Now we know that 5% of population has paid one third of pharmaceutical copayments that started six months ago (one euro per prescription). About 45 m € have been collected. Just now, when a court from outside says that we have to withdraw such a measure. The issue is not about copayment, that is really working as expected, it's about power, about who sets the rules.
From the begining I considered that was a controversial measure. However, my impression is that it's effects will last. The decline in consumption, number of prescriptions, is a historical achievement: 21% in six months!. The question is, has this lower consumption had an impact on health?, if not, we have a serious problem of not taken such a measure before. Nowadays we don't know wether there were fewer prescriptions or less medicines dispensed. This fact is crucial and requires further scrutiny.
Up to now, over six months the top 5% consuming population has paid 36 € per person, it seems a very reasonable amount. The lemon has been squeezed reasonably.
You can get a clear understanding of the impressive results of road safety policies with a quick look at this excellent article. The summary:
A substantial reduction in deaths from road traffic collisions was observed between 2000 and 2010. Between 2001 and 2010, with the implementation of new road safety policies, there were 26 063 fewer road traffic collisions with victims than expected, 2909 fewer deaths (57%) and 25 444 fewer hospitalizations. The estimated total cost savings were around €18 000 million. Of these, around 97% resulted from reductions in lost productivity. Of the remaining cost savings, 63% were associated with specialized health care, 15% with adapting to disability and 8.1% with hospital care.
In my opinion, next steps for additional reductions in traffic accidents should be adressed with investment in renovation of roads. A clear example of such need is this recent demonstration or the current and tragic situation of N-II and other roads in Girona. You can follow it by twitter at #VergonyaN2. Otherwise, you can watch this documentary, and you'll confirm how politicians can neglect citizens for years. After a decade, Catalonia is still waiting for public investment coming from neighbouring country. Hopefully we will not have to wait for another decade. Soon we'll just keep our taxes and we'll belong to a new State. I't just a compelling argument to prevent mortality.
Inevitably the debates over health reform are rooted in what we currently observe. And our perception is subject to be selected according to our preferences. Decision making under uncertainty has explained how individuals depart from rationality towards multiple biases and this is present everyday in health policy debates.
Currently, the demonstrations against what is called privatization of health services have achieved a difficult tipping point. Both parts, those that are in favour and those that are against are subject to framing effects. In simplest terms, a frame is a model, or lens, for understanding, interpreting, and solving a problem. Politicians have a number of frames that they use to judge people, simplify problems, and make decisions. While framing a concern represents the initial step toward a successful resolution, it is also the first place a decision can go wrong. Because most problems can be framed, or looked at, in more than one way, the lens politicians employ to define an issue can significantly influence how they respond.
And this is exactly what is happening. The frame under the current proposals is that "private management is cheaper". We are not discussing efficiency, lens are focusing on implicitly saving money. Unfortunately this frame should be confronted with the reality. Is it really cheaper? Is being cheaper enough?. Data is scarce and evidence is pending to be provided.
Therefore the recommendation would be: frame the problem from a larger number of reference points and perspectives. A variety of frames allows the decision maker to evaluate the goodness of fit with the specific context. And this is what nobody wants to talk about, about the context. Different ownership alternatives may contribute to efficiency in different ways according to context and the behaviour of the regulator.
Saber de què emmalalteixen i de què moren les poblacions, és la primera preocupació de l'epidemiologia. I també ho ha de ser per a un economista de la salut. La millor forma a data d'avui de saber-ho, és llegir sencer el Lancet del 15 de desembre passat. La publicació del Global Burden of Disease (GBD) per a 2010 ofereix informació detallada sobre la qüestió. M'he guardat especialment l'article referit a l'esperança de vida en bona salut, que confirma allò que sabem: "la geografia forma part també del teu destí". Les diferències són notables, podeu consultar les taules completes. Veureu Andorra i Espanya al top 10 mundial en esperança de vida. Aquest fet hauria de fer-nos reflexionar sobre les causes i les conseqüències que se'n deriven, què cal preservar i què cal millorar. I especialment convindria fer-ho en aquest moment convuls que vivim, on moltes qüestions pengen d'un fil molt prim que es pot trencar en qualsevol moment.
PS. No he trobat per ara cap estimació de l'esperança de vida en bona salut dels catalans més actualitzada.
La darrera és del 2005, 63 anys per als homes (81,5% de la vida), 60,6 per les dones (72,3% de la vida). Algú la deu tenir però al Pla de Salut només surt aquesta i si no hi és potser que algú s'afanyi. Convindria tenir la del 2010 perquè malauradament aquesta vegada no hi és al GBD, però estic convençut que a la propera edició ja hi serà.
