Pharma, big pharma (22)

Prescription Games: Money, Ego, and Power Inside the Global Pharmaceutical Industry 

Resumit amb IA

Aquest llibre, "Prescription Games: Money, Ego, and Power Inside the Global Pharmaceutical Industry" de Jeffrey Robinson, ofereix una visió crítica i detallada del funcionament intern de la indústria farmacèutica global, a la qual l'autor es refereix amb el terme propi de la indústria: "Big Pharma", definida com un col·lectiu mundial d'entre 75 i 100 companyies farmacèutiques centrades en la recerca.

El llibre explora les dinàmiques de poder, els interessos econòmics i els egos que influeixen en el desenvolupament, la comercialització i la regulació dels medicaments. A través de diversos casos concrets i capítols temàtics, Robinson exposa pràctiques qüestionables i conflictes d'interès que poden posar en risc la salut pública i distorsionar la informació mèdica.

La estructura del llibre, tal com es desprèn de la taula de continguts, inclou:

• Una introducció al concepte de Big Pharma i al context de la indústria farmacèutica [Capítol 1]. Es presenta un cas inicial sobre la dificultat d'accedir a medicaments costosos que podrien salvar vides.
• Una anàlisi de la "tercera onada" en la indústria, que podria referir-se a noves tendències o desafiaments [Capítol 2].
• L'exploració dels motius centrals que impulsen la indústria: diners, ego i poder [Capítol 3].
• Una visió d'un "món perfecte" en la indústria farmacèutica, possiblement contrastant-lo amb la realitat que es descriu [Capítol 4].
• Una investigació sobre la "ciència secreta", on es tracta la manipulació i ocultació de dades científiques [Capítol 5]. Aquest capítol inclou la qüestió del control de la publicació dels assajos clínics per part de les empreses i la selectivitat en la publicació de resultats favorables, amb l'exemple d'un medicament per a la grip on un assaig negatiu als Estats Units i Canadà no va ser publicat. També es tracta la divulgació d'interessos financers dels investigadors en publicacions mèdiques i com sovint no es realitza de manera completa. S'examina la creació de revistes científiques per la pròpia indústria per promoure la seguretat dels seus compostos. A més, es discuteixen les clàusules de confidencialitat ("gag clauses") en els contractes de recerca, que limiten la capacitat dels investigadors de publicar resultats adversos. Es presenten casos com el del Dr. David Kern amb Microfibers Inc. per la publicació de riscos laborals i el de Betty Dong amb Synthroid, on es va intentar suprimir una investigació negativa sobre el medicament.
• Una discussió sobre les pràctiques empresarials habituals ("Just Taking Care of Business") [Capítol 6].
• La presentació de "dues històries de dos fàrmacs més" [Capítol 7], que inclou el cas del Taxol i el seu desenvolupament amb finançament públic i la col·laboració amb Bristol-Myers Squibb, destacant una clàusula de "preu just". També s'explica la història del Mectizan de Merck, donat gratuïtament per tractar la ceguesa dels rius a l'Àfrica, una decisió de Roy Vagelos.
• El relat de "Nancy O talks fast", que se centra en la controvèrsia al voltant de la Dra. Nancy Olivieri i els seus estudis sobre el deferiprona (L1) per a la talassèmia major, i el conflicte amb Apotex Research Inc. sobre la seguretat i eficàcia del fàrmac, així com les clàusules de confidencialitat [Capítol 8, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77]. Es menciona la intervenció del Dr. Drummond Rennie en defensa d'Olivieri.
• La "lamentació del lluitador de carrer", possiblement referint-se a les dificultats per desafiar les pràctiques de la indústria, on es presenta la perspectiva de Barry Sherman d'Apotex sobre la relació entre governs i companyies farmacèutiques [Capítol 9, 80, 81]. També es descriuen activitats d'investigació per possible infracció de patents per part de companyies farmacèutiques, com el cas de Carratu International per a Bristol-Myers Squibb.
• Una anàlisi sobre "Playing Hardball", que podria tractar sobre tàctiques agressives de la indústria [Capítol 10].
• L'exploració de la idea de "Whatever It Takes", suggerint una mentalitat sense límits per assolir els objectius [Capítol 11].
• L'estudi de com es "Taking Aim at the Doctors", referint-se a les estratègies de màrqueting dirigides als metges [Capítol 12]. Aquest capítol aborda la publicitat directa al consumidor (DTCA) i la seva regulació, especialment als Estats Units, i la seva possible arribada al Canadà. Es descriuen les pràctiques dels representants de vendes farmacèutics ("detailers") i la seva influència en la prescripció mèdica. També es parla de la formació mèdica continuada (CME) finançada per la indústria i el seu potencial biaix.
• Un epíleg amb reflexions finals [Epilogue 216].
• Agraïments, bibliografia i un índex [Acknowledgements 221, Selected Bibliography 225, Index 255]. La bibliografia és extensa i inclou llibres, diaris, revistes i informes de diverses organitzacions i governs.

