Polarització política (5)

The Way Out: How to Overcome Toxic Polarization 

Aquest és un resum del llibre "The Way Out: How to Overcome Toxic Polarization" (2021) escrit per Peter T. Coleman, professor de pau i conflictes de la Universitat de Columbia. L'obra utilitza la ciència de la complexitat, la psicologia social i la recerca de sistemes dinàmics per oferir un full de ruta pràctic que ens ajudi a escapar del parany de la polarització tòxica.

Capítol 1: Introducció: La nostra crisi i oportunitat (Our Crisis and Opportunity)

• La psicosi americana: L'autor exposa que els Estats Units es troben enmig d'una escalada de polarització cultural, política i geogràfica que dura més de cinquanta anys. Aquesta situació està generant una mena de "psicosi de massa nacional" on les dues parts viuen en realitats completament divergents i paral·leles. Aquesta polarització tòxica actua com un problema de primer ordre que paralitza la nostra capacitat col·lectiva per resoldre crisis reals com la pandèmia o el canvi climàtic.
• L'oportunitat de la inestabilitat: Els científics especialitzats en conflictes d'alta resistència al canvi han documentat que la transformació requereix tres condicions: inestabilitat (shocks), un atzucac dolorós compartit (mutually hurting stalemate) on la majoria se senti miserable, i la percepció d'una oportunitat atractiva de sortida. Coleman assenyala que l'actual cansament de la societat (amb un 86% de ciutadans que formen una "majoria esgotada") ofereix la fundació idònia per a un reset estructural.
• La paràbola de Boston: L'any 1994, els tiroteigs mortals de John Salvi a dues clíniques de l'avortament a Brookline (Boston) van sacsejar la comunitat. En resposta a la tragèdia, sis dones activistes líders (tres pro-vida i tres pro-elecció) es van reunir en secret durant cinc anys i mig sota la facilitació del Public Conversations Project. Malgrat que les converses van fer que cadascuna d'elles es polaritzés encara més i refermés les seves pròpies postures sobre l'avortament, van transformar la seva relació personal mitjançant un profund respecte, humanitzant l'enemic i aconseguint rebaixar de manera dràstica la violència de la retòrica en el debat públic de la seva ciutat.

Capítol 2: Per què estem atrapats (Why We Are Stuck)

• La indústria de la divisió: Els nostres canals de comunicació digital i xarxes socials estan governats per algoritmes dissenyats exclusivament per a la competència social, la comparació, la ràbia i el debat, actuant com a acceleradors directes de la polarització.
• La certesa moral com a refugi: Davant l'amenaça, la por o el caos exterior, la ment humana té una necessitat innata de certesa moral i consistència cognitiva (el principi de consistència). Com a defensa de de l'ansietat, el nostre pensament col·lapsa en estructures simplistes, dicotòmiques i de blanc o negre (the big collapse), on els nostres són bons i els altres són perillosos.
• Problemes de rellotge contra problemes de núvol: Karl Popper va establir una diferència fonamental entre dos problemes:
  • Clock problems (rellotge): Problemes mecànics, lineals, previsibles i desmuntables que es poden analitzar peça per peça i reparar directament amb eines clàssiques.
  • Cloud problems (núvol): Reptes altament irregulars, complexos, desordenats i imprevisibles on múltiples factors interconnectats canvien amb el temps. La polarització és un problema de núvol; intentar solucionar-la mitjançant "fites de rellotge" directes és com voler fer servir un tornavís per arreglar un dia ennuvolat.

Capítol 3: Atrets pel conflicte (Attracted to Conflict)

• Què és un atractor? Un atractor (attractor) és un patró de comportament, pensament o relació cap al qual evoluciona un sistema de manera natural i que resisteix fermament el canvi. Els atractors funcionen com estats de baixa energia on la nostra ment o comunitat llisca i s'hi assenta per defecte perquè requereixen menys esforç en moments d'estrès o cansament.
• L'estructura del paisatge de conflicte: El nostre teixit mental i social forma un mapa de turons i valls on la balla (la nostra experiència actual) es desplaça. Cada atractor té amplada (els assumptes que és capaç d'atreure cap a la negativitat) i profunditat (resistència a ser modificat). Les zones de dalt d'aquests turons funcionen com a repellers (tabús socials o comportaments que requereixen massa energia per dur a terme). El conflicte esdevé intractable quan s'autoorganitza de manera fractal a nivell cognitiu, grupal i cultural de forma altament coherent.
• Les 7 Lleis Crudes del Canvi No Lineal:
  1. Sensibilitat a les condicions inicials: Els sistemes són molt influenciables pel seu inici, però un cop agafen un rumb es autoperpetuen.
  2. Tendència a la coherència i integració: Els elements d'un sistema s'alineen de manera natural cap a la consistència.
  3. Impermeabilitat als canvis externs: Els atractors profunds s'autoorganitzen i es protegeixen dels intents de correcció exteriors.
  4. Desestabilització per shocks: Els grans impactes desestabilitzen l'estructura profunda i obren oportunitats de transformació.
  5. Sensibilitat a regles d'interacció simples: Canvis en petites regles de comportament diàries tenen efectes massius a llarg termini.
  6. Efectes invisibles o retardats: Els canvis estructurals triguen a manifestar-se a la superfície.
  7. Conseqüències imprevistes: Les intervencions en entorns complexos conviden sempre a sorpreses inesperades.

