La novetat del moment és que s'ha anunciat la introducció d'un impost sobre begudes ensucrades en excés i es recaptarien uns 22 milions. El recent informe de la CAREC (p.34) ja recollia aquesta possibilitat que s'ha incorporat al programa de govern. Amb aquesta decisió ens situem propers a les experiències als Estat Units i França. La qüestió clau és com es concretarà aquesta taxa per tal que pugui recaptar aquesta quantitat. A Health Affairs explicaven que una taxa reduïda podria tenir un impacte molt limitat i per altra banda posar una taxa elevada obligaria a moltes cautel.les. En especial perquè el comerç paral.lel dels llauners faria el seu agost.
Fa poques setmanes en parlava des d'aquí i aquesta setmana The Economist dedica una secció especial a l'obesitat, d'obligada lectura. A l'article sobre la intervenció de l'Estat hi trobareu referències a aquests tipus d'impostos i al següent sobre l'empenta necessària per a uns hàbits saludables (nudge).
Ja sabeu que des d'aquí segueixo l'evolució d'aquestes qüestions de forma preferent. Seria un error pensar només en impostos al marge d'una estratègia global enfront l'obesitat. I per això avui m'agradaria saber quins han estat per exemple els resultats de les recomanacions sobre màquines expenedores de begudes i aliments a les escoles i que no ho he sabut trobar. Deu ser que encara està per fer.
21 de desembre 2012
19 de desembre 2012
Sine die
Una tercera part de la mortalitat en homes i una cinquena part en dones és deguda al càncer. I si ho posem en context, el càncer representa el 47% dels anys potencials de vida perduts en les dones, i el 35% en els homes.
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.
PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.
PS. Pagar per callar al NYT (again).
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.
PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.
PS. Pagar per callar al NYT (again).
15 de desembre 2012
La confiança en l'atenció primària
Central de Resultats de l'atenció primària 2011
De la tricotomía de la política sanitaria: llistes d'espera, copagament i privatització, el tema del moment és el darrer. Es parla força de privatització de la gestió motivat per l'adjudicació de la gestió d'un centre d'atenció primària a una empresa de serveis (de neteja, majoritàriament).
Alhora que alguns n'estem preocupats i així ho he mostrat anteriorment des d'aquí, també és cert que si mirem el panorama de l'atenció primària en el seu conjunt mostra aspectes altament positius. S'acaba de presentar l'informe de la Central de Resultats 2011 i podem observar com s'ha assolit un elevat nivell d'accés a l'atenció primària, el 72,5% de la població. S'ha convertit doncs en allò que es pretenia, el punt d'accés als serveis de salut. Si mirem amb detall observarem que va del 65% al 90% i per tant hi ha motius per cercar una resposta.
De tot plegat hi ha resultats altament positius, aquells que no expliquen els diaris perquè estan més interessats en el marro. Malgrat les retallades, l'índex de reclamacions és inferior al 2007. L'índex de satisfacció amb l'atenció primària és més alt que mai. L'índex de fidelitat també ho és. I el que més ha de millorar és la facilitat per accedir al dia de visita (així ho pensen el 60%).
Al costat d'això observem que el nombre de visites ha disminuit en valor absolut en 3,6 milions en 3 anys!. Ha disminuit en una les visites anuals per pacient atès , se sitúa ara en 8,6 a l'any, al mateix temps que ha dismimuit la proporció de pacients atesos en 1,4 punts percentuals, per situar-se en el 72,5%. Els 5.600 metges fan 25 visites cada dia.
A hores d'ara no sabem el perquè de la reducció del nombre de visites, la recepta electrònica és un factor explicatiu però n'hi ha d'altres. No he sabut veure cap informe al respecte. Tots aquells que volen posar copagament s'ho haurien de fer mirar perquè es poden reduir les visites canviant l'organització. A més a més cal tenir en compte que el gruix fort de la disminució va passar abans de fer-se efectives les retallades.
Feu-hi un cop d'ull i guardeu-lo. A tots aquells que diuen que el sistema de salut és poc transparent, els contesteu amb els informes de la Central de Balanços. I aquells que diuen que el sistema s'enfonsa, digueu-los que l'esforç que fa l'atenció primària és notori, molts països voldrien mostrar aquestes dades malgrat algunes mancances que coneixem i que trobareu a l'informe. La ciutadania confia amb l'atenció primària i que així sigui per molts anys.
