1873: The Rothschilds, the First Great Depression, and the Making of the Modern World
El llibre «1873: The Rothschilds, the First Great Depression, and the Making of the Modern World», de Liaquat Ahamed, és una crònica històrica i financera sobre la primera gran crisi global del capitalisme. L'obra sosté que els esdeveniments d'aquell any, tot i estar actualment oblidats pel gran públic, van ser tan decisius com el crac de 1929 i van configurar el món modern a través d'una combinació de bombolles especulatives, errors de política monetària i canvis geopolítics profunds.
Aquest és un resum exhaustiu i detallat de l'obra:
1. La Tesi Central: Una crisi global i un error autoinfligit
L'autor argumenta que la crisi de 1873 va ser precedida per un període d'expansió mundial sense precedents (1848-1873), marcat pel naixement de la globalització i el creixement massiu del comerç internacional. Tot i que el col·lapse va ser una cadena de xocs a Viena, Berlín i Nova York, el que realment va convertir una recessió típica en una Gran Depressió de vint anys va ser un «ferida autoinfligida»: la decisió dels governs de les potències mundials de reordenar el sistema monetari abandonant la plata en favor de l'or.
2. El Boom (1867–1871): L'era de la confiança i el crèdit
- Icones de progrés: El final de la dècada de 1860 va estar marcat per tres projectes monumentals finançats amb capital privat: el primer ferrocarril transcontinental als EUA, el Canal de Suez i el ferrocarril de l'Índia.
- La Revolució Financera: L'estalvi de la nova classe mitjana europea va ser canalitzat a través d'una maquinària financera que va fer caure els costos dels préstecs i va quintuplicar el mercat de bons globals entre 1850 i 1873.
- La Dinastia Rothschild: La família Rothschild apareix com el fil conductor de la narrativa. Sent la família més rica de la història en termes relatius, dominaven el mercat de bons internacionals amb branques a Londres, París, Viena i Frankfurt. Sota James de Rothschild, el banc es va diversificar cap als ferrocarrils i la mineria, quadruplicant el seu capital.
- Jay Cooke: Als EUA, aquest banquer de Filadèlfia va emergir com un heroi per finançar l'esforç de guerra de la Unió venent bons directament al públic, una «democratització» del mercat de deute que més tard aplicaria, amb menys èxit, al ferrocarril Northern Pacific.
3. L'Eufòria i les «Ciutats Borratxes» (1871–1873)
- L'impacte de la Guerra Francoprussiana: La derrota de França el 1871 va portar a una indemnització d'1.000 milions de dòlars a Alemanya. Els Rothschild van gestionar les emissions de bons francesos per pagar aquest deute, un èxit que va permetre a França pagar abans d'hora.
- La febre especulativa: Alemanya, inundada per aquest capital, va experimentar la Gründerzeit (l'era dels fundadors), amb una explosió de noves empreses i bancs. Berlín i Viena es van convertir en «ciutats borratxes» per l'especulació immobiliària i borsària, on aristòcrates, servents i generals jugaven a la borsa amb diners que no tenien.
- Ferrocarrils americans: Als EUA, la febre es va concentrar en els ferrocarrils, amb una inversió que va arribar al 5% del PNB, moltes vegades en línies innecessàries que buscaven simplement aprofitar les concessions de terres governamentals.
4. L'esclat: El Bust (1873–1876)
- Viena i Nova York: El castell de cartes va caure primer a Viena el 9 de maig de 1873 («Divendres Negre»), on les accions bancàries van caure un 45% en un dia. Quatre mesos després, el col·lapse de Jay Cooke & Co. a Nova York va provocar el tancament de la borsa durant deu dies i el començament d'una onada de fallides ferroviàries.
- «El Crim de 1873»: En plena crisi, el Congrés dels EUA i les potències europees (liderades per Alemanya) van desmonetitzar la plata. Això va provocar una contracció massiva de la liquiditat global i una deflació de preus que va durar dues dècades, arruïnant agricultors i deutors mentre beneficiava els banquers i creditors.
- Paràlisi política: El president Ulysses S. Grant, pressionat pel sector financer del Nord-est, va vetar la «Llei d'Inflació» de 1874, eliminant qualsevol esperança d'alleujar la deflació i consolidant la recessió als EUA.
5. Les Conseqüències: Antisemitisme, eleccions robades i imperialisme
- El sorgiment de l'antisemitisme: A Alemanya i Àustria, els inversors arruïnats van buscar bocs expiatoris. L'odi es va dirigir contra els jueus, especialment contra Gerson von Bleichröder (banquer de Bismarck) i els Rothschild. Wilhelm Marr va encunyar el terme «antisemitisme» en aquest període.
- L'Elecció de 1876: La depressió va fracturar el Partit Republicà als EUA. L'elecció presidencial entre Hayes i Tilden va acabar en un pacte corrupte (el Compromís de 1877): Hayes obtenia la presidència a canvi de retirar les tropes federals del Sud, cosa que va posar fi a la Reconstrucció i va permetre l'ascens de les lleis de Jim Crow.
- La Guerra dels Bonistes: Turquia i Egipte, que s'havien endeutat massivament durant el boom, van fer fallida. Això va portar a la intervenció estrangera i a l'ocupació britànica d'Egipte el 1882 per assegurar el cobrament dels deutes als inversors, iniciant la «cursa per l'Àfrica».
6. L'Epíleg: El final de la deflació
El llibre culmina amb la Conferència Monetària Internacional de Brussel·les (1892), on Alfred de Rothschild va intentar sense èxit estabilitzar el preu de la plata. Finalment, la llarga sequera d'or i la deflació no es van resoldre per la diplomàcia, sinó per la biologia i la fortuna: el descobriment de nous jaciments d'or a Sud-àfrica el 1886, que va inundar el món de metall preciós i va fer pujar els preus de nou a finals de segle.
