Sang (2)

Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors 

El llibre "Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors", escrit per James Stacey Taylor, examina els arguments ètics que envolten la compensació financera per als donants de plasma. L'autor argumenta que prohibir aquesta compensació perjudica els pacients, perjudica els donants i, en última instància, es basa en una bioètica errònia.

Seguretat de la donació de plasma compensada

Un dels arguments principals contra la compensació als donants és la preocupació per la seguretat del subministrament de plasma. S'argumenta que els donants compensats podrien estar més motivats per ocultar informació mèdica rellevant, posant en risc la salut dels pacients que reben productes derivats del plasma. Taylor refuta aquesta afirmació, argumentant que les dades empíriques no donen suport a la idea que el plasma de donants compensats sigui menys segur. De fet, assenyala que els estàndards rigorosos de la indústria i els processos de purificació avançats garanteixen la seguretat del plasma, independentment de si el donant ha rebut compensació o no.

Consentiment informat i autonomia del donant

Taylor sosté que la prohibició de la compensació als donants en realitat interfereix amb el seu consentiment informat. Argumenta que els donants potencials tenen dret a conèixer el valor del seu plasma al mercat per poder prendre una decisió plenament informada sobre si volen donar o no. A més, l'autor desafia la noció que l'oferta de compensació equivalgui a coacció, argumentant que els donants sempre tenen la llibertat de rebutjar l'oferta.

Explotació de donants

Un altre argument contra la compensació als donants és que podria conduir a l'explotació dels donants vulnerables. Taylor analitza aquest argument, argumentant que la prohibició de la compensació pot, en realitat, contribuir a l'explotació de certs donants. Per exemple, els donants que necessiten ingressos addicionals podrien sentir-se pressionats per donar sense compensació, cosa que els situaria en una posició desfavorable. L'autor sosté que permetre la compensació, amb les salvaguardes adequades, podria ajudar a protegir els donants de l'explotació.

Cohesió social i donació altruista

Alguns defensors de la prohibició de la compensació argumenten que soscava la cohesió social en devaluar l'acte altruista de la donació. Taylor desafia aquest argument, assenyalant que no hi ha proves clares que la compensació als donants disminueixi les donacions altruistes. A més, qüestiona la idea que la cohesió social depengui de la preservació d'un ideal romàntic de donació altruista, assenyalant que la societat es beneficia enormement de la cooperació mútuament beneficiosa, fins i tot si no està impulsada purament per l'altruisme.

Autosuficiència nacional en plasma

El llibre també aborda la qüestió de l'autosuficiència nacional en plasma. Taylor argumenta que la idea que cada país ha de ser autosuficient en plasma és errònia i potencialment perjudicial. En lloc d'això, defensa un enfocament més global i basat en el mercat per a l'obtenció de plasma, que permeti als països accedir als subministraments necessaris de la manera més eficient possible.

En resum, "Bloody Bioethics" presenta un argument a favor de la compensació financera als donants de plasma. Taylor utilitza dades empíriques i arguments ètics per refutar les objeccions comunes a aquesta pràctica, i sosté que la prohibició de la compensació és perjudicial, injusta i basada en una comprensió errònia de la bioètica.

Economia de l'assegurança (3)

 Financial Economics of Insurance

Aquest llibre presenta un marc unificat per estudiar l'impacte de les friccions financeres i reguladores en totes les decisions de les asseguradores, incloent la fixació de preus d'assegurances, el disseny de contractes, la reassegurança, l'elecció de cartera i la gestió de riscos. També aplica mètodes empírics de l'organització industrial per modelar el poder de mercat i estimar models estructurals per proporcionar respostes quantitatives a preguntes.

El llibre se centra en les friccions en el costat de l'oferta dels mercats d'assegurances i adopta un enfocament empíric. Comença amb fets agregats sobre el sector assegurador i destaca l'heterogeneïtat transversal entre les asseguradores. Després desenvolupa un model que explica les proves i estima el model per quantificar la importància relativa de les diverses forces econòmiques.

El llibre està dirigit a qualsevol persona interessada en fer la seva pròpia recerca sobre assegurances, inclosos estudiants de postgrau en economia, finances i assegurances, així com investigadors i responsables polítics de bancs centrals i altres institucions polítiques que regulen les asseguradores.

Capítol 1: Proporciona una visió general del sector assegurador modern i de les seves principals fonts de risc.

Capítol 2: Descriu els productes d'assegurança que es tracten al treball empíric al llarg del llibre, com ara assegurances de vida, anualitats fixes i anualitats variables.

Capítol 3: Resumeix les fonts de dades per a la investigació sobre assegurances, inclosos els estats financers i els preus de les assegurances.

Capítol 4: Descriu les conseqüències de la regulació de les reserves legals per a la fixació de preus de les assegurances.

Capítol 5: Descriu les conseqüències de la regulació del capital basat en el risc per al mercat d'anualitats variables.

Capítol 6: Quantifica el risc potencial de l'assegurança a l'ombra, un tipus de reassegurança extracomptable que relaxa les restriccions reguladores.

Capítol 7: Resumeix fets importants sobre les carteres de bons de les asseguradores en relació amb la regulació del capital basat en el risc.

Capítol 8: Conclou amb les implicacions polítiques de la investigació presentada al llibre, incloses les recomanacions per a la divulgació financera, les proves d'estrès i la supervisió reguladora.

El llibre destaca la importància de les friccions financeres i reguladores en els mercats d'assegurances. Aquestes friccions poden afectar la fixació de preus, el disseny de contractes i el grau de completesa del mercat. Les asseguradores són institucions altament apalancades que tenen un accés relativament barat a l'apalancament a través de la seva activitat de subscripció. Això els dóna un avantatge comparatiu en la tinença d'una cartera apalancada d'actius de baixa beta i els permet obtenir un alfa positiu en equilibri.

El llibre conclou amb una discussió sobre les implicacions polítiques de la investigació presentada. Els autors argumenten que cal millorar la divulgació financera per comprendre millor el perfil de risc de les asseguradores. També suggereixen que s'han de dur a terme proves d'estrès per avaluar la resistència de les asseguradores a les crisis financeres.

Finalment, argumenten que cal una major supervisió reguladora per mitigar els riscos associats a l'assegurança a l'ombra.

Economia de l'assegurança (2)

 We've Got You Covered. Rebooting American Health Care

Aquest és un llibre escrit per Liran Einav i Amy Finkelstein que explora el sistema d'assegurança sanitària als Estats Units, destacant els seus defectes i proposant possibles solucions per a la seva reforma.

A més de l'anàlisi dels problemes actuals, els fragments suggereixen que el llibre també explora exemples històrics i internacionals per a contextualitzar i il·lustrar els seus arguments.

A continuació, es resumeixen alguns dels punts clau:

Elegibilitat per a Medicaid: El llibre explica les complexes vies d'elegibilitat per a Medicaid, que varia segons l'estat i la situació personal. S'esmenten exemples de programes específics per a malalties com la tuberculosi, el càncer de mama i de coll uterí i l'anèmia falciforme. Es criticar la naturalesa fragmentada i burocràtica del sistema d'elegibilitat per a Medicaid, il·lustrant-ho amb casos com el de Katie Beckett, una nena amb una malaltia crònica que va inspirar un canvi en la política de Medicaid.

Cobertura de Medicare: El llibre mostra la cobertura que ofereix Medicare a la gent gran i a persones amb discapacitat, destacant tant els seus avantatges com les seves limitacions. S'esmenten els elevats costos compartits que els beneficiaris de Medicare han d'afrontar i es qüestiona la conveniència d'utilitzar eines de gestió de l'atenció mèdica en el Medicare tradicional.

Bretxa de cobertura: El llibre aborda la bretxa de cobertura existent als EUA, on milions de persones no tenen assegurança mèdica. S'exploren les conseqüències d'aquesta bretxa, com ara l'augment de les fallides per deutes mèdics i la càrrega financera que suposa per als hospitals públics i sense ànim de lucre.