Al llarg del llibre, es destaquen diversos casos que il·lustren les pràctiques de la indústria, com el del Rezulin, un fàrmac per a la diabetis, on es van qüestionar la seva seguretat i el procés d'aprovació per part de la FDA. També es menciona el cas del Fen-Phen i els problemes de salut associats, així com les estratègies de les companyies per gestionar la informació sobre els riscos.

El llibre també ofereix una perspectiva sobre la influència política de la indústria farmacèutica, amb exemples de connexions entre companyies i figures polítiques.

Pel que fa al context canadenc, el llibre esmenta la forta presència de MaLaM (Medical Lobby for Appropriate Marketing) al Canadà, una organització crítica amb Big Pharma. També es fa referència a reguladors canadencs en el cas del Rezulin, que no va ser distribuït al Canadà, i a la participació canadenca en assajos clínics no publicats. La història de la Dra. Nancy Olivieri, una investigadora canadenca, i el seu conflicte amb Apotex, una companyia amb seu al Canadà, és un cas central en el llibre. A més, la nota sobre el suport financer del Govern del Canadà per a les activitats editorials del llibre subratlla la rellevància del tema per al país.

En resum, "Prescription Games" sembla ser una investigació exhaustiva i crítica sobre la indústria farmacèutica, que utilitza estudis de cas detallats, anècdotes i anàlisis del context regulador i comercial per exposar les complexitats i els possibles conflictes ètics dins d'aquest poderós sector, amb una considerable atenció a casos i perspectives canadenques.

Pharma, big pharma (21)

La vérité sur les médicaments _ comment l'industrie pharmaceutique joue avec notre santé 

Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per a descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses. El títol del llibre ens diu que ens ofereix la veritat, jo mentrestant us recomano una dosi d'escepticisme i alhora de lectura atenta.

Resumit amb IA

Aquest llibre, "La vérité sur les médicaments, comment l'industrie pharmaceutique joue avec notre santé", coordinat per Mikkel Borch-Jacobsen, és una obra que no es presenta com un llibre contra els medicaments en si, sinó contra la indústria farmacèutica que en desvia l'ús per obtenir beneficis, amb el risc de posar en perill la salut i de canviar profundament la naturalesa de la medicina.

El llibre comença amb un pròleg sobre grans escàndols farmacèutics, continua amb una descripció de l'immens imperi de Big Pharma i les múltiples tècniques utilitzades per sobre vendre medicaments, i finalitza amb el desviament de la "medicina basada en proves" en benefici de la indústria. L'epíleg reflexiona sobre la desaparició de la medicina a l'època del "tot-farmacèutic" i crida a resistir-s'hi.

Una de les raons per les quals pacients i ciutadans estan indefensos davant del desviament de la medicina per la indústria farmacèutica és la seva complexitat, que normalment es deixa als experts. No obstant això, els experts formen part del problema i no es pot comptar amb ells per donar la solució; és a la ciutadania a qui correspon posar-s'hi. Per això, el llibre proposa un estat de la qüestió de la medicina i els sistemes de salut a l'era de Big Pharma, amb un llenguatge senzill per tal que tothom pugui esdevenir un expert i formar-se una opinió informada sobre els debats al voltant dels beneficis i els riscos dels medicaments. El llibre també inclou un glossari i índexs per facilitar la comprensió.

