Economia del menjar (2)

 Food Fight: From Plunder and Profit to People and Planet

El llibre "Food Fight: From Plunder and Profit to People and Planet" de Stuart Gillespie argumenta que el sistema alimentari actual, dissenyat inicialment per a la producció massiva de calories barates, ara està "matant-nos" i necessita una transformació fonamental per nodrir els vuit mil milions de persones i el planeta.

L'autor estructura la seva anàlisi en quatre parts principals:

I. Cascade: La situació actual (Sobreengreixats, Desnodrits i Danys) L'article comença amb una instantània de la situació alimentària, nutricional i sanitària global, abordant els reptes, les seves manifestacions, causes i conseqüències. L'autor es va interessar per la nutrició per entendre el desnodriment, però vint anys després es va adonar de l'emergència de la "doble càrrega de malnutrició", la coexistència de desnutrició amb sobrepès i obesitat. Actualment, la malnutrició en totes les seves formes afecta una de cada tres persones a tot el món i és la principal causa de malalties. S'observa una interconnexió on un nen amb retard de creixement pot tenir un risc més gran de sobrepès en l'adultesa a causa d'entorns alimentaris disfuncionals.

La malnutrició té implicacions intergeneracionals: la desnutrició materna pot comprometre el desenvolupament fetal. La "hipòtesi de Barker" i els estudis sobre la "Fam Holandesa" (1944-1945) han confirmat que la desnutrició en l'úter augmenta el risc de malalties cròniques com l'obesitat i la diabetis tipus 2 en l'edat adulta. De la mateixa manera, el sobrepès matern augmenta el risc d'obesitat en la descendència. El període de "mil dies" (concepció fins als dos anys del nen) és crucial. Gillespie critica la idea de "petit però sa" proposada per economistes, ja que el retard de creixement té costos a llarg termini per al desenvolupament cognitiu i l'ocupabilitat. El dany de la malnutrició és "massiu i omnipresent", afectant la supervivència, la salut, i tenint efectes socials i econòmics.

II. Regime: Transformacions històriques dels sistemes alimentaris Aquesta secció analitza tres "règims alimentaris" que han estructurat els sistemes alimentaris actuals, impulsats pel poder.

• Règim Colonial (1655-1943): El sucre va ser el motor inicial, vinculat al comerç triangular, l'esclavitud de milions d'africans i la destrucció de vides indígenes, transformant el paisatge planetari. L'abolició de l'esclavitud no va posar fi al treball no lliure. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va ser un exemple de "capitalisme pur desencadenat", buscant només el benefici. Les fams a Irlanda i l'Índia van ser causades per sequeres prolongades i una "governança fallida pel poder colonial". La ciència de la nutrició va sorgir amb una motivació utilitària: mantenir els treballadors colonials productius, influïda per creences racistes i eugenèsiques. L'exemple del "pishtaco" al Perú il·lustra l'extracció brutal de valor, inclòs el cos humà.
• Règim de la Guerra Freda (1943-1976): Impulsat per la política dels EUA de subvencionar la producció d'aliments bàsics per evitar aixecaments comunistes i per la "Revolució Verda" (noves tecnologies agrícoles, fertilitzants químics) que va beneficiar grans empreses com Bayer i Dupont. Les Nacions Unides (FAO, UNICEF, OMS) es van establir amb l'objectiu de la "llibertat de la fam". Es va fixar l'atenció en la "bretxa de proteïnes", descuidant la diversitat de nutrients i augmentant les desigualtats i els perills ambientals. El moviment de sobirania alimentària (La Via Campesina) va sorgir com a resposta a la mercantilizació dels aliments. Cap al 1970, es va reconèixer la necessitat de centrar-se en l'accés als aliments, no només en la producció. El llibre de Susan George How the Other Half Dies va ser influent per denunciar la responsabilitat de les multinacionals i els governs occidentals en la fam.
• Règim Corporatiu (1976-present): Caracteritzat pel neoliberalisme (liberalització comercial, desregulació, primacia de la propietat privada i el benefici). L'excés de producció subvencionada es "descarregava" en mercats de països en desenvolupament, soscavant els productors locals. La indústria làctia, per exemple, va promoure el consum malgrat les proves de danys a la salut, dirigida a poblacions desfavorides que no podien digerir els productes. L'article destaca l'augment de l'obesitat i l'ús de "tàctiques de caixes de trucs" per part de les multinacionals per "embadalir-nos". L'objectiu de les empreses és augmentar els beneficis entrant en nous mercats i desplaçant els aliments tradicionals. Nestlé, en particular, va ser criticada per la seva agressiva comercialització de llet de fórmula, causant milions de morts infantils en països de baixos ingressos per falta d'aigua neta i preparació inadequada, tot i el Codi Internacional de Comercialització de Substituts de la Llet Materna. La política de nutrició, tot i iniciatives com el "Cicle Triple A" d'Iringa, ha estat sovint capturada per la "nutricionisme", que afavoreix solucions biomèdiques i "tocs tecnològics" en lloc d'abordar els impulsors estructurals.

