La geopolítica dels opioides sintètics

 Why America Is Struggling to Stop the Fentanyl Epidemic. The New Geopolitics of Synthetic Opioids

THE ECONOMIC TOLL OF THE OPIOID CRISIS REACHED NEARLY $1.5 TRILLION IN 2020

Hi ha dos tipus d'epidèmies les naturals i les artificials. Aquesta classificació no la trobareu als llibres d'epidemiologia. Les artificials són les que crea l'home amb l'objectiu de destruir la humanitat, i que generalment persegueixen poder i diners.

Hi ha una epidèmia artificial que ha agafat molta volada des de fa més de dues dècades als USA, es tracta de l'epidèmia dels opioides sintètics, del fentanil. Em refereixo a l'ús recreatiu del fentanil, és clar. L'ús mèdic està ben definit i l'efectivitat desmostrada. He escrit repetidament a aquest blog sobre aquesta qüestió.

Llegeixo els articles destacats de l'any a Foreign Affairs i en trobo un que m'interessa especialment i va sobre la geopolítica dels opioides sintètics. Als USA hi ha hagut 73.654 morts el 2022 fruit de sobredosi de fentanil. La suma va creixent any rera any.

L'article explica que tot el fentanil que circula als USA prové de la Xina i Mèxic i es pregunta del perquè del fracàs de la lluita contra la distribució d'aquesta droga i del que caldria fer. Tot el que s'ha fet fins ara no ha assolit el que pretenia i assenyala una estratègia geopolítica a endegar.

El cost que representa aquesta epidèmia als USA ha estat quantificat en 1.500.000.000.000$, és a dir un bilió i mig durant l'any 2020. Aquesta és una xifra descomunal, 6 vegades el PIB de Catalunya. Em fa dubtar del seu càlcul, però és una estimació oficial amb metodologia contrastada.

Aquesta setmana ja sabem que la droga ha arribat al mercat i·lícit a Mallorca. Fa uns mesos es va presentar el documental sobre la petjada del fentanil a Catalunya, on es diu que no s'ha decomissat encara però tot assenyalaria que ja circula. Motius més que suficients com per la preocupació i la necessitat de reacció immediata. El que cal fer segons l'OCDE és això.

Carry Mae Weems a Foto Colectania

Pharma confidential (4)

Imagineu un govern que ha de comprar uns quants ordinadors i fa un concurs on diu quants en vol i quin és l'import màxim. Després diu que vol una marca d'ordinador perquè només n'hi ha una que pot fer allò que vol, i per tant el concurs es converteix en una negociació del preu amb un monopolista. L'empresa que fa? Doncs no vol que se sàpiga el preu final per ordinador, perquè això li minva la seva capacitat negociadora amb altres clients. I llavors el govern, com que li interessen els ordinadors diu que no dirà la quantitat que n'ha comprat, només l'import total i censura aquesta informació a la resolució d'adjudicació a tota la ciutadania. Ningú sabrà si el preu era correcte o havia estat manipulat o va ser la llavor de la corrupció política.

Doncs això és exactament el que passa, però no amb els ordinadors sinó amb els medicaments. Una pràctica que ha esdevingut habitual, i no per això pot considerar-se admissible.

L'exemple darrer ha estat l'adquisició de l'anticòs monoclonal Nirsevimab per a la prevenció de la malaltia produïda pel Virus Respiratori Sincitial (VRS) en infants que no hagin estat en contacte amb el virus. El govern fa una procés d'adquisició on no hi posa la quantitat de vacunes que compra, només l'import. Sembla una broma però és real. I quan fa l'adjudicació llavors censura la quantitat en tots els documents oficials.

Sabem que la vaccinació ens ha costat als catalans 9,7 milions d'euros i quan mirem la comunicació al govern és quan observem que s'han comprat 45.000 dosis, i per tant que el preu unitari ha estat finalment de 217€. La Comissió Interministerial de Preus va posar el preu màxim de 756€, la negociació ha assolit una rebaixa d'un 71% en el preu. Pas mal.

Si volem saber si hem pagat el que calia, podem mirar com han negociat altres governs i amb l'ajuda de la gent de CIVIO podem saber que uns quants governs l'han pagat al mateix preu, 209€ (sense IVA). El laboratori va intentar en una argumentació de que la publicació del preu perjudicava els seus interessos econòmics i comercials. I el laboratori se'n va sortir amb la seva, la secretaria general del Departament va accedir a la petició.