PS. Per cert, els de TV3 s'ho han de fer mirar novament. L'enaltiment i l'apologia del risc contrari a la salut hauria d'evitar-se amb diners públics. Em refereixo al reportatge en hora punta de Kilian Jornet. Desconec on és el CAC, però si algú vol emprendre tals aventures que ho faci pel seu propi compte, el pitjor és difondre-les amb recursos públics. Cal rebutjar aquest tipus de promoció de riscos innecessaris per la salut i la vida.
PS. Bon comentari de Sergi Pàmies sobre la qüestió.
PS. Aquí us deixo en David Cutler i la seva lliçó inaugural del curs a la UPF. Haureu de dedicar-hi una hora i mitja del vostre temps.
La novetat del moment és que s'ha anunciat la introducció d'un impost sobre begudes ensucrades en excés i es recaptarien uns 22 milions. El recent informe de la CAREC (p.34) ja recollia aquesta possibilitat que s'ha incorporat al programa de govern. Amb aquesta decisió ens situem propers a les experiències als Estat Units i França. La qüestió clau és com es concretarà aquesta taxa per tal que pugui recaptar aquesta quantitat. A Health Affairs explicaven que una taxa reduïda podria tenir un impacte molt limitat i per altra banda posar una taxa elevada obligaria a moltes cautel.les. En especial perquè el comerç paral.lel dels llauners faria el seu agost.
Fa poques setmanes en parlava des d'aquí i aquesta setmana The Economist dedica una secció especial a l'obesitat, d'obligada lectura. A l'article sobre la intervenció de l'Estat hi trobareu referències a aquests tipus d'impostos i al següent sobre l'empenta necessària per a uns hàbits saludables (nudge).
Ja sabeu que des d'aquí segueixo l'evolució d'aquestes qüestions de forma preferent. Seria un error pensar només en impostos al marge d'una estratègia global enfront l'obesitat. I per això avui m'agradaria saber quins han estat per exemple els resultats de les recomanacions sobre màquines expenedores de begudes i aliments a les escoles i que no ho he sabut trobar. Deu ser que encara està per fer.
Una tercera part de la mortalitat en homes i una cinquena part en dones és deguda al càncer. I si ho posem en context, el càncer representa el 47% dels anys potencials de vida perduts en les dones, i el 35% en els homes.
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.
PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.
De la tricotomía de la política sanitaria: llistes d'espera, copagament i privatització, el tema del moment és el darrer. Es parla força de privatització de la gestió motivat per l'adjudicació de la gestió d'un centre d'atenció primària a una empresa de serveis (de neteja, majoritàriament).
Alhora que alguns n'estem preocupats i així ho he mostrat anteriorment des d'aquí, també és cert que si mirem el panorama de l'atenció primària en el seu conjunt mostra aspectes altament positius. S'acaba de presentar l'informe de la Central de Resultats 2011 i podem observar com s'ha assolit un elevat nivell d'accés a l'atenció primària, el 72,5% de la població. S'ha convertit doncs en allò que es pretenia, el punt d'accés als serveis de salut. Si mirem amb detall observarem que va del 65% al 90% i per tant hi ha motius per cercar una resposta.
De tot plegat hi ha resultats altament positius, aquells que no expliquen els diaris perquè estan més interessats en el marro. Malgrat les retallades, l'índex de reclamacions és inferior al 2007. L'índex de satisfacció amb l'atenció primària és més alt que mai. L'índex de fidelitat també ho és. I el que més ha de millorar és la facilitat per accedir al dia de visita (així ho pensen el 60%).
Al costat d'això observem que el nombre de visites ha disminuit en valor absolut en 3,6 milions en 3 anys!. Ha disminuit en una les visites anuals per pacient atès , se sitúa ara en 8,6 a l'any, al mateix temps que ha dismimuit la proporció de pacients atesos en 1,4 punts percentuals, per situar-se en el 72,5%. Els 5.600 metges fan 25 visites cada dia.
A hores d'ara no sabem el perquè de la reducció del nombre de visites, la recepta electrònica és un factor explicatiu però n'hi ha d'altres. No he sabut veure cap informe al respecte. Tots aquells que volen posar copagament s'ho haurien de fer mirar perquè es poden reduir les visites canviant l'organització. A més a més cal tenir en compte que el gruix fort de la disminució va passar abans de fer-se efectives les retallades.
Feu-hi un cop d'ull i guardeu-lo. A tots aquells que diuen que el sistema de salut és poc transparent, els contesteu amb els informes de la Central de Balanços. I aquells que diuen que el sistema s'enfonsa, digueu-los que l'esforç que fa l'atenció primària és notori, molts països voldrien mostrar aquestes dades malgrat algunes mancances que coneixem i que trobareu a l'informe. La ciutadania confia amb l'atenció primària i que així sigui per molts anys.
PS. Marro. 2 m. [LC] Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. Aquí hi ha marro! El volien enredar, però va descobrir el marro