Costos administratius: S'argumenta que els elevats costos administratius del sistema d'atenció mèdica dels EUA contribueixen significativament al seu elevat cost total. S'esmenten exemples com la complexitat del procés d'inscripció a l'assegurança mèdica i la proliferació de paperassa burocràtica.

Reforma del sistema d'atenció mèdica: Es proposen possibles solucions per a la reforma del sistema d'atenció mèdica dels EUA. S'esmenten exemples com la implementació d'un mandat individual per a l'assegurança mèdica, la creació d'un sistema de cobertura bàsica automàtica i l'establiment d'un pressupost global per a la despesa sanitària.

A més dels temes esmentats anteriorment, hi ha a una sèrie d'exemples i casos històrics que  s'utilitzen per a il·lustrar els arguments del llibre:

La història de l'atenció mèdica als mariners: per a il·lustrar la importància d'un sistema d'atenció mèdica universal.

La crisi de salut pública de Flint, Michigan:  per a destacar les deficiències del sistema actual d'atenció mèdica dels EUA.

El cas de Ryan White, un adolescent amb SIDA: per a mostrar com les històries personals poden influir en la política d'atenció mèdica.

L'experiment d'assegurança mèdica RAND:  per a argumentar que els costos compartits no són una solució efectiva per a controlar la despesa sanitària.

En general, "We've Got You Covered: Rebooting American Health Care" és un llibre que aborda de manera crítica els problemes del sistema d'atenció mèdica dels EUA i proposa possibles solucions per a la seva reforma. El llibre combina l'anàlisi de polítiques amb exemples històrics i personals per a construir un argument convincent a favor d'un sistema d'atenció mèdica més just i equitatiu.

La salut comunitària

 Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare

El llibre "Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare", escrit per Simon Lennane argumenta que les intervencions comunitàries són un mitjà eficaç per millorar la salut de la població i crear sistemes d'atenció mèdica més sostenibles.

El llibre se centra en la idea que la salut va més enllà de l'atenció mèdica tradicional i que els sistemes d'atenció mèdica han arribat al límit de les seves capacitats per produir salut i prevenir malalties. Lennane argumenta que la salut està condicionada per la profunditat i la qualitat de la connexió social i els principis de la justícia social.

Per tant, el llibre defensa un enfocament centrat en la comunitat per a la salut, que se centra en la construcció de comunitats més hospitalàries. Aquesta idea es basa en la premissa que les comunitats riques i vibrants són essencials per a les nostres vides i proporcionen cohesió social, un bé públic amb grans beneficis per a la nostra salut.

El llibre explora com la prescripció social pot proporcionar una via directa per millorar la salut comunitària, abraçant la connexió i desafiant la desigualtat. La prescripció social es refereix a la pràctica de connectar els pacients amb fonts de suport comunitàries no mèdiques, com ara grups d'exercici, grups d'art i clubs de lectura.

A més, el llibre aborda temes com:

Els determinants socials de la salut: El llibre explora com factors com la desigualtat de riquesa, la pobresa i la discriminació afecten la salut.

El paper de la infraestructura social: El llibre destaca la importància de crear espais i estructures socials que promoguin la cohesió social i el benestar.

L'impacte de la COVID-19: El llibre examina els reptes i les oportunitats que la pandèmia ha creat per a la salut comunitària.

La salut planetària: El llibre destaca la interconnexió entre la salut humana i la salut del planeta, i la necessitat d'abordar el canvi climàtic i altres crisis ambientals.

El desenvolupament comunitari: El llibre presenta un estudi de cas de com es van utilitzar els mètodes de salut comunitària a la ciutat de Ross-on-Wye.

En resum, "Creating Community Health" ofereix una visió pràctica de com les intervencions comunitàries poden contribuir a la creació d'un futur més saludable i sostenible.

Com prenem decisions

Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life 

El llibre "Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life", escrit per Cass R. Sunstein explora com les persones prenen decisions sobre com prendre decisions, analitzant quan aquestes estratègies són exitoses i quan fallen. El llibre es basa en una sèrie d'assaigs previs de Sunstein, revisats i unificats per a aquesta publicació.

Un dels conceptes centrals del llibre són les "decisions de segon ordre", que són decisions sobre com prendre decisions futures. Sunstein argumenta que les persones utilitzen diverses estratègies per prendre decisions de segon ordre, com ara la delegació, els petits passos, l'elecció aleatòria i l'adopció de rutines. L'autor examina els avantatges i desavantatges de cada estratègia, tenint en compte els costos emocionals, cognitius i d'error associats a cada una.

El llibre també aborda la importància de la informació en la presa de decisions. Sunstein argumenta que, si bé la informació és essencial per prendre bones decisions, de vegades les persones prefereixen no saber, especialment quan la informació podria ser dolorosa o desagradable. L'autor explora els factors que influeixen en la decisió de buscar o evitar informació, incloent el valor instrumental, el valor afectiu i els biaixos cognitius.

A més, Sunstein examina com les creences influeixen en la presa de decisions. L'autor analitza com les persones actualitzen les seves creences quan reben nova informació i com les seves creences prèvies afecten la seva resposta a aquesta informació. Un exemple que s'analitza és el canvi climàtic, on s'observa com les persones amb creences prèvies fortes sobre el tema tendeixen a interpretar la nova informació d'una manera que confirma les seves opinions preconcebudes.

"Decisions about Decisions" també explora la qüestió de les decisions inconsistents, on les persones poden preferir l'opció A a l'opció B en una ocasió, però l'opció B a l'opció A en una altra. Sunstein argumenta que aquestes inconsistències sovint sorgeixen de la manera com s'avaluen les opcions, ja sigui de forma conjunta o separada.

El llibre conclou amb una discussió sobre el dret a no ser manipulat. Sunstein argumenta que les persones tenen dret a l'autonomia decisional i que les estratègies de manipulació, com ara les tàctiques de màrqueting enganyoses o la supressió d'informació, violen aquest dret. L'autor defensa la necessitat de protegir les persones de la manipulació, tant a nivell moral com legal.

"Decisions about Decisions" ofereix una anàlisi profunda i perspicaç sobre com les persones prenen decisions en la vida quotidiana. El llibre combina la teoria econòmica, la psicologia i la filosofia per proporcionar una comprensió més completa del procés de presa de decisions i els factors que l'influeixen.

El concepte i el model d'empresa dels nostres dies

The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong

 El llibre "The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong" escrit per John Kay i publicat per Profile Books el 2024, examina críticament la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI, desafiant les idees convencionals sobre com funcionen i com s'han d'organitzar. El capítol 2 explica amb detall el cas de les empreses farmacèutiques com a mostra d'aquest canvi.

Contextualitzant el llibre

En la introducció, Kay probablement estableix el context del seu argument, destacant la crisi de confiança que envolta les corporacions i la percepció pública negativa de les empreses. Aquesta introducció podria incloure exemples d'escàndols corporatius i la desconfiança generalitzada cap a les grans empreses.

Evolució històrica de les corporacions

A la segona part, l'autor probablement ofereix una perspectiva històrica de l'evolució de les empreses, traçant el seu desenvolupament des de les formes més simples fins a la complexa corporació moderna. Kay esmenta obres clàssiques sobre teoria de l'empresa i història empresarial, com "Strategy and Structure" de Chandler, "The Modern Corporation and Private Property" de Berle i Means, i "Concept of the Corporation" de Drucker. Aquestes obres probablement serveixen com a base per a la seva anàlisi històrica.

Reptes del segle XXI per a les corporacions

A partir de la tercera part, Kay probablement comença a qüestionar els models tradicionals de gestió i organització empresarial. El títol de la quarta part, "L'era de l'individualisme", suggereix una crítica a la idea que les corporacions s'han de centrar exclusivament en la maximització del benefici per als accionistes.

Canvis en les finances i l'impacte en les corporacions

A la cinquena part, "Com va acabar tot", Kay probablement analitza com els canvis en el món de les finances han influït en el funcionament de les corporacions. Aquesta part podria explorar temes com la desmaterialització de la producció (on els actius tangibles són menys importants), la innovació financera (com la creació de nous instruments financers) i la creixent importància dels mercats de capitals. Aquests canvis probablement han contribuït a la creació de la "corporació buida", on les empreses externalitzen moltes de les seves funcions i es centren en la gestió financera.

