How Minds Change: The New Science of Belief, Opinion and Persuasion
L'obra "How Minds Change" (2022) de David McRaney és una exploració profunda de la neurociència i la psicologia que s'amaga darrere la formació i l'actualització de les creences, les opinions i els valors. El llibre documenta la transformació de l'autor des d'un escepticisme total sobre la possibilitat de canviar l'opinió dels altres fins a la comprensió que les ments humanes estan dissenyades evolutivament per aprendre i canviar quan es donen les condicions adequades.
1. La naturalesa de la realitat i la percepció
El llibre estableix que la realitat que experimentem no és una còpia exacta del món exterior, sinó una simulació o al·lucinació generada pel cervell dins del crani. McRaney utilitza el famós cas del vestit ("The Dress") i experiments amb mitjons i sabates Crocs per explicar el model SURFPAD (Substantial Uncertainty with Ramified or Forked Priors or Assumptions you will get Disagreement). Aquest model demostra que, davant d'una informació ambigua o incerta, el cervell utilitza "priors" (assumpcions basades en experiències passades) per resoldre l'ambigüitat de manera inconscient i automàtica. Això fa que dues persones puguin veure fets diferents a partir de la mateixa evidència, generant la il·lusió de realisme ingenu: la creença que veiem el món tal com és i que els qui no hi estan d'acord han d'estar equivocats o informats de manera errònia.
2. Mecanismes de canvi mental: Assimilació i Acomodació
Basant-se en les teories de Jean Piaget, l'autor explica que el canvi mental depèn de dos processos clau:
- Assimilació: Consisteix a encabir informació nova en els nostres models mentals existents, sovint interpretant les anomalies com a confirmacions.
- Acomodació: És el procés més costós d'actualitzar i reconstruir el model mental per incloure noves realitats que ja no es poden ignorar.
El cervell tendeix a resistir-se a l'acomodació fins que s'arriba a un punt d'inflexió afectiu (affective tipping point), generalment quan al voltant del 30% de la informació rebuda és incongruent amb el model anterior. En situacions de trauma o desequilibri extrem, podem experimentar un creixement posttraumàtic que accelera aquest canvi de visió del món per supervivència.
3. La veritat és tribal
Un dels missatges centrals de l'obra és que la identitat social és més poderosa que la lògica. Els humans som animals "ultra-socials" que valoren la pertinença al grup per sobre de la veritat factual. Aquesta psicologia tribal fa que rebutgem evidències aclaparadores si acceptar-les posa en risc el nostre estatus o reputació dins de la comunitat (SD > PD: la mort social és més temuda que la mort física). McRaney il·lustra això amb la història de membres de l'església de Westboro o grups de teòrics de la conspiració (com en Charlie Veitch), que només es van obrir a canviar de mentalitat quan van trobar una xarxa de suport o una comunitat alternativa fora del seu cercle tancat.
4. Per què l'argumentació sol fallar
L'autor introdueix el model interaccionista d'Hugo Mercier i Dan Sperber, que postula que la raó no va evolucionar per descobrir la veritat de forma individual, sinó per produir i avaluar arguments en entorns socials per arribar a un consens. El nostre biaix de confirmació és una eina útil per a la divisió del treball cognitiu en grup, però quan raonem sols o en cambres d'eco digitals, simplement guanyem els nostres propis arguments sense qüestionar-nos.
5. Tècniques eficaces de persuasió
El llibre detalla mètodes que s'ha demostrat que funcionen per canviar ments sense coacció:
- Deep Canvassing: Una tècnica de conversa de porta en porta que evita el debat de fets i se centra en l'escolta no jutjadora i l'intercanvi de relats personals emocionals.
- Epistemologia de Carrer ("Street Epistemology"): Un mètode que utilitza el qüestionament socràtic per ajudar a la persona a examinar no què creu, sinó com ha arribat a creure-ho i si el seu mètode és fiable.
- Entrevista Motivacional: Centrada a resoldre l'ambivalència d'una persona cap al canvi de comportament.
Tots aquests mètodes comparteixen passos comuns: establir rapport (confiança), demanar permís, fer preguntes obertes, resumir el que diu l'altre i fomentar la metacognició (pensar sobre el propi pensament).
6. El canvi social i les cascades
McRaney conclou analitzant com les societats canvien en massa. Els canvis sovint semblen lents i estancats durant dècades fins que es produeix una cascada social. Això passa quan es toquen els clústers vulnerables de la xarxa: persones amb llindars baixos de resistència que, en canviar d'opinió, influeixen en els seus veïns, provocant un efecte dominó que pot capgirar la visió de tota una nació en menys d'una generació.
Com a tancament, el llibre proposa una humilitat epistèmica basada en la comprensió que tots som subjectes als mateixos biaixos i que només mitjançant converses empàtiques i col·laboratives podem perseguir la veritat compartida.