Tot plegat és un despropòsit i he dit i repetit que ens trobem davant d'una farsa recurrent de censura de la informació de preus dels medicaments. Els manteniment del poder de negociació privat acaba estant per sobre de la transparència necessària de la despesa pública, un principi que recull la nostra legislació i jurisprudència. Aquesta és una situació vergonyant que cap Interventor ni Secretaria General hauria de poder admetre.

Cal aturar aquesta farsa quan més aviat millor, l'interès general preval sobre l'interès privat. 

PS. Anteriors escrits sobre el mateix tema.

PS. Cal dir que l'efectivitat de la vaccinació està fora de dubte. Era necessària  i ha assolit els objectius. La nota de premsa ho mostra.

PS. Vaccí és la forma preferent al diccionari normatiu.

PS. Imagineu com es pot fer avaluació econòmica sense saber el preu real que es paga, un 71% inferior al preu publicat!!!. Amb les dades que ara estan sorgint, aquest seria un bon cas per avaluar el seu gran impacte.

PS. A L.A. Confidential de James Ellroy, tres inspectors d'estils radicalment diferents hauran de cooperar per desenredar els fils d'una història més complicada del que sembla. Aquí a Pharma Confidential tenim també una  altra història complicada, l'opacitat dels preus dels medicaments.

Antonio López, ara a BCN

Què ens fa feliços?

World Happiness Report 2023

L'informe mundial de la felicitat ens explica en sis variables quin són els països on els seus habitants són més feliços. Aquestes variables són: PIB per càpita, suport social, esperança de vida en bona salut, llibertat per escollir a la vida, generositat, i inexistència de corrupció. I el resultat és aquest:

Malauradament, no hi sortim en aquest informe. Però fa temps vaig explicar com ho calcula l'OCDE i allà si que hi sortim.

La comparació de sistemes sanitaris

COMPARING HEALTH SYSTEMS

He repassat aquest llibre. M'interessa el tema perquè habitualment quan es comparen sistemes sanitaris no som capaços de copsar més enllà d'un indicador concret o d¡un conjunt d'indicadors. El treball planteja una metodologia de Qualitative Comparative Analysis basada en conjunts difusos que desconeixia. 

M'ha semblat suggerent però encara he d'aprofundir més en el seu funcionament per tenir un criteri sobre la seva utilitat. La forma com es presenta al llibre no resulta del tot comprensible, segons el meu parer.

Veus el que beus?

 Alcohol: No Ordinary Commodity.Research and public policy

Aquest és un llibre que explica els diferents aspectes de la regulació de l'alcohol, una qüestió que els governs propers hi passen de puntetes i fan com si no passés res.

L'índex és prou clar del seu contingut:

1. Setting the policy agenda 1

2. Alcohol: no ordinary commodity 13

3. Alcohol consumption trends and patterns of drinking 26

4. The burden of alcohol consumption 44

5. The alcohol industry: a nexus of considerable influence 72

6. Overview of strategies and interventions to prevent and reduce

alcohol- related harm 92

7. Controlling affordability: pricing and taxation strategies 103

8. Regulating the physical availability of alcohol 129

9. Restrictions on marketing 156

10. Education and persuasion strategies 180

11. Drinking and driving: prevention and countermeasures 200

12. Modifying the drinking context: reducing harm in the licensed

drinking environment and other contexts 225

13. Treatment and early intervention services 255

14. The policy process: multiple stakeholders and multiple agendas 275

15. Economic interests, public health priorities, and global governance of

alcohol 294

16. Alcohol policies: a consumer’s guide

Aquí hi ha el resum de les estratègies fiscals i de preu, p. 121 del llibre. I si enlloc d'estratègies, vols una calculadora, aquí n'hi ha una.

Del narcotràfic a la narcosocietat

Documetal: Les arrels del narcotràfic

Quin és el valor de les vacunes?