Casos d'estudi: L'auge i la caiguda d'empreses icòniques

A la sisena part, Kay probablement analitza la caiguda d'empreses icòniques com Boeing i Deutsche Bank. Aquests casos d'estudi probablement serveixen per a il·lustrar els perills de les pràctiques empresarials que prioritzen els beneficis a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.

El concepte de "capital com a servei"

A la setena part, Kay probablement explora el concepte de "capital com a servei". Aquesta idea suggereix que en el segle XXI, el capital ja no és un factor de producció estàtic, sinó un flux dinàmic de serveis. Aquesta part podria analitzar com la tecnologia i la globalització han facilitat l'accés al capital, però també han creat nous reptes per a les corporacions.

El futur incert de les corporacions

A la vuitena i última part, "El millor dels temps, el pitjor dels temps", Kay probablement reflexiona sobre el futur de les corporacions en un món caracteritzat per la incertesa i el canvi constant. Aquesta part podria explorar temes com la creixent importància de la innovació, la necessitat d'adaptar-se a un entorn empresarial globalitzat i la importància de construir confiança amb els stakeholders.

Crítiques als models econòmics tradicionals

Al llarg del llibre, Kay probablement critica els models econòmics tradicionals que veuen les corporacions com a simples màquines de maximització de beneficis. Argumenta que les corporacions són organitzacions socials complexes que necessiten considerar una gamma més àmplia d'objectius, incloent la creació de valor a llarg termini, la sostenibilitat i el benestar dels seus empleats i comunitats.

Alternatives per a un model corporatiu més sostenible

A més de les crítiques, Kay probablement proposa alternatives per a un model corporatiu més sostenible i responsable. Aquestes alternatives podrien incloure un enfocament més col·laboratiu en la presa de decisions, la importància de construir relacions a llarg termini amb els stakeholders i la necessitat de tenir en compte els impactes socials i ambientals de les decisions empresarials.

En general, "The Corporation in the 21st Century" és una anàlisi crítica i provocadora de la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI. El llibre ofereix una visió dels reptes i oportunitats que les empreses afronten en un món globalitzat i en constant canvi.

La medicamentació de la vida diària

 Crònica d'una societat intoxicada

Aquest llibre, escrit pel farmacòleg Joan-Ramon Laporte, examina críticament l'ús, la investigació, la regulació i la percepció social dels medicaments en la societat moderna. Laporte argumenta que vivim en una societat "intoxicada" pels medicaments, on el seu ús s'ha estès de manera desproporcionada, sovint sense una justificació científica sòlida.

El llibre està estructurat en tres parts:

Part 1: Explorant els medicaments

Aquesta part analitza l'evolució dels medicaments, des dels inicis de la terapèutica moderna fins a l'actualitat. S'hi explica com s'han descobert, com actuen i com s'han investigat els medicaments que consumim. S'hi qüestiona la idea de les "bales màgiques", és a dir, medicaments amb un sol mecanisme d'acció que donen lloc a una única acció farmacològica i un únic efecte.

Laporte argumenta que aquesta visió simplificada dels medicaments és enganyosa, ja que la majoria tenen diverses accions i els seus mecanismes d'acció sovint són complexos i no del tot coneguts.A més, s'hi analitza la investigació clínica, destacant els problemes de biaix, la falta de transparència i la influència de la indústria farmacèutica. S'hi critica l'ús de placebos en assaigs clínics quan ja existeixen tractaments efectius.

També s'hi qüestiona la fiabilitat de la investigació publicada, argumentant que molts assaigs clínics no es publiquen o es publiquen amb resultats distorsionats per afavorir els interessos comercials de les companyies farmacèutiques.

Part 2: Sobremedicació i polimedicació

Aquesta part examina l'ús excessiu de medicaments en diverses àrees de la medicina, com el dolor, el mal d'esquena, els trastorns mentals i el colesterol. Laporte argumenta que la medicalització excessiva de la vida quotidiana ha portat a un augment del consum de medicaments innecessaris i potencialment perillosos.

S'hi denuncia la invenció i exageració de malalties per part de la indústria farmacèutica per crear nous mercats per als seus productes. S'hi critica la influència de la indústria farmacèutica en la formació mèdica, la investigació clínica i les guies de pràctica clínica. S'hi exposen casos paradigmàtics com el del Vioxx, un antiinflamatori retirat del mercat a causa dels seus greus efectes secundaris cardiovasculars, i el de la calcitonina intranasal, un medicament ineficaç i potencialment cancerigen que va ser autoritzat i comercialitzat durant anys.

Part 3: Farmacovigilància i alternatives

En aquesta part, Laporte analitza els sistemes de farmacovigilància, els quals tenen com a objectiu detectar i avaluar els efectes adversos dels medicaments un cop han estat comercialitzats. S'hi destaquen les limitacions dels sistemes actuals, com la notificació selectiva d'efectes adversos, la falta de transparència en la investigació clínica i la influència de la indústria farmacèutica.  S'hi exposen casos concrets, com el de la talidomida, un medicament que va causar greus malformacions congènites en la dècada de 1960, i el de la isotretinoïna, un medicament per a l'acne que pot causar malformacions congènites si es pren durant l'embaràs.

Laporte també explora alternatives a la medicalització excessiva, com ara la promoció d'estils de vida saludables, la prevenció de malalties i l'ús de teràpies no farmacològiques.

En resum, "Crònica d'una societat intoxicada" és un llibre crític i revelador que qüestiona la medicalització excessiva de la societat moderna i denuncia la influència de la indústria farmacèutica en la nostra salut. Laporte argumenta que cal un canvi de paradigma en la nostra relació amb els medicaments, basat en una informació transparent, una prescripció més responsable i una major atenció a les alternatives no farmacològiques.

Quan l'atenció mèdica és deficient

Mistreated. Why We Think We’re Getting Good Health Care—And Why We’re Usually Wrong

 Aquest llibre, escrit pel Dr. Robert Pearl, explora els problemes del sistema de salut americà i com la percepció errònia tant dels pacients com dels metges condueix a una atenció mèdica deficient. Pearl, que exercia com a cirurgià i director general del Permanente Medical Group quan va escriure el llibre, sosté que la majoria dels nord-americans creuen que reben una bona atenció sanitària, però que sovint estan equivocats.

A través d'anècdotes personals, investigacions psicològiques i exemples del món real, Pearl argumenta que el context té un impacte profund en la nostra percepció i comportament, especialment en el camp de la salut.

Com a punt de partida, Pearl presenta el cas del seu propi pare, que va morir a causa d'una sèpsia que es podria haver evitat. Aquest incident personal serveix com a catalitzador per a la seva crítica del sistema sanitari. A més, Pearl utilitza l'Experiment de la presó de Stanford, un estudi psicològic realitzat el 1971, per il·lustrar com el context pot transformar el comportament humà. Aquest experiment va demostrar que les persones normals, col·locades en un entorn determinat, poden adoptar rols i comportaments inesperats i fins i tot cruels.

Pearl argumenta que els "jugadors heretats" - companyies d'assegurances, hospitals, fabricants de dispositius mèdics i societats mèdiques especialitzades - tenen un paper important en la perpetuació d'un sistema sanitari deficient. Segons Pearl, aquestes entitats prioritzen els seus propis interessos financers per sobre de la qualitat de l'atenció al pacient. A més, Pearl critica la cultura de conformitat dins de la professió mèdica, argumentant que la por al litigi i el desig de mantenir la reputació impedeixen que els metges adoptin nous enfocaments o qüestionin l'status quo.

El llibre presenta diversos exemples de com la tecnologia pot millorar l'atenció al pacient, com ara l'ús de registres electrònics de salut i la telemedicina. Pearl destaca el cas de la Dra. Diane Craig, que va utilitzar la tecnologia per combatre la sèpsia de manera eficaç. No obstant això, Pearl també adverteix que la tecnologia no és una panacea i que s'ha d'utilitzar de manera intel·ligent i significativa.

