The Billion-Dollar Molecule. The Quest for the Perfect Drug
On the business of science, and about the Vertex pharmaceutical firm and its IPO.
Aquí teniu un resum detallat de cada capítol del llibre "The Billion Dollar Molecule: One Company’s Quest for the Perfect Drug", basat en IA:
PART ONE: THE STORY
-
Chapter One: Aquest capítol, titulat "Squatting between the twin towers of the World Trade Center in New York City", descriu un "mercat de la carn" on diverses companyies presenten les seves necessitats financeres. Joshua Boger, que més tard fundaria Vertex, hi assisteix i ho descriu com un esdeveniment singular, subratllant la seva percepció de la baixa qualitat i desesperació de les presentacions. El capítol estableix l'ambient de la recerca de finançament en la indústria biotecnològica a principis dels anys noranta.
-
Chapter Two: Aquest capítol se situa a Cambridge, Massachusetts, un lloc amb una rica història educativa, especialment per la presència de Harvard. El capítol descriu els inicis de Vertex en un edifici en construcció, amb pols de ciment i canonades sense connectar, contrastant amb el tracte més luxós que els investigadors visitants havien rebut anteriorment a companyies com Merck. S'introdueixen figures clau com Stuart Schreiber de Harvard i Matt Harding de Yale, recentment contractat per Boger. El capítol també menciona la idea inicial de Boger de la implicació del Consell Assessor Científic (SAB), que no era popular dins de la companyia. Es planteja la qüestió de com obtenir avantatge en la investigació, comparant-ho amb entendre el funcionament d'un cilindre d'una pany.
-
Chapter Three: Aquest capítol es desenvolupa a la Universitat de Barcelona, durant una conferència científica on Thomas Starzl presenta resultats "impressionants" i "inversemblants" sobre el fàrmac FK-506. La sala s'omple amb uns 500 investigadors amb una "rara sensació d'anticipació". Starzl, tot i que es manté en segon pla, és la figura central, amb vint-i-sis dels trenta-un articles presentats provinents del seu grup. Només un d'aquests articles s'havia publicat prèviament a The Lancet. Es destaca la potència de FK-506 en comparació amb la ciclosporina.
-
Chapter Four: Aquest capítol continua a la mateixa conferència de Barcelona, centrant-se en la presentació de Takenori Ochiai de la Universitat de Chiba sobre un nou compost, també anomenat FK-506, que actua de manera similar a la ciclosporina en alentir la proliferació de cèl·lules T. La seva petita sala de presentacions s'omple "fins a vessar" amb figures destacades com Borel i Calne. Això crea un context de competència i interès en nous fàrmacs immunosupressors.
-
Chapter Five: Aquest capítol se centra en la tasca de John Thomson a Vertex, intentant aïllar proteïnes, específicament la FKBP bovina. Descriu el procés "laboriós" d'eliminació de fats i ceres mitjançant solvents orgànics, i com el propi proteïna també podia dissoldre's. Thomson treballa "dia i nit" en la sala freda, rentant i rentant l'extracte fins que gairebé és clar. A mesura que l'esforç s'amplia, Thomson comença a quedar-se a Vertex durant períodes cada vegada més llargs.
-
Chapter Six: Aquest capítol explora les negociacions de llicències entre Vertex i Harvard pel treball de Stuart Schreiber sobre la FKBP. Alec Behrakis de Harvard negocia amb Josh Boger de Vertex, advertint-lo que qualsevol menció accidental en una reunió del SAB podria obligar Vertex a pagar royalties elevats a la universitat, donant a Harvard un "dret de retenció" sobre la companyia. El capítol també subratlla l'amenaça que representen la personalitat i l'ambició de Schreiber, a qui li agrada parlar de si mateix i de les seves idees. La preocupació de Vertex no és que Schreiber trobi un compost competidor, sinó que els seus compostos siguin "exactament els mateixos". Es discuteixen estratègies per seguir a Schreiber i la seva manca de documentació.
-
Chapter Seven: Aquest capítol continua amb les interaccions amb Stuart Schreiber, revelant una oferta de Chugai Pharmaceutical per finançar la seva recerca a Harvard a canvi d'accés exclusiu a les seves troballes. Boger viatja a Nova York per reunir-se amb Nagayama de Chugai, presentant una diapositiva estàndard amb poca informació detallada. Tot i que Boger no menciona Schreiber, Nagayama sí que ho fa, oferint 40 milions de dòlars per la llicència, malgrat que Schreiber, el seu principal actiu, ara es considera "persona non grata" i possiblement un agent doble. Nagayama es retira a Tòquio sense comprometre's més enllà d'una nota.
-
Chapter Eight: Aquest capítol descriu la intensa feina dels científics de Vertex, inclòs John Thomson, abans de la visita de Glaxo. Boger es mostra "cranelike i immòbil", fixant la pantalla de l'ordinador. El capítol també menciona altres companyies petites que treballen en immunosupressió, com Cytel, que havia signat un acord amb Sandoz, cosa que obliga Boger a tenir-les en compte malgrat el seu menyspreu. Boger es prepara per a la reunió amb Glaxo, decidit a adaptar la seva presentació per persuadir-los del valor de la seva recerca, independentment dels seus interessos inicials.
