El llibre "Holocaustes" de Gilles Kepel, publicat el 2024, analitza el període d'extrema violència al Pròxim Orient iniciat a la tardor del 2023. L'autor, amb una experiència de mig segle d'estudis sobre els espais arabomusulmans, argumenta que la crisi es manifesta a través de dos holocausts que encarnen la "maledicció de Terra Santa":
- La "razzia pogromista" de Hamas del 7 d'octubre de 2023, on van ser massacrats, violats i mutilats 1.140 israelians.
- L'hecatombe de Gaza, causada pels bombardejos i les operacions terrestres de l'exèrcit israelià, que van provocar la mort de gairebé 25.000 palestins durant els primers cent dies de l'ofensiva.
L'argument central es desenvolupa en quatre capítols que examinen les lògiques de la razzia de Hamas, les contradiccions d'Israel, el context regional dominat per l'Iran i la nova "guerra mundial contra Occident".
I. La Razzia del 7 d'Octubre i la Continuïtat Ideològica
L'atac del 7 d'octubre va ser un cop d'estratègia i propaganda.
- L'Operació: Prop de 3.000 fedayin de Hamas van travessar la barrera de seguretat entre Gaza i Israel, neutralitzada prèviament per drons. Els objectius principals van ser els kibbutzim fronterers (poblats majoritàriament per activistes pacifistes israelians de centreesquerra) i la gran festa musical "Tribu de Nova". Els assaltants van filmar i difondre la seva "gesta heroica" en temps real amb càmeres GoPro. Aquesta va ser la matança d'israelites més important des del final de la Segona Guerra Mundial.
- Ideologia de la Ràtzia: Hamas va batejar l'operació com a "Diluvi d'al-Aqsa", invocant el càstig diví (el Diluvi) i referenciant la mesquita d'Al-Aqsa com a símbol de la "usurpació sacrílega" sionista. Aquesta apel·lació intensifica la islamització de la causa palestina i la identifica amb una jihad. La razzia buscava emular l'època gloriosa del profeta de l'Islam, especialment la ràtzia (ghazoua) contra els jueus de Khaïbar (628 dC), que va servir de càstig exemplar i va acabar amb tortures, execució dels homes i captiveri de les dones. El crit de "Khaïbar, Khaïbar, oh jueus, l'exèrcit de Mahoma torna" s'invoca ritualment en les operacions anti-israelianes contemporànies.
- Paral·lel amb l'11-S: L'autor assenyala un paral·lelisme amb la "doble razzia beneïda" del 11 de setembre de 2001, on els jihadistes fan trontollar l'adversari considerat "invencible". Mentre que l'11-S va ser un espectacle d'alt cost per a l'era de la televisió per satèl·lit, el 7 d'octubre va ser un "jihad del pobre", fàcilment reproducible amb drons, motos i cameres GoPro.
- Precedent de 1973: El 7 d'octubre va ocórrer gairebé exactament cinquanta anys i un dia després de la Guerra del Kippour (o del Ramadà) de 1973, que també va ser un atac sorpresa contra la baixa vigilància israeliana. La guerra de 1973 va conduir a l'embargament petrolier del rei Faisal d'Aràbia Saudita, convertint els hidrocarburs en una "arma política formidable" i finançant la difusió del wahhabisme.
II. L'Estratègia de l'Eix de la Resistència i Yahya Sinwar
La razzia recentra la jihad universal a Israel i s'articula estretament amb la xarxa regional liderada per l'Iran.
- El Fer de Llança Sunnita: El Hamas, després de la desfeta general de l'islamisme polític sunnita internacional (com la FM), es va convertir en el fer de llança sunnita de l'"Eix de la Resistència" que estructura la Força Al-Qods dels Guardians de la Revolució iraniana.