III. Unravelling: Desembolicant els impulsors estructurals Aquesta part analitza en profunditat els impulsors estructurals de la crisi, incloent productes, entorns, xocs i estructures de poder.

• Aliments Ultraprocessats (AUPs): Es defineixen segons el sistema NOVA, com formulacions industrials amb molts ingredients (sucre, greixos, sal, additius) que no es troben a casa. No estan fets per nodrir, sinó per maximitzar els beneficis, explotant la biologia humana del desig. La indústria crea un "Cicle de Menjar Ferralla" addictiu, on les empreses competeixen per crear productes més desitjables. S'han demostrat nombroses associacions entre el consum d'AUPs i malalties cròniques, obesitat, ansietat i diabetis tipus 2, fins i tot danys cerebrals i cognitius. Són perjudicials per la seva densitat energètica, baixa fibra, absorció ràpida i additius no metaboizables. La indústria fins i tot ven "la cura" per l'obesitat i crea nous mercats amb fàrmacs per a la pèrdua de pes.
• Entorns Alimentaris: Els supermercats ofereixen una "paradoxa de l'elecció" i concentren el poder, pagant menys als agricultors. Els "deserts alimentaris" (manca d'aliments saludables) i "pantans alimentaris" (abundància d'aliments no saludables) són més comuns en zones desfavorides, exacerbant les desigualtats. La cultura de la "conveniència" (menjar preparat, serveis de lliurament) augmenta el consum d'AUPs. La indústria "manufactura el desig" mitjançant una publicitat omnipresent i dirigida.
• Implicacions Ambientals: La producció de carn, oli de palma i soja té un impacte devastador en el medi ambient (emissions de gasos d'efecte hivernacle, desforestació, pèrdua de biodiversitat, resistència a antibiòtics). Grans empreses com Coca-Cola privatitzen l'aigua i generen contaminació plàstica, tot evitant pagar els costos.
• Desigualtats i Xocs (Pandèmies): L'augment de la riquesa extrema i la pobresa extrema simultàniament. Les desigualtats no són accidentals sinó "manufacturades" i "intencionades". Les pandèmies, com la SIDA i la COVID-19, s'estenen per les "línies de falla" de la societat, on la privació i la injustícia les amplifiquen. La "violència" en el sistema alimentari inclou el dany corporal, la discriminació, la violència ecològica i l'esborrament cultural. S'utilitzen termes com "apartheid alimentari" per subratllar la injustícia estructural. L'explotació de treballadors migrants indocumentats és un exemple dels "costos ocults" dels aliments barats. La noció de "tirania del mèrit" i la responsabilitat individual soscaven la solidaritat.
• El Poder (Corporacions i Governs): Un grapat d'empreses domina els mercats ("Barons de l'Alimentació"), exercint un "poder econòmic immens". Les fusions i adquisicions busquen augmentar els beneficis sufocant la competència. Els marges de benefici s'han triplicat, actuant com un "impost privat". El concepte de "multistakeholderism" (col·laboració público-privada) és vist com una "il·lusió" i un "passaport per a la captura corporativa".
  • Les "Arts Fosques" (Tàctiques de la Indústria): La indústria alimentària ha adaptat el manual de la indústria del tabac.
    1. Disputa i dubte: Sembrar dubtes sobre la ciència, finançar investigacions esbiaixades, culpar l'individu.
    2. Distorisió i engany: Reenquadrar l'obesitat com a responsabilitat individual ("exercici és medicina"), utilitzar llenguatge enganyós ("estil de vida") i pressió política ("lobbying"). La "porta giratòria" entre governs i empreses (ex-polítics treballant per empreses) reforça la influència corporativa.
    3. Distracció i desviació: Ús de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com a "amanides perilloses" per desviar l'atenció de les pràctiques perjudicials. L'autoregulació voluntària és un "engany dins d'un engany", dissenyat per retardar la regulació governamental.
    4. Disfressa: Amagar-se darrere d'organitzacions frontals "sense ànim de lucre" i associacions comercials (ex: ILSI, Infant Feeding Association) per influir en les polítiques. L'"astroturfing" crea una falsa imatge de suport a nivell de base.
    5. Evasió (Dodge): Evitar impostos mitjançant l'evasió fiscal legal (avoidance) o il·legal (evasion) i el trasllat d'operacions a paradisos fiscals, com ara el model de franquícia de McDonald's.
  • Política de No Fer Res: La malnutrició és inherentment política. La "tragèdia dels comuns" i la "explotació estimulada" porten a una cursa cap a fons on la salut pública pateix. Els polítics eviten actuar a causa dels beneficis a llarg termini de la nutrició, la falta de dades, i la "caixa negra" de l'economia política. L'argument de l'"estat mainadera" és una arma utilitzada per la indústria per protegir els seus marges de benefici.

