Patentant tranquil·lament els gens com aquell que no fa res

International Divergence in Gene Patenting

Si hi ha un disbarat regulatori descomunal global, aquest és el de les patents genètiques. En aquest blog he parlat repetidament de la qüestió, i ho podeu trobar aquí (sobre patents genètiques i en general). Fa tretze anys que ja defensava que la natura no es pot patentar, però la realitat és que ja hi ha milers de patents vigents, i el mal ja està fet. I alhora ens trobem davant d'un món globalitzat i en canvi les regulacions són estatals. El resultat és que les patents atorguen monopolis altament rendibles i hi ha una divergència en com es consideren les patents genètiques arreu, i en aquest article hi ha el resum:

• In the United States, isolated naturally occurring nucleotide sequences are not eligible, and methods of using them are not eligible if they are conventional and routine. By contrast,cDNA sequences remain eligible.
• In Australia, isolated naturally occurring nucleotide sequences and equivalent cDNA sequences are not eligible, but methods of using them remain eligible.
• In Canada, these issues remain undecided legally, although the willingness of patentees to compromise could be seen as an indication that they saw the validity of their patents as tenuous.
• In Europe, isolated naturally occurring nucleotide sequences, equivalent cDNA sequences,and methods of using them remain eligible.
• In China, the eligibility of isolated and cDNA sequences remains undecided, though diagnostic methods may not be eligible.

Cal llegir l'article per entendre la complexitat. Ara bé, no veig cap interès per afrontar aquesta qüestió des del seu principi. Els lobbys treballen a tot ritme per salvaguardar els monopolis, l'Organització Mundial de Comerç passa olímpicament de les patents una vegada ja s'estan aplicant, la WIPO protegeix el negoci, i els reguladors estan de vacances. L'impacte que té això és immens. Aquesta és la situació a data d'avui.

PS. Una sequència de nucleòtids es pot patentar a data d'avui i alguns diuen que això no és natura sinó manipulació humana (cDNA), i jo em pregunto hi hauria manipulació sense natura? Doncs aquesta és la qüestió clau. Cal barrar el pas a les patents genètiques. Les patents redueixen la innovació i creen incertesa a un gran cost per la societat, ho vaig explicar aquí.

Els venedors de fum i la regulació de pa-sucat-amb-oli

 En Joan Font de Comediants va decidir celebrar els 50 anys del grup fent una obra amb el títol "El venedor de fum", una història personal reflectint tot el que ha estat la trajectòria. És evident que en Joan Font és un venedor d'històries magnífiques que ens han omplert moltes hores de joia i distracció. Unes històries on l'audiència gaudia d'allò més bé. I si hagués de triar una obra de les moltes que van fer, jo diria "El llibre de les bèsties", l'obra magna de Ramon Llull posada en escena muda. Impressionant. Voldria tornar a veure-la.

Doncs bé, de venedors de fum amb altres consequències més preocupants en tenim molts. Ahir entrava a la presó per 11 anys Elizabeth Holmes pel cas Theranos, un gran frau diagnòstic basat a Silicon Valley. N'hem parlat molt aquí. Però hi ha altres venedors de fum que sota una aureola de certesa,  seguretat i eficàcia, ofereixen una profunda incertesa que sovint no acaba qualificada pels tribunals com a frau. Això succeeix quan el regulador no ha fet bé la seva feina (i els tribunals tampoc) i ja ho vaig explicar pel cas dels diagnòstics in vitro fa 6 anys. Doncs bé ara que ja és efectiva la regulació ja podem veure el desgavell que es produeix. En temps de pandèmia es va fer evident. Resulta que de les noves proves per detecció de Sars-COV-2 no en sabíem a Europa la sensibilitat i especificitat, arribaven amb una marca CE que fan uns organismes i que no serveix per saber la magnitud dels falsos positius i negatius. La solució era esperar que la FDA digués quina era la sensibilitat i especificitat d'una prova per tal de comprar-la. Tot això, en general, la gent del carrer ho desconeixia i ho desconeix, només intuïa que hi havia resultats que no eren certs i que si els feien dues vegades no sortia el mateix.

Ara que ja ha passat la pandèmia, tenim el mateix problema però agreujat. Les empreses han après que la regulació de pa sucat amb oli europea és una oportunitat a explotar. I dic això perquè veig una febre de comercialització de noves proves diagnòstiques sense cap avaluació independent i que quan hi ha una dada de sensibilitat i especificitat resulta que només és publicada principalment pels empleats o accionistes de l'empresa que les fabrica. I ara volen que els mateixos que han subvencionat la recerca siguin els seus clients. I ja hem tancat el cercle. I si voleu hi podem afegir la caixa negra de les patents i ja ho tenim tot. Just avui que hi ha tres països que passen de llarg de la nova regulació europea de patents, sabeu quins són? Democràcies plenes i modernes: Polònia, Croàcia i Espanya. I si voleu podem afegir que han patentat privadament les proves diagnòstiques quan han disposat de finançament públic. I aquí m'aturo. L'últim que tanqui el llum i la porta.