- La Figura de Sinwar: Yahya Sinwar, l'home fort de Gaza, va passar 22 anys a presons israelianes i va ser alliberat el 2011. Parla hebreu fluidament, cosa que li permet penetrar en el pensament de l'enemic. Després del seu alliberament, va viatjar a l'Iran i va ser rebut pel general Qassem Soleimani, que li va prometre el "suport complet dels Pasdarans". Sinwar va impulsar la branca militar (Brigades Al-Qassam) a Gaza, en contrast amb l'estratègia més de compromís i menys confrontacional del buró polític de Hamas instal·lat a Qatar (Haniyeh, Meshal). La línia de Sinwar, modelada a partir dels Pasdarans, va prevaldre.
- Els Satèl·lits de l'Eix:
- Hezbollah: El seu secretari general, Cheikh Hassan Nasrallah, és el portaveu en àrab de l'Eix, molt escoltat fins a les "banlieues de l'islam europees".
- Houthis: Els Houthis del Nord del Iemen, amb l'ajuda dels Pasdarans, van ser activats per Nasrallah per estendre el conflicte regional a través de la pirateria marítima al mar Roig, afectant una de les principals "noves rutes de la seda" entre Àsia i Europa.
- Eliminacions Selectives: En resposta al 7 d'octubre, Israel va dur a terme una estratègia d'assassinats selectius de líders de l'Eix, demostrant una "gran mestria del servei d'intel·ligència":
- El major general iranià Razi Moussavi (Força Al-Qods) a Damasc (desembre 2023).
- El vicepresident del buró polític de Hamas, Salah al-Arouri, i sis líders militars a Beirut (gener 2024).
III. Les Contradiccions d'Israel i el Gènocidi
La catàstrofe del 7 d'octubre va ser possible per la "política de concepte" de Benjamin Netanyahu, que va regir la seva carrera política.
- El "Concepte" de Netanyahu: Aquesta estratègia buscava enfortir Hamas a Gaza per soscavar l'Autoritat Palestina (OLP) a Ramallah. Netanyahu va consentir el finançament mensual de Gaza amb 40 milions de dòlars en efectiu de Qatar (a través de l'aeroport de Tel Aviv i el Mossad), creient que així "comprava" una relativa pau social. El primer ministre va caure en el parany que ell mateix havia parat, subestimant la vertadera agenda confrontacional de Sinwar.
- Zelotes i Supervivència Política: Netanyahu es troba judicialment en precari (acusat de corrupció). Per mantenir-se al poder, va haver de satisfer els sionistes religiosos (Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir), els quals exigeixen la transferència de batallons a Cisjordània (Judea-Samaria) per protegir l'extensió de les colònies, deixant la frontera de Gaza desguarnida. Aquests líders promouen el supremacisme jueu i desitgen l'expulsió dels palestins per accelerar la Redempció (la vinguda del Messies, geoulah).
- La Resposta Desproporcionada: La riposta militar (a partir del 27 d'octubre) es va basar en la doctrina de la "resposta desproporcionada" de Tsahal. Tanmateix, va resultar ser un fracàs en els seus objectius declarats (Sinwar i les infraestructures de Hamas romanen inabastables), però va provocar un desastre humanitari de proporcions inèdites.
- Génocide i CIJ: L'Àfrica del Sud, líder dels BRICS+ i antic estat de l'apartheid, va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de l'ONU el desembre de 2023. La demanda acusa Israel de genocidi a Gaza, citant declaracions de ministres israelians (Ben-Gvir, Smotrich, Gallant) que neguen l'existència d'un poble palestí o els descriuen com a "animals humans", demostrant una "intenció genocida". La CIJ, el gener de 2024, no es va pronunciar sobre el fons de l'acusació de genocidi, però va ordenar a Israel prendre mesures per prevenir actes que infringeixin la Convenció contra el Genocidi. La Cort no va exigir un alto el foc.
IV. Geopolítica del Massacre i la Guerra contra Occident
L'enfrontament a Gaza ha accelerat la fractura global i la lluita ideològica contra Occident.
- El Risc per al Nord: La decisió de la CIJ va contribuir a fer pesar el "sospita d'una falta moral" sobre l'Estat jueu. Això debilita l'Occident (els Estats Units i Europa), ja que el seu suport a Israel és "constitutiu de la seva identitat contemporània".