El volum compta amb la contribució de metges, un antropòleg mèdic, un psicòleg, un filòsof, un expert en salut pública, un ex-director de comunicació de Sanofi i un periodista mèdic, que s'han convertit en aliats per ajudar a prendre consciència de la crisi que afecta els sistemes de salut per la influència de la indústria farmacèutica. Els autors només són responsables dels textos que han signat.

El llibre aborda temes com la metodologia dels assajos clínics, la formació dels metges, el paper dels experts i de les agències sanitàries, i la manera com es defineixen les malalties.

Es destaca que des de fa mig segle es repeteix la mateixa història: es senyalen casos aïllats d'efectes tòxics d'un medicament, la companyia farmacèutica produeix estudis que confirmen la gravetat del problema (però amb distribució interna confidencial), s'engagen experts per negar el vincle causa-efecte i demanar més estudis, es difonen rumors per deslegitimar científics o periodistes crítics, i es pressiona les famílies de les víctimes per silenciar-les.

El llibre il·lustra aquestes pràctiques amb diversos casos concrets:

• El cas del MER/29 de Merrell, on l'empresa coneixia els efectes secundaris abans de la sol·licitud d'autorització de comercialització (AMM) i va manipular les dades per ocultar-los. Fins i tot van instruir els visitadors mèdics per desviar la culpa cap a altres medicaments que prengués el pacient en cas d'efecte secundari.
• El cas de la talidomida, on Grünenthal va negar tenir coneixement dels efectes indesitjables (nevritis perifèriques) mentre n'enterrava els senyalaments en un "búnker" secret, fins que el 1961 va haver d'admetre el problema.
• El cas del Prozac, on un director de Lilly-Alemanya va expressar els seus escrúpols per dissimular els casos de suïcidis provocats pel medicament. Finalment, va obtenir l'AMM amb un advertiment sobre la possibilitat de suïcidi.
• El cas del cisapride (Prépulsid®) de Johnson & Johnson, on malgrat les preocupacions sobre la seva potencialitat per causar la mort (fins i tot per al reflux gàstric nocturn), la companyia es va resistir a retirar-lo del mercat i només va acceptar mencionar a la prospecte casos de problemes cardíacs o morts sense establir una relació causa-efecte. Finalment, el medicament va ser retirat, però ni la companyia ni els seus directius van ser sancionats.
• El cas del Premarin (THS - tractament hormonal substitutiu) de Wyeth, on malgrat la relació entre els estrògens i el càncer d'endometri, la companyia va promoure la combinació amb progesterona per contrarestar aquest risc, tot i que aquesta combinació contribuïa a augmentar el risc de càncer de mama. Wyeth va posar en marxa una estratègia per limitar els danys mediàtics i "desviar l'atenció cap a altres càncers", i va contractar una agència de comunicació mèdica per "preparar" una trentena d'articles sobre els beneficis del THS i col·locar-los en revistes científiques, on els autors suposats només enviaven un fax per aprovar un text que havia estat "preparat" per a ells. Això creava una impressió de consens científic sobre els beneficis i la innocuïtat dels THS de Wyeth.
• El cas del Rezulin, un antidiabètic de Warner-Lambert, on funcionaris de la FDA ("Termites") eren conscients dels riscos hepàtics i volien blocar la seva autorització. Un d'ells va ser despedït per alertar sobre la toxicitat hepàtica, i el seu informe negatiu va ser apartat del dossier final. Es van produir morts abans que la FDA acceptés una reevaluació. Fins i tot es va iniciar una investigació administrativa contra un funcionari que va alertar el Congrés sobre els riscos del medicament.
• El cas del Redux, un anorexigen de Wyeth, on un funcionari de la FDA ("Termite") no estava convençut de la seva eficàcia i s'inquietava pels seus efectes neurotòxics. Wyeth va ocultar una llista de casos d'hipertensió arterial pulmonar i va "maquillar" els resultats d'un estudi animal que mostrava un augment de la fibrosi cardíaca.
• El cas de l'Avandia de GSK, on la companyia va intentar silenciar una estudi negativa sobre el medicament i va pressionar els investigadors que alertaven sobre els seus riscos cardíacs.