-
Chapter Nine: Aquest capítol narra la reunió entre Vertex i Glaxo. Els executius de Glaxo mostren un gran interès, amb alguns prenent notes "furiósament". Debra Peattie de Vertex suggereix una manera de millorar l'ús de FKBP per seleccionar compostos, basada en una observació no publicada, fet que causa sorpresa i preocupació a Rich Aldrich. Peattie immediatament torna al laboratori per documentar la idea. Hudson de Glaxo es mostra entusiasta amb la mostra de FKBP bovina pura de Thomson i amb la revelació de Manual Navia d'haver obtingut els primers cristalls de la proteïna. Navia anomena els cristalls "Mickey Mouse" en privat.
-
Chapter Ten: Aquest capítol explora la complexa relació de Boger amb la ciència i el negoci, i la seva determinació de trobar el soci "òptim" per a Vertex, fins i tot si això significa cedir control i associar-se amb companyies que menyspreen la seva filosofia. S'introdueix Manuel Navia, un científic famós de Merck contractat per Vertex, la qual cosa va ser un "cop d'efecte" per a Boger, però que va causar ressentiment entre alguns dels altres científics. El capítol sembla reflexionar sobre les tensions entre la recerca científica pura i les necessitats empresarials d'una companyia biotecnològica emergent.
PART TWO: THE CHASE
-
Chapter Thirteen: Aquest capítol descriu les tres modes de funcionament de Vertex: projecte, protoprojecte i "preprotoprojecte". La investigació d'immunofilines havia estat en mode de projecte complet des del principi per necessitat. Tot i les "grans deficiències", com la incertesa sobre si Vertex tenia el "objectiu correcte", es van ignorar perquè Boger necessitava identificar ràpidament un camp on pogués afirmar tenir un avantatge. Des del punt de vista empresarial, l'estratègia va funcionar i Boger va poder vendre el projecte a un preu elevat. El capítol també menciona l'interès de Boger en les aspartil proteases, incloent la renina i la proteasa del VIH, cosa que el porta a una conferència a San Francisco. Les reunions del consell de projecte de Vertex, inclosa una sobre el VIH, es descriuen com a reunions a porta tancada amb científics vestits de manera informal.
-
Chapter Sixteen: Aquest capítol comença amb la descripció de com Stuart Schreiber estava planejant començar a tallar "senglars" després de la primera reunió del SAB. També es menciona la seva declaració humorística sobre una "malaltia rara" anomenada "timofília" i la seva suposada cura. Més tard, el capítol descriu com Manuel Navia observa Yamashita teclejant al laboratori. Els cristal·lògrafs normalment resolen l'estructura d'una proteïna un cop tenen un cristall prou gran, però necessiten verificar si realment han cristal·litzat proteïna. Yamashita havia intentat això la nit anterior, inserint un cristall en un tub capil·lar segellat i muntant-lo a l'aparell de raigs X de Vertex. L'aparell ocupa un terç del laboratori. Navia li pregunta a Yamashita si creu que han obtingut la "proteïna desitjada". Més tard aquella nit, Yamashita està desanimat a la sala de conferències, mentre Navia estudia a la biblioteca. Es descriu la ciència com una "fraternitat de dolor", particularment implacable amb el fracàs. Navia sent la necessitat de parlar amb Yamashita, tot i que prefereix no fer-ho.
-
Chapter Seventeen: Aquest capítol descriu una reunió sorpresa on Josh Boger anuncia la carta d'intencions entre Vertex i Chugai. Boger mostra un document amb la seva signatura i la de Nagayama, i després revela que és una carta d'intencions. Molts dels científics no entenen inicialment què estan veient. Boger ràpidament mostra una segona transparència titulada "L'Estàndard", que descriu l'acord de recerca entre Cytel i Sandoz. Aquest acord, que va aportar 30 milions de dòlars a Cytel però va garantir a Sandoz tots els drets sobre un fàrmac i el 30% de les accions de Cytel, es va considerar un rècord per a companyies petites. Boger murmura "Patètic" en comparació amb l'acord de Vertex.
-
Chapter Eighteen: Aquest capítol se centra en les negociacions entre Vertex i Chugai, amb Rich Aldrich enviant diàriament nombrosos memoràndums de diverses pàgines al Japó, que Boger anomena "granades". Aldrich treballa intensament per refinar les demandes de Vertex i les envia per fax abans d'anar al gimnàs. Els advocats i la gent de llicències de Chugai a Tòquio responen immediatament, mentre Aldrich fa exercici o intenta dormir. El capítol il·lustra la tensió i la intensitat de les negociacions internacionals en la indústria farmacèutica.
-
Chapter Nineteen: Aquest capítol canvia el focus a Thomas Starzl i la seva clínica de trasplantaments a Pittsburgh. La clínica es descriu com un lloc amb "magnífiques aspiracions" i el "grit i la commoció" d'una sala d'emergències d'una ciutat interior, realitzant fins a quinze trasplantaments per setmana. Starzl és la figura dominant, i FK-506 és el fàrmac clau. Després de la conferència de Barcelona, Starzl es va veure assetjat per peticions del fàrmac.
-
Chapter Twenty: Aquest capítol torna a Joshua Boger i la seva formació. A principis dels anys setanta, una excursió a un centre de ciències va tenir un gran impacte en ell. A novè grau, passava vint hores a la setmana programant al laboratori d'informàtica de la Fairfield University, on va estudiar química. Després va anar a la facultat de postgrau a Yale, on es va interessar per la vida molecular dels fàrmacs a mig camí de la seva tesi.
