Aquest és un resum de "Miradas sobre la desigualdad" (Visions of Inequality) de Branko Milanovic, la qual ressegueix l'evolució de les idees sobre la distribució de la renda des de la Revolució Francesa fins a l'actualitat.
Branko Milanovic explica que, des del final de la Guerra Freda, s'ha produït un augment de la desigualtat en la majoria dels països del món. Per exemple, als Estats Units, el creixement real acumulat entre 1986 i 2007 per a l'1% més ric va ser del 90%, una xifra quatre vegades i mitja superior a la de la gran majoria de la població. Malgrat aquest augment de la polarització dins de les nacions, Milanovic aclareix que la desigualtat global ha disminuït en les darreres dècades degut principalment al ràpid creixement de la Xina. Aquesta convergència s'explica perquè la Xina era un país molt poblat i inicialment pobre que ha aconseguit augmentar significativament els seus ingressos mitjans, reduint així la bretxa mundial. No obstant això, Milanovic adverteix que aquesta tendència és fràgil, ja que ara la renda mitjana xinesa supera la mitjana mundial i la futura reducció de la desigualtat global dependrà de si l'Índia o l'Àfrica prenen el relleu com a motors de convergència. Per tant, en paraules de l'autor, vivim en una època on la desigualtat interna creixent en els països rics coexisteix amb una reducció de la desigualtat global entre tots els ciutadans del món. Finalment, subratlla que la nostra preocupació actual per la desigualtat és fruit del descobriment que la prosperitat de la classe mitjana era, en gran part, un miratge basat en l'endeutament mentre els ingressos dels més rics es disparaven.
1. Marc Metodològic: L'Estudi Integrador
Milanovic sosté que els millors estudis sobre la desigualtat han de combinar tres elements: relat (una història política o social), teoria (andamiatge lògic) i dades empíriques. L'autor analitza cada pensador des de la seva pròpia perspectiva històrica, sense jutjar-los amb prejudicis actuals.
2. Els Gegants de l'Economia Clàssica
- François Quesnay: Classes en un regne agrícola. Com a fundador de la fisiocràcia, va ser el primer a definir clarament les classes socials i el flux circular de l'economia a través del seu Tableau économique. Identificava la terra com l'única font d'excedent i dividia la societat en classes "productives" (agricultors) i "estèrils" (artesans).
- Adam Smith: El progrés de la riquesa. Smith va introduir una idea revolucionària: la riquesa d'una nació es mesura pel benestar de la seva classe més nombrosa, els treballadors. Tenia una teoria implícita segons la qual el desenvolupament econòmic tendia a augmentar els salaris i les rendes de la terra, mentre reduïa els beneficis del capital, disminuint així la desigualtat general.
- David Ricardo: Distribució i creixement. Per a Ricardo, la distribució de la renda era el problema principal de l'economia política. El seu model predeia un conflicte entre capitalistes i terratinents: l'augment de la població forçaria el cultiu de terres menys fèrtils, augmentant el preu dels aliments i les rendes del sòl, reduint així els beneficis i aturant el creixement.
- Karl Marx: Explotació i caiguda del benefici. Marx considerava que la producció i la distribució eren inseparables i estaven determinades històricament pel mode de producció. Va definir l'explotació com l'apropiació de la plusvàlua per part del capitalista. Va postular la "llei de la caiguda tendencial de la taxa de benefici", tot i que els seus escrits permeten diversos escenaris sobre el futur de la desigualtat, des de l'optimisme fins al col·lapse.
3. El Gir cap a l'Individu i la Modernització
- Vilfredo Pareto: De les classes a les elits. Pareto va ser el primer a estudiar la desigualtat interpersonal de manera purament matemàtica. Va postular la "Llei de Pareto", afirmant que la distribució de la renda és constant i immutable, una mena de "llei natural" que ni el socialisme podria canviar. La seva sociologia se centrava en la "circulació de les elits" (lleons vs. guineus).
- Simon Kuznets: La corba en U invertida. Kuznets va vincular la desigualtat al canvi estructural (industrialització i urbanització). La seva famosa hipòtesi sosté que la desigualtat augmenta durant les primeres etapes del desenvolupament, s'estabilitza i finalment disminueix a mesura que la societat es torna rica i madura.
4. L'Eclipsi de la Guerra Freda
L'estudi de la desigualtat va patir un llarg retrocés entre els anys 60 i 90 a causa de la confrontació ideològica.
- En el bloc capitalista: L'economia neoclàssica va "naturalitzar" les relacions de producció i va ignorar el poder, centrant-se en l'agent representatiu i models matemàtics abstractes que feien invisible la desigualtat de classe.
- En el bloc socialista: Es va imposar un marxisme dogmàtic que afirmava haver abolit les classes, ocultant la desigualtat real rere jerarquies burocràtiques i un secretisme estadístic absolut.
- L'excepció: Els estudis neomarxistes i de la dependència van mantenir viva la recerca centrant-se en la desigualtat estructural entre el Nord (metròpoli) i el Sud (perifèria).
5. El Nou Començament al Segle XXI
L'interès per la desigualtat ha ressorgit amb força després de la crisi de 2008 i el descobriment que els ingressos de la classe mitjana s'havien estancat mentre els dels rics es disparaven.
- Thomas Piketty: Ha ofert una nova teoria política de la distribució basada en la fórmula r > g (la rendibilitat del capital és superior al creixement econòmic), la qual cosa genera una concentració de riquesa inexorable si no hi ha intervenció política.
- Noves eines: L'ús de taules socials dinàmiques i l'estudi de la desigualtat global (comparant ciutadans de tot el món) estan transformant el nostre coneixement de la història econòmica i social.
Milanovic conclou que avui dia disposem de més dades i teories que mai per entendre que la desigualtat no és un concepte abstracte, sinó un fenomen històric i polític que canvia segons l'època i la societat.