El llibre també denuncia com la indústria farmacèutica influeix en organitzacions com l'OMS i com se centra cada cop més en els medicaments de "qualitat de vida" (com el Viagra), amb mercats prometedors en àrees com la depressió, la contracepció, la disfunció sexual, el tabaquisme, l'obesitat, l'alopècia i l'envelliment de la pell.

S'explora la "prescripció fora AMM", és a dir, la promoció i prescripció de medicaments per a usos no aprovats, amb exemples com el Risperdal. La indústria utilitza la "estratègia de publicació" per estimular la prescripció fora AMM disseminant informació a través de la literatura mèdica.

Un altre tema clau és la "fabricació de malalties", on es creen o s'amplien definicions de malalties per augmentar el mercat de medicaments. Es parla de la medicalització d'esdeveniments "naturals" de la vida i de l'ús de la por per promoure medicaments .

El llibre també critica la influència de la indústria en la informació mèdica a Internet, amb estratègies com la "estratègia Wikipedia" per assegurar que les seves marques es presentin de manera uniforme i que els tractaments indicats a les "entrades malalties" siguin els seus. També es denuncia l'ús d'associacions de pacients sota la seva influència. Es destaca la importància de qüestionar qui hi ha darrere de la informació rebuda.

Es dedica un capítol a esbiaixar les dades, amb l'exemple del colesterol i la prevenció de malalties cardíaques, on les directrius van ser elaborades per experts amb vincles financers amb fabricants d'estatines i ometien informació important sobre el paper de la dieta.

Finalment, es critica la pràctica de retenció de dades dels assajos clínics, que impedeix verificar els resultats publicats i qüestiona la noció de medicina basada en proves. També es denuncia l'ús de "cobais humans" i la deslocalització d'assajos clínics a països amb menys regulacions i amb poblacions vulnerables. El llibre presenta exemples d'investigadors que, per obtenir accés al món de Big Pharma, es fan passar per consultors farmacèutics per revelar les pràctiques internes.

En resum, "La vérité sur les médicaments" és una investigació exhaustiva i crítica sobre les pràctiques de la indústria farmacèutica, que posa en evidència com els interessos econòmics poden prevaler sobre la salut dels pacients i com la informació mèdica es manipula per maximitzar els beneficis. El llibre crida a la conscienciació i a l'empoderament dels ciutadans per tal que puguin prendre decisions informades sobre la seva salut.

Beneficis i riscos de la innovació

You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation

Resumit amb IA

 El llibre "You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation" de Paul A. Offit, MD, explora la història de diverses innovacions mèdiques importants, destacant els riscos inherents i les incerteses que han acompanyat el seu desenvolupament i implementació. El llibre està estructurat en tres parts principals: Risc, Supervisió i Serendipitat.

La Introducció, titulada "You Bet Your Life", estableix el context parlant de l'inici d'una "era meravellosa" amb avanços com la reprogramació del sistema immunitari per atacar el càncer, la modificació genètica d'animals per a trasplantaments, i el desenvolupament de vacunes per a malalties com l'Alzheimer i el Parkinson. L'autor també menciona teràpies amb virus per infeccions resistents a antibiòtics, sang artificial i l'edició genètica amb CRISPR per a malalties genètiques. La introducció emfatitza que les decisions sobre quan valia la pena prendre riscos amb aquestes tecnologies seran examinades a través de les històries presentades al llibre.

