i la detecció precoç de malalties, incloent vacunes i cribratges.
- Reformes de pensions i de la força laboral:
- Incentivar una vida laboral més llarga:
- Oferir característiques laborals que valoren els treballadors grans, com la flexibilitat horària, l'autonomia laboral i el temps lliure remunerat.
- Ajustar l'edat de jubilació per adaptar-se a l'augment de l'esperança de vida.
- Reconèixer que l'augment de l'edat de jubilació pot reduir la càrrega fiscal per als treballadors més joves.
- Fomentar la inversió en capital humà al llarg de tota la vida per mantenir la productivitat.
- Reformes específiques de pensions:
- Modificacions en els impostos sobre nòmines de la Seguretat Social per incentivar carreres més llargues, com la proposta d'un període de cotització llarg després del qual s'elimina l'impost sobre nòmines, generant ingressos fiscals addicionals i allargant la solvència del sistema.
- Implementació de pensions públiques basades en els mitjans (means-tested pensions), que proporcionen un ingrés adequat i són assequibles i sostenibles, podent-se calibrar per adaptar-se als canvis demogràfics. L'exemple d'Austràlia demostra l'èxit d'aquest enfocament.
- Pre-finançament de les pensions i consolidació fiscal.
- Indexació de les prestacions a la ràtio de dependència del sistema.
- Incentivar una vida laboral més llarga:
- Millora de la informació sobre l'economia generacional: Per prendre decisions polítiques informades sobre les necessitats i prioritats de les diferents generacions.
- Promoció de l'equitat de gènere i generacional: Mitjançant polítiques que fomentin la participació femenina en la força laboral i una comptabilitat completa de la contribució econòmica de les dones, inclòs el treball de cura no remunerat.
En definitiva, el llibre conclou que, tot i que l'envelliment de la població és inqüestionable, el "destí demogràfic" no està escrit. Es necessita la voluntat política i social, i el múscul financer, per actuar proactivament i adoptar les millors opcions disponibles. L'èmfasi s'ha de posar en la longevitat saludable i productiva i en l'adaptació dels models de vida de tres etapes (educació, treball, jubilació) a un model de vida de múltiples etapes per a una vida de 100 anys.