PS. Marro. 2 m. [LC] Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. Aquí hi ha marro! El volien enredar, però va descobrir el marro
De la tricotomía de la política sanitaria: llistes d'espera, copagament i privatització, el tema del moment és el darrer. Es parla força de privatització de la gestió motivat per l'adjudicació de la gestió d'un centre d'atenció primària a una empresa de serveis (de neteja, majoritàriament).
Alhora que alguns n'estem preocupats i així ho he mostrat anteriorment des d'aquí, també és cert que si mirem el panorama de l'atenció primària en el seu conjunt mostra aspectes altament positius. S'acaba de presentar l'informe de la Central de Resultats 2011 i podem observar com s'ha assolit un elevat nivell d'accés a l'atenció primària, el 72,5% de la població. S'ha convertit doncs en allò que es pretenia, el punt d'accés als serveis de salut. Si mirem amb detall observarem que va del 65% al 90% i per tant hi ha motius per cercar una resposta.
De tot plegat hi ha resultats altament positius, aquells que no expliquen els diaris perquè estan més interessats en el marro. Malgrat les retallades, l'índex de reclamacions és inferior al 2007. L'índex de satisfacció amb l'atenció primària és més alt que mai. L'índex de fidelitat també ho és. I el que més ha de millorar és la facilitat per accedir al dia de visita (així ho pensen el 60%).
Al costat d'això observem que el nombre de visites ha disminuit en valor absolut en 3,6 milions en 3 anys!. Ha disminuit en una les visites anuals per pacient atès , se sitúa ara en 8,6 a l'any, al mateix temps que ha dismimuit la proporció de pacients atesos en 1,4 punts percentuals, per situar-se en el 72,5%. Els 5.600 metges fan 25 visites cada dia.
A hores d'ara no sabem el perquè de la reducció del nombre de visites, la recepta electrònica és un factor explicatiu però n'hi ha d'altres. No he sabut veure cap informe al respecte. Tots aquells que volen posar copagament s'ho haurien de fer mirar perquè es poden reduir les visites canviant l'organització. A més a més cal tenir en compte que el gruix fort de la disminució va passar abans de fer-se efectives les retallades.
Feu-hi un cop d'ull i guardeu-lo. A tots aquells que diuen que el sistema de salut és poc transparent, els contesteu amb els informes de la Central de Balanços. I aquells que diuen que el sistema s'enfonsa, digueu-los que l'esforç que fa l'atenció primària és notori, molts països voldrien mostrar aquestes dades malgrat algunes mancances que coneixem i que trobareu a l'informe. La ciutadania confia amb l'atenció primària i que així sigui per molts anys.
PS. Marro. 2 m. [LC] Embolic, rerefons tèrbol en un afer o una situació. Aquí hi ha marro! El volien enredar, però va descobrir el marro
14 de desembre 2012
Els fonaments hormonals de la crisi
The Hour Between Dog and Wolf
Risk Taking, Gut Feelings and the Biology of Boom and Bust
Acabo d'enllestir la lectura d'un llibre singular de John Coates. L'autor ha tractat de crear una hipòtesi biològica per explicar com hem arribat fins aquí. La proposta és elemental, un excés de testosterona als intermediaris financers els ha portat a assumir més riscos financers dels que caldria en una anàlisi més "racional". El meu desconeixement de la neurociència m'invalida per rebatre en profunditat l'argument. He de dir que he après molt, però que també m'ha introduit dubtes raonables sobre en quina proporció la biologia humana ens fa prendre riscos excessius.
Per això, el que us puc dir és que si us ve de gust, el llegiu vosaltres i arribeu a les vostres conclusions personals. De la mateixa manera que em preocupa el paradigma de la predestinació (genètica) en medicina, a hores d'ara se n'obre un altre que també em preocuparà, la predestinació hormonal del comportament. I si bé és cert que hi ha influència, també ho és que la nostra responsabilitat és modular-ho. El com fer-ho, és una altra història.
PS. Si no voleu llegir el llibre, el paper inicial el va publicar a PNAS i n'hi ha un altre de més recent. I si voleu un comentari, mireu The Economist.
PS. El títol fa referència al crepuscle. A l'hora on el bé i el mal es confonen.