IV. Transformation: Com podem transformar el sistema alimentari Aquesta última part explora els camins cap a un futur alimentari millor.

• Regulació: Els governs han de prioritzar la salut pública mitjançant impostos sobre productes nocius, regulacions de màrqueting, etiquetatge i ingredients. Es destaquen accions de "doble deure" que aborden la desnutrició i la sobrealimentació simultàniament, com els programes d'alimentació escolar (Ghana, Kenya, Índia, Brasil). La campanya de Marcus Rashford al Regne Unit és un exemple d'activisme exitós. Xile lidera amb mesures integrals com etiquetes d'advertència ("segells negres") i impostos sobre begudes ensucrades. Mèxic i Sud-àfrica també han implementat impostos sobre les begudes ensucrades amb èxit. Colòmbia ha introduït un impost sobre els AUPs.
• Integració en els Sistemes de Salut: Les intervencions en el sistema de salut, especialment durant els "mil dies" de vida, són crucials (suport a la lactància materna, suplements de micronutrients). Els fàrmacs per a la pèrdua de pes no redueixen la necessitat de prevenir l'obesitat a la població.
• Protecció Social: Les transferències de diners o aliments, com la Bolsa Família al Brasil, són fonamentals per a la seguretat alimentària. Els bancs d'aliments, tot i ser una mostra de solidaritat, també revelen el "fracàs dels governs" a l'hora de garantir el dret a l'alimentació.
• Govern i Responsabilitat: La malnutrició és multicausal i requereix acció multisectorial. La "governanta" és fonamental, exigint transparència i evitant els conflictes d'interès en els comitès assessors. L'aplicació de lleis antimonopoli és necessària per trencar la concentració de poder.
• Històries d'èxit locals ("A Tale of Four Cities"): Es presenten exemples de ciutats que han implementat amb èxit polítiques alimentàries progressives (Brighton, Londres amb la prohibició d'anuncis d'aliments no saludables al transport públic, Niterói i Rio de Janeiro amb la prohibició d'AUPs a les escoles, Curitiba amb programes d'aliments frescos assequibles).
• Activació (Activate): Els ciutadans han de ser més actius i activistes, exposant els danys, desafiant els governs i generant consciència pública. Les campanyes han de centrar-se en la injustícia i les tàctiques corporatives. Es citen exemples d'activisme reeixit contra McDonald's (McLibel Two), la globalització (José Bové) i Coca-Cola (Cristiano Ronaldo). La vigilància corporativa i les sol·licituds d'informació (FOI) són eines clau. L'"organització" i la "mobilització" de moviments socials són essencials per generar poder col·lectiu. L'activisme accionarial també pot influir en les empreses des de dins.
• Descolonització: La disciplina de la nutrició internacional té arrels colonials profundes. La "capacitat inadequada" és un símptoma, no la causa, del fracàs, arrelada en la injustícia intergeneracional. Cal una reavaluació proactiva del passat a través d'una lent de justícia. L'"objectiu" hauria de ser la "justícia internacional i intergeneracional", no el "desenvolupament" o la "caritat".