'Pseudomnesia

Les hores baixes de la indústria farmacèutica catalana

La nova queixalada a la teranyina: el cas Esteve

 Què cal fer quan les dades no ajuden a un bon titular? Doncs maquillar-les. Fa uns mesos va sortir en portada per exemple com Catalunya acumula el major nombre de plantes de producció farmacèutica, 79 de 173. El que no deien és la producció, i per tant que les fàbriques més grans i de les empreses capdavanteres no es troben aquí. 

Ara a Via Empresa podeu trobar un detall de què ha passat amb la indústria farmacèutica catalana, una davallada constant i paulatina. Una informació que no trobareu als mitjans de comunicació convencional, perquè no interessa. El missatge és clar, la pèrdua continuada de posicions en termes de propietat i de mercat. El motiu? Molts, però està clar que algú va decidir i està decidint fer caixa abans de fer els deures.

Marcelo Brodsky

PS. Elizabeth Holmes, Theranos, va entrar ahir a la presó per complir sentència de frau durant 11 anys.

La llibertat per a escollir metge

 Just ara fa 20 anys que s'anunciava la lliure elecció de metge a atenció primària. Fa uns mesos va sorgir la nova instrucció per a regular la qüestió. Però de fet, el més destacable és que no podem saber què passa de veritat. És a dir no sabem ni quina gent es canvia de metge, ni perquè si, ni res de res. I jo em pregunto una vegada més sobre el concepte de transparència que massa sovint plana en l'ambient però que no aterra.

Els determinants comercials de la salut

 Unravelling the commercial determinants of health

Achieving health for all requires action on the economic and commercial determinants of health

Fa cinc anys vaig parlar dels determinants comercials de la salut. Llavors va ser el Milbank, i ara el Lancet que publiquen articles sobre la qüestió. Cal dir que el Lancet ja ho havia tractat també el 2016. I de sobte, un pot pensar, això va contra alguns negocis, doncs no va a favor de la salut. Millorar la salut és millorar el capital humà i social.

The conflict between profits and health equity is not new. The global health community fought for decades to provide access to antiretrovirals for patients with HIV/AIDS in less-resourced settings. Many commercial actors attempt to negatively influence national and international policies, undermine science, or to directly attack individuals calling out their actions. The recent Lancet Series on breastfeeding showed how an extensive network of lobbying by formula milk companies has derailed progress on breastfeeding education.

Cal esperar ara a l'informe de la OMS del 2024 sobre la qüestió i veurem si serveix per alguna cosa. Per ara molt de renou per a no res.

 

 

Moment difícils per al NHS

 Fa temps el setmanari The Economist oferia anàlisis originals i propostes suggerents. També en l'àmbit de la política sanitària. Ara bé, no sé si seran els nous amos (els japonesos) o què passa exactament, que veig molta superficialitat i no es va al moll de l'òs en les qüestions.

Si el mirem aquesta setmana, es passa revista a l'estat del NHS i la gran recepta es que convé prevenir més que curar, que els hospitals gasten massa i que hi ha molta activitat no necessària. Doncs bé, ells mateixos diuen que hi ha 7 milions de persones en llista d'espera, i caldria preguntar-se com s'arregla això si es gasta menys als hospitals.

Sincerament, no anem pas bé. Temps de boira i penombra a les idees de The Economist. Però no és així a tot arreu, en Calum Paton de la Universitat de Keele, ha tret un llibre que revisa la història recent del NHS. Entendre què ha passat és fonamental per saber on som i on anem. I jo crec que el que va passar el 2015 i que vaig referir en aquest blog a partir de la fallida de Circle, és un punt d'inflexió a tenir present.

I per tots aquells que es pensin que la prevenció sortirà gratis, que llegeixin aquest apunt de fa dies.

L'explicabilitat de la Intel·ligència Artificial a les ciències de la vida

Explainable AI in Healthcare. Unboxing Machine Learning for Biomedicine

Solving the explainable AI conundrum by bridging clinicians’ needs and developers’ goals

Tot això va molt ràpid. I potser algú s'hauria de posar a revisar-ne els fonaments i les seves conseqüències. Em refereixo en concret al que es coneix com explicabilitat de la intel·ligència artificial. En aquest blog m'hi he referit com Black Box Medicine.