Risk Taking, Gut Feelings and the Biology of Boom and Bust
Acabo d'enllestir la lectura d'un llibre singular de John Coates. L'autor ha tractat de crear una hipòtesi biològica per explicar com hem arribat fins aquí. La proposta és elemental, un excés de testosterona als intermediaris financers els ha portat a assumir més riscos financers dels que caldria en una anàlisi més "racional". El meu desconeixement de la neurociència m'invalida per rebatre en profunditat l'argument. He de dir que he après molt, però que també m'ha introduit dubtes raonables sobre en quina proporció la biologia humana ens fa prendre riscos excessius.
Per això, el que us puc dir és que si us ve de gust, el llegiu vosaltres i arribeu a les vostres conclusions personals. De la mateixa manera que em preocupa el paradigma de la predestinació (genètica) en medicina, a hores d'ara se n'obre un altre que també em preocuparà, la predestinació hormonal del comportament. I si bé és cert que hi ha influència, també ho és que la nostra responsabilitat és modular-ho. El com fer-ho, és una altra història.
PS. Si no voleu llegir el llibre, el paper inicial el va publicar a PNAS i n'hi ha un altre de més recent. I si voleu un comentari, mireu The Economist.
PS. El títol fa referència al crepuscle. A l'hora on el bé i el mal es confonen.
L'expression «entre chien et loup» montrait l'heure et bien autre chose. La couleur grise, comme il y eut la chanson grise, l'heure que la nuit s'approche aussi inexorable que le sommeil, le périodique et l'éternel, en ville l'heure qui allume les lampadaires, que les enfants veulent faire durer ou seulement traîner pour jouer alors que leurs yeux, brusquement actifs, se ferment, l'heure où - j'emploie ici l'adverbe de lieu parce que cette heure désigne plus un espace qu'un temps -, où n 'importe quel être devient sa propre ombre donc autre chose que lui-même, l'heure qui ne permet guère de distinguer le chien du loup, l'heure des métamorphoses quand le chien sera loup, craint-on en l'espérant, l'heure qui, pour ainsi dire, revient de loin, au moins du haut Moyen Âge, que les loups dans les campagnes étaient sur le point de remplacer les chiens [...] Contrairement a l'heure crépusculaire, l'expression «entre chien et loup» signifiait ici et pour moi - n 'importe quel moment. Tout était constamment dans cette heure nommée, au moins dans les campagnes françaises, «entre chien et loup».PS. Aquí s'explica com una asseguradora valora la qualitat dels metges.I aquí com els paga una altra.
(Jean Genêt, Un captif amoureux)
13 de desembre 2012
Evitar un món pitjor
LA REFORMA SANITARIA
Convindria aturar-nos un moment i analitzar què hem de fer per tal que la salut dels ciutadans no empitjori o què hem de fer per tal que el sistema sanitari doni una resposta eficient davant els problemes de salut. Com que veig que col.lectivament aquest esforç es deixa per un altre dia, el millor que podeu fer és llegir l'article de V. Ortún i M. Callejón. Comparteixo plenament tot el seu diagnòstic i les seves prescripcions. Malauradament he de dir que els seus articles de fa una dècada ja assenyalaven algunes de les tasques que a dia d'avui estan pendents. Ara la urgència del moment reclama més atenció que mai, no podem deixar passar una altra dècada. Tal com diuen, ara és més convenient evitar un món pitjor que pensar en móns millors. La dificultat rau en saber on som i cap on anem.
Convindria aturar-nos un moment i analitzar què hem de fer per tal que la salut dels ciutadans no empitjori o què hem de fer per tal que el sistema sanitari doni una resposta eficient davant els problemes de salut. Com que veig que col.lectivament aquest esforç es deixa per un altre dia, el millor que podeu fer és llegir l'article de V. Ortún i M. Callejón. Comparteixo plenament tot el seu diagnòstic i les seves prescripcions. Malauradament he de dir que els seus articles de fa una dècada ja assenyalaven algunes de les tasques que a dia d'avui estan pendents. Ara la urgència del moment reclama més atenció que mai, no podem deixar passar una altra dècada. Tal com diuen, ara és més convenient evitar un món pitjor que pensar en móns millors. La dificultat rau en saber on som i cap on anem.
12 de desembre 2012
Tot recordant el visionari Beveridge
Health insurance: the influence of the Beveridge Report
La setmana passada es van complir 70 anys de l'informe Beveridge: Social insurance and allied services. La rellevància que ha tingut ha traspassat les fronteres britàniques. Durant molts anys, els sistemes de salut europeus van classificar-se entre els fonaments de Bismark o de Beveridge. Ara sabem que la classificació és una mica més complicada.
