Leave Me Alone and I’ll Make You Rich. HOW THE BOURGEOIS DEAL ENRICHED THE WORLD
by DEIRDRE NANSEN MCCLOSKEY AND ART CARDEN
El llibre "Leave Me Alone and I'll Make You Rich: How the Bourgeois Deal Enriched the World" de Deirdre Nansen McCloskey i Art Carden argumenta que el "Bourgeois Deal" (tracte burgès) ha estat la clau per a l'enriquiment significatiu del món. Aquest tracte, articulat per un home burgès en una cafeteria de Londres el 1820 o per una dona burgesa el 2020, es resumeix en la frase del títol: "Deixa'm en pau i t'enriquiré". Els autors defineixen "burgès" com pertanyent a la classe mitjana urbana, amb mentalitat empresarial.
El llibre ofereix una predicció optimista que el món prosperarà enormement si la gent afavoreix la llibertat i la seva teoria, el liberalisme en el sentit clàssic nascut fa dos segles. McCloskey i Carden sostenen que l'enriquiment massiu del món no es deu principalment a explicacions materialistes, sinó a canvis en l'ètica, la retòrica i la ideologia dels europeus del nord-oest i, ara, del món, que van conduir al liberalisme, l'innovisme i l'enriquiment. Aquest llibre és presentat com una elaboració popular de la trilogia acadèmica anterior de McCloskey sobre l'Era Burgesa.
Els autors il·lustren la magnitud d'aquest enriquiment comparant la vida de Fantine a "Les Misérables" el 1832 amb la d'una mare soltera amb dos fills a Birmingham, Alabama, el 2014. Tot i que la situació a Birmingham no és ideal, és vastament més còmoda materialment que la de Fantine, amb accés a aigua corrent, sanitat que funciona, alfabetització i suficient per menjar. Aquest "frenètic millorament" portat pel Tracte Burgès ha multiplicat les veus en la conversa artística i espiritual, tant com el menjar i el refugi. L'èxit al carrer Beale a Memphis, "la llar del blues", requeria un esperit emprenedor i una ment creativa, possibles gràcies als permisos del Tracte Burgès i a l'abundància moderna d'instruments musicals.
El nucli ètic del Tracte Burgès es descriu com l'orgull de ser un "comerciant just", amb una indústria tranquil·la i tenaç, fent concessions i mostrant consideració, i buscant la millora contínua en els negocis que generen intercanvis mutuament avantatjosos. Aquest tracte ha competit amb altres quatre maneres d'organitzar la societat que substitueixen la cooperació per la coerció: el Tracte de la Sang Blava (aristocràtic), el Tracte Bolxevic, el Tracte Bismarkià (estat del benestar modern) i el Tracte Burocràtic. Els autors argumenten que aquests últims han conduït a la pobresa, la matança o han imposat obstacles als innovadors.
El Tracte Burocràtic, en particular, es caracteritza per la lògica de "Mare, puc innovar?", on el millorament es realitza per permís d'una aristocràcia d'experts, sovint resultant en estancament tecnològic. En contrast, el Tracte Burgès respon a aquests altres amb un "ocupa't dels teus assumptes". Argumenta que l'emprenedor és responsable davant els banquers, els empleats, els proveïdors i, sobretot, els clients que voten amb els seus diners. La regulació burocràtica, tot i que pretén protegir els consumidors, sovint protegeix els interessos tradicionals de la competència, i és menys eficaç que una opinió pública activa en una societat amb llibertat d'expressió.
El llibre també explora la història canviant de la percepció de la burgesia. En contrast amb obres com "The Shoemaker's Holiday" de Thomas Dekker (1599), que sembla "burgesa" però celebra la jerarquia antiburgesa, "The London Merchant" de George Lillo (1731) va inaugurar la "tragèdia burgesa", donant veu i fins i tot honor a la gent de negocis. Aquesta obra reflecteix una nova valoració dels comerciants honestos i de la dignitat de la seva professió. La Revaluació també es manifesta en "Don Quixote" de Cervantes (1605), on el noble Quixot representa qualitats que van portar al fracàs econòmic espanyol, en contrast amb el pragmàtic Sancho Panza.
La difusió de la lectura gràcies a la premsa d'impremta i la Reforma van ser factors crucials per a l'ascens del Tracte Burgès. La traducció de la Bíblia a llengües vernacles va permetre una participació religiosa més àmplia i va fomentar l'individualisme. Adam Smith és presentat com un articulador clau de la ideologia del Tracte Burgès, defensant la importància del coneixement local i la iniciativa individual per sobre de la planificació estatal, sempre dins d'un marc ètic. Smith va elogiar la "integritat absoluta i la senzillesa de maneres" dels comerciants, juntament amb l'amor per l'aprenentatge i la generositat.
En conclusió, "Leave Me Alone and I'll Make You Rich" defensa que el Tracte Burgès, basat en la llibertat econòmica i la dignitat de la innovació i el comerç, ha estat la força motriu darrere de l'enriquiment sense precedents del món. Els autors conviden a la societat a alliberar els adults perquè puguin aventurar-se, amb la protecció bàsica d'un govern modest, com la millor manera de continuar el progrés.
