Economia del frau

 Fool Me Once: Scams, Stories, and Secrets from the Trillion-Dollar Fraud Industry

El llibre Fool Me Once: Scams, Stories, and Secrets from the Trillion-Dollar Fraud Industry de Kelly Richmond Pope, publicat per Harvard Business Review Press el 2023, aborda de manera "viva, propera i pragmàtica" el tema del "frau quotidià", així com els fraus que arriben als titulars, oferint coneixements sobre perpetradors, víctimes i denunciants.

La Dra. Kelly Richmond Pope, professora de comptabilitat forense i examinadora de frau certificada, se centra en el cost humà, la misèria i la desconfiança social que generen aquests crims. L'autora utilitza històries íntimes i la seva investigació per examinar la psicologia del comportament humà en el context del frau.

El Problema del Frau Global

El frau s'ha convertit en un problema de la "indústria del bilió de dòlars". A nivell mundial, les organitzacions van perdre aproximadament $3.7 bilions el 2019, i aquesta xifra es va acostar als $5 bilions el 2022. El frau afecta per igual governs, corporacions i organitzacions sense ànim de lucre.

L'autora subratlla que el frau sovint comença amb accions petites, i que gairebé qualsevol persona, sota les circumstàncies adequades, pot cometre frau, ja que es basa en la capacitat d'enganyar persones de confiança. Molts fraus es cometen per insiders (empleats de l'organització), que representen prop de la meitat dels incidents que resulten en pèrdues de $100 milions o més.

Arquètips de Frau: Perpetradors, Preses i Denunciants

El nucli del llibre és la classificació dels participants en el cicle del frau en tres grups principals —perpetradors, preses (víctimes) i denunciants— i les seves respectives subcategories. L'objectiu és entendre les motivacions i els matisos de cada grup.

SECCIÓ UNA: PERPETRADORS (PERPS)

El frau requereix tres elements: oportunitat, pressió i racionalització (el "Triangle del Frau" de Donald Cressey). Pope desglossa els perpetradors en tres tipus:

1. Perpetradors Intencionals (Intentional Perps):

   • Són aquells que es proposen cometre frau per enriquir-se a qualsevol preu. Racionalitzen les seves accions creient que les regles no s'apliquen a ells. Són la categoria més amenaçadora i destructiva.
   • Característiques: Són molt intel·ligents, ambiciosos, carismàtics, arrogants i amb un fort sentiment d'"entitlement" (dret a un tracte especial). Sovint mostren trets de narcisisme grandiós.
   • Exemple Clau: Rita Crundwell, controladora de la ciutat de Dixon, Illinois, que va robar més de $53 milions en 20 anys. Altres exemples inclouen Robert Lattas (frau hipotecari) i Robert Courtney (farmacèutic que diluïa fàrmacs de quimioteràpia per estalviar costos).

2. Perpetradors Accidentals (Accidental Perps):

   • Són persones que no volien cometre un delicte, però se'n beneficien accidentalment per l'error d'una altra persona. Són el tipus més ubiqüit de perpetrador.
   • Decisió: S'enfronten al dilema de "ho agafo o ho dic?" ("Do I take or do I tell?").
   • Característiques: Sovint són empleats de nivell mitjà o baix, insegurs, amb trets de narcisisme vulnerable (introversió, neuroticisme) i són "people pleasers" (obsessió per satisfer els caps).
   • Exemples: Andrew Johnson, que va estendre il·legalment una pèrdua de $2 milions a Nicor Energy per satisfer els seus superiors, i Diann, que va començar per un error en carregar una despesa personal a la targeta de l'empresa i va acabar en una espiral de frau.

3. Perpetradors Justos (Righteous Perps):

   • Cometen crims no per guany personal, sinó per ajudar algú extern a l'empresa (la "síndrome de Robin Hood").
   • Ètica Kantiana: Aquests perpetradors prenen una aproximació d'ètica kantiana, on la intenció moral d'ajudar els altres té més pes que les conseqüències il·legals.
   • Exemples: Elizabeth Rogers, que va desviar fons del seu cap (un slumlord) per crear feines per a la seva comunitat, i Keila Ravelo, una advocada d'èxit que va aprovar factures falses per donar feina i ajudar el seu marit a sortir de la depressió i l'atur.