 Handbook of Applied Health Economics in Vaccines

Economic evaluation of COVID-19 vaccination: A systematic review

Després de l'èxit de les vacunes durant la pandèmia de COVID és un bon moment per revisar com l'avaluació econòmica de les vacunes esdevé una tasca necessària i alhora complicada. Les vacunes de la COVID es van desenvolupar amb una rapidesa mai vista. L'aplicació dels desenvolupaments de RNA missatger, que ja portaven més d'una década en marxa, van permetre entrenar les cèl·lules a fer una proteïna per crear resposta immunitària sense infectar l'individu. I és clar, el més destacat de les vacunes és que creen immunitat de grup, i alhora són béns públics en el sentit que la gent que rep la vacuna és protegeixen a ells mateixos però alhora provoquen un benefici a la resta de població, reduint el contagi. Perquè això succeeixi, cal una regulació de salut pública obligatòria perquè els incentius privats a vacunar-se són insuficients (El manual d'en Phelps ho explica al capítol d'externalitats). 

Si voleu fer una avaluació econòmica de vacunes cal que llegiu aquest manual que acaba de sortir. Jo he mirat el capítol 3, que va concretament d'avaluació. I aquests són els gràfics clau:

I si voleu conèixer una revisió de tots els estudis sobre el valor de les vacunes per la COVID, mireu aquí.

Per als que ho vulguin replicar, aquest és el llibre de referència que faltava on hi ha aportacions rellevants:

I la "salut a totes les polítiques", on ha anat a parar?

MAKING HEALTH PUBLIC. A Manifesto for a New Social Contract

Lessons from the demise of Public Health England: where next for UK public health? 

A Anglaterra després de la pandèmia, l'agència de salut pública en va sortir perjudicada per tot el que havia passat. Va desaparèixer i en van crear dues: UK Health Security Agency and the Office for Health Improvement and Disparities. Però en Peter Littlejohns et al. en un llibre acabat de sortir ens expliquen que caldria una alternativa diferent, caldria bastir un nou contracte social.

Al llibre primer repassen com han arribat fins aquí, i aquest gràfic ho resumeix:

i com diferents determinants de la salut es dilueixen en moltes agències:

i precisament per això cal revisar en profunditat l'organització i la coordinació.

I acaba així:

Unless our broken political and governance system, with its numerous systemic failings, is confronted, then attempts to tackle complex problems like public health, which requires long- term commitment, proper investment and a relentless focus on delivery, will fail.

Tinc la impressió que els britànics han fet marxa enrera els darrers anys en moltes de les polítiques de salut, i no només en els resultats, també en les idees i la capacitat de dur-les a la pràctica. Ara bé tenen una capacitat d'explicar-ho i criticar-ho que no tenim aquí. Una reflexió sobre l'organització que tenim de la salut pública seria especialment desitjable. Es precisament aquest pensament crític el que crec que ens convindria replicar.

El Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya era una iniciativa pionera alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per impulsar la salut des de tots els àmbits de l’acció del Govern i la societat, és a dir “salut a totes les polítiques” i va desaparèixer de les prioritats governamentals d'aquí el 2020, i ningú ha dit res al Parlament a hores d'ara. Ara farà una dècada que va començar i no he sabut veure cap avaluació recent de l'impacte. Molt trist tot plegat, podem fer desaparèixer prioritats i polítiques sense dir res, i no passa res. Després de tants esforços, ha anat a parar a la paperera de la història?

PS. Si voleu donar pistes a la nova ministra sobre com posar en marxa l'agència de salut pública o com no fer-ho, l'informe original en pdf és de fet millor que el llibre. El títol de llibre té atractiu, però el contingut del contracte social és imprecís.

Un disbarat rera l'altre (11)

 Informe anual del Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya

Imagineu un país que aconsegueix decomissar en un any 26,6 tones de marihuana, 7 tones de haixix, i mig milió de plantes, i que això representa el 55% dels delictes penals. Una droga que l'ha consumida durant el darrer mes un 33% de menors, població de 14 a 18 anys. Imagineu que un 63% d'aquesta mateixa població fa un consum general d'alcohol, i un 9% borratxera durant l'últim mes. 

Immediatament us vindria al cap un país desgavellat, desendreçat, sense govern i amb mal pronòstic.

Si considerem que els decomissos són el 10% de la mercaderia que circula, això diuen, llavors podem concloure que ja som una narcosocietat o encara no? Potser la correcció política fa mirar alguns governants cap una altra banda com si no passés res? Si voleu més dades, mireu aquest llibre.

Jo em pregunto, i en aquest país ningú es preocupa de fer alguna cosa davant d'aquestes i d'altres estadístiques encara més preocupants?. I trobo que encara és més vergonyós quan cada any va creixent el disbarat i no passa res. És cert que hi ha un servei de reducció de danys i d'altres, però el que caldria seria prevenir-lo.