Caldria que els algoritmes que s'utilitzen puguin ser permeables al coneixement dels humans, o dit altrament, que si no és explicable doncs aleshores no sabem com s'arriba al resultat i que si ho repliquem tampoc sabem si sortirà el mateix (fiabilitat). A les ciències de la vida és encara més rellevant, perquè l'impacte pot ser determinant per la salut i la vida.

Avui aporto un llibre i un article. El llibre no l'he llegit, però tinc la impressió que és el més complet que hi ha per ara en aquesta qüestió des d'un punt de vista pràctic. L'article de Nature reflecteix les perspectives dels informàtics versus els clínics, i en una gràfica es mostra tot: 

I ja podem veure que no hi ha acord i que cal reduir les diferències de perspectiva. Per ara ha sortit guanyant els primers.

Del llibre en reprodueixo l'índex:

1. Human–AI Relationship in Healthcare

2. Deep Learning in Medical Image Analysis: Recent Models and Explainability

3. An Overview of Functional Near-Infrared Spectroscopy and Explainable Artificial Intelligence in fNIRS

4. An Explainable Method for Image Registration with Applications in Medical Imaging

5. State-of-the-Art Deep Learning Method and Its Explainability for Computerized Tomography Image Segmentation

6. Interpretability of Segmentation and Overall Survival for Brain Tumors

7. Identification of MR Image Biomarkers in Brain Tumor Patients Using Machine Learning and Radiomics Features

8. Explainable Artificial Intelligence in Breast Cancer Identification

9. Interpretability of Self-Supervised Learning for Breast Cancer Image Analysis

10. Predictive Analytics in Hospital Readmission for Diabetes Risk Patients

11. Continuous Blood Glucose Monitoring Using Explainable AI Techniques

12. Decision Support System for Facial Emotion-Based Progression Detection of Parkinson’s Patients

13. Interpretable Machine Learning in Athletics for Injury Risk Prediction

14. Federated Learning and Explainable AI in Healthcare

Si un dels principis de la bioètica com diu Floridi, hauria de ser l'explicabilitat, ens queda un llarg camí per aconseguir que així sigui. Tinc la impressió que estem davant una estratègia de fets consumats: els algoritmes són aquí, i no sé explicar com s'arriba a aquest resultat amb aquest algoritme.

PS. Ha arribat la intel·ligència artificial open source, la regulació i explicabilitat esdevenen encara més rellevants.

Les decisions de política sanitària que cal prendre

 La sanidad en la encrucijada post-COVID. Financiación, organización y gestión

Els que es dediquen a la política sanitària també necessiten "aliments per pensar", food for thought, o almenys així m'agradaria de creure-ho. Tinc la impressió que llegeixen poc i escolten encara menys als experts. En canvi, es basen en marcs mentals restrictius i sovint sectaris, fonamentats des de la premsa, aparells de partit i grups d'influència. No vull dir amb això que cal escoltar tots els experts i sempre, tant sols vull dir que és una veu a considerar. I tampoc vull dir que tots els polítics són iguals.

Però si hi ha una reflexió de política sanitària del moment que no pot passar per alt és la que fan Meneu-Ortún-Urbanos en aquest llibre. Cal comprendre bé com l'epidèmia ha capgirat les decisions i quines conseqüències ha tingut i pot tenir. El llibre reflexiona serenament sobre tot plegat i si només hagués d'escollir un capítol, el 3 i una secció, agafaria la "3.5. Adhesión inquebrantable a la ‘gestión directa’: mal pronóstico". Allà expliquen amb prou detall un dels aspectes que no volen parlar els que es dediquen a la política sanitària, com millorar l'organització. I aquest és precisament l'aspecte crucial que caldria al sector públic. 

Al darrer capítol es fa èmfasi en la importància d'oferir informació al públic. I jo miro ara mateix la Central de Resultats i des de fa 4 anys no hi ha dades. Algú ha apagat l'estadística. I si fos només això. I ja no dic res més.

Llegiu-lo sencer, paga la pena, recomaneu-lo a qui correspongui. I tant de bo algú escolti i tingui impacte el que proposen.

Polític sanitari exhaust fent la becaina després de tant "food for thought"

Intel·ligència Artificial: i tot això qui ho paga?