Pearl conclou amb una crida a la reforma del sistema de salut americà. Proposa quatre pilars de transformació: metges que treballen en equip, prevenció de malalties, dades digitals alliberades i lideratge mèdic. Pearl sosté que aquestes reformes, juntament amb una major transparència i una cultura d'innovació, són essencials per a crear un sistema sanitari centrat en el pacient.

En resum, Mistreated és una crítica contundent del sistema de salut americà, argumentant que la percepció errònia i els interessos creadors impedeixen que els pacients rebin l'atenció que mereixen. El llibre ofereix una combinació d'anècdotes personals, investigació científica i exemples del món real per defensar la necessitat de reformes significatives.

Metges i frau (als USA)

Prescription for Profit: How Doctors Defraud Medicaid

Aquest llibre, "Prescription for Profit: How Doctors Defraud Medicaid", escrit per Paul Jesilow, Henry N. Pontell i Gilbert Geis, examina el frau en el programa Medicaid perpetrat per metges. Els autors se centren en els metges que han estat declarats culpables o s'han declarat culpables d'estafar Medicaid i han estat castigats pels seus delictes. A més de crear un inventari de fraus mèdics, el llibre intenta comprendre els metges que els cometen: qui són, què fan, com són atrapats i com responen al que els passa.

Els autors exploren les formes i els graus dels "nous delictes" comesos pels metges contra el programa Medicaid, que es va instituir el 1965 principalment com un intent heroic per portar l'atenció mèdica general a aquells que no s'ho podien permetre. El llibre destaca que l'abast dels delictes perpetrats pels metges contra Medicaid és desconegut, amb estimacions que oscil·len entre el 10% i el 25% del cost total del programa.

El llibre analitza el concepte de "crim de coll blanc" encunyat per Edwin H. Sutherland, que ho defineix "aproximadament" com "un delicte comès per una persona de respectabilitat i alt estatus social en el curs de la seva ocupació". Els autors assenyalen que els metges, a diferència dels delinqüents tradicionals, sovint no consideren legítimes les condemnes del codi penal dels seus actes. Aquesta negativa a acceptar la legitimitat del codi penal pot representar diferències d'opinió fonamentals, insensibilitat o simplement una racionalització per excusar la seva mala conducta.

El llibre també examina les característiques dels metges que cometen frau. Analitza l'efecte de l'educació mèdica en el cinisme, l'humanitarisme i l'ansietat, argumentant que els metges poden desenvolupar una visió cínica dels pacients i del sistema de salut durant la seva formació. També es discuteix el concepte de "deriva cap a la delinqüència", un procés gradual en què els individus, sovint sense adonar-se'n, comencen a cometre delictes.

"Prescription for Profit" analitza els esforços d'aplicació de la llei contra el frau de Medicaid, incloent el paper dels investigadors de Medicaid, les unitats de control de frau de Medicaid (MFCU) i els fiscals. El llibre destaca les dificultats que enfronten els investigadors en la seva tasca, com ara la necessitat de tractar amb metges d'alt estatus, la dificultat per obtenir proves i la reticència dels fiscals a perseguir els metges.

A més dels casos d'arxiu, el llibre inclou entrevistes amb metges sancionats per violacions de Medicaid. Aquestes entrevistes proporcionen informació sobre les motivacions dels metges, els seus mètodes i les seves reaccions a les sancions. El llibre conclou amb una discussió sobre les possibles solucions al problema del frau de Medicaid.

Errors de la medicina

Blind Spots. When Medicine Gets It Wrong, and What It Means for Our Health

 Aquest llibre, "Blind Spots", examina els errors comesos en medicina moderna i com la transparència pot millorar l'atenció sanitària. L'autor, el Dr. Marty Makary, un professor de la Facultat de Medicina de Johns Hopkins, argumenta que la medicina té "punts cecs", és a dir, àrees on es produeixen errors però que passen desapercebuts.

Un punt cec que s'aborda és l'ús excessiu d'antibiòtics, que pot tenir conseqüències negatives per al microbioma, la comunitat de bacteris que viuen al nostre intestí. Makary explica com l'ús d'antibiòtics en la infància s'ha relacionat amb un major risc d'obesitat, problemes d'aprenentatge, asma i malaltia celíaca.

El llibre també examina la història de la medicina, destacant com les noves idees sovint s'han rebut amb resistència. Makary ofereix exemples com el rebuig inicial de la teoria de la circulació sanguínia de Miguel Servet, la lenta adopció de la prevenció de l'escorbut amb cítrics, i la resistència a la idea que rentar-se les mans pogués prevenir la febre puerperal.

Makary argumenta que la medicina moderna pateix una "cultura d'obediència" que impedeix la discussió oberta i la crítica. Afirma que la revisió per parells, el procés pel qual els articles científics són revisats per altres experts, no sempre és fiable i que els errors en la investigació mèdica sovint no es detecten.

El llibre conclou amb una crida a una major transparència en l'atenció sanitària. Makary creu que els hospitals haurien de publicar les seves taxes d'errors mèdics, les taxes d'infecció i altres mesures de qualitat.

En resum, Blind Spots és un llibre provocador que desafia les creences convencionals sobre la medicina moderna. El llibre argumenta que la medicina té punts cecs i que la transparència és essencial per a millorar l'atenció sanitària.

Crítica dels valors de la medicina tradicional

Uncaring: How the Culture of Medicine Kills Doctors and Patients

El llibre "Uncaring: How the Culture of Medicine Kills Doctors and Patients", escrit per Robert Pearl i publicat el 2021 per PublicAffairs, examina la cultura mèdica actual i com aquesta pot perjudicar tant els metges com els pacients. Pearl, antic CEO de la Permanente Medical Group i professor de cirurgia plàstica a la Universitat de Stanford, aporta la seva àmplia experiència per il·lustrar com els valors i normes de la cultura mèdica tradicional poden conduir a resultats negatius.

Un dels principals arguments del llibre és que la cultura mèdica actual està ancorada en un model paternalista i jeràrquic. Aquest model, hereu de pràctiques històriques com la sagnia, sovint prioritza l'autoritat del metge per sobre del benestar del pacient, limitant la participació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut. Aquest desequilibri de poder, argumenta Pearl, pot conduir a una comunicació ineficaç, diagnòstics erronis i un augment del risc d'errors mèdics.

El llibre també explora com la cultura mèdica contribueix a l'esgotament professional (burnout) dels metges. Pearl assenyala que la pressió per mantenir una imatge d'infal·libilitat, la càrrega administrativa excessiva i la manca de suport institucional fan que els metges siguin més susceptibles a la depressió, l'ansietat i el suïcidi. Aquesta situació, a més de perjudicar la salut dels metges, pot afectar negativament la qualitat de l'atenció que reben els pacients.

Pearl no es limita a criticar la cultura mèdica actual, sinó que proposa solucions per canviar-la. L'autor defensa un model d'atenció més centrat en el pacient, on la comunicació oberta i la col·laboració siguin la norma. Per aconseguir-ho, proposa un canvi cultural basat en cinc pilars:

●Confrontar: Reconèixer els problemes de la cultura mèdica i el seu impacte negatiu.

●Comprometre's: Prendre mesures per canviar la cultura mèdica.

●Comunicar: Millorar la comunicació entre metges i pacients.

●Col·laborar: Fomentar la col·laboració entre els professionals de la salut.

●Compassió: Practicar la medicina amb empatia i compassió.

A través d'històries personals, dades estadístiques i anàlisis de casos reals, "Uncaring" ofereix una visió crítica i profunda de la cultura mèdica actual. El llibre és una lectura imprescindible per a professionals de la salut, pacients i qualsevol persona interessada en millorar el sistema sanitari.

La innovació al sector públic

 Tackling Policy Challenges Through Public Sector Innovation: A Strategic Portfolio Approach

Aquest llibre, publicat per l'OCDE el 2022, explora la innovació en el sector públic i com es pot utilitzar per abordar els desafiaments polítics. El llibre proposa un enfocament estratègic de cartera per a la gestió de la innovació, argumentant que aquesta perspectiva pot ajudar els governs a dirigir la innovació cap a objectius específics i millorar els resultats per als ciutadans.