L'informe anual mostra en detall totes aquestes qüestions i apunta a alguns temes a considerar. 

Si no es té en compte el tabac, l’alcohol és la substància que més es consumeix amb una gran diferència i que genera més demanda assistencial, més impacte en la salut i més conseqüències socioeconòmiques. L’alt consum i la baixa percepció del risc venen il·lustrats, a títol d’exemple, per dues dades: un 17% i un 13% dels joves entre 15 i 29 anys havia fet un consum episòdic intensiu i havien tingut una intoxicació aguda els darrers trenta dies respectivament i la demanda de tractament per alcohol representa des de fa anys quasi la el 50% del total . Per altra banda, l’impacte en la salut i la demanda en l’assistència es reflecteix amb la seva gran presència en els indicadors analitzats i recursos assistencials per a l’abordatge de les addicions; esta present en el 27% dels conductors morts (dades del 2021), de més de la meitat de las urgències hospitalàries (53%, n=11.415) i de més d’un terç de les consultes sobre drogues i addicions.

El consum d’alcohol suposa un gran problema de salut pública; pel seu abordatge, l’OMS recomana tres mesures que científicament s’han mostrat eficaces: regulació del preu, de la publicitat i de la seva accessibilitat. No obstant això, a Catalunya i a tot l’Estat espanyol aquestes mesures tenen una molt baixa aplicació

Davant d'aquest conjunt de disbarats, hi ha algú al govern amb criteri? Observo fins i tot als mitjans de comunicació públics la banalització de les drogues i de l'alcohol sense que preocupi ni tant sols al consell de l'audiovisual. Fins i tot aquest informe no ha estat objecte de la difusió que es mereix.

El cost social de l'alcohol a Catalunya l'any 2019 va ser de 555 milions €, una xifra massa elevada que hauria de fer reflexionar a tots plegats, en especial a qui hauria de prendre decisions, i que cal afegir al cost social de les drogues il·lícites. Massa implicacions i dolor que la gent passa per alt, com si no acabés afectant a tots plegats. Massa negoci per alguns com per obrir una escletxa a la política, deuen pensar al govern i així eviten que la regulació pugui reduir la facturació d'aquests pocs. Massa cost social que seguim pagant entre tots any rera any.

PS. I si no en teniu prou amb aquestes dades, mireu que diu en una entrevista avui  un metge del Clínic i quedareu encara més preocupats.

PS. I per acabar-ho d'adobar, el partit al govern és el mateix que va demanar la legalització de la marihuana fa pocs mesos. Vergonyós. Es tractava d'una llei per empitjorar la salut dels ciutadans (salut mental, sobretot), i si algú no s'ho creu només cal que llegeixi què diu CDC.

PS. Explicat en aquest llibre:

 

On ets Europa? (en relació a la recerca de nous dispositius mèdics)

 Development Pipeline and Geographic Representation of Trials for Artificial Intelligence/Machine Learning–Enabled Medical Devices (2010 to 2023)

L'any passat teníem els fabricants de subministraments mèdics europeus preocupats per la nova regulació de la Intel·ligència Artificial (AI). Deien que afectaria negativament als negocis i que introduïa incertesa legal i càrrega burocràtica.

Doncs jo crec que haurien d'estar molt més preocupats de la competència que ve de la Xina que no pas de la regulació europea. Quan dic molt, vull dir moltíssim. Em refereixo al nombre d'assaigs clínics en marxa relatius a subministraments mèdics amb AI, amb la informació de gran qualitat acabada de publicar per en Miquel Serra et al. al New England AI, que diu:

When analyzing the geographic distribution of the 2451 clinical trials for AI/ML-enabled medical devices conducted in single countries, most of them were conducted in China (1095 clinical trials), followed by the United States (196 clinical trials), Japan (162 clinical trials), India (139 clinical trials), and Republic of Korea (118 clinical trials)

Els països europeus serien residuals en nombre d'assaigs clínics amb AI. Només quan considerem el nombre de participants en assaigs clínics llavors en sorgeixen alguns.

China had a total enrollment of approximately 12 million patients in the AI/ML-related trials, followed by Germany (5.5 million), the United Kingdom (3.7 million), the Republic of Korea (1.3 million), Japan (1.1 million), Australia (1.03 million), the United States (441,282), New Zealand (402,534), India (369,323), and Taiwan (265,756).