La Part I: Risc examina la història de tres innovacions mèdiques primordials a través de relats humans:

• Capítol 1: Louis Washkansky: Trasplantaments de cor. Aquest capítol narra la història del primer trasplantament de cor humà, realitzat per Christiaan Barnard a Louis Washkansky. També es menciona el trasplantament previ d'un cor de ximpanzé realitzat per James Hardy, que va ser rebut amb fredor per la comunitat mèdica. El capítol explora els desafiaments inicials, com la preservació del cor del donant i el rebuig immunològic, que van ser motius de cautela per a figures com Norman Shumway. També es descriu el primer trasplantament de cor en un nen als Estats Units, utilitzant un donant anencefàlic per evitar la qüestió de la mort cerebral. La definició de mort cerebral es va abordar posteriorment per un comitè presidit per Henry Beecher, permetent als cirurgians extreure cors que bategaven sense por a demandes per mort il·legal. Finalment, es menciona el descobriment de la ciclosporina per Jean-François Borel, un immunosupressor específic que va millorar significativament l'èxit dels trasplantaments.
• Capítol 2: Ryan White: Transfusions de sang. Aquest capítol tracta la història de les transfusions de sang i els riscos associats, il·lustrats pel cas de Ryan White, un jove amb hemofília que va resultar infectat amb el VIH a través d'un producte sanguini contaminat. El capítol també podria explorar la història primerenca de les transfusions, incloent els intents inicials al segle XVII amb sang animal per Jean-Baptiste Denis. S'hi destaca la importància del descobriment de Richard Lewisohn el 1914 de l'ús del citrat de sodi per prevenir la coagulació de la sang, permetent-ne l'emmagatzematge. També es menciona l'establiment dels primers centres de transfusió de sang o "bancs de sang" i el treball de Charles Drew en el processament i emmagatzematge de plasma. El capítol segurament aborda els riscos de contaminació viral en el subministrament de sang, com es va evidenciar amb la crisi de la SIDA i el canvi d'acònim de GRID a AIDS després de la mort d'un home que havia rebut un producte sanguini.
• Capítol 3: Hannah Greener: Anestèsia. Aquest capítol explora la història de l'anestèsia i la seva evolució, possiblement començant amb la descripció de la vida abans de l'anestèsia per Fanny Burney durant una mastectomia. Es podria tractar el descobriment de les propietats anestèsiques del òxid nitrós per Humphry Davy, l'ús primerenc de l'èter per Crawford Long el 1842, i el posterior reconeixement de la seva importància.

La Part II: Supervisió se centra en la necessitat de regulació i vigilància en el desenvolupament i ús de productes mèdics, a través de diversos exemples:

• Capítol 4: "Jim": Biològics. Aquest capítol narra la tràgica història de Saint Louis el 1901, on diversos nens van morir per tètanus transmès per antitoxina diftèrica contaminada produïda per un cavall anomenat Jim. El capítol podria explicar el context de la diftèria com una malaltia mortal i el desenvolupament de l'antitoxina per Emil von Behring. La negligència en la manipulació i barreja d'antisèrums per part del personal del laboratori de Saint Louis, incloent Henry Taylor, es va revelar en una investigació. Aquesta tragèdia, juntament amb un incident similar amb una vacuna contra la verola contaminada amb tètanus a Camden, Nova Jersey, va generar una protesta pública i va portar a la promulgació de la Llei de Control de Biològics de 1902 (també coneguda com a Llei de Virus-Toxines), que va establir la llicència anual per als fabricants de vacunes, sèrums i antitoxines i va requerir una supervisió científica qualificada. El capítol també podria mencionar la posterior disponibilitat d'una vacuna contra la diftèria, que va eliminar virtualment la malaltia, i la famosa carrera de gossos amb trineu a Nome, Alaska, el 1925 per lliurar antitoxina diftèrica.
• Capítol 5: Joan Marlar: Antibiotics. Aquest capítol explica la història primerenca dels antibiòtics, centrada en la tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida el 1937, que va causar la mort de més de cent persones, inclosa la petita Joan Marlar, per insuficiència renal causada per la utilització de dietilenglicol com a solvent. El capítol podria començar amb el descobriment de les propietats antibacterianes del Prontosil per Gerhard Domagk. Tot i el seu èxit, el sulfanilamida tenia efectes secundaris coneguts. La manca de regulació als Estats Units en aquell moment significava que els medicaments podien vendre's sense proves de seguretat adequades ni llistat d'ingredients. La resposta de la S. E. Massengill Company, fabricant de l'elixir, a la crisi va ser criticada. La investigació posterior va revelar que el dietilenglicol era la causa de la toxicitat, amb estudis previs que ja n'indicaven els efectes nocius als ronyons. La tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida va ser un catalitzador per a la promulgació de la Llei d'Aliments, Medicaments i Cosmètics de 1938, que va exigir proves de seguretat per als nous medicaments abans de la seva comercialització i el llistat d'ingredients a l'etiqueta.
• Capítol 6: Anne Gottsdanker: Vacunes. Aquest capítol podria explorar la història de les vacunes i els desafiaments relacionats amb la seva seguretat i regulació, possiblement a través de la perspectiva d'Anne Gottsdanker. Podria incloure incidents com l'Incident Cutter amb la vacuna contra la poliomielitis el 1955, on lots de vacuna inadequatment inactivada van causar casos de poliomielitis.
• Capítol 7: Clarence Dally: Raigs X. Aquest capítol explica la història dels raigs X i els riscos per a la salut associats a l'exposició primerenca, il·lustrats per la vida de Clarence Dally, un assistent de Thomas Edison que va morir per càncer induït per la radiació. El capítol podria començar amb el descobriment dels raigs X per Wilhelm Conrad Röntgen el 1895. Tot i la seva utilitat immediata per a la imatge mèdica, els efectes nocius de la radiació ionitzant no es van entendre inicialment, i molts pioners com Dally van patir greus lesions i mort per exposició. La construcció d'un memorial a Hamburg el 1936 per als pioners dels raigs X que van perdre la vida testimonia els riscos d'aquesta tecnologia primerenca.