El llibre destaca la importància de comprendre els diferents tipus d'innovació en el sector públic. Aquests inclouen innovacions orientades a la millora, innovacions adaptades, innovacions orientades a la missió i innovacions anticipatives. Cadascun d'aquests tipus d'innovació té els seus propis objectius i desafiaments, i els governs han de ser capaços d'identificar i gestionar-los de manera efectiva per maximitzar els seus beneficis.

El llibre argumenta que la gestió de la cartera d'innovació pot ajudar els governs a:

*Crear nous coneixements i espai per a la comprensió: La gestió de carteres pot ajudar els governs a recopilar informació sobre les seves activitats d'innovació, identificar patrons i tendències, i aprendre del que funciona i del que no.

*Obtenir una visió holística de la innovació: En mapejar les seves carteres d'innovació, els governs poden obtenir una visió general de totes les activitats d'innovació que s'estan duent a terme en diferents departaments i agències.

*Crear una oferta diversa d'innovació: Un enfocament de cartera pot ajudar els governs a garantir que hi hagi un equilibri entre diferents tipus d'innovació i que s'abordin una àmplia gamma de desafiaments polítics.

*Gestionar els recursos de manera efectiva: La gestió de carteres permet als governs assignar recursos a les activitats d'innovació més prometedores i assegurar que els recursos s'utilitzen de la manera més eficient possible.

El llibre presenta diversos exemples de com els governs de tot el món estan utilitzant un enfocament de cartera per a la innovació en el sector públic.** Per exemple, el llibre descriu com el consell provincial de Gipuzkoa a Espanya ha utilitzat un procés de mapatge d'innovació per identificar i abordar els desafiaments futurs que enfronta la província. El llibre també analitza el cas de l'Alta Comissió per a les Migracions de Portugal, que ha implementat un servei de traducció telefònica per oferir als migrants accés a informació sobre diversos serveis públics en la seva llengua materna.

A més de proporcioar exemples concrets, el llibre ofereix un marc conceptual per a la gestió de carteres d'innovació en el sector públic. Aquest marc inclou una sèrie de principis i pràctiques que els governs poden utilitzar per desenvolupar i implementar un enfocament estratègic de cartera per a la innovació.

La innovació a l'assistència sanitària (2)

Medical Innovation Concepts, Delivery and the Future of Healthcare

El llibre "Medical Innovation: Concepts, Delivery and the Future of Healthcare", editat per Rahul Kanegaonkar i James Tysome i publicat per CRC Press el 2023, serveix com a guia completa per a professionals de la salut i innovadors que busquen comprendre el complex procés d'innovació en el sector sanitari. El llibre abasta diversos aspectes, des dels conceptes bàsics de la innovació fins a la seva entrega i el futur de l'atenció mèdica.

Un dels punts clau del llibre és la classificació de la innovació mèdica.  Es distingeixen quatre classes d'innovacions, que van des de la millora dels productes existents fins a la introducció de conceptes completament nous. Per exemple, una innovació de Classe I implica la millora d'un producte existent, com un estetoscopi. En canvi, una innovació de Classe IV, com el desenvolupament del i-gel, implica la transferència d'una innovació d'una espècie a una altra, en aquest cas, d'humans a animals per a l'administració d'agents anestèsics.

El llibre també emfatitza la necessitat de la innovació en l'atenció mèdica, destacant exemples com el projecte IMSIA, que busca identificar i desenvolupar innovacions específiques per a grups d'individus amb necessitats particulars.

Un altre aspecte important que s'aborda és el procés d'innovació**, que es descriu com un viatge complex i que sovint pot ser frustrant. Es detallen els passos clau d'aquest procés, com ara:

*Disseny:  Es destaca la importància de la simplicitat i la claredat en el disseny, centrant-se en la resolució d'un problema clínic específic.

*Avaluació de la propietat intel·lectual:  Es recomana una investigació exhaustiva per garantir la novetat de la idea i es proporciona orientació sobre com buscar protecció legal.

*Construcció:**  Es fa èmfasi en la importància de la confidencialitat i la necessitat d'acords de no divulgació a l'hora de treballar amb col·laboradors.

També s'analitzen els factors que poden portar al fracàs d'un projecte d'innovació.  Aquests inclouen un abast mal definit del projecte, una lenta arribada al mercat, un lideratge deficient i una rotació excessiva del personal clau.

A més, es detallen els aspectes legals i reguladors de la innovació mèdica, incloent-hi la propietat intel·lectual, la creació d'empreses i el panorama regulador per a dispositius mèdics al Regne Unit i la UE.

El llibre inclou diversos casos d'estudi que il·lustren els principis i conceptes discutits.  Per exemple, el cas d'estudi del i-gel mostra com una innovació inicialment dissenyada per a humans es va adaptar amb èxit per al seu ús en animals.

La innovació disruptiva (2)

The Disruption Dilemma

El llibre "The Disruption Dilemma", escrit per Joshua Gans i publicat per The MIT Press l'any 2016, examina el fenomen de la disrupció en el món empresarial. Gans parteix de la premissa que la disrupció es produeix quan les decisions que van portar una empresa a l'èxit es converteixen en les que destrueixen el seu futur.

Anàlisi de la Disrupció

El llibre comença amb l'exemple de l'Enciclopèdia Britànica, una empresa líder que va fracassar en adaptar-se al món digital. Tot i que la direcció de l'empresa va ser previsor i va crear una divisió independent per a explorar les tecnologies digitals, no van poder integrar aquestes noves tecnologies al seu model de negoci tradicional. Gans argumenta que la disrupció no és causada per una mala gestió o complaença, sinó per la dificultat de les empreses a adaptar-se a canvis fonamentals en el seu entorn.

El llibre presenta dos tipus d'innovacions que poden portar a la disrupció:

*Innovació disruptiva:  Es produeix quan nous productes o tecnologies entren al mercat a la gamma baixa i, a mesura que milloren, acaben desbancant els productes existents. L'exemple de Blockbuster Video i la seva incapacitat per competir amb el model de negoci de Netflix il·lustra aquest tipus de disrupció. 

*Innovació arquitectònica:  Es produeix quan les noves innovacions impliquen canvis en l'arquitectura d'un producte, és a dir, en la forma com els components s'interconnecten. Aquest tipus de canvi és especialment difícil d'assimilar per a les empreses establertes, ja que implica una reorganització completa del seu model de negoci. L'exemple de l'Enciclopèdia Britànica i la seva dificultat a adaptar-se a un model de negoci digital il·lustra aquest tipus de disrupció. 

Gestió de la Disrupció

Gans analitza diverses estratègies que les empreses poden utilitzar per gestionar la disrupció, incloent:

*  Esperar i duplicar:  Consisteix en invertir en noves àrees de negoci per a competir amb els nous entrants. Aquesta estratègia pot ser costosa, però pot ser efectiva si l'empresa té els recursos necessaris. L'exemple de Microsoft i la seva resposta a Netscape il·lustra aquesta estratègia.

*   Esperar i renunciar:  Consisteix en acceptar la pèrdua del negoci existent i centrar-se en noves oportunitats. Aquesta estratègia pot ser la més adequada si l'empresa no té els recursos o la capacitat per a competir amb els nous entrants. L'exemple de Kodak i la seva incapacitat per adaptar-se a la fotografia digital il·lustra aquesta estratègia.

*   Autodisrupció:  Consisteix en crear una nova divisió independent per a desenvolupar productes o serveis que puguin competir amb el negoci existent de l'empresa. Aquesta estratègia pot ser efectiva si l'empresa pot gestionar els conflictes interns que puguin sorgir.

El Futur de la Disrupció

Gans conclou que la disrupció és un fenomen inevitable en el món empresarial i que les empreses han d'estar preparades per a adaptar-se a canvis constants. L'autor destaca la importància de la integració de noves tecnologies i models de negoci, la flexibilitat organitzativa i la capacitat d'aprendre i adaptar-se ràpidament als canvis del mercat.

