En la mesura que ens cal revisar a què es dediquen els nostres impostos i què en treiem a canvi, avui podem fer una proposta de retallada que no escapçarà la salut ni els serveis.
Cal que ens preguntem què en vam treure a canvi els catalans l'any 2010 de pagar una quota de més de
4 milions d'euros a l'
OMS. Vull assenyalar que no tenim seient a l'assemblea i que la seva aportació és una oficina que des del 1999 hi ha a
Barcelona que destaca pel desconeixement general de la seva existència. Deixo de banda els collaborating centres, que són una altra cosa i si hi ha altres qüestions que en treiem a canvi les desconec. Per altra banda l'objectiu de publicar dades comparades dels sistemes de salut on aparegui Catalunya s'ha incomplert i per tant ja no cal esperar a que es publiquin.
Doncs bé, mentre restem pendents de la desconnexió i per tant fins el dia que la OMS es vegi obligada a donar-nos un seient, crec que podem estalviar-nos 4 milions, perquè per ara amb els nostres impostos estem pagant la quota dues vegades. Per tant ens donem de baixa sense cap dificultat i sense repercusions.
PS. Nota posterior. L'any 2011 es va reduir a
2,2 milions, (p.35) i tant de bo que al pressupost del 2012 no hi hagi la quota OMS, però no ho he sabut trobar. Em temo que a data d'avui podem estalviar-nos més de dos milions, a què esperem?
PS.
Aquí trobareu més motius per donar-nos de baixa de l'OMS.
PS. Sobre el rescat. L'article foraster que més m'ha interessat és a la contraportada del
WSJ. Aquesta és la qüestió:
But simply by asking for external assistance, Spain has admitted it
has lost market access. For many months, domestic banks and institutions
have been pretty much the only buyers of its sovereign bonds. Last
week's downgrades of Spanish government debt will have further hit
appetite for the bonds. If the banks use the euro-zone bailout cash to
increase their exposure to sovereign bonds, doubts over their solvency
might soon re-emerge. That would put the banking system back where it
started—still reliant on the European Central Bank for funding and under
pressure to deleverage.
Madrid's fear has been that the moment it seeks assistance for its
banks, its own debt will be stigmatized. If this happens, a much bigger
bailout will be needed to cover the government's own funding needs.
PS. Consulteu una forma acurada de mesurar l'eficiència dels metges
aquí.
PS. El país veí ens deu
2.658 milions €. Aquest és un cost addicional de ser català i tenir uns veïns morosos.L'incompliment de la llei és habitual.Ningú no és jutjat, ni imputat, ni inhabilitat per fer-ho.Mentre seguim pagant impostos, ells seguiran incomplint la llei.
PS.
FT com l'asfixia premeditada ens porta a la independència:
Another
reason is that Catalonia transfers, by its own estimates, 8-9 per cent
of its annual gross domestic product, or roughly €17bn a year, to poorer
regions of Spain such as Andalusia – a much greater share of wealth
than is conceded by Germany’s richer regions, for example, to other
parts of the country. “With 9 per cent we are condemned to ruin,” says
Pujol
En Victor Mallet, periodista de FT, acaba omplint una pàgina d'entrevista justificant la independència de Catalunya. Precisament ell que s'ha mostrat tantes vegades contrari... Alguna cosa està succeïnt i cal estar alerta. L'entrevista apareix el mateix dia del rescat i no ha de passar per alt.