Capítol 4: Pensa diferent: canvia la teva teoria del canvi (Think Different)

• La lliçó de la trobada fallida: Un periodista de Die Zeit va intentar ajuntar un partidari pro-Trump de Pennsilvània i un professor de ioga anti-Trump de Brooklyn. Encara que en la primera trobada semblaven tenir elements en comú, en la segona sessió nocturna el debat al voltant de la protesta de Colin Kaepernick a l'NFL va desfermar una baralla verbal que va fer col·lapsar l'experiment. Això s'explica perquè sota mètodes lineals ("Fixing Conflict" o teoria del rellotge) intentem "moure la roca" del conflicte present en lloc de remodelar "el turó" del context que l'alimenta.
• Radical Relandscaping (R2): Com a alternativa, s'introdueix la teoria del Radical Relandscaping (R2) o re-enjardinament radical, un enfocament sistèmic i de caràcter de "harmonia" basat en actuar sobre el context i els factors subjacents que alimenten l'atractor del conflicte de forma lenta i a llarg termini. R2 es fonamenta en cinc grans tipus d'accions: Reset (restablir), Bolster and Break (reforçar i trencar), Complicate (complicar), Move (moure's) i Adapt (adaptar-se).

Capítol 5: Reset: Captura el poder dels nous començaments (Reset)

• El Bombshell Effect (Efecte Bomba): Un reset es produeix quan un shock o ruptura gran esquerda l'estructura profunda de l'estat d'equilibri (punctuated equilibrium). Aquests impactes es canalitzen històricament cap a millors rumbes mitjançant tres relats de lideratge: el de de l'estrany (the stranger), el de les noves espècies o moviments de base (new species com BLM o Hope in the Cities), o la coordinació sincronitzada entre locals i externs (synchronization).
• El Butterfly Effect (Efecte Papallona): Les primeres condicions de de l'encontre determinen fortament com es desenvoluparà la dinàmica posterior de les emocions, com es constata en el laboratori DCL de Columbia o el Love Lab de Gottman.
• Eines per al reset: S'ha d'actuar a partir de les assumpcions de canvi (creure que el canvi és possible disminueix l'agressivitat), clarificar les intencions abans de la conversa, enriquir les nostres reserves d'emocions positives pròpies i de relació, utilitzar enquadraments (framings) inusuals o segurs, i decidir de manera planificada el temps i l'espai físic de la trobada.

Capítol 6: Reforçar i trencar: localitzar bombolles latents (Bolster and Break)

• Bolster (Reforçar el que funciona): En lloc de fixar el focus directament sobre els problemes, s'ha de localitzar la "desviació positiva" (positive deviance) o les "illes de consens" de la pròpia comunitat per reforçar el seu sistema immunitari social. Es posa d'exemple Norman Cousins (que va superar una malaltia irreversible amb el riure) o Jerry Sternin (que va reduir de manera dràstica la desnutrició a Vietnam fent que les mares cuinessin de forma conjunta de manera pràctica). Eines clau: fer preguntes apreciatives (ask different), circumval·lar el conflicte actuant sobre factors "corrent amunt" perifèrics, actuar com a localitzador de solucions sense caure en el complex de salvador, i connectar les CBOs existents.
• Break (Trencar el pitjor): Per afeblir l'atractor negatiu cal aprofitar les ones de shock posteriors als esdeveniments, actuar disminuint la resistència dels oponents en lloc d'aplicar forces de pressió coercitiva (utilitzant de forma paradoxal amplificacions dels propis arguments per desestabilitzar-los), i protegir i reforçar els tabús socials (repellers) contra les faltes de respecte.

---

Capítol 7: Complicar: Abraçar la complexitat contradictòria (Complicate)

• La transformació de Megan Phelps-Roper: Phelps-Roper va créixer a la comunitat extremista de la Westboro Baptist Church picketejant i proferint missatges d'odi contra minories. El seu autoconcepte tancat va trontollar quan interlocutors de Twitter, en lloc d'atacar-la, li van ensenyar de forma atenta les profundes contradiccions internes de la seva pròpia doctrina de misericòrdia bíblica, fins que va acabar abandonant la secta.
• Complexitat coherent contra contradictòria: La complexitat consistent uneix factors que alimenten i polaritzen el conflicte cap a postures simples. Per contra, la complexitat contradictòria inclou frens, controls, matisos i perspectives alternatives que bloquegen l'escalada de la ràbia. Les proves del laboratori DCL de Columbia confirmen que presentar els debats en formats tancats de "pro contra con" és nociu per al cervell; l'enquadrament ha d'incloure matisos, trade-offs i dilemes a múltiples bandes per evitar que la ment col·lapse en biaixos.
• Eines per complicar la vida: Acceptar i tolerar les pròpies contradiccions d'identitat (la complexitat identitària fomenta la tolerància), forçar-se a pensar i aprendre de representants de l'espectre contrari, emprar mapes de context tridimensionals per externalitzar el problema, utilitzar diàlegs reflexius de descobriment davant dels debats, i cercar mitjans que compliquin la narrativa de forma rigorosa i sense equivalents morals barats.

