22 d’abril 2024

Qui frena la competència als mercats farmacèutics?

ACTUALIZACIÓN DE LA APLICACIÓN DE LAS NORMAS DE COMPETENCIA EN EL SECTOR FARMACÉUTICO (2018-2022)

El missatge és aquest: algunes empreses farmacèutiques consideren que aporta més beneficis limitar la competència que oferir productes al mercat i per això fan tot tipus d'accions dirigides a abusar de la seva posició. Qui ho diu això? La Unió Europea en un informe que va fer al Consell i Parlament Europeu on revisa que ha passat del 2018 al 2022. 

I això va en augment, diu:

En comparación con el período (de nueve años) 2009-2017 que abarcaba el informe anterior, el promedio de decisiones de defensa de la competencia contra empresas farmacéuticas adoptadas cada año en el período (de cinco años) 2018-2022 se incrementó de alrededor de tres a cinco. En el sector farmacéutico se está registrando un flujo constante, si no creciente, de asuntos de defensa de la competencia y de concentraciones.

A partir de la pàgina 35 podreu comprovar el detall de totes aquestes pràctiques que passen desapercebudes pel públic. Per exemple, una de les més escandaloses és pagar per retardar l'entrada al mercat de medicaments genèrics. El nombre de casos ha augmentat significativament. O el d'empreses dominants amb preus excessius, això encara ha anat a més.

A les empreses farmacèutiques que fan això, els resulta més pagar la multa que no pas evitar la pràctica anticompetitiva. Per què? doncs per una qüestió de probabilitat de ser enxampades i la magnitud de l'import a pagar. Per ara els ha sortit prou bé, les multes només han estat 780 milions en aquest període, una quantitat miserable en comparació als beneficis que els han aportat aquestes pràctiques. A Espanya, tan sols 55 milions... 




En qualsevol cas, sorprenentment, la reputació no surt afectada a la vista dels noms que podeu contrastar a l'informe. Gestionen a la perfecció els mitjans, i la gent ni se n'adona. És tant sols qüestió de deixar passar el temporal i tornar-hi.

 

Consuelo Kanaga al KBR

21 d’abril 2024

IA per tot arreu (7)

 The Economics of  Artificial Intelligence: Health Care Challenges

El llibre que cal llegir:

1. Artificial Intelligence, the Evolution of the Health Care Value Chain, and the Future of the Physician 

2. The Potential Impact of Artificial Intelligence on Health Care Spending 49

3. Health Data Platforms 87

4. The Regulation of Medical AI: Policy Approaches, Data, and Innovation Incentives




19 d’abril 2024

El manual per als homes vestits de negre

 Strengthening Health Systems. A Practical Handbook for Resilience Testing

Tots recordeu que durant la gran recessió havien de venir uns homes vestits de negre a revisar el nivell de dèficit i deute de l'economia i veure si es complia amb el que estava previst. Doncs ara ha sorgit un manual per avaluar la fortalesa del sistema de salut, la seva capacitat de resistència a crisis. 

M'ho miro per sobre i veig que es tracta d'una avaluació general dels sistemes de salut, una més.




18 d’abril 2024

Què cal fer amb la productivitat?

 Investing in productivity growth

Els de McKinsey al seu informe diuen que avui en dia necessitem augmentar la productivitat més que mai. Altrament algunes economies descarrilaran i es depenjaran del desenvolupament econòmic, de la millora de les condicions de vida. 

Si hi ha una manera efectiva de baixar la productivitat és reduir les hores treballades sense que hi hagi canvis a la tecnologia o l'organització. Com sabeu aquesta és una estratègia que estem aplicant al sector salut sense que ningú se n'adoni. Ho vaig explicar fa uns quants dies. Evidentment els de McKinsey pensen en l'economia en el seu conjunt. I el seu informe és claríssim: les diferències existents són abismals i cal convergir i que ningú es quedi enrera.

I ara justament llegeixo que el sector turístic acaba d'assolir la màxima participació en el PIB. Doncs bé, aquesta és una altra estratègia on la capacitat per augmentar productivitat és limitada, en un sector on els treballs de baixa valor afegit es combinen amb l'estancament de la tecnologia i l'organització. Insistir en això és enfocar-nos decididament cap al penya-segat.

En aquest gràfic veureu el resum, i quins són a la cua de creixement de productivitat per treballador. Queda clar? P.8 Queda clar que l'estratègia adoptada va precisament cap a la reducció de productivitat?



12 d’abril 2024

Qui paga el copagament farmacèutic?

