Ara que ha sortit la sèrie "El diner dels altres" és un bon motiu per a revisar el cas de frau més gran fins avui a Europa, prop de 200.000 milions € estafats al sector públic, que quan es va escriure el llibre eren molt menys.
Aques és resum amb IA del llibre, "Die Cum-Ex-Files: Der Raubzug der Banker, Anwälte und Superreichen – und wie ich ihnen auf die Spur kam" (Els Arxius Cum-Ex: L'Assalt dels Banquers, Advocats i Superrics – i com els vaig rastrejar), escrit per Oliver Schröm amb la col·laboració de Wigbert Löer, i publicat el 2021.
El llibre exposa la investigació de l'autor sobre l'escàndol Cum-Ex, un dels fraus fiscals més grans de la història de la República Federal d'Alemanya, que va robar almenys 55 mil milions d'euros dels tresors estatals a tota Europa.
Fonaments i Metodologia del Llibre
El llibre es basa en una àmplia recerca que inclou més de 200.000 pàgines de documents (memoràndums interns, protocols d'interrogatoris, correus electrònics i enregistraments de trucades telefòniques intervingudes) i més de mil hores d'entrevistes i converses que l'autor va dur a terme durant vuit anys.
L'autor, Oliver Schröm, director de l'equip d'investigació de la revista stern, explica que la seva recerca va començar a partir d'una trucada anònima, que va mencionar Carsten Maschmeyer i Hanno Berger, dos noms clau en l'escàndol.
El Mètode Cum-Ex
El terme Cum-Ex fa referència a operacions complexes de compravenda d'accions al voltant de la data de repartiment de dividends. Tot i que l'estructura exacta dels negocis era molt complexa, el principi bàsic és simple: un impost es paga una sola vegada, però es reclama la seva devolució diverses vegades a l'oficina fiscal. L'autor ho defineix com a "robatori fiscal" (Steuerraub). La dimensió total de l'escàndol a Alemanya es va estimar inicialment en uns dotze mil milions d'euros.
Els Arquitectes del Frau: Hanno Berger i Paul Mora
Hanno Berger és una figura central, descrit com el "Rei dels Trampadors Fiscals". Era un advocat fiscal d'èxit que predicava que "els impostos no són més que costos" que han de ser optimitzats.
La seva implicació va començar al voltant del 2005 a Frankfurt, quan va rebre un informe altament confidencial de la societat d'advocats Freshfields Bruckhaus Deringer LLP que avaluava els negocis Cum-Ex. Aquest informe concloïa que no hi havia cap llei que prohibís múltiples pagaments d'una devolució fiscal que només s'havia ingressat una vegada. Aquest descobriment va marcar la seva transició d'optimitzador fiscal a "robador fiscal", acumulant una fortuna privada estimada en milions de tres dígits.
Berger va col·laborar amb figures clau com Paul Mora, un banquer neozelandès de l'HypoVereinsbank (HVB), per obtenir accés a brokers i venedors en descobert. El seu acord el 2006 a Londres va ser una fita, ja que va privatitzar Cum-Ex, permetent a superrics com el multimilionari Rafael Roth participar en l'assalt massiu a costa de l'Estat. Les operacions es planificaven amb una precisió extrema utilitzant fulls d'Excel (anomenats "German Analysis" per Paul Mora) que funcionaven com una partitura.
El Cas del Banc Sarasin i els Superrics
Una part important de la investigació se centra en el Banc Privat Suís Sarasin. Sarasin va promoure productes Cum-Ex, anomenats internament "Projekt Gipfelsturm" (Projecte Tempesta al Cim), que prometien rendiments altíssims.
Entre els inversors destacats hi havia:
- Carsten Maschmeyer: Multimilionari i magnat financer, va invertir gairebé 50 milions d'euros en fons Cum-Ex. També va invertir fons de la seva promesa, l'actriu Veronica Ferres, la seva exdona i l'entrenador de futbol Mirko Slomka. Els documents interns suggereixen que Maschmeyer era conscient que els guanys provenien de la caixa fiscal.
- Erwin Müller: Fundador de la cadena de drogueries Müller, va invertir 50 milions d'euros.
- Matthias Prinz i Clemens Tönnies: L'advocat mediàtic Prinz i el magnat càrnic Tönnies també van invertir en aquests fons.