La innovació a l'assistència sanitària

The Business of Healthcare Innovation 

El llibre "The Business of Healthcare Innovation," editat per Lawton Robert Burns, ofereix una anàlisi exhaustiva de la innovació en el sector sanitari.  El llibre se centra en els models de negoci i les tendències dels sectors tecnològics de la indústria sanitària, considerats els principals motors d'innovació en l'atenció mèdica. 

El llibre examina en profunditat diversos sectors clau de la indústria sanitària, com ara:

Indústria Farmacèutica:  S'analitza la investigació i desenvolupament de nous fàrmacs, els processos de comercialització, els reptes de la regulació i la dinàmica del mercat. 

Biotecnologia:  S'exploren les tecnologies emergents en biotecnologia, com l'edició genòmica, l'ARN d'interferència i les teràpies cel·lulars, i el seu impacte en el desenvolupament de nous tractaments.

Dispositius Mèdics: S'aborda l'evolució dels dispositius mèdics, els motors de creixement del sector, els reptes que afronten les empreses, com la pressió sobre els preus i la regulació complexa, i les innovacions en electrònica, ciència dels materials i la combinació de fàrmacs i dispositius.

Tecnologies de la Informació:  S'analitza el paper de les tecnologies de la informació en la millora de l'atenció al pacient, la gestió de la informació sanitària i l'eficiència del sistema sanitari. 

Al llarg del llibre, s'aborden diversos temes clau relacionats amb la innovació en el sector sanitari:

*   La importància de la innovació per afrontar els reptes de costos i qualitat en l'atenció sanitària.

*   La complexitat de les cadenes de valor sanitàries i el seu impacte en la innovació.

*   Els reptes que afronten les empreses del sector sanitari per innovar, com els elevats costos de R+D, les regulacions complexes i la demanda de solucions assequibles.

*   Les tendències d'innovació en els diferents sectors de la indústria sanitària, com la fusió de la biotecnologia i la indústria farmacèutica, i el desenvolupament de noves tecnologies disruptives.

*   Els models de finançament de la innovació, com el capital risc, les fusions i adquisicions i els pagaments condicionats.

"The Business of Healthcare Innovation" ofereix una visió completa i actualitzada de la innovació en el sector sanitari.  El llibre destaca la importància de la innovació per millorar l'atenció mèdica, però també subratlla els reptes i les complexitats que comporta. La comprensió d'aquests aspectes és crucial per impulsar la innovació de manera efectiva i garantir que els seus beneficis arribin a tots els pacients.

La història de la innovació en la lluita contra el càncer

An Ungovernable Foe: Science and Policy Innovation in the U.S. National Cancer Institute

El llibre "An Ungovernable Foe: Science and Policy Innovation in the U.S. National Cancer Institute" de Natalie B. Aviles narra la història del National Cancer Institute (NCI) i la seva lluita contra el càncer des de 1948 fins a 2018, centrant-se en la investigació sobre virus i vacunes contra el càncer.  

La tesi central del llibre és que l'estreta interconnexió entre les pràctiques científiques i burocràtiques al NCI ha permès als seus agents desenvolupar una expertesa política única que ha donat forma a la innovació en la investigació biomèdica i a la seva governança als Estats Units.

Metodologia i estructura

L'autora basa el seu argument en l'anàlisi de fonts històriques que documenten les activitats científiques i burocràtiques dels investigadors del programa intramural del NCI, com ara informes anuals, actes de reunions i entrevistes orals. El llibre segueix un ordre cronològic, dividit en capítols que cobreixen aproximadament una dècada cadascun, narrant les innovacions científiques i burocràtiques que van sorgir dels esforços dels investigadors per complir la doble missió del NCI:

*Donar suport a la ciència biomèdica.

*Millorar la salut pública.

Temes clau

Al llarg del llibre, es destaquen diversos temes clau:

La importància de l'aprenentatge social entornat en la innovació científica. Aviles argumenta que les innovacions al NCI no només són el resultat de descobriments científics, sinó també de la manera com els actors del NCI interpreten els problemes i les oportunitats que s'obren al seu voltant i adapten les seves pràctiques en conseqüència.

La influència dels factors organitzatius i culturals en la innovació. El llibre mostra com l'estructura organitzativa i la cultura del NCI han influït en la trajectòria de la investigació sobre el càncer, tant en termes de descobriments científics com en la formulació de polítiques.

L'evolució de les pràctiques burocràtiques al NCI.  Aviles analitza com el NCI ha anat adaptant les seves pràctiques burocràtiques per respondre als reptes canviants de la investigació sobre el càncer, des de la creació de noves estructures de programa fins a la implementació de noves formes de gestió de contractes.

Alguns exemples destacats

Durant la dècada de 1960, la creació del Virology Research Resources Branch (VRRB) va permetre al NCI centralitzar i coordinar els esforços de recerca sobre virus del càncer, proporcionant recursos i materials a investigadors de tot el país.

A la dècada de 1970, la implementació del National Cancer Program va donar lloc a una important expansió dels fons per a la investigació sobre el càncer, però també va generar controvèrsia sobre les pràctiques de contractació del NCI.

Durant la dècada de 1990, el concepte de "recerca translacional" va guanyar importància, i el NCI va dedicar esforços considerables a fomentar la transferència dels descobriments científics a la pràctica clínica.

Conclusió

"An Ungovernable Foe" ofereix una visió detallada i perspicaç de la història del NCI i el seu paper en la lluita contra el càncer. El llibre és una lectura essencial per a qualsevol persona interessada en la història de la investigació biomèdica, la sociologia de la ciència o la política científica als Estats Units. 

L'adopció d'innovacions basada en l'evidència

Seemed Like a Good Idea, Alchemy versus Evidence-Based Approaches to Health Care Management Innovation

El llibre "Seemed Like a Good Idea: Alchemy versus Evidence-Based Approaches to Healthcare Management Innovation" explora com s'utilitza, o no s'utilitza, l'evidència en la presa de decisions sobre innovacions en la gestió sanitària.  El llibre sorgeix d'un debat entre professors i administradors de diverses escoles de la Universitat de Pennsylvania i l'Hospital Infantil de Filadèlfia.

El llibre argumenta que la investigació clínica està ben establerta per a l'aprovació i ús de medicaments i dispositius, mentre que les intervencions en la gestió, tot i ser igualment importants, no tenen els mateixos requisits d'evidència.

El llibre pretén contribuir a la comprensió i la millora potencial de l'ús de l'evidència en les decisions de gestió sobre intervencions innovadores.  Abans de proposar solucions, el llibre analitza com els diferents actors del sistema sanitari (gestors, asseguradores, professionals de la salut, etc.) utilitzen o no utilitzen l'evidència en la presa de decisions.   A continuació, s'examina com es prenen les decisions amb i sense evidència i s'avalua si l'evidència es genera i s'utilitza de la manera més eficient.

El llibre està estructurat en diversos capítols:

Capítols 1-3: Observacions generals sobre el problema de les "incògnites desconegudes" i el valor de l'evidència en la presa de decisions. 

Capítols restants: Estudis de cas sobre classes específiques de decisions, incloent la coordinació de l'atenció, les transicions de l'atenció i la integració vertical entre metges i hospitals.

Coordinació de l'atenció

El llibre analitza la coordinació de l'atenció com a estratègia per reduir la despesa en programes com els ACO i els pagaments agrupats.   El llibre destaca que existeixen múltiples definicions, objectius, mesures i estudis sobre la coordinació de l'atenció.  S'analitzen el paper de l'atenció primària, els equips interdisciplinaris i els EMR com a solucions per a la coordinació de l'atenció.

Transicions de l'atenció

El llibre examina els programes per millorar les transicions de l'atenció de persones grans hospitalitzades, centrant-se en reduir les readmissions i els costos associats. S'analitzen diversos models de transició de l'atenció, com el Transitional Care Model, destacant els seus elements clau i els seus resultats.

