October 7, 2010

Els metges que necessitem

L'amenaça que representa el districte únic en la formació dels metges catalans hauria d'encendre totes les alarmes. Els dies passen i ens trobarem amb fets consumats i sense retrocés possible en el marc constitucional actual. Ens cal un país on si els seus ciutadans volen estudiar medicina ho puguin fer. Altrament si no poden entrar a estudiar, tampoc en sortiran metges ni s'arrelaran al país.
Un sistema sanitari de qualitat requereix metges de qualitat, les decisions que s'estan prenent darrerament haurien de ser motiu de preocupació. Cal anar més enllà de demanar una formació continuada equivalent a nivell europeu (com fa el BMJ aquesta setmana), cal preservar i millorar allò que és proper i que funciona.

Maintaining the competence of Europe’s workforce

October 6, 2010

La factura hospitalària

Hospital payment systems in Europe

Ara que és moment de fer pressupostos, també seria l'ocasió per pensar sobre com cal fixar-los en el cas dels hospitals. Especialment si volem evitar tota tendència incrementalista històrica. A l'Euroobserver darrer es poden trobar algunes idees sobre el que fan altres països. No feu cas del que diuen d'Espanya. A Catalunya des del 1997 fem servir els DRGs, però per als europeus Catalunya existeix només per pagar impostos.

October 5, 2010

Suborn

Drug Firms Face Bribery Probe
Dins els costos del negoci farmacèutic hi ha altres partides a tenir en compte, no tot és recerca, producció o vendes. El WSJ explica els detalls a qui pugui estar-ne interessat.

October 4, 2010

Compensar les millores en salut

Paying Doctors for Patient Performance

El NYT ens resumeix l'article del JAMA sobre les dificultat de pagar pels resultats de salut als metges. Cal anar en compte doncs, el resum seria aquest:
“Pay-for-performance can work,” said Dr. Clemens S. Hong, lead author and a general internist at the Massachusetts General Hospital, “but we need more sophisticated measures to make sure we are actually measuring physician quality.”

October 3, 2010

Copagament

Can user charges make health care more efficient?

El tema a aquestes alçades cansa. Si no fos perque el BMJ publica aquest article sensat, no m'hi hauria referit. El resum és que cal defugir de les opcions fàcils.Només hi ha un recorregut diuen, o es fan desaparèixer les prestacions poc valuoses de la cartera de prestacions o un copagament alt per a les menys valuoses pot dissuadir-ne el seu consum. Preferiria la primera opció, si és possible.

October 2, 2010

Fallida dels serveis a la dependència

Esdevé altament suggerent llegir l'informe AESTE-PWC sobre els serveis a la dependència. Un avís seriós per a navegants. Estem instal.lats en mar grossa i s'acosta una gropada perfecta. Un sol gràfic ho diu tot:

October 1, 2010

A la recerca del sistema més eficient

Low-Cost Lessons from Grand Junction, Colorado

Tothom alguna vegada s'ha preguntat quin seria el sistema sanitari òptim. I com que tot és relatiu, l'important és conèixer i comparar, (i si trobes alguna cosa millor compra-la).
Aquesta setmana el NEJM ens aporta informació suggerent sobre Grand Junction a Colorado. Una organització que va modificar substancialment els incentius, i això ha tingut impacte en els resultats. Les pistes que dóna per a modificar els sistemes de pagament per acte mèdic i per salari són clares, cal llegir-ho amb deteniment.

September 30, 2010

Un fracàs exitós

Fracasado el pacto de Estado por la sanidad

El que en van anomenar Pacte d'Estat per la Sanitat finalment no s'ha pactat. En la mesura que el seu contingut era molt poc consistent, aquesta és una bona notícia. La dolenta és que les coses segueixen igual (que vol dir pitjor si no es fa res per canviar-ho.)