• Il·luminació: La investigació ha de canviar, passant de la "investigació paracaigudista" a la liderada localment i centrada en els impulsors estructurals i els problemes del món real. Cal tancar la "bretxa entre el saber i el fer" mitjançant el coneixement experiencial i les històries de canvi. La transparència en la investigació i la col·laboració amb el periodisme són crucials per il·luminar la política i els determinants comercials de la malnutrició.
• Innovació: La "veritable innovació" implica nous models de negoci que prioritzen el benefici públic, no només el lucre (ex: Tony's Chocolonely enfront de Nestlé pel treball infantil). Els governs han de donar suport a aquestes empreses amb regulació ambiciosa. La transparència de les dades de les empreses és clau per a la rendició de comptes en salut humana i planetària.
• Unió: El futur dels nens ha de ser la "pedra angular" de l'activisme en alimentació i salut. El dret a l'alimentació no és el dret a ser alimentat, sinó el dret a tenir accés a aliments adequats. La Convenció Marc de l'OMS per al Control del Tabac és un model per protegir les polítiques de salut pública dels interessos comercials, i es proposa una Convenció Marc per als Sistemes Alimentaris similar. Els governs nacionals tenen el poder de prioritzar la salut de la seva població malgrat els acords internacionals. Les Nacions Unides han de tornar als seus principis fonamentals de drets humans i revertir la "captura corporativa".
• Habilitació (Enable): La transformació requereix un sector públic ben finançat. Cal repensar el capitalisme cap a models que prioritzin l'equitat i el benestar humà ("Economia de la Missió", "De-Growth", "post-creixement"). El "Càlcul del Cost Real" (True Cost Accounting, TCA) dels aliments és una eina per internalitzar les "externalitats negatives" (costos sanitaris i ambientals) i revelar el veritable preu dels aliments. Es proposa una "reorientació radical" de les subvencions agrícoles. Gravar la riquesa pot generar fons per combatre la pobresa i finançar serveis socials. L'alliberament del deute és un pas cap a la "justícia intergeneracional". La "Gran Filantropia" ("Big Phil") és vista amb escepticisme, ja que sovint perpetua els desequilibris de poder i "s'assembla a la responsabilitat social corporativa a gran escala".

Conclusió final: El llibre reitera que el sistema alimentari actual no està trencat, sinó que funciona com va ser dissenyat per a la producció massiva de calories barates. La transformació requereix una reorientació radical cap a un sistema que prioritzi la salut de les persones i del planeta per sobre del benefici. L'autor proposa un manifest basat en la responsabilitat compartida, els drets humans, l'intercanvi de coneixements, la diversitat, l'acció sinèrgica, la perspectiva intergeneracional i la recuperació de la "llibertat". El missatge final és una crida a l'acció col·lectiva: "La lluita que tenim ara mateix: transformar el nostre sistema alimentari per portar salut per a tots, no riquesa per a uns pocs".