La Part III: Serendipitat examina casos on descobriments mèdics importants van sorgir de maneres inesperades:

• Capítol 8: Onze nens sense nom: Quimioteràpia. Aquest capítol narra el desenvolupament primerenc de la quimioteràpia per al càncer, començant per l'observació dels efectes del gas mostassa nitrogenat sobre els limfomes. Investigadors de Yale, Louis Goodman i Alfred Gilman, van convertir el gas en una forma líquida i van trobar que reduïa els tumors en animals. També es menciona el treball de Daniel Laszlo i el seu equip al Mount Sinai Hospital sobre l'àcid fòlic com a inhibidor del creixement tumoral en ratolins. Sidney Farber va seguir aquest treball, però inicialment va administrar àcid fòlic pur a nens amb leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), empitjorant la seva condició. Posteriorment, es va descobrir que els antagonistes de l'àcid fòlic eren efectius en el tractament de la LLA, amb Farber i els seus col·legues publicant resultats notables el 1948 amb l'aminopterina.
• Capítol 9: Jesse Gelsinger: Teràpia gènica. Aquest capítol explica la història de Jesse Gelsinger, un jove amb deficiència d'ornitina transcarbamilasa (OTC) que va morir el 1999 durant un assaig de teràpia gènica a la Universitat de Pennsilvània. El capítol podria descriure els intents anteriors de teràpia gènica, com el treball de Jim Wilson en la hipercolesterolèmia familiar i el tractament de la immunodeficiència combinada severa (SCID) per French Anderson. La mort de Gelsinger va resultar d'una resposta immunitària massiva al vector adenoviral utilitzat per introduir el gen correctiu. La tragèdia va generar una revisió important de la regulació i l'ètica de la teràpia gènica. Tot i el revés, la investigació va continuar, i el llibre podria esmentar èxits posteriors com el tractament de l'ELA amb teràpia gènica.

L'Epíleg: Vivint amb Incertesa reflexiona sobre les lliçons apreses de les històries presentades i la necessitat de prendre decisions informades davant la incertesa inherent a la innovació mèdica. Es destaca que tant l'adopció com el rebuig de noves tecnologies comporten riscos.