September 29, 2010

Diferències en salut

New trends in health inequalities research: now it’s personal
M'ha interessat en Mackenbach al Lancet. Algú ho havia de dir, i pocs podien pensar que fos ell qui finalment ho fes tan explícit.
Les diferències en salut tenen a veure amb les persones a més de l'entorn social, ambiental i molts altres factors.
Aquest paràgraf esdevé clau:
Health inequalities researchers are no longer reluctant to include personal characteristics of individuals in their explanatory research. 10–20 years ago, this approach was unpopular because it was thought to detract from structural explanations of health inequalities, such as inadequate income, health risks in the environment, or no access to health care.
Some investigators feared that focusing on personal characteristics, such as lifestyle behaviours, personality traits, or cognitive ability, would reinforce politically conservative views, which suggest that social inequalities result from ignorance, irresponsibility, or other forms of irremediable individual failure
.
Un avís per a navegants que encara resten ancorats a paradigmes rancis. Venint de qui ve cal tenir-lo en compte. Una precaució tant sols en la recomanable lectura de l'article, l'èmfasi en temes cognitius cal situar-lo en el punt just, i l'èmfasi en els nens és obvi. La responsabilitat envers la salut és en primer lloc individual.

September 28, 2010

Fantasmades

The Haunting of Medical Journals: How Ghostwriting Sold “HRT”

Resum de l'article:

- S'han publicat uns 1.500 documents en litigis recents que proporcionen idees sense precedents sobre la manera com algunes companyies farmacèutiques promouen els medicaments, incloent l'ús de d'escriptors-fantasma per produir manuscrits i situar-los en revistes mèdiques.
- Es van utilitzar desenes de comentaris d'escriptors-fantasma i comentaris publicats en el metge revistes i suplements per promoure els beneficis no demostrats i minimitzar els danys de la teràpia hormonal per a la menopausa (TH)i altres teràpies .
- En concret, la companyia farmacèutica Wyeth va utilitzar un escriptor fantasma per mitigar els riscos percebuts de càncer de mama associat amb TH, per defensar els beneficis cardiovasculars de la HTA, i promoure off-label, els usos no aprovats de HT, com la prevenció de la demència, la malaltia de Parkinson, problemes de visió, i les arrugues.
- Davant l'evidència creixent que s'ha promogut l'escriptura d'aquests articles i s'han utilitzat per promoure la HT i altres medicaments, la professió mèdica ha de prendre mesures per garantir que els prescriptors renunciïn a la participació en l'escriptura per encàrrec, i per garantir que s'eviten les relacions sense escrúpols entre la indústria i l'acadèmia

September 25, 2010

El bosc no ens deixa veure els arbres

Renewing Primary Care:Lessons Learned From The Spanish Health Care System

Pensar que l'atenció primària és uniforme a Espanya és una il·lusió. A Health Affairs es pot donar lliçons des d'Espanya per als Estats Units i no passa res. I a més publicar dades de despesa de fa 7 anys, quan a la web del ministeri ja poden comprovar-se les del 2010. El paper tot ho aguanta, i la credibilitat de HA en temes internacionals és decreixent.

September 23, 2010

Política farmacèutica: causa i conseqüència

Els treballs de la mesa del medicament s'han difós en un document que mostra recomanacions genèriques. Moltes d'elles les hem vistes en anterior propostes i algunes d'elles no les podem aplicar des de Catalunya perquè no tenim competències per fer-ho.
Els grans temes relatius a política farmacèutica resten aliens a la capacitat d'afrontar-los des de Catalunya i aquí rau l'orígen del problema. Tot el que ve després d'això és tant sols una conseqüència.
Per tant si no podem actuar sobre les causes com podem esperar-ne un canvi efectiu?

MESA DEL MEDICAMENT. Primera edició. Diagnòstic de situació i recomanacions de millora
Conclusions de les sessions de treball mantingudes amb els representants dels agents del sector

September 17, 2010

Com estalviar 90 milions en un any

Effects of glucosamine, chondroitin, or placebo in patients
with osteoarthritis of hip or knee: network meta-analysis


La sanitat pública espanyola té l'oportunitat d'estalviar 90 milions en un any amb una decisió senzilla i precisa: treure del catàleg de medicaments finançats a la glucosamina. En la mesura que no és efectiva, doncs no cal pagar. Així de fàcil i clar. Qui vulgui detalls pot anar al BMJ a trobar-los. La seva recomanació és contundent:
"Health authorities and health insurers should not cover the costs of these preparations, and new prescriptions to patients who have not received treatment should be discouraged"

December 9, 2009

Compromís i credibilitat

La falta de vinculació entre les decisions i l’avaluació del seu impacte pressupostari provoca ineficiències en el sistema públic de salut

