El llibre La era del capitalismo de la vigilancia: La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder (2019/2020), de la sociòloga i professora d'Harvard Shoshana Zuboff, analitza el sorgiment d'una nova forma d'ordre econòmic i de poder que amenaça la naturalesa humana, la llibertat i la democràcia al segle XXI.
1. Què és el capitalisme de la vigilància?
- Definició i matèria primera: El capitalisme de la vigilància és una nova lògica d'acumulació econòmica que reclama unilateralment l'experiència humana com a matèria primera gratuïta per traduir-la en dades de comportament.
- Excedent conductual i mercats de futurs: Tot i que una part d'aquestes dades s'utilitza per millorar productes, la majoria constitueix un excedent conductual (behavioral surplus). Mitjançant sistemes d'intel·ligència de màquines, aquest excedent es converteix en productes predictius que s'intercanvien en nous mercats de futurs conductuals.
- Lògica parasitària: Els usuaris no som els "clients" ni tan sols el "producte"; som la font de la qual s'extreu la matèria primera, mentre que els autèntics clients són les empreses que paguen per apostar sobre el nostre comportament futur.
2. Orígens i evolució: De Google a Facebook
- El descobriment de Google: Google va ser la companyia pionera i model d'aquesta lògica. Inicialment, la informació dels usuaris es reinvertia exclusivament en millorar el cercador (cicle de reinversió del valor conductual). En la crisi del 2001, per satisfer els inversors, Google va començar a utilitzar els rastres de dades col·laterals per predir quins anuncis tindrien més clics, creant la publicitat dirigida massiva i institucionalitzant l'excedent conductual.
- La difusió del model: Sheryl Sandberg, executiva de Google integrada posteriorment a Facebook com a directora d'operacions, va actuar com a "vector de contagi" d'aquesta lògica. L'estratègia es va estrendre ràpidament a altres gegants tecnològics i a sectors tradicionals (assegurances, comerç, financer, telecomunicacions).
3. Els imperatius econòmics de la vigilància
El capitalisme de la vigilància es regeix per tres imperatius escalonats:
- Imperatiu extractiu (Economies d'escala): Captura massiva i automatitzada de dades a una escala cada vegada més gran.
- Economies d'abast (economies of scope): Aconseguir dades no només massives, sinó variades i profundes. Això empeny les empreses a sortir del món virtual cap al món real (ciutats intel·ligents, dispositius domèstics, cotxes autònoms) i a rastrejar la nostra vida íntima (emocions, estat d'ànim, personalitat).
- Economies d'acció (economies of action): La millor manera de predir el comportament és intervenir directament en la font per modificar-lo. Mitjançant petits estímuls, la manipulació de la comparació social o els "empenyons digitals" (nudges), els sistemes automatitzats ja no només busquen automatitzar fluxos d'informació, sinó automatitzar l'ésser humà mateix.
4. El Poder Instrumentari i el "Gran Altre"
- Diferència amb el totalitarisme: Zuboff contraposa el poder totalitari del "Gran Germà" d'Orwell (basat en el terror, la violència i l'enginyeria de l'ànima) amb el Poder Instrumentari.
- El Gran Altre (El Gran Otro): El poder instrumentari opera mitjançant el Gran Altre, una arquitectura digital omnipresent, freda i computacional de dispositius i xarxes "intel·ligents". Aquest poder no busca reformar o castigar les ànimes, sinó condicionar i modificar el comportament des de fora cap a dins de manera imperceptible per aconseguir la certesa absoluta dels resultats de mercat.
- La ment de la colmena: El sistema promou una societat concebuda com una "colmena" (hive mind), on la llibertat individual i l'autonomia se sacrifiquen en favor de la confluència i la predictibilitat col·lectiva.
5. Conseqüències per a la democràcia i els drets humans
- Privatització de la divisió de l'aprenentatge social: El capitalisme de la vigilància crea una asimetria radical de coneixement i poder. Un reduït grup de corporacions privades respon de manera unilateral a les preguntes fonamentals: Qui sap? Qui decideix? Qui decideix qui decideix?.
- Un "cop d'estat des de dalt" (Un golpe desde arriba): Aquesta concentració de poder no busca el derrocament de l'Estat, sinó la subversió de la sobirania popular i la dissolució de les institucions democràtiques.
- Amenaça a la naturalesa humana: L'autoritat algorítmica expropia el "dret al temps futur" (la capacitat de decidir i prometre de forma autònoma) i el "dret a l'asil i refugi" (la necessitat d'un espai privat inaccessible a la vigilància).
6. Resistència i rehabilitació del futur digital
- La fal·làcia de la inevitabilitat: Zuboff insisteix que el capitalisme de la vigilància no és un resultat inevitable de la tecnologia digital, sinó una construcció de mercat conscientment dissenyada per persones específiques.
- Superar la privacitat tradicional: La legislació tradicional sobre la privacitat o el monopoli és insuficient perquè no atura la mecànica extractiva bàsica.
- La necessitat d'una resposta col·lectiva: Cal crear noves lleis i declaracions sintètiques que il·legalitzin la presa no autoritzada de l'experiència humana, recuperant la indignació ciutadana i afirmant la primacia d'un futur digital al servei de la dignitat humana i la democràcia.