Però el que compta sobretot són els productes en desenvolupament amb AI a hores d'ara. I en això Europa s'ha esvaït. Si el nou xip del BSC pogués ajudar en canviar això ja seria molt. Recordeu que la competència al mercat a hores d'ara es troba a la fase anterior, a la de desenvolupament de processadors i la tecnologia de semiconductors. Ha tornat el proteccionisme, USA ha barrat el pas a exportació (USA Chips Act), Xina segueix els passos, i Europa ha fet un proteccionisme light via finançament públic de l'oferta (European chips Act). Aquest nou proteccionisme està passant davant dels nostres nassos i no  veig cap reacció.

La significació d'aquest retorn al proteccionisme és molt més important del que podem imaginar, es tracta de limitar la competència en el mercat de productes on hi ha xips, i el dels subministraments mèdics n'és un.

Llavors cal preguntar-nos, què farem amb tants productes xinesos (imagineu que els 1095 assaigs clínics acabessin en producte), haurien de registrar-los com subministrament mèdic amb la llei europea, i entraran com si res? i en canvi als USA els barraran el pas?

L'article del New England hauria de fer-nos reflexionar novament, i preguntar-nos si ja s'ha perdut el tren o encara hi podem pujar.

PS. Si voleu complementar aquesta informació amb la relativa a medicaments, mireu aquí, vaig explicar la mateixa tendència.

 PS. Tinc pendent de llegir aquest llibre:

Hi ha alternatives al llindar dels QALYs?

Determining the efficiency path to universal health coverage: cost-effectiveness thresholds for 174 countriesbased on growth in life expectancy and health expenditures

Alternatives To The QALY For Comparative Effectiveness Research 

Alternatives to QALY-Based Cost-Effectiveness Analysis for Determining the Value of Prescription Drugs and Other Health Interventions

Novel Approaches to Value Assessment Beyond the Cost-Effectiveness Framework

Des d'aquí he mostrat repetidament les dificultats de la fixació de llindars d'anys de vida ajustats per qualitat per decidir cobertura i copsar així el valor de la longevitat i qualitat de vida de les opcions terapèutiques. Avui recupero alguns materials recents que busquen anar més enllà d'aquesta mesura. Es tracta d'una orientació nordamericana perquè les lleis allà no afavoreixen la seva utilització, ans el contrari.

Poso tres referències, una al blog de Health Affairs, un altre oficial, i una tercera de ISPOR. Les alternatives tampoc són del tot satisfactòries però contribueixen al debat.

Ara que Medicare ha de fixar preus màxims per primera vegada, necessita un esquema i aquí va la comparació del que pot fer:

Illustrative comparison of different approaches for CMS to set a maximum fair price

Source: Illustrative evaluation based on author opinion. Notes: evLYG is equal value of life year gained. GRACE is generalized risk-adjusted cost-effectiveness. QALY is quality-adjusted life year. R&D is research and development. Low/Moderate/High refer to the potential of each criterion to achieve the objective.

Cal analitzar en detall la darrera opció, el llindar basat en GRACE+evLYG, ho deixo per un altre dia.

Si voleu tenir els llindars de cost-efectivitat de 174 països fets des d'una perspectiva nova podeu consultar el Lancet:

Cost-effectiveness thresholds per quality-adjusted life-year (QALY) ranged between US$87  (Democratic Republic of the Congo) and $95 958 (USA) and were less than 0·5 gross domestic product (GDP) per capita in 96% of low-income countries, 76% of lower-middle-income countries, 31% of upper-middle-income countries, and 26% of high-income countries. Cost-effectiveness thresholds per QALY were less than 1 GDP per capita in 168 (97%) of the 174 countries. Cost-effectiveness thresholds per life-year ranged between $78 and $80 529 and between 0·12 and 1·24 GDP per capita, and were less than 1 GDP per capita in 171 (98%) countries.

 Si voleu conèixer també les limitacions, s'expliquen a aquest comentari.

Dades

 State of Health in the EU, Spain, Country Health Profile 2023

Com podem avaluar si un sistema de salut funciona?

 Health system performance assessment. A renewed global framework for policy-making

Per saber si un sistema de salut fa el que ha de fer ens cal tenir un marc d'avaluació que ens permeti identificar les funcions i el seu assoliment de resultats. Això és el que es resumeix un document recent on hi trobem aquest gràfic:

A les quatre funcions: governança, generació de recursos, finançament, i provisió, i afegeixen subfuncions. I la governança apareix per tot arreu.