SECCIÓ DOS: PRESA (VÍCTIMES)

Pope defineix la víctima pel seu patiment, que pot ser econòmic i emocional, i diferencia entre dos tipus:

1. Espectadors Innocents (Innocent Bystanders):

   • És el grup de víctimes més gran i potencialment inclou tothom. Són víctimes a nivell individual i estan en perill perquè assumeixen que el sistema funciona i confien en les autoritats o els fabricants.
   • Vulnerabilitat: Sovint no detecten els "red flags" o els racionalitzen. Són víctimes de fraus subtils, com la dilució de medicaments, fraus alimentaris (com el de la Peanut Corporation of America, que va enviar mantega de cacauet contaminada amb salmonel·la), i estafes telefòniques (com les del fals IRS).
   • Bystander Effect: El llibre relaciona aquesta categoria amb el "bystander effect," on les persones no reaccionen davant un problema visible perquè assumeixen que una altra persona ja ho farà.

2. Objectius Organitzacionals (Organizational Targets):

   • Són entitats (empreses, governs, organitzacions sense ànim de lucre) que són victimitzades a nivell corporatiu.
   • Vulnerabilitat: Els perpetradors intencionals estudien els seus hàbits i exploten les febleses del control intern. Aquests objectius solen instal·lar una confiança excessiva en persones clau amb poder de decisió.
   • Exemples: La ciutat de Dixon, Illinois, que va ser un "objectiu fàcil" per a Rita Crundwell a causa de la manca de controls, i les petites empreses que confien cegament en un sol comptable o gerent, com Obermiller Construction.

SECCIÓ TRES: DENUNCIANTS (WHISTLEBLOWERS)

El denunciant és crucial, ja que la majoria de fraus es descobreixen gràcies a una denúncia interna. No obstant això, els denunciants solen ser objecte d'assetjament i ostracisme, patint "lesions morals" (moral injury) en defensar els seus valors.

1. Denunciants Accidentals (Accidental Whistleblowers):

   • Són la categoria de denunciants més gran. No busquen trobar frau, sinó que s'hi topen en el curs normal del seu treball. Inicialment estan aterrits i no volen involucrar-s'hi.
   • Exemple Clau: Kathe Swanson, empleada de Rita Crundwell, que va descobrir el frau quan va desobeir el protocol i va demanar informació de tots els comptes bancaris de la ciutat.

2. Denunciants Nobles (Noble Whistleblowers):

   • Són empleats interns als quals se'ls demana que participin en un esquema poc ètic o que facin els ulls grossos, però es neguen. Són seguidors de les normes i busquen la justícia, no la fama.
   • Exemples: Roger Boisjoly, l'enginyer que va advertir del risc de llançar el transbordador espacial Challenger per problemes en les anelles tòriques, i Jackie McLaughlin, controladora a qui es va demanar manipular els informes financers per evitar acomiadaments.

3. Denunciants Vigilants (Vigilante Whistleblowers):

   • Van en contra d'un sistema gran per una causa que consideren justa, i estan disposats a acceptar la publicitat i el risc. Sovint se'ls aplica el malnom de "xivato" o "rata".
   • Exemples: Chris Janes, que va exposar el frau de residència de l'equip de la Lliga Infantil Jackie Robinson West, i Mary Willingham, que va revelar l'escàndol de frau acadèmic a la Universitat de Carolina del Nord.

4. Crossovers (Crossovers):

   • Perpetradors que fan la transició a denunciants, sovint motivats per la culpa o incentius (com evitar la presó).
   • Exemples: Weston Smith, un dels CFO de HealthSouth que va col·laborar amb l'FBI per exposar un frau comptable de $2.7 bilions, i Mark Whitacre, executiu d'ADM que va ser informant de l'FBI per revelar un càrtel internacional de fixació de preus, malgrat haver comès frau ell mateix.

Epíleg i Repercussions

L'epíleg tracta sobre la controvertida posada en llibertat anticipada de Rita Crundwell (una perpetradora intencional) a causa de la llei CARES Act durant la pandèmia. Tot i haver estat condemnada a gairebé 20 anys (235 mesos) per robar $53 milions, va ser alliberada després de només vuit anys i mig.

L'autora explica que, si bé l'opinió pública i ella mateixa van sentir-se indignades per la pena reduïda, una anàlisi de les dades de sentències federals (SentencingStats.com) va revelar que la condemna de Crundwell era, de fet, una anomalia (sui generis) i la més alta de la seva categoria (la mitjana era de 96.6 mesos).

Missatge Final

El llibre conclou que la línia entre ser perpetrador, víctima o denunciant és molt fina. L'autora insta els lectors a "mantenir-se vigilants, ser conscients" i a "ocupar-se literalment del seu negoci", ja que la millor defensa contra el frau és una atenció rigorosa, controls interns robustos, i la comprensió que les relacions personals (amistat, fe, família) no són controls comptables.