La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo
El llibre de Toni Aira - La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo, es va publicar el 2020. Aquesta obra analitza la política contemporània a través del paper central i creixent de les emocions i els sentiments, utilitzant líders mundials com a estendards d'aquesta dinàmica.
La tesi central és que la política actual es regeix per l'imperi de l'emoció, un fenomen amplificat per la tecnologia i la cultura mediàtica, que ha portat a la màxima de "Menys cap, més cor".
A continuació, es presenta un resum detallat del seu contingut:
I. El Context de la Política i l'Emoció
El llibre s'inicia establint la divisió temporal de la nostra era: abans i després del confinament (a.C. i d.C.) causat per la COVID-19. La crisi del coronavirus va actuar com una duríssima "prova d'estrès" que va tensar els lideratges polítics contemporanis, que ja estaven fortament abraçats a les emocions.
Factors Clau de l'Era Emocional:
- Dominació Mediàtica i Tecnològica: La hiperconnexió i la difusió massiva de fake news i desinformació són constants. El llenguatge polític s'elabora per ser un "subministrament massiu" d'estímuls dirigits al cor.
- La Campanya Permanent: La política s'ha convertit en un exercici de "triar permanentment" (elección permanente), on els líders viuen en una campanya constant i compulsiva. Això prioritza la tècnica (el relat) sobre l'estratègia (la construcció de realitats palpables).
- Llenguatge i Atenció Fragmentada: Els missatges que tenen èxit són els que incorporen impacte emocional, simplificació i personalització. Aquesta cultura de consum ràpid (fast food) ha escurçat l'atenció ciutadana, que ara es dispersa fàcilment (fenomen de la procrastinació) en una forquilla d'entre dos i cinc minuts, molt menys dels 20 minuts de Sorensen.
II. Marc Conceptual: Emocions, Sentiments i Dades
El llibre subratlla la diferència conceptual entre emoció i sentiment:
- Emoció: És una reacció automàtica i química desencadenada per un estímul, que es reflecteix al cos.
- Sentiment: És el resultat d'aplicar el filtre de l'avaluació conscient a aquesta emoció; és una construcció.
La transformació de la política es deu a la capacitat de la tecnologia d'analitzar i construir aquests sentiments.
El paper de la Tecnologia (Data Driven Marketing): La tecnologia digital (com l'anàlisi de sentiment, el big data i els algoritmes) permet als actors polítics capturar i analitzar les nostres dades i emocions íntimes (insights) en temps real. Aquesta anàlisi (o "análisis de sentimiento") permeten identificar públics objectiu (targets) i "colar el missatge adequat a la persona adequada en el moment adequat". Aquest ús de les dades comporta el risc de crear una política nua, sense grans teories darrere, amb alts nivells d'arbitrarietat i desigualtat (el data tsunami o Ciberleviatán).
III. El Decàleg de Lideratges i Sentiments
El llibre examina deu sentiments principals (odi, optimisme, indignació, amor, impaciència, eufòria, venjança, satisfacció, enfado i admiració) a través d'una selecció de líders polítics mundials, analitzant com els generen i gestionen.
| Sentiment | Líder | Estratègia i característiques clau | Gestió de la crisi del coronavirus |
|---|---|---|---|
| Odi | Donald Trump | Mutació de la por en antagonisme. Ús de fake news i xarxes socials per generar crispació. Es presenta com un “emperador mimat”. | Va impulsar sentiment anti-Xina (“virus chino”) per desviar l’atenció dels seus errors. |
| Optimisme | Boris Johnson | Optimisme persistent i acció resolutiva (OODA). Lema “Let’s get Brexit done!”. | Va defensar la immunitat de grup i va ignorar distància social inicialment. Manté to positiu reforçant l’NHS. |
| Indignació | Ada Colau | Neix del 15-M, canalitza enuig contra “la casta”. Projecta autenticitat i vulnerabilitat. | Bona estructura gerencial a l’Ajuntament. Indignació selectiva: més crítica amb la Generalitat que amb Madrid. |
| Amor | Justin Trudeau | Imatge positiva, atractiu personal, dinamisme. “El candidat és el missatge”. | Reacció ràpida amb protagonisme científic. Genera confiança en contrast amb el caos de Trump. |
| Impaciència | Carles Puigdemont | “Tenir pressa” en el procés. Líder-bandera simbòlic. Mobilització professionalitzada (Tsunami Democràtic). | Comunicació més directa i dràstica. Suport a demandes de Torra. Impaciència per recuperar imatge de “bon govern”. |
| Eufòria | Pablo Iglesias | Ascens fulgurant, sensació d’“assaltar el cel”. Domini mediàtic: “el candidat és el missatge”. | Eufòria xoca amb realitat institucional. Apartat del nucli de gestió per friccions amb el PSOE. |
| Venjança | Vladímir Putin | Desig de restaurar glòria euroasiàtica. Ús de trolls i guerra cibernètica. “Que sigui por, doncs”. | Visita hospitals amb imatge dura (sambo). Afectat pel contagi d’un metge amb qui va estar. |
| Satisfacció | Pedro Sánchez | Necessita antagonistes per mobilitzar. Gestos simbòlics (Open Arms). “Futbolització” de la política. | Ús de llenguatge bèl·lic. Cerca satisfacció pública contrastant amb altres líders. Criticat per protagonisme. |
| Ennuig | Santiago Abascal | Canalitza cabreig i nacional-populisme. Màrqueting de dades, filtres de bombolla. “Tabernització”. | Agita indignació contra Sánchez. Trenca lleialtat institucional. Ús de muntatges de fèretres per amplificar dolor. |
| Admiració | Angela Merkel | Lideratge coherent i sobri. Credibilitat, “cap i cor”. Defensora ordre liberal. | Discurs clar i serè. Genera confiança i sensació d’estar “en bones mans”. |
IV. Epíleg: Contradiccions i Esperances
El llibre conclou que, tot i que els models de formació de l'opinió pública es mantenen des de fa dècades (basats en objectes, valors i informació que els connecta), la sensació de canvi és immensa per la sobreexposició a la tecnologia. La desafecció política i la desconfiança creixent cap a les institucions fan que la informació negativa arreli fàcilment.
L'individu contemporani és un Homo sentimentalis que busca constantment la confirmació de les emocions que ja té instal·lades (fenòmens de la Filter bubble o Echo chamber). Per als humans, els sentiments (com la por o l'admiració) actuen com a "dreceres heurístiques" que acceleren la presa de decisions, ja que la racionalització requereix massa temps.
L'objectiu de l'obra és fer conscients els lectors d'aquesta realitat per tal de ser més resistents a la manipulació emocional i fugir de la "pantomima" en què es converteix la política quan el recompte de vots equival al recompte de gustos i opinions. La tecnologia i la generació de sentiments es poden utilitzar tant per restar com per sumar, i l'esperança resideix en utilitzar aquests mecanismes per a causes útils i positives.