Jo sincerament ho simplificaria. Resulta difícil de dur-ho a la pràctica i assenyalar indicadors. Crec que sobre una base encertada hi ha opinat massa gent fins a fer-ho complex.

Reviseu-ho i traieu-ne conclusions vosaltres mateixos.

Quin és el pagament directe dels ciutadans als serveis de salut?

 Can people afford to pay for health care?

A Barcelona hi ha una oficina de la OMS des de 1999 en un indret fantàstic i ens surt cara, massa cara. Ho vaig dir fa anys i he demanat repetidament que eliminem el seu cost del pressupost català. Ara és un bon moment per insistir i fer-ho, som en plena negociació dels pressupostos. Dic que surt cara pel que en traiem a canvi, és clar. La futilitat la vaig mostrar l'any passat en un PS del dia aquí.

Ara acaben de publicar un informe sobre la despesa de butxaca a 40 països europeus. I l'enfoc és que cal promoure l'assegurança universal i que el pagament directe és precisament el contrari. Ho sabem. Però també sabem que el problema és l'accés efectiu, pots tenir assegurança universal i no tenir accés als serveis (llistes d'espera, per tant). I d'això no en parlen.

I després suggereixen què cal fer, que hi ha idees bones i dolentes..., etc: 

“Addiction” to bad ideas: the coverage policy choices that undermine financial protection

1. Avoid basing entitlement on payment of contributions 

2. Avoid excluding people from coverage 

3. Avoid applying user charges without effective protection mechanisms

4. Avoid failing to cover treatment in primary care settings

5. Avoid thinking voluntary health insurance (VHI) is the answer

Mai m'han agradat les receptes genèriques fora de context i menys si un de fora és qui m'ho diu. Ensenyar que Armènia té un 70% de pagament directe és realment problemàtic, però encara ho és més si estàs sent sotmès a un genocidi per part d'Azerbaijan. Comparar-ho amb Montenegro que és el que menys aportació directe té, esdevé inútil. I si els gràfics són de barres i no permeten saber cap número exacte, llavors te n'oblides de qui és qui i de la utilitat de l'informe.

I llavors arribem al gràfic clau:

La protecció financera pública depèn de la despesa pública en salut, que alhora depèn del nivell de renda del país. I ja hi som. El problema no és la concepció moral, les idees dolentes que porten a prendre decisions dolentes als governs (l'addicció a les males idees, que diuen a l'informe). El fet és que si no hi ha més renda no hi ha més despesa pública en salut. I després hi ha variacions notables, és clar, i motius que ho expliquen.

Prou! retallem totalment el finançament d'aquesta oficina. Ha arribat l'hora.

PS. A Catalunya gastem de mitjana per persona, 560 € en despesa de sanitat i uns 490 addicionals en assegurances de salut ( que es troben a altres bens i serveis). La despesa en sanitat és un 4,1% de la despesa anual. Gastem gairebé el doble en restaurants. Dono aquesta estadística perquè no trobareu cap dada a aquest informe que es relacioni amb Catalunya malgrat que gastem diners dels ciutadans catalans finançant aquesta oficina.

 

Despesa mitjana per  persona. Per grups de despesa. Base 2016CatalunyaPer persona

	Despesa mitjana anual	Aliments i begudes no alcohòliques	Begudes alcohòliques i tabac	Vestit i calçat	Habitatge	Mobles i parament de la llar	Sanitat	Transport	Comunicacions	Oci i cultura	Educació	Restaurants i hotels	Altres béns i serveis
2022	13.479	2.160	179	538	4.651	513	560	1.409	414	634	299	1.038	1.083
2021	12.856	2.086	175	490	4.719	509	538	1.224	415	536	270	888	1.004
2020	11.872	1.959	181	417	4.517	487	420	1.123	422	460	241	665	980
2019	13.414	1.865	200	572	4.428	554	455	1.672	423	745	285	1.151	1.064
2018	13.270	1.869	216	593	4.259	589	451	1.619	432	713	272	1.199	1.059
2017	12.833	1.833	207	619	3.917	568	421	1.619	415	723	223	1.244	1.043
2016	12.309	1.848	209	601	3.772	543	410	1.473	381	718	226	1.111	1.016
Unitats: Euros.
Font: Idescat. Estadística de despesa en consum de les llars, base 2016.