Integració vertical entre metges i hospitals

El llibre explora la integració vertical entre metges i hospitals, analitzant les seves dues dimensions principals: la integració financera i la integració clínica. S'examina la història d'aquests esforços d'integració, analitzant el seu impacte en els resultats de costos i qualitat.  

Conclusions

El llibre conclou que, tot i la gran quantitat d'informació disponible, encara hi ha moltes llacunes en l'evidència sobre l'ús de l'evidència en la presa de decisions sobre innovacions en la gestió sanitària.  Es reconeix la manca de rigor en la presa de decisions per part dels gestors sanitaris, però també s'assenyalen els costos i retards inevitables de buscar l'evidència perfecta.

El llibre fa una crida a l'acció per a un canvi de cultura en com els líders sanitaris tracten la ciència que recolza la innovació.

La gestió de la innovació a les ciències de la vida

Managing Discovery in the Life Sciences

Aquest llibre explora els factors clau que impulsen la invenció en les ciències biomèdiques, centrant-se en com els descobriments es transformen en productes comercialitzables.

El llibre s'estructura al voltant de tres preguntes fonamentals: Quins incentius o recompenses van impulsar el descobriment? D'on provenien els recursos per a la investigació i el descobridor? Com es va traduir el descobriment en un producte comercialitzable? 

El llibre analitza diversos casos d'estudi que mostren els diversos camins i graus d'èxit en el procés de descobriment i comercialització. 

S'hi inclouen exemples com els estatines (inhibidors de la síntesi del colesterol), els inhibidors de l'ECA (utilitzats per tractar la hipertensió), l'angioplàstia (un procediment per obrir artèries bloquejades), el tractament de l'hepatitis C, la recerca de tractaments per a la malaltia d'Alzheimer [2] i la història de la metformina (un medicament per a la diabetis).

El llibre també examina la importància de l'estructura organitzativa per fomentar descobriments comercialitzables. Analitza com els incentius, l'assignació de recursos i la creació de cultures innovadores influeixen en la productivitat i la creativitat en la recerca. 

Finalment, el llibre es pregunta si les polítiques públiques podrien millorar el procés de gestió dels descobriments biomèdics per beneficiar la societat. 

A més a més, el llibre busca desmentir les crítiques infundades dirigides a la indústria biomèdica, especialment a la indústria farmacèutica, posant de manifest els beneficis que ha aportat a la societat a través dels seus descobriments i medicaments. 

El llibre conclou amb una crida a la reflexió sobre com podem augmentar el flux de nous productes sense incrementar els costos de R+D. S'interroga sobre la millor manera d'assignar els fons de recerca bàsica i de traduir els descobriments en productes comercialitzables de forma més ràpida i econòmica.

La innovació disruptiva

The Disruptive Innovation Set 

El llibre "The Disruptive Innovation Set" reuneix dos llibres del difunt Clayton M. Christensen, un expert en innovació i gestió: "The Innovator's Dilemma" i "The Innovator's Solution". Les fonts proporcionades inclouen excerpts del llibre, centrant-se principalment en "The Innovator's Dilemma".

"The Innovator's Dilemma" explora per què empreses exitoses, amb bons gestors, fracassen davant de canvis tecnològics disruptius. Utilitza la indústria de les unitats de disc dur com a cas d'estudi, demostrant com les empreses líders van ser superades repetidament per nous entrants que van oferir tecnologies inicialment inferiors, però que van evolucionar per satisfer les necessitats del mercat.

Conceptes clau de "The Innovator's Dilemma":

Tecnologia disruptiva: Una tecnologia que inicialment té un rendiment inferior al que exigeixen els clients principals, però que millora amb el temps i eventualment supera les tecnologies establertes.

Xarxa de valor: El context en què una empresa identifica i respon a les necessitats dels clients, resol problemes, adquireix inputs, reacciona als competidors i busca beneficis. Les xarxes de valor determinen com les empreses perceben el valor d'una nova tecnologia i com assignen recursos.

Inèrcia organitzativa: La tendència de les empreses establertes a centrar-se en les necessitats dels seus clients actuals i a ignorar les tecnologies disruptives que podrien amenaçar el seu negoci principal.

"The Innovator's Solution" aprofundeix en com les empreses poden superar el dilema de l'innovador i aconseguir un creixement sostenible en un entorn disruptiu. Es basa en la investigació de "The Innovator's Dilemma" i proporciona un marc pràctic per als gestors.

Conceptes clau de "The Innovator's Solution":

Innovacions de mercat nou: Tecnologies que creen nous mercats adreçant-se a clients que abans no tenien accés al producte o servei.

Innovacions de gamma baixa: Tecnologies que s'adrecen al segment més baix del mercat, oferint productes o serveis més simples i assequibles que les solucions existents.

Gestió del cicle de vida del producte: La comprensió de com evoluciona el rendiment dels productes en relació amb les demandes del mercat ajuda a les empreses a anticipar les interrupcions i a prendre decisions estratègiques.

En resum, "The Disruptive Innovation Set" proporciona un marc per comprendre i gestionar la innovació en un entorn en constant canvi. Els seus conceptes clau ofereixen eines valuoses per als gestors que busquen impulsar el creixement sostenible i evitar ser superats per la disrupció.

La creació constructiva

Creative Construction. The DNA of Sustained Innovation

El llibre "Creative Construction: The DNA of Sustained Innovation" de Gary P. Pisano explora la paradoxa de la innovació en grans empreses: tot i que la innovació és essencial per al creixement i la supervivència, l'escala i l'èxit poden dificultar la innovació contínua.

Pisano argumenta que la innovació requereix una estratègia clara, un sistema d'innovació robust i una cultura que fomenti la creativitat i la construcció. 

Part I: Creació d'una estratègia d'innovació

Definir objectius clars: La innovació comença amb una comprensió precisa dels objectius de la companyia. Pisano presenta el "Mapa del Paisatge de la Innovació", que categoritza les innovacions en quatre tipus: rutinària, disruptiva, arquitectònica i radical. Aquest mapa ajuda a les empreses a avaluar les diferents opcions i a desenvolupar una estratègia d'innovació que s'alinea amb els seus objectius generals.

Gestió de la cartera d'innovació: Les empreses han de gestionar la seva cartera d'innovació per equilibrar les inversions en innovacions rutinàries, que proporcionen beneficis a curt termini, amb inversions en innovacions més arriscades i potencialment transformadores, que poden generar creixement a llarg termini.

Innovació del model de negoci: Pisano subratlla la importància de la innovació del model de negoci, que implica canviar la forma en què una empresa crea, captura i distribueix valor.

Resposta a les amenaces disruptives: Les empreses han d'estar preparades per respondre a les amenaces disruptives, ja siguin tecnològiques o de models de negoci. Pisano presenta un marc per ajudar a les empreses a avaluar la gravetat d'una amenaça i a determinar la millor resposta.

Part II: Disseny del sistema d'innovació

Cerca: La innovació requereix la cerca de noves idees, problemes i solucions. Pisano anima a les empreses a aventurar-se fora de les seves àrees d'expertesa tradicionals i a buscar inspiració en altres indústries, disciplines o fins i tot en la natura.

Síntesi: La síntesi implica combinar idees i coneixements diversos per crear noves solucions. Pisano destaca la importància dels "sintetitzadors", individus amb la capacitat de connectar idees aparentment dispars.

Selecció: La selecció implica decidir quins projectes d'innovació finançar i desenvolupar. Pisano advoca per un enfocament basat en hipòtesis, on els projectes s'avaluen en funció de la seva capacitat per validar o refutar hipòtesis clau.

Part III: Construcció de la cultura

Paradoxa de les cultures innovadores: Les cultures innovadores són alhora tolerants al fracàs i exigents amb els resultats. Pisano explora com gestionar aquesta paradoxa i crear un entorn que fomenti la creativitat i la responsabilitat.

Líders com a arquitectes culturals:. Pisano argumenta que els líders han de ser "creatius constructius", és a dir, han de ser capaços de crear un entorn que promogui la innovació i alhora proporcioni l'estructura i el suport necessaris.

