Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya
Ara fa un mes es va publicar una estadística llargament esperada, l'Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya. Dic llargament esperada perquè des de feia 4 anys no teníem dades del que estava passant, que vol dir no saber estadísticament què succeeix amb dues terceres parts dels recursos. Avui vull referir-me sobretot a productivitat i treball a l'àmbit dels hospitals d'aguts finançats públicament per comprendre que passava abans de la pandèmia (2018) i què ha passat després (2023) amb les darreres dades disponibles.
En primer lloc cal esmentar que la mesura de l'activitat es realitza a l'informe amb la Unitat de Mesura Assistencial que és defineix així (p.44):
UMA = {[(altes + intervencions CMA) × 1] + (0,0266 × visites totals) + (0,0472 × urgències) + (0,0796 × resta d’intervencions sense ingrés) + (0,0907 × sessions a l’hospital de dia)}
Malgrat que l'informe diu que s'han fet 698.425 altes hospitalàries, consulto la memòria del CatSalut i em diu que són 889.068, 635.402 amb hospitalització, i 253.666 de cirurgia major ambulatòria. No puc contrastar altres dades per manca de detall. Agafo aquestes dades disponibles i calculo les UMA produïdes.
L'estimació per a 2023 és la següent: Component d'Altes: (889.068 altes) × 1 = 889.068, Component de Visites: 0,0266 × 16.068.377 visites = 427.420,83, Component d'Urgències: 0,0472 × 4.117.684 urgències = 194.354,68, Component resta intervencions sense ingrés 0,0796 × 0 intervencions = 0, Component d'Hospital de dia: 0,0907 × 1.480.250 sessions = 134.258,68. Finalment, sumem tots els components per obtenir el total d'UMA: 889.068 + 427.420,83 + 194.354,68 + 0 + 134.258,68 = 1.645.102,19 UMA.
Doncs bé, miro l'informe i a la taula 7 pàgina 17 la xifra diu UMA=355.606 . La diferència és notable i m'ha obligat a repassar-ho de dalt a baix. I si mirem què passava el 2018, l'informe d'aquell any diu UMA= 1.594.694. Per tant la primera conclusió és clara, els números ballen i no mostren cap coherència que pugui permetre comparar-los. L'estimació que he fet sembla plausible i ofereix una primera observació elemental: cinc anys després l'activitat augmentat un 3,16%. I això ha passat al mateix temps que la població augmentava un 4,8%.
La segona qüestió rellevant a revisar és què ha passat amb les persones. El 2023 hi havia 83.878 persones (dada ajustada a 40h), personal sanitari 66.645 i no sanitari 17.233. L'any 2018 a l'informe es diu que hi havia 63.909 persones, personal sanitari 50.581 i no sanitari 13.327. Resum: el personal ha crescut en cinc anys en un 31,2%, el personal sanitari en un 31,7% i el no sanitari en un 29,3%. Aquestes són unes xifres són molt importants si considerem el període en que s'han produït, cinc anys i si ho comparem amb l'activitat addicional que hi ha hagut.
Tot això ens porta a introduir una mesura de la productivitat. La UMA per persona va ser el 2023 de 19,61 i la del personal sanitari 24,68. L'any 2018 la UMA per persona estava a 23,53 i la del personal sanitari a 30,07 (p.35 de l'informe d'aquell any). Resum: en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari.
Si considerem l'impacte de la pèrdua de productivitat en l'accés, podem referir-nos a la llista d'espera. Els pacients en llista d'espera quirúrgica van passar de 198.103 a 196.949 una disminució de 1.154, un 0,5% menys. Una xifra realment molt baixa en comparació amb l'augment de recursos.
Resumint, malgrat l'augment notable de recursos, convé recordar que entre 2018 i 2023 la despesa pública sanitària va créixer un 46% (!!!), la productivitat ha disminuït considerablement i caldria aprofundir en els motius i alhora emprendre accions per a corregir la tendència per a evitar que torni a succeir. Malauradament sabem que l'acord de l'ICS de 2024 suposa una reducció addicional de la productivitat. Quan disposem de les dades podrem saber-ne l'abast. El que ja sabem ara és que si anàvem pel camí de la reducció de la productivitat, recentment hem premut l'accelerador.
Avui podem dir que un govern sense pressupost aprovat, ja ha augmentat els recursos disponibles per a sanitat en un 23% des del mes de gener de 2025 via suplements de crèdit. L'augment de pressupost via suplement de crèdit hauria d'estar prohibit per llei, cap decisió s'hauria de poder prendre sense pressupost. Però aquí no passa absolutament res observable. O potser si, de forma soterrada som testimonis de com la democràcia es va apagant i ningú és capaç d'aturar-ho per ara. Si un govern no té pressupost, vol dir que no té suport per establir prioritats i cal capgirar la situació. Altrament sembla que el camí cap a la democràcia autoritària esdevé imparable.
Stefan Zweig a El món d'ahir es lamentava de que ell va ser testimoni del que estava succeïnt després de la gran guerra i la seva generació no va ser capaç de dir prou, i va ser massa tard. Convindria no replicar-ho.
PS. Aquí trobareu la llista de disbarats. Al disbarat 26 ja apuntava la qüestió que tracto avui amb més detall.
PS. La productivitat segons l'informe és la següent (2023), UMA/personal 4,24 . UMA/personal sanitari 5,34 . Cap relació amb la sèrie estadística anterior, ni cap lògica.
PS. Aquest escrit està fonamentat amb dades públiques accessibles, el seu tractament pot contenir algun error, som humans. Si el trobo, el corregiré. I fora bo que el Departament fes el mateix amb el seu informe.
