Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth
Aquest llibre, "Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth," escrit per Dan McCrum, membre de l'equip d'investigació del Financial Times (FT), narra la llarga i complexa persecució periodística de l'empresa de tecnologia financera alemanya Wirecard. L'obra documenta l'ascens de Wirecard, la magnitud del seu frau i les intenses tàctiques de vigilància i intimidació utilitzades per l'empresa contra els seus crítics.
I. Els Orígens de Wirecard i els Protagonistes
Wirecard va començar com un negoci d'alt risc centrat en la indústria de l'entreteniment per a adults.
Fundació i Primers Pasos: El 2002, Markus Braun va assumir el control de Wirecard després que el seu fundador, Paul Bauer-Schlichtegroll, un empresari que havia passat de la distribució de roba esportiva a la pornografia, comprés l'empresa fallida per 500.000 €. Bauer-Schlichtegroll va utilitzar una fusió inversa amb una acció gairebé sense valor anomenada InfoGenie per cotitzar Wirecard públicament.
Figures Centrals:
- Markus Braun (CEO): Des del 2007 era el principal accionista. Es presentava com un visionari tecnològic amb predilecció per la jaqueta de coll negre a l'estil de Steve Jobs.
- Jan Marsalek (COO): Es va convertir en director d'operacions a una edat jove. Es descriu com un prodigi adolescent, geni caòtic i admirador de les tàctiques militars i el Jiu-Jitsu. Marsalek mai va acabar l'escola secundària i, sovint, utilitzava l'èxit de Red Bull com a metàfora del seu propi negoci intangible: "Darrere de la marca no hi ha res més que aire. No és brillant?".
- Burkhard Ley (CFO): Va ser el director financer entre 2006 i 2017.
Senyals d'Alerta Primers: El 2008, l'SdK (una associació d'accionistes minoritaris) va qüestionar l'origen de gairebé tots els beneficis de Wirecard, que provenien de Gibraltar. La resposta de l'empresa va ser intimidar els venedors en descobert amb boxejadors turcs per forçar-los a tancar les seves posicions.
II. La Investigació Periodística (La Cacera de l'Ahab)
L'autor, Dan McCrum, va passar set anys investigant l'empresa, que va anomenar "Ahab" (la gran balena blanca) a causa de la seva llarga i obsessiva persecució.
Sospites Inicials: McCrum es va convèncer que Wirecard estava dirigida per "gàngsters austríacs" protegits per les autoritats alemanyes. La seva superpotència era la seva opacitat; ni inversors ni reguladors entenien realment el que passava a dins.
El Frau a Àsia i els Socis Opacs: McCrum va seguir el rastre de l'empresa a Bahrain, investigant Ashazi Services, una empresa client que suposadament pagava milions en llicències de programari, però que McCrum va descobrir que era una oficina buida. També va investigar adquisicions com Hermes i-Tickets a l'Índia (2015), on Marsalek va orquestrar un esquema amb Henry O’Sullivan i el fons 1A Mauritius per comprar l'empresa per 36 milions d'euros i vendre-la a Wirecard per 340 milions d'euros, creant una "història" per als auditors.
La Primera Gran Denúncia (Zatarra Report): El febrer de 2016, venedors en descobert, incloent Matthew Earl i Roddy, van publicar l'anònim Zatarra Report, acusant Wirecard de frau i blanqueig de diners. L'informe va esfondrar el preu de les accions en 1.000 milions d'euros, però Wirecard va negar les acusacions i va aconseguir que l'autoritat financera alemanya (BaFin) investigués els autors del Zatarra Report per manipulació de mercat.
El Whistleblower Crucial (Pav Gill): El 2018, Pav Gill, conseller legal de Wirecard a Singapur, va investigar un esquema anomenat "Project Tiger". Aquesta investigació va revelar un frau de "round tripping" (transferències de diners en cercle per simular vendes legítimes), orquestrat per Edo Kurniawan, el cap financer a Àsia. Després de ser forçat a dimitir, Gill va aconseguir còpies dels arxius de correu electrònic de Project Tiger, un arxiu de 70 gigabytes que es convertiria en l'evidència definitiva.
III. L'Estratègia de la Contrainvestigació
Wirecard va utilitzar tàctiques de "guerra total" per defensar-se, impulsades per Marsalek.
Vigilància i Amenaces: Marsalek va utilitzar detectius privats i ciberespionatge. Els crítics de Wirecard, incloent Matthew Earl i l'autor, van ser objecte de seguiment i atacs. La venedora en descobert Fahmi Quadir va ser agredida a Nova York.
La Trampa del FT: El juliol de 2019, Marsalek va organitzar una trobada entre Nick Gold (un contacte de Paul Murphy) i un còmplice. Gold va ser gravat en secret mentre parlava d'una imminent història del FT sobre Wirecard. Wirecard va utilitzar la cinta per acusar l'autor i Paul Murphy d'informació privilegiada, forçant una costosa investigació interna del FT.
L'Exocet de McCrum: A l'octubre de 2019, l'autor va publicar una història exposant la falsificació de comptes mitjançant l'ús de clients inexistents i va publicar els fulls de càlcul interns amb noms d'aquests clients ficticis. Aquesta història va provocar la caiguda del preu de les accions i va forçar el consell de supervisió a actuar.
IV. El Frau Final i el Col·lapse
Després de l'Exocet del FT, Wirecard va intentar desesperadament guanyar temps.
L'Auditoria de KPMG: Wirecard va encarregar una auditoria forense especial a KPMG. L'auditoria es va trobar amb una resistència implacable: Marsalek i altres executius van obstruir les peticions de documents. Marsalek, que controlava el negoci opac anomenat Third-Party Acquiring (TPA), va admetre que 1.900 milions d'euros en efectiu, que suposadament es trobaven a Singapur, havien estat transferits a les Filipines, sense recordar el nom del nou fiduciari.
El Viatge a Manila: Les delegacions d'EY i KPMG van volar a Manila. Allà, es van reunir amb el nou fiduciari, l'advocat Mark Tolentino, en una sucursal bancària. Es van obtenir confirmacions bancàries falses amb l'ajuda d'una escorta policial. L'auditoria de KPMG va concloure que no es podia trobar evidència que existís el negoci TPA, que generava gairebé tots els beneficis de Wirecard des del 2016.
La Declaració "Espúria": El juny de 2020, Ernst & Young (EY), l'auditor principal de Wirecard, va demanar a l'empresa que transferís 440 milions d'euros dels comptes filipins per verificar la seva existència. En lloc de diners, EY va rebre cartes dels dos bancs (BPI i BDO) declarant que els documents de confirmació eren falsos i els comptes "espúris" (inexistents).
Caiguda i Fuga: Markus Braun, afirmant ser la víctima d'un frau de "proporcions considerables", va dimitir i va ser arrestat. Jan Marsalek, el presumpte cervell, va pagar 8.000 € en efectiu a uns pilots i va fugir en un jet privat a Minsk, Bielorússia, deixant un rastre fals d'immigració a Manila.
El llibre conclou amb la caiguda de Wirecard en la insolvència. L'escàndol va revelar que l'èxit de l'empresa es basava en la invenció de clients i la manipulació de beneficis, exposada gràcies a la persistència dels periodistes i la valentia dels denunciants com Pav Gill. Braun va mantenir la seva innocència, mentre que Marsalek es va convertir en un dels homes més buscats del món.
PS. Resum del sistema fiscal espanyol en un anunci a FT