 El copagament actual de la prestació farmacèutica segueix l'esquema d'aquesta taula:

Assegurats en actiu

Aportació sobre el PVP

Rendes inferiors a 18.000 € l'any

40%

Rendes entre 18.000 i 100.000 € l'any

50%

Rendes iguals o superiors a 100.000 € l'any

60%

Col·lectius exempts d'aportació

0%

I si un és pensionista aleshores el 40% i 50% passa a ser 10% i té un sostre màxim mensual de 8,23€, 18,52€. I si té renda superior a 100.000€, es manté el 60% i hi ha un llindar de 61,75€ respectivament.
Si ens mirem el quadre següent veurem que la farmàcia gratuita hi té accés un 15,7% de la població. Hi ha un 1,3% de la població que paga un 60%, per a rendes superiors a 100.000€.

Un estudi de no fa gaire explicava amb claredat que l'impacte de les estratègies de copagament en l'accés als medicaments havia estat marginal:

Our results show that, overall, this reform did not significantly change the propensity to consume prescription medicines. Therefore, politicians considering increasing the co-insurance rate as a means to lower health expenditures also need to consider the role of other agents, such as general practitioners, specialist, hospitals or the pharmaceutical industry, given their involvement in the decision making and use of resources related to the national health care system.

PS. Observeu com la farmàcia gratuïta es multiplica per 3 el 2022, fruit dels canvis normatius a pensionistes.



11 d’abril 2024

Els fonaments del leviatan farmacèutic

 El passat 12 de març sense que gaire gent se n'adonés va passar un fet singular. En un consell de ministres es va aprovar la creació d'una empresa farmacèutica "pública", Terafront Farmatech. Dic "pública" perquè qui acorda el seu naixement és el govern. Ho va fer per la porta del darrera, sense fer soroll. La fórmula és: el CDTI té una empresa anomenada Innvierte Economía Sostenible SICC S.M.E, i aquesta empresa ha de fer una pacte negociat per a constituir una societat amb participació privada dedicada a teràpies avançades. Per descomptat, aprofitant que es pot amanir amb fons europeus i PERTE i el que calgui. El capital serà de 74 milions € i decideixen el la participació privada serà per part de dues empreses decidides digitalment ( a dit, fórmula democràtica i transparent): ROVI i Insud  Pharma. I curiosament, aquestes dues empreses tindran el 51% del capital, serà doncs empresa privada (!). I ja hem tancat el cercle. Aquests són els fonaments del leviatan farmacèutic. 

El leviatan (en hebreu: לִוְיָתָן, Livyatan, Liwyāṯān, "cargolat") és un monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, es fa servir sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions. L'empresa "pública" ja s'ha dissenyat privada, incontrolable, i el sector públic no té els drets de decisió. Ara bé, les dues empreses privades tenen accés a fons europeus  i PERTE sense necessitat d'aplicar a un concurs, en la mesura que el CDTI els aportarà. Accés a recursos financers fàcils i barats, baratíssims. Magnífic. Endavant les atxes.

Això té un nom i se'n diu capitalisme clientelar, "crony capitalism", "capitalismo de amiguetes" executat des del socialisme. Això ha passat davant els ulls de tothom sense que ningú en digués absolutament res.

Ara no és moment de debatre si cal o no una empresa farmacèutica pública o si aquestes empreses estan qualificades per a teràpies cel·lulars. Senzillament és moment de dir prou i fer marxa enrera a aquest tipus d'enginyeria clientelar opaca. Tant sols afegiré una dada addicional, totes dues empreses són de MADRID, "com no podia ser d'una altra manera".

Antoni Rosal al KBR
Talment podrien il·lustrar perfectament la teranyina del capitalisme clientelar




10 d’abril 2024

L'asfíxia premeditada del sistema públic de salut (2)

 Estadística de Gasto Sanitario Público (EGSP)

Fa unes setmanes deia que el 2021 estàvem a la cua en despesa sanitària respecte el PIB (deixant de banda Madrid) amb un 6,1% . L'estimació feta fa pocs dies a un document CRES diu:

Es mostra una insuficiència del finançament de la despesa pública a l’entorn de tres mil milions d’euros l’any 2021 , el 22% de la despesa pública registrada el mateix any, percentatge en decreixement des del més de 55% de l’any 2014; i un escreix en despesa privada entorn del 13% de la corresponent despesa privada registrada l’any 2021, tendència cap a l’escreix començada l’any 2017. Observem, així, un tancament de la bretxa de finançament públic; dels quasi cinc mil milions estimats en l’anterior treball als tres mil milions de l’actualitat. En par t, aquest tancament resulta de la crisi de la Covid, que va suposar un increment de recursos superior a la resposta donada pels països comparats.

Doncs ara acaba de sortir l'estadística de 2022 i atenció, enlloc d'augmentar la proporció de PIB, disminueix i ens quedem a 5,7% del PIB de despesa sanitària pública. És a dir l'asfíxia premeditada segueix avançant com diu el manual. Podeu comprovar vosaltres mateixos com sempre anem per sota la mitjana en despesa sanitària pública respecte PIB i qui sempre va per sobre. A la pàgina 156 d'aquest document podeu comprovar la sèrie estadística de 20 anys d'asfíxia premeditada a la despesa sanitària.