Paying for artificial intelligence in medicine

A reimbursement framework for artificial intelligence in healthcare

Quan Josep Pla va anar a Nova York l'any 1955 va quedar impressionat pels seus edificis i llavors va preguntar: I tot això qui ho paga?. Doncs el mateix passa amb la Intel·ligència Artificial, cal preguntar-nos com ho pagarem quan s'aplica al sector salut. Fa 3 anys ja vaig parlar d'això. I si pensem en la Medicina com una ciència de dades - que també ho és- aleshores cal començar a dissenyar sistemes de pagament.

Imagineu un cas concret, l'apnea de la son, i la nova tecnologia diagnòstica IA. Cal pensar que la tasca feta pel metge, que ara és tant sols de validació, perquè l'anàlisi de dades i diagnòstic ja ve fet. Com es paga això?

Doncs aquest és el tema d'un article d'interès a Nature i encara que ja té uns dies, crec que paga la pena llegir-lo. Els missatges:

• PER-USE AI REIMBURSEMENT MAY LEAD TO OVERUSE
• FORGOING SEPARATE REIMBURSEMENT OF AI DEVICES
• INCENTIVIZE OUTCOMES INSTEAD OF VOLUME
• ADVANCE MARKET COMMITMENTS FOR NEW AI SOLUTIONS
• TIME-LIMITED ADD-ON REIMBURSEMENTS FOR NOVEL AI
• REWARD INTEROPERABILITY AND BIAS MITIGATION

Uns criteris que cal desenvolupar en detall per a cada aplicació diferent, perquè les implicacions que en resulten són diverses. Per exemple, en el cas anterior de l'apnea, cal aprofitar els augments de productivitat per compensar equilibradament l'especialista amb la tecnologia. Però d'aquí a pagar per cas seria un incentiu massa fort. I com sempre el primer que cal és conèixer l'efectivitat, sense això no hi ha incentiu necessari. Algú està avaluant aquestes tecnologies que ja són als nostres hospitals?

La opció de no prendre en consideració el sistema de pagament per la intel·ligència artificial pot tenir efectes no desitjats, alhora que aportarà confusió en quins són els factors que afavoreixen la productivitat i la qualitat. Convé impulsar aquesta qüestió ben aviat.

Tina Modotti al KBR

Les noves tecnologies a l'horitzó

 Emerging trends and technologies: a horizon scan for global public health

Health horizons: Future trends and technologies from the European Medicines Agency’s horizon scanning collaborations

Fa temps vaig parlar de la importància de conèixer quines són les tecnologies que s'apropen i com preparar-nos per fer-hi front i assumir-les o no. Ara l'OMS i l'EMA han fet aquest exercici i han publicat un paper que no diu massa cosa. Suposo que hi ha molts detalls que s'han guardat.

Convindria que els governs també assumissin aquest paper de previsió de les tecnologies que venen i avançar-se als esdeveniments.

L'assaig clínic mai vist per al cribratge del càncer

Li pregunto a Chat GPT sobre l'assaig clínic més gran en nombre de participants i em diu que és ASPREE, sobre l'aspirina i prevenció cardiovascular. I veig que Galleri, l'assaig clínic de GRAIL sobre cribratge de càncer al NHS hi ha 140.000 participants. I jo penso, això és molta gent i el Chat GPT4 no ho ha copsat. 

This is a trial in a large population in England to assess the performance and clinical utility of GRAIL’s multi-cancer early detection test when added to standard of care. Participants are randomized to either a test or control arm. The study teams remain blinded throughout the study. Participants who test positive will be referred for standard of care investigations and treatment in the National Health Service (NHS).

The study has enrolled approximately 140,000 people aged 50 to 77. Unless diagnosed with cancer, participants in both arms are asked to return for annual visits at approximately 12 and 24 months. All participants whether test positive, test negative or not tested will be followed for cancer and associated outcomes via linkage to NHS routine datasets.

Els detalls de l'assaig els trobareu aquí. I si voleu veure la validació, aquí. I mentrestant el regulador segueix pensant si autoritza la prova, resulta que ja es troba al mercat.

Health information, such as whether someone developed cancer and how it was treated, is collected from centrally held NHS records for up to 10 years after people’s first appointment. This allows the researchers to easily track people for whether they get cancer, even for people who may have moved home.

People who are diagnosed with cancer while they are taking part in the trial may not need to attend further trial appointments to give blood samples.

A quina data s'acaba l'assaig clínic no se sap del cert. Després de llegir tot això espero que se sàpiga quina és la sensibilitat i especificitat de la prova segons càncer detectat. Dic això perquè no he sabut veure com s'avaluen els falsos negatius, ni els falsos positius. I en un moment concret diuen que haurem d'esperar 10 anys. No ho sé, potser m'ha passat per alt.

Més detalls, aquí.