Documents interns del banc Sarasin revelen que els banquers eren conscients que el producte era "no ok" des del punt de vista fiscal i reputacional. El banc fins i tot va pagar 1.2 milions d'euros per resoldre un intent d'extorsió relacionat amb els negocis Cum-Ex.
Whistleblowers i Persecució Judicial
La investigació del llibre es va basar en informació d'informants, incloent un whistleblower no anònim que va proporcionar documents del banc Sarasin. L'advocat d'Erwin Müller, Eckart Seith, va utilitzar documents interns per demandar Sarasin.
Un informant clau va ser Josef Talheimer, l'antic cap de Legal & Compliance de Sarasin, que va avisar dels riscos internament i va proporcionar documents a Seith i a l'autor. Posteriorment, Talheimer va ser detingut a Suïssa per ordre del fiscal Peter Giger, que el va interrogar intensament, acusat d'espionatge econòmic i violació del secret bancari. L'autor també va ser objecte d'investigació per part de la justícia suïssa i alemanya per incitació al secretisme comercial i espionatge econòmic.
El Cas Warburg i les Connexions Polítiques
La recerca posterior (realitzada amb Correctiv, NDR i Zeit) es va centrar en el banc privat M. M. Warburg & CO i el seu copropietari, Christian Olearius.
Documents crucials van ser els diaris personals d'Olearius, confiscats durant un escorcoll el 2018. Aquests diaris van revelar que Olearius es va reunir amb polítics d'alt nivell de l'SPD (Partit Socialdemòcrata) de Hamburg, incloent l'aleshores alcalde Olaf Scholz, per parlar dels problemes fiscals i penals del banc derivats de Cum-Ex. Les reunions es van produir al voltant del moment en què l'oficina fiscal d'Hamburg va deixar prescriure la reclamació de 47 milions d'euros contra el banc Warburg.
Segons els diaris, Olearius va interpretar el "comportament reservat" de Scholz com un senyal que "no havíem de preocupar-nos". Aquestes trobades i la manca de memòria de Scholz sobre els detalls es van convertir en un gran escàndol polític a Hamburg i a nivell federal.
Conseqüències i Cooperació Internacional
L'autor va fundar Correctiv, un centre de periodisme d'investigació sense ànim de lucre. Una gran col·laboració internacional (Correectiv, NDR, Zeit, etc.) llançada el 2018 sota el nom de "The CumEx-Files" va exposar l'abast europeu de l'escàndol.
Els fiscals Anne Brorhilker (Colònia) i Christoph Weinbrenner (Frankfurt) han liderat les investigacions. Weinbrenner va aconseguir la ordre de detenció internacional contra Paul Mora i la detenció de Hanno Berger a Suïssa.
Els primers banquers implicats en Cum-Ex van ser condemnats a Bonn, sentència que va establir que els negocis Cum-Ex són activitat criminal. El Tribunal Federal de Justícia (BGH) va dictaminar que els beneficis generats per Cum-Ex havien de ser recuperats, cosa que va obligar el banc Warburg a pagar una suma de tres dígits en milions d'euros.
Altres Variants del Frau Fiscal
A més de Cum-Ex, el llibre esmenta altres formes de frau fiscal impulsat per impostos (steuergetriebene Geschäfte), que són considerades "pràctica de mercat reconeguda" per a les institucions financeres.
- Cum-Cum: En aquestes operacions, les accions es negocien al voltant de la data de dividend amb l'únic objectiu d'obtenir fons fiscals. El dany per Cum-Cum a Alemanya, calculat pel científic financer Christoph Spengel, s'estima en uns 24.6 mil milions d'euros entre 2001 i 2016. El 2021, el BMF va equiparar Cum-Cum amb les operacions il·legals Cum-Ex.
- ADRs (American Depository Receipts): Documents de dipòsit utilitzats en esquemes com Cum-Fake.
El llibre subratlla que la lluita contra el frau és una tasca "increïblement lenta" i costosa, i que una solució radical seria prohibir els negocis al voltant de la data de dividend, tot i que això seria un desafiament polític.
Aquest llibre és com una crònica periodística que, pas a pas, desvela les capes d'un delicte financer massiu, mostrant com els periodistes van haver de teixir una xarxa complexa de fonts i documents per fer front a la resistència legal i política dels poders implicats.