Si hi hagués una estadística de més dècades encara ho tornaria a confirmar. I jo em pregunto, pel sol fet de ser catalans estem condemnats a gastar menys en sanitat pública respecte el nivell de riquesa que generem? quin és el motiu? quina és la justificació? qui és capaç de donar una explicació?. Pel sol fet de ser catalans hem de pagar més impostos que altres?

I si no hi ha ningú a l'altra banda que contesti, aleshores cal preguntar, com és possible que no diem prou a aquest drenatge a aquesta asfíxia premeditada i acabem d'una vegada amb la qüestió?. El problema és a la nostra teulada, i l'asfíxia no afecta només a la despesa sanitària, és fruit d'un dèficit fiscal perfectament travat.

PS. Gastem la mateixa proporció de PIB que Grècia. No sé si allà també tenen taules de diàleg.

PS. A més, des de Madrid venen a invertir per augmentar en l'oferta privada, una vegada des d'allà s'ha contribuït hipòxia pública. Un problema per una solució.

PS. Hi ha a més a més un 8,5% de despesa no territorialitzada (uns 8.000 milions €). Aquest és un forat negre (Madrid). Aquestes són dades comparables amb metodologia OCDE.

09 d’abril 2024

El fiasco del sistema de salut colombià

OECD Reviews of Health Systems: Colombia 2016

Ara fa 30 anys es van posar en marxa las Entidades Promotoras de Salud a Colòmbia. Això es produïa en el marc d'una proposta coneguda com "Competència Regulada" o "Managed competition". Ara el sistema ha col·lapsat, una rera l'altra han anat caient les EPS i l'Estat ha hagut d'assumir-ne la gestió. Era coneguda la seva inviabilitat , però de forma sobtada l'edifici s'ha esfondrat.

El total d'EPS intervingudes suma 25 milions de persones. Això és molta gent i s'ha hagut de fer de cop. I encara és aviat per comprendre què ha passat en detall. El que si sabem és què va suposar el model d'EPS.

La revisió que va fer l'OCDE deia:

Insurance coverage has risen rapidly from 23.5% of the population in 1993 to 96.6% in 2014. Affiliation increased most rapidly in the poorest quintiles (from 4.3% in 1993 to 89.3% in 2013) and in rural areas (from 6.6% in 1993 to 92.6% in 2013). Likewise, in 1993 out-of-pocket spending made up 52% of total national expenditure on health. By 2006, this had fallen to less than 15%, and remains one of the lowest figures in the region.

Per tant s'estava venent com un model d'èxit en termes de millora de la cobertura. Però com vinc dient repetidament el mantra de la cobertura universal no pot oblidar el de l'accés segons necessitat i la qualitat. L'informe ja anunciava la necessitat d'afrontar reptes profunds dins les EPS:

 The envisaged model of managed competition between payers, for example, has not convincingly materialised in practice, resulting in weak incentives quality and cost at the provider level. A primary goal must be to ensure that the insurers and purchasers of care (Entidades Promotoras de Salud, EPS) evolve into effective and efficient purchasers of care, understanding population health care needs, engaging in prevention and early detection, and awarding contracts to providers based on robust measures of quality and outcomes

I en aquest sentit, el paper de les EPS deixava encara molts aspectes sense resoldre. L'informe no es va tenir en compte i ara se n'ha obtingut els resultats. El govern com a regulador no pot esperar que la reforma es faci per generació espontània. Calien canvis des de feia temps i es van deixar per més endavant. La corrupció i el frau que s'havien instal·lat al sistema de salut han corcat definitivament un model que estava dissenyat perquè aquests ingredients contribuïssin al resultat obtingut.

Amb aquest fiasco del sistema, també s'enfonsa el model de competència regulada d'Alain Enthoven i acaba a la paperera de la història. Ara fa una dècada ja ho vaig explicar, ha tardat, però finalment, ha succeït.



08 d’abril 2024

Els efectes de la globalització dels subministraments mèdics

 Securing Medical Supply Chains in a Post-Pandemic World

En un món globalitzat, el subministrament de medicaments i dispositius depèn d'una cadena on hi ha riscos que es trenqui en qualsevol moment. Durant la pandèmia ho vam veure. Però no cal pensar en pandèmia, molt abans ja teníem dificultats de subministrament de medicaments genèrics.

L'informe de l'OCDE ens explica la situació i suggereix algunes estratègies i capacitats necessàries per afrontar-la. El gràfic següent resumeix el que cal fer:


Més enllà de tot el que diu aquest document cal consultar també el de EMA: Good practices for industry for the prevention of human medicinal product shortages (2023).