La contribució de Beveridge va ser explicada amb tot detall per Phil Musgrove, malauradament traspassat. El seu article és un clàssic i avui convé rellegir-lo. Convé especialment a tots aquells que volen tornar als sistemes de salut basats en les cotitzacions o en la disponibilitat a pagar. Tant aquells que ho fan explícitament com d'altres que ho fan amb interessos ocults - ja sabeu a què em refereixo-.
Bismark va ser qui proposant una cobertura universal va permetre que els sistemes de salut públics s'allunyessin del concepte de beneficència. Han passat 7 dècades i molts dies quan sentim les notícies i llegim els diaris, molts tenim la impressió que els sistema de salut està navegant sense rumb. Tornar a l'essència, reelaborar els conceptes, adaptar-los al moment és el que convindria. Em desconcerta observar autocomplaença al costat de passivitat. Si en Beveridge aixequés el cap...
PS. En John Kay també hi va dir la seva a FT.
La setmana passada es van complir 70 anys de l'informe Beveridge: Social insurance and allied services. La rellevància que ha tingut ha traspassat les fronteres britàniques. Durant molts anys, els sistemes de salut europeus van classificar-se entre els fonaments de Bismark o de Beveridge. Ara sabem que la classificació és una mica més complicada.
La contribució de Beveridge va ser explicada amb tot detall per Phil Musgrove, malauradament traspassat. El seu article és un clàssic i avui convé rellegir-lo. Convé especialment a tots aquells que volen tornar als sistemes de salut basats en les cotitzacions o en la disponibilitat a pagar. Tant aquells que ho fan explícitament com d'altres que ho fan amb interessos ocults - ja sabeu a què em refereixo-.
Bismark va ser qui proposant una cobertura universal va permetre que els sistemes de salut públics s'allunyessin del concepte de beneficència. Han passat 7 dècades i molts dies quan sentim les notícies i llegim els diaris, molts tenim la impressió que els sistema de salut està navegant sense rumb. Tornar a l'essència, reelaborar els conceptes, adaptar-los al moment és el que convindria. Em desconcerta observar autocomplaença al costat de passivitat. Si en Beveridge aixequés el cap...
PS. En John Kay també hi va dir la seva a FT.
11 de desembre 2012
Opacitat i martingales: pharma confidential
Hi ha països que consideren que cal avaluar les innovacions, n'hi ha d'altres que ho diuen i no ho fan -ja sabeu de qui parlo-. Als primers, quan apareix un nou medicament cal mostrar que supera un llindar de cost-efectivitat admisible. Altrament només pot finançar-se pel ciutadà i no pel pressupost públic. La meva hipòtesi és que els llindars de cost-efectivitat pel finançament públic han portat a situar els nous preus en els límits 20.000-30.000 lliures per QALY. En alguns casos les farmacèutiques han intentat sobrepassar-lo i ho han aconseguit amb excepcions, però recentment s'ha complicat.
La novetat és que ara ha començat la carrera pels "descomptes comercials confidencials". A Bloomberg ho expliquen:
PS. Estigueu atents al darrer moviment d'Amgen. Es mereix una entrada al blog.
La novetat és que ara ha començat la carrera pels "descomptes comercials confidencials". A Bloomberg ho expliquen:
Pharmaceutical companies have dropped prices by as much as half to convince the body that advises the U.K. health system that their products help patients enough to justify the cost, the agency’s chairman said.El que no s'imaginen és que amb això obren la caixa dels trons. Més d'un es pot preguntar si cal que prevalgui la transparència per sobre el descompte confidencial. Personalment encara algú m'ha d'explicar què vol dir descompte confidencial, si algú vol saber el preu final que s'ha pagat amb diners públics ho sabrà. Em temo que l'estratègia va dirigida a aquells països que encara no han introduït mecanismes d'avaluació de medicaments com el nostre. Els preocupa que es faci públic el preu final que es paga a països com el Regne Unit perquè aleshores demanaríem el mateix descompte. Però aquesta és tant sols una hipòtesi entre moltes altres. Prefereixo mercats transparents a opacitat i martingales.
Companies have offered the state-run National Health Service “commercially confidential” price cuts when the National Institute for Health and Clinical Excellence has considered whether their medicines are cost-effective, NICE Chairman Michael Rawlins said in an interview. The number of treatments discounted in the past few years is in the double- digits, he said.
PS. Estigueu atents al darrer moviment d'Amgen. Es mereix una entrada al blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)