Els grans conglomerats sanitaris

 What is corporatization in health care?

A continuació, es presenta un resum amb IA de l'article "What is corporatization in health care?" publicat al The New England Journal of Medicine:

L'article aborda el concepte de corporatització en l'atenció sanitària, basant-se en l'obra seminal de Paul Starr de 1982, The Social Transformation of American Medicine, i l'actualitza per reflectir les tendències dels darrers 40 anys.

1. Definició de Corporatització:

• Starr va predir que l'atenció sanitària es transformaria cap a un futur dominat per "grans conglomerats sanitaris".
• La definició actualitzada del terme "corporatització" es refereix a la tendència general dins de la indústria de l'atenció sanitària cap a nivells més alts de control integrat per part d'empreses consolidats que busquen beneficis.

2. Dimensions de la Corporatització (segons Starr i la seva evolució): Starr va observar la corporatització avançant en cinc dimensions, i el sistema de salut dels EUA ha progressat en totes elles:

• Canvi d'organitzacions sense ànim de lucre i governamentals a empreses amb ànim de lucre: La proporció d'hospitals comunitaris amb ànim de lucre va augmentar del 13,1% el 1983 al 23,7% el 2023.
• Consolidació horitzontal: Entitats controlades localment esdevenen corporacions controlades a nivell nacional o regional. El percentatge d'hospitals propietat d'empreses que controlen tres o més hospitals va augmentar de l'11,6% als anys 80 al 56,1% actualment, amb nou megacadenes hospitalàries que posseeixen més de 50 hospitals cadascuna.
• Canvi d'empreses d'una sola unitat i un sol mercat a empreses conglomerades.
• Consolidació vertical: Consolidació entre nivells de prestació de serveis i pagadors. Conglomerats d'assegurances com UnitedHealthcare i CVS-Aetna ara controlen metges, atenció domiciliària, farmàcies i gestors de beneficis farmacèutics (PBMs). Aquesta consolidació vertical va ser impulsada per l'augment de l'atenció gestionada i els seus programes basats en el valor.
• Augment de la concentració, mida i abast de les organitzacions. Al principi dels anys 80, tres quartes parts dels metges dels EUA eren propietaris de les seves consultes; el 2023, una proporció similar de metges estava empleada per hospitals o entitats corporatives, inclosos fons de capital privat.

3. Elements Clau de la Corporatització Actual:

• L'elevació de la generació de beneficis: El concepte de primacia de l'accionista postula que el deure principal de la corporació és maximitzar els beneficis dels accionistes. Això subordina els interessos d'altres parts interessades com pacients, la força laboral sanitària o la comunitat. La conversió a propietat amb ànim de lucre permet que la primacia de l'accionista desplaqui el benefici comunitari com a deure principal de l'hospital. Fins i tot hospitals sense ànim de lucre poden corporatitzar-se en créixer en mida i escala organitzacional, prioritzant els ingressos per sobre del benestar del pacient i la comunitat, manifestat en preus inflats, exclusions de la xarxa d'assegurances, accions de cobrament de deutes mèdics contra pacients, tancaments d'instal·lacions en zones de baixos ingressos i retallades en els nivells de personal i salaris.
• La consolidació: Ha augmentat la mida de les empreses i ha desplaçat el poder de decisió dels productors locals de béns i serveis cap als directius i inversors de la matriu corporativa. El domini del mercat dels conglomerats, la diversificació entre plataformes i el canvi en el locus de control els aïllen de la disciplina reputacional o del mercat. La gran mida de les entitats de salut conglomerades els fa crítiques sistèmicament i "massa grans per caure".