L’expressió política més clara de les opcions per a satisfer les expectatives socials i individuals es mostra en l’aprovació del pressupost públic. Les decisions sobre l’assignació de recursos en l’àmbit públic requereixen difusió, coneixement i màxima transparència. Necessitem conèixer el destí dels nostres impostos. I a més, resulta rellevant en un moment de crisi econòmica observar com els governants són capaços de quadrar les expectatives ciutadanes amb la crua realitat dels recursos disponibles.
A Catalunya, la reducció dels ingressos tributaris ha estat gairebé del 25%. Això significa que l’esperança que el nou finançament autonòmic resolgués el dèficit anterior, no ha arribat ni a compensar tal disminució. La disminució d’ingressos s’acaba situant en el 10%. En aquest context, la política sanitària s’enfronta a un repte excepcional. El seu resultat, de moment, ja se’l poden imaginar: major dèficit i major endeutament per al futur. Cal tenir en compte que aquesta situació es produeix en un entorn on la despesa sanitària pública a Catalunya representa el 4,7% del PIB, o sigui 2 punts per sota de la mitjana de l’OCDE i que el mateix dia que s’aprova pel govern aquest pressupost s’accepta per exemple la inclusió dins la cartera de prestacions un nou medicament per a la hipertensió arterial pulmonar amb un cost anual per tractament de 53.470 euros.
En el sistema de salut la falta de vinculació entre les decisions i l’avaluació del seu impacte pressupostari és manifesta i per ara, incorregible. Podem recordar que el Reial Decret 1030/2006 ja es va encarregar d’excloure la prestació farmacèutica del procés d’actualització de la cartera de prestacions. Un acte del tot incomprensible en la mesura que una norma excloeix una de les prestacions clau a valorar per part del Consell Interterritorial i les relega de fet a la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments.
El pressupost aprovat situarà la despesa sanitària pública a Catalunya en uns 1284 euros per habitant. Tenint en compte que les últimes liquidacions reflecteixen una desviació pressupostària sobre la xifra inicial, podem esperar que aquest any es reprodueixin encara més tals diferències. La falta de credibilitat dels pressupostos així com la falta de compromís a l’establir mesures que garanteixin el seu compliment, dóna lloc a una espiral delicada que hem conegut amb anterioritat. Podríem aprendre del passat i preparar-nos per a un futur complex en el qual el creixement dels pressupostos públics van ser menors del què hem conegut fins ara.
Ara ja sabem el que hem aconseguit amb el nou estatut, amb el nou finançament, i en un context de crisi fiscal. L’augment és de 30 euros per persona en el pressupost per a salut. Això podria ser una anècdota d’un any, però cal recordar que l’any passat va augmentar 4 euros. Hem entrat doncs en un entorn on els dos darrers anys, el pressupost per càpita ha augmentat un 2,7%. Al costat d’això hi ha un oblit general sobre els mecanismes a introduir per tal que les decisions que es prenguin compleixin aquesta restricció. Si tenim en compte que les dificultats pressupostàries duraran, ens cal començar a interpretar una nova partitura. Hem d’explicar que hi ha variacions en la utilització de les prestacions sanitàries que són inadmissibles i que no afegeixen salut. Ens cal mostrar també que hi ha prestacions de baixa efectivitat que en podem prescindir sense afectar el nivell de salut. I finalment que tota prestació addicional ha de mostrar una relació cost-efectivitat marginal admissible. Si la seva efectivitat addicional és baixa, i el cost és alt, la resposta ha de ser la inclourem quan socialment la poguem pagar. A més a més, augmentar prestacions sense augmentar el pressupost esdevé una irresponsabilitat. Es tracta d’un senyal equivocat per als gestors, que pensen que hi ha màniga ampla i que el full de càlcul ho aguanta tot.
Per a aconseguir una sortida favorable de la situació, lluny de replicar inèrcies, fa falta un exercici responsable en la presa de decisions sobre els recursos sanitaris, un compromís ferm sobre un pressupost creïble. Això significa ni més ni menys que establir prioritats i executar-les en el marc del pressupost. És aquí on té la veu el Parlament, i no traslladar-ho tant sols als gestors. La definició de regles de priorització ha de ser una qüestió compartida per la societat. Si mirem a una altra banda i al mateix temps que la despesa limita el seu creixement, augmentem les prestacions, tots comprendrem que tal situació ens porti a l’abisme. Es tracta d’un abisme virtual en un principi i que no serem capaços d’observar. Però a continuació tal abisme es convertirà en un menor benestar generacional en el futur. Som a temps d’evitar-ho.