- L'Ofensiva del Sud Global: La coalició dels BRICS+ (que va incorporar l'Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia i l'Iran el 2024), busca "arruïnar en valor l'ètica occidental" i utilitza la crisi de Gaza per federar el "Resta" del món contra Occident.
- Rússia i Xina: Moscou i Pequín han aprofitat la focalització occidental a l'Orient Mitjà per reduir el suport a Ucraïna. Rússia ha intensificat la seva relació amb l'Iran i ha rebut delegacions de Hamas, posicionant-se com a mediador. La Xina (BRICS 'C') ha adoptat una postura més anti-israeliana, amb la seva naviliera COSCO deixant de servir ports israelians.
- Turquia: El president Erdogan ha abandonat la seva temptativa de mediació per qualificar Israel d'"organització" i lloar Hamas com a "grup de combatents per la llibertat", en línia amb el seu projecte neo-otomà.
- Aràbia Saudita: Tot i que Riad va congelar el contacte amb Israel després del 7 d'octubre, la normalització (clau per al seu projecte Neom) es manté com a objectiu, però sota la condició sine qua non de la creació d'un Estat palestí.
- Infiltració Ideològica: Aquesta batalla de valors té el seu camp de batalla a les universitats occidentals. L'autor esmenta la crisi a Harvard i la seva pròpia expulsió de l'École Normale Supérieure, on el seu ensenyament sobre l'Orient Mitjà va ser tancat per ser substituït per la promoció del "Sud Global". El llibre denuncia la "substitució de la ideologia pel coneixement" i la connivència d'algunes xarxes acadèmiques europees que han promogut l'ideari frerista de Hamas.
- La Paradoxa de la Migració: Kepel subratlla la paradoxa que, malgrat que el "Nord" és estigmatitzat com a "colonialista, imperialista, racista", els habitants del "Sud" migren massivament cap a ell (a través de la Mediterrània i el Canal de la Mànega) buscant un benestar i un ambient de justícia que els és denegat pels "poders il·liberals que regnen sobre el 'Sud Global'".
V. La Cerca de Sortida
La situació a Gaza a finals de gener de 2024 era una "impasse".
- Les Negociacions de París: Les trobades entre els serveis d'intel·ligència d'Israel, Egipte, Qatar i els Estats Units a París (finals de gener de 2024) buscaven un acord per a un alto el foc i l'alliberament d'ostatges israelians a canvi de presoners palestins.
- El Veto de Netanyahu: Netanyahu es va oposar a qualsevol sobirania palestina de caràcter estatal a Gaza o Cisjordània. Aquesta radicalització té l'objectiu de la seva supervivència política i judicial, jugant la continuació de la guerra en un pacte de sang amb els seus aliats supremacistes.
- L'Escàndol de l'UNRWA: Un escàndol va sacsejar l'ONU quan Israel va notificar que dotze dels seus empleats a l'UNRWA (l'organisme d'ajuda als refugiats palestins) haurien participat en la razzia del 7 d'octubre. Aquesta revelació, considerada "altament creïble" per Antony Blinken, va portar a la suspensió de contribucions per part dels EUA i altres països, amenaçant l'existència de l'agència que proporciona serveis bàsics a 4,7 milions de persones.
- Alternatives a Sinwar: L'almirall retirat Ami Ayalon (antic cap del Shin Bet) va advocar per una solució de dos estats i la possible alliberació de Marwan Barghouti (dirigent de Fatah empresonat). Barghouti és considerat la figura més popular de Palestina i un possible home d'Estat capaç de negociar.
- Conclusió: El llibre adverteix que si Occident (els Estats Units i Europa) no aconsegueix instaurar un Estat palestí viable, patirà una "derrota estratègica" a llarg termini enfront de l'eix il·liberal russo-xinès (BRICS+). La persistència de la guerra beneficia els objectius personals de Netanyahu i l'agenda del "Sud Global".