4. Context Històric i Fenòmens Relacionats: L'article connecta la corporatització amb advertències anteriors:

• Arnold Relman (editor en cap de la revista el 1980) va advertir sobre el "complex mèdic-industrial", que podria influir indegudament en la política sanitària i subvertir l'interès públic.
• Altres han denunciat una "comercialització" de la professió mèdica, on els motius de benefici corporatiu han erosionat la relació metge-pacient.
• Més recentment, el terme "financiarització" s'ha utilitzat per descriure la creixent implicació d'institucions financeres, com ara firmes de capital privat, que utilitzen tàctiques financeres per extreure riquesa de les empreses de salut per als inversors.
• Tots aquests fenòmens s'alineen amb la concepció de corporatització de Starr i presenten preocupacions de política pública similars.

5. Conseqüències de la Corporatització:

• El sistema sanitari actual, arran de la corporatització, és "increïblement rendible per als inversors".
• Però és "cada vegada més inassequible, inaccessible i descuidat per a tothom", creant una "Edat Daurada de la medicina".
• Les grans empreses que prioritzen els beneficis sobre els pacients han passat a dominar el sistema de salut, acumulant poder polític i esquivant la rendició de comptes.
• La centralització de la governança sanitària lluny de les localitats redueix el compromís dels hospitals amb les seves comunitats, particularment els pacients i treballadors de baixos ingressos, permetent el tancament d'instal·lacions o serveis menys rendibles en zones pobres o rurals.
• El control corporatiu sobre les pràctiques mèdiques i la recerca de beneficis han soscavat el professionalisme, l'autonomia, la confiança i la moral de molts clínics.
• Exemples recents inclouen el col·lapse financer de sistemes hospitalaris recolzats per capital privat com Steward Health Care, que va provocar danys als pacients i tancaments d'hospitals, i l'ascens de UnitedHealth Group, un conglomerat verticalment consolidat, que ha atret investigacions governamentals i accions antimonopoli.

6. Limitacions de les Intervencions de Política Sanitària Tradicionals: Les intervencions tradicionals, com l'aplicació de la legislació antimonopoli, els subsidis i exempcions fiscals, les prohibicions de la pràctica corporativa de la medicina i les reformes de pagament, no han pogut frenar l'augment de la corporació en l'atenció sanitària. Això es deu a una aplicació laxa, la "captura política" i les sofisticades "evasions reguladores". A més, l'adopció de l'atenció gestionada per part de la política sanitària, especialment en programes finançats públicament, ha fomentat la consolidació corporativa en nom de la integració.

7. Reorientació Necessària i Reformes Proposades: Enfrontar la corporatització pot requerir una reorientació fonamental de l'organització industrial del sistema de salut. Algunes reformes addicionals podrien implicar:

• Separació estructural ("ruptura") de conglomerats que actuen com a pagadors i proveïdors, per exemple, prohibint que les asseguradores siguin propietàries de consultes mèdiques o que els PBMs siguin propietaris de farmàcies.
• Estandardització de preus per limitar el poder de monopoli i les preferències financeres d'entitats relacionades amb una organització sobre els competidors.
• Expansió de fonts alternatives de capital.
• Modernització de les lleis de pràctica mèdica corporativa.
• Revisar les normes de governança i propietat de les entitats de salut per exigir, per exemple, estàndards més alts per a l'exempció fiscal de les organitzacions sense ànim de lucre, representació clínica i comunitària en les juntes de govern, deures fiduciaris més enllà de la primacia de l'accionista, o una major responsabilitat de la societat matriu o de l'inversor per decisions operatives que perjudiquin els pacients o l'accés de la comunitat a l'atenció.

8. Conclusió: L'article conclou que, tot i que l'interès polític per a aquestes reformes pot ser baix actualment, la satisfacció pública amb el sistema de salut també ho és. El debat fonamental és: "A qui ha de servir el nostre sistema de salut: a gegants corporatius o als membres de la nostra societat en el seu conjunt?".