Capítol 8: Moure's: Activar noves vies i ritmes (Move)

• La pau està en el moviment: La tesi d'Andrea Bartoli recorda que el conflicte congela la nostra ment i redueix el comportament. Els estudis de Christine Webb i Tory Higgins demostren en ximpanzés i humans que la locomoció (el desig de moure's cap a nous estats de progressió) és molt més efectiva per a la de-escalada i reconciliació que la motivació de de l'avaluació (deturar-se de forma analítica a buscar culpables d'errors previs).
• Sincronització caminant side-by-side: Caminar o moure's de costat (side-by-side) en lloc d'asseure's davant per davant a parlar en una taula és una excel·lent eina de de-escalada. Caminar de costat augmenta la sincronització de de l'atenció, coordina els moviments de les mirror neurons, eleva el llindar de l'empatia i afavoreix de forma invisible l'alliberament d'endorfines (com va ocórrer en la negociació de desarmament nuclear de Paul Nitze i el soviètic Yuli Kvitsinsky caminant pel bosc a Ginebra).
• Eines del moviment: Fer passejades terapèutiques, utilitzar marcs de futur ideal (future imaging), fer mapes de conflicte de peu per externalitzar-lo, dur a terme activitats físiques cooperatives com cuinar plegats, i organitzar marxes d'unificació o rutes de de reconciliació (com l'Abraham's Path a la Mediterrània).

Capítol 9: Adaptar-se: Busca l'evolució per a la revolució (Adapt)

• El parany d'actuar en situacions de núvol: Mitjançant el joc de simulació geopolítica PeaceMaker, s'observa que la majoria d'experts i pacificadors col·lapsen sota l'estrès de la imprevisibilitat i les pors del moment, prenent decisions agressives o militars que desvetllen la guerra. Això s'exerceix sota la presència de l'E4 vortex (els quatre paranys de l'acció: Efficiency, Existence, Esteem i Environment), que és alimentat per errors cognitius de de l'atenció i per voler aplicar mètodes de de rellotge ràpids davant de complexitats de de núvol de lent de-escalada (com va provar Dietrich Dörner amb els errors de gestió dels participants al simulador de Greenvale o Tanaland).
• Competències adaptatives: S'han de cultivar capacitats de de flexibilitat: tolerància a l'ambigüitat, complexitat cognitiva, emocional i conductual, i la consideració de les conseqüències futures.
• Eines d'adaptació: Adoptar una mentalitat de creixement (growth mindset de Carol Dweck), "failing smart" (fomentar un enfocament de joc on l'errada s'utilitza ràpidament per conèixer les regles d'un medi desconegut), provar petits canvis de regles d'interacció pràctiques (nudges) de de de-escalada, i orientar les nostres de decisions sota el guiatge d'una estrella de referència (North Star) que defineixi de forma indirecta un estat de relació sa.

Capítol 10: Conclusió: Noves regles per al camí de sortida (New Rules)

• L'estrella de Watertown: Watertown (Jefferson County, NY) és un poble de rumb profundament conservador i votant de Trump que destaca de forma sorprenent com una de les comunitats de major tolerància política de tots els EUA. Les causes són d'ordre estructural i sistèmic: la ciutat va excloure els partits nacionals de la política local fa un segle, presenta una de de les ràtios de matrimonis creuats més altes del país, i els homes de partits rivals comparteixen de forma rítmica els esmorzars dels dilluns amb menjar casolà a l'església presbiteriana on es forcen a parlar dels problemes fins a reconèixer "que un no ho sap tot".
• Les vuit regles d'acció pràctiques (IF-THEN): Si et trobes atrapat en una polarització tòxica en la teva llar o lloc de treball, segueix aquesta guia:
1. See (Veure el canvi): Reconèixer que d'altres estan trobant la sortida i mantenir la fe en el canvi de relació.
2. Stop (Fer un reset): Prendre el temps i la pausa necessaris per a un reset que recalibri el rumb i identifiqui les nostres pròpies errades.
3. Shift (Canviar la teoria del canvi): Moure el focus d'atenció des del conflicte present directe cap a les forces de de context que l'alimenten.
4. Spot (Trobar la desviació positiva): Localitzar i construir sobre les iniciatives i persones que ja estan aconseguint de-escalar de forma pràctica.
5. Simplify (Complicar per simplificar): Complica el teu coneixement dels fets incorporant contradiccions i matisos abans d'actuar.
6. Synchronize (Moure's en sincronia): Cooperar en moviment amb l'altre de costat a costat de forma física i emocional.
7. Settle-in (Jugar a llarg termini): S'ha d'acceptar que la travessia serà llarga i requerirà canvis proximals, fail-smart i el rumb cap al North Star.
8. Support (Trobar microcultures): Unir-se a d'altres persones, organitzacions o comitès compromesos a dur a terme aquests mateixos principis en comú.