Un disbarat rera l'altre (19)

 Acord investidura

El govern, diguem-ho més clar, el partit del govern que governa amb 33 dels 135 diputats possibles, s'acomiada amb un acord d'investidura d'un altre partit i així seguir condicionant el futur, també el de la política sanitària. I ho fa amb una frase que ho resumeix tot, "REPUBLIFICACIÓ", tal com apareix a la p. 12 amb la frase "continuar amb els processos de republificació". 

No trobareu a cap diccionari semblant mot, se l'han tret de la butxaca i fora. Hi haurà una conselleria per a la llengua, però desconec quina sense el diccionari. Seria un error centrar-nos només en un terme, però resulta que les paraules ens creen marcs mentals i des de fa temps hi ha algú que té l'obsessió de que torni a ser de propietat pública el sistema sanitari que no ho ha estat mai abans en tota la seva composició. Llavors caldrà dir que no es pot republificar allò que no ha estat publificat abans. El desconeixement de la realitat sanitària i dels seus resultats és un agreujant si s'han de prendre decisions per a millorar la salut poblacional.

El sistema sanitari català finançat públicament no ha estat mai de propietat pública completa mai abans, i punt. Cal tornar-ho a dir? Doncs tornem-hi i caldrà dir-ho tantes vegades com les que alguns ho vulguin negar. 

El sistema sanitari català finançat públicament s'ha creat a partir d'un teixit d'hospitals que van ser creats per la ciutadania en la forma de fundacions, si fundacions privades, on l'alcalde i el capellà sovint els assignaven com a marmessors. I si algú en dubta, només cal que recuperi el llibre del gran metge Jacint Raventós, Història dels hospitals catalans, i que comenci pel volum I, Els hospitals i la societat catalana. Estic convençut que després no serà capaç de posar novament a un acord d'investidura la paraula "republificació". No es pot tornar a col·lectivitzar allò que no ha estat col·lectivitzat abans. Això només ho suporta una obsessió guiada sobre una mentida.

S'acosten mals temps per a tots aquells que creiem que la política sanitària ha de servir per a millorar la salut poblacional. El criteri és un altre de molt diferent i que té a veure amb qui té el poder i l'exerceix amb discrecionalitat vorejant el parlament, aquest és el sentit del terme i perquè apareix a l'acord d'investidura. Tots els que creiem que la política sanitària ha de construir-se sobre bases sòlides i duradores cal que rebutgem frontalment aquest acord perquè és una declaració d'intencions premeditada cap al fracàs més absolut. Els ciutadans es mereixen una altra cosa millor.

PS. Els darrers exemples de col·lectivització, fets al marge del parlament.

PS. Lectures d'estiu, recomanacions de The Economist.

Van Gogh

Té múscul la indústria biotech? (3)

Els periodistes busquen trobar notícies positives per explicar. La recerca biomèdica s'ha acabat convertint també en una font barata d'expectatives que obren la porta a nous medicaments. Obren tant la porta que hi ha corrent d'aire des de fa temps.

Llegeixo al diari la gran satisfacció d'un centre de recerca per un article que han publicat a Cancer Cell sobre un test sobre una biòpsia líquida que no és biòpsia sinó una anàlisi d'ADN circulant. I la notícia de veritat és que han decidit no patentar-ho per tal que d'altres ho puguin replicar. I jo ho trobo excel·lent i és el que moltes vegades he demanat que passi. Ara bé, convé seguir-ho d'aprop perquè si hi ha d'altres que se n'aprofiten i ho acaben patentant amb modificacions (que ha passat altres vegades) llavors no anem bé. Perquè acabarem on ja sabem, finançament públic de la recerca a canvi de l'apropiació privada de l'excedent.

I l'exemple de les llicències n'és un altra mostra clara del desgavell. En podem agafar una de recent cap una empresa de matriu xinesa que s'ha fet des de Vall d'Hebron, ANEW Medical. Cotitza al Nasdaq i tot sembla molt nordamericà, quan en realitat no ho és.

Busco quin és l'import rebut per aquesta llicència i no ho sé trobar als estats financers. I com aquesta tantes altres. El problema profund de fons és la manca de transparència en els resultats econòmics de la recerca. Ho dic des de fa anys i crec que ha arribat el moment d'establir una moratòria per no augmentar la inversió pública en recerca fins que no es resolgui aquesta qüestió.

La qüestió no és si té múscul la indústria biotech propera, que ja sabem que no, malgrat que en recerca hi hagi aportacions de qualitat. La qüestió és qui se n'està apropiant en estadis inicials. La paradoxa xinesa és ja la màxima.

PS. Cal dir que el motiu que apareguin tantes notícies també té a veure també amb la recerca de fons per la recerca, és una mostra de l'estratègia de maximitzar pressupostos.

PS. Aprofito per constatar l'inici de la fragmentació assistencial dins els hospitals. L'oncologia ha provocat que es modifiqués la funció de producció i hagi creat un hospital dins l'hospital, amb els seus propis laboratoris i serveis.

Qui paga el copagament? (3)

 ANÁLISIS DEL GASTO FARMACÉUTICO AMBULATORIO SEGÚN MORBILIDAD

Anteriorment ja he fet referència a qui paga el copagament. La setmana passada vam presentar un treball amb JM Inoriza i M Carreras a les jornades d'Economia de la Salut dues comunicacions, una que anava d'anàlisi de la despesa farmacèutica amb recepta segons morbiditat i una altra sobre mesura d'episodis de malaltia. Enmig de la presentació vam mostrar quin és el copagament mitjà segons grups de malalties. El resum és aquest:

	Consumidores	Promedio copago	Promedio gasto	% copago
Estado de salud sano	18.629	7,60	28,21	26,9%
Historia de enfermedad aguda significativa	4.234	14,96	61,20	24,5%
Enfermedad crónica menor única	7.694	19,83	91,32	21,7%
Enfermedad crónica menor en múltiples sistemas orgánicos	3.413	39,22	228,88	17,1%
Enfermedad dominante o crónica moderada única	14.443	34,34	328,44	10,5%
Enfermedad significativa crónica en múltiples sistemas orgánicos	10.552	55,55	817,26	6,8%
Enfermedad dominante crónica en tres o más sistemas orgánicos	1.716	69,93	1.554,02	4,5%
Neoplasias dominantes, metastásicas y complicadas	21	46,52	800,06	5,8%
Necesidades sanitarias elevadas	156	71,74	1.646,53	4,4%
	60.858	28,03	305,24	9,2%

És a dir, d'una població de 95.647 persones (Baix Empordà, escapçant Sant Feliu), n'hi ha 60.858 que han pres medicaments amb recepta finançats públicament, un 63% de la població. De mitjana van gastar 305 € durant el 2021, i el copagament mitjà efectiu va ser del 9,2%.

Si ens fixem en els grups de malalties, el copagament màxim anual es troba en malalties cròniques en tres o més sistemes orgànics, amb 69 €, i les de necessitats sanitàries elevades 71€, i  el que menys a les persones sanes amb 7,6 €. Tal com es pot veure, l'import de la despesa és notable a mesura que avancem cap a grups de persones amb més malalties o més greus, però els topalls del copagament eviten copagaments excessius.

Moments crítics per a la democràcia liberal

 Martin Wolf on democracy’s year of peril

En Martin Wolf mostra el seu emprenyament amb la situació política que estem vivim i ho fa amb un podcast magnífic que cal escoltar sencer. En el fons de tot hi ha els autòcrates que ocupen el poder o volen ocupar-lo, i generen un estat on ja ningú pensa en què és veritat perquè no es confia en ningú. Mitjans de comunicació i justícia es troben al servei dels autòcrates i els partits autoritaris que els donen suport.

En altres posts he reflectit el que pensa i que majoritàriament comparteixo. Aquí hi ha tots els posts on el cito.

Diu, cal actuar ràpid per contrarrestar la situació, però jo no veig pas cap consens en aquest sentit... Veig que la gent no vota per allò que vol, sinó que vota per fugir d'allò que no vol...