Mentrestant la Unió Europea ha prohibit la fusió Illumina-Grail, i ja veurem com acaba. Per ara els mesos passen i res de res...

Galleri, el test detecta (diuen) 50 tipus de càncer amb una gota de sang que cerca ADN circulant per 1.000€ (diuen, diuen).

Més d'un i més de dos volen saber si estem davant d'un nou cas Theranos, (jo vull pensar que no) i per això han començat aquest assaig clínic. A FT del dijous hi ha més detalls. I ho fan a UK perquè a Europa aquesta empresa hauria d'estar prohibida fins que no compleixi les resolucions de les autoritats.

IA pertot arreu (4)

 The AI Revolution in Medicine: GPT-4 and Beyond

Si voleu comprendre que és el GPT-4 i les seves implicacions a la medicina, aquest és el llibre que heu de llegir per ara.

Parla amb llenguatge clar de com pot ser utilitzat a la pràctica mèdica i com també els pacients poden extreure conclusions del llenguatge dels informes mèdics. Sorprenent. I també amb riscos de mala interpretació. Tot plegat ho trobareu dins amb molts exemples.

Un disbarat rera l'altre (6)

 La salut mental i l’autonomia personal a Catalunya. Informe sectorial

Miro l'informe  del govern i em diu que el sector de la salut mental mou 9.244 milions € a Catalunya cada any. El 3,79% del PIB català. I jo em pregunto, si el 2020 estàvem al 9,2% de despesa sanitària sobre PIB, això vol dir que més d'una tercera part es dedica a la salut mental?. Si fos així realment seria una xifra per reflexionar. I ho dic per a tots aquells que diuen que no es dediquen recursos a la salut mental. 

Realment penso que no és així, no puc contrastar l'origen de les dades (falta de transparència) però aquí han sumat naps i cols. I després veig que la farmàcia és el 48% d'aquesta despesa, 4.457 milions €. I això ja no pot ser. Catalunya va gastar 4.592 milions € en farmàcia el 2021. No pot ser de cap manera. Hem gastat gairebé tant en farmàcia per la salut mental com el total que hem gastat per totes les malalties!!!. Bé llavors alguns diran que es la indústria catalana exportadora, però tampoc surten els números per enlloc.

No vull entrar en més detalls, només suggerir-vos que podeu estalviar-vos de llegir-lo. I que sobretot, que l'agència que fa aquests informes deixi de fer-los amb diner públic o els someti a una revisió profunda abans de publicar-los una altra vegada i a un exercici de transparència de les dades utilitzades.

Anastasia Samoylova al KBR

La necessària jerarquia dins l'organització

 Why Managers Matter: The Perils of the Bossless Company

De la mateixa manera que el novelista s'enfronta a un moment crític davant un full en blanc, els que fan les revistes i llibres de gestió els passa el mateix. La diferència és que el primer pot crear i li agraïm, mentre que els segons acaben farcint de contingut divers i sovint poc consistent. El resultat el sabem, les revistes de gestió diuen una cosa i la contrària al mateix temps. Que si la jerarquia organitzativa està bé i que l'organització plana i líquida també. I d'aquí no en sortim.

Fa temps que intento esquivar les modes i tendències del moment que reflecteixen aquestes revistes. Cal accedir a treballs ben fonamentats per tal de fer-se una idea clara del que significa l'economia de l'organització. I en aquest sentit el llibre de Nicolai Foss i Peter Klein s'agraeix davant tant desori de gurús de la gestió. Jo en diria que és el llibre que necessitàvem per tal que els directius s'enfrontin a la tasca de trobar una millor coordinació i cooperació dins l'empresa.

El capítol 10 és especialment aclaridor, un paràgraf diu:

The message of thinkers from Max Weber to Chester Barnard, Ronald Coase, Alfred Chandler, Herbert Simon, and Oliver Williamson is that hierarchy and skilled managers coordinate work better than can be done with any other method, including unstructured, bottom-up, spontaneous coordination. But this conclusion does not lead to a call for super-powerful managers or micro-management. On the contrary, the basic thrust of these classic works is that the level and kind of management needed depends on various contingencies. The ability to figure out these contingencies and how best to respond by incentivizing and evaluating employees, delegating (or centralizing) decisions, making people work well together, and deciding whether to rely on fixed procedures or go with the flow, is what separates the good managers from the bad ones.

Doncs queda clar, missatge diàfan per qui el vulgui escoltar. I només un detall, s'obliden de les organitzacions on el professionalisme hi té un paper clau. És el cas de la sanitat. Convindria un capítol que posés un matís necessari sobre els mecanismes d'organització en aquests casos, és una contingència clara a considerar.