En resum, "You bet your life" presenta una narrativa detallada i accessible de la història de la innovació mèdica, utilitzant estudis de cas individuals per il·lustrar els riscos, la necessitat de supervisió i el paper de la serendipitat en el progrés de la medicina. El llibre subratlla la importància de sopesar els riscos i els beneficis de les noves tecnologies mèdiques i la necessitat d'una regulació i una vigilància adequades per protegir la salut pública.

L'exhibició de la ignorància

 Ignorancia: Una historia global

Resumit amb IA

El llibre "Ignorancia: Una historia global" de Peter Burke i Cristina Macía Orio explora la ignorància no només com a absència de coneixement, sinó com un fenomen actiu i amb múltiples facetes que ha tingut i continua tenint profundes conseqüències en diversos àmbits de la societat. L'interès creixent en aquest tema es deu, en part, a les "espectaculars exhibicions d'ignorància" per part de figures polítiques contemporànies.

L'autor ha escrit aquest llibre per a lectors en general, ja que cada individu té una combinació única de coneixements i ignoràncies, i per a altres estudiosos de diverses disciplines, amb l'esperança d'animar a la investigació en aquest camp encara no completament definit. L'objectiu és oferir una "imatge general" del que s'ha fet i del que es pot fer en l'estudi de la ignorància.

Donada la "ignorància actual sobre la història de la ignorància", el llibre s'organitza en una sèrie d'assaigs sobre diferents temes en lloc d'una narrativa cronològica tradicional. Tot i que se centra en Occident i els últims cinc-cents anys, també presenta exemples d'Àsia i Àfrica, justificant aquesta concentració per la "pura ignorància" de l'autor sobre altres regions i períodes, tot argumentant que la comparació dins d'Europa en aquest període és il·lustrativa. El llibre busca identificar tendències generals comunes a diferents camps i examinar canvis graduals en allò que no se sabia, sense respectar divisions cronològiques convencionals. Es presenta com un pròleg a una futura història de la ignorància, un "reconeixement del terreny" amb molts "espais en blanc".

El llibre distingeix entre diverses "ignoràncies" en plural, com "saber com" (know-how) i "saber què" (know-what), així com la diferència entre savoir i connaître, wissen i kennen, on el segon es refereix al coneixement adquirit per relació personal. S'assenyala que el llenguatge per descriure la ignorància ha evolucionat d'una pobresa inicial a una "superabundància" actual, amb nombroses variants catalogades, com la ignorància "activa" i "voluntària". La figura de l'astruç amb el cap sota l'ala s'utilitza com a símbol de la ignorància voluntària, que inclou omissions i silencis deliberats.

La ignorància es defineix en aquest llibre de manera "relativament limitada" com a absència de coneixement. No obstant això, s'explora un entramat d'idees relacionades, incloent obstacles, oblits, secrets, negació, incertesa, prejudicis, malentesos i credulitat. Un dels objectius principals és mostrar les connexions entre aquest ventall de conceptes.

El llibre es divideix en dues parts principals: "La ignorància en la societat" i "Conseqüències de la ignorància". La primera part comença amb la pregunta "¿Què és la ignorància?", explorant la seva naturalesa i les seves varietats. Es destaca que, tot i la llarga tradició de denúncia de la ignorància, s'ha escrit poc sobre la ignorància com a tema d'investigació fins fa relativament poc.

La segona part examina les conseqüències de la ignorància en diversos àmbits:

• La guerra: Capítol 9.
• Els negocis: Capítol 10, on es discuteixen activitats clandestines com el contraban i el tràfic de drogues. També s'esmenta el secretisme en els negocis.
• La política: Capítol 11. S'explora la relació entre secretisme i ignorància, així com la negació de fets incòmodes.
• Sorpreses i catàstrofes: Capítol 12, on es discuteix el paper de la ignorància en diversos tipus de desastres.
• Secrets i mentides: Capítol 13, que tracta sobre la ignorància del públic i els mitjans utilitzats per mantenir-lo en la ignorància, incloent la negació, la desinformació i els rumors. S'hi explora el conflicte entre transparència i opacitat, així com els secrets d'estat i les tàctiques d'engany i dissimulació. També es discuteix la censura com a instrument per protegir secrets.
• Futurs incerts: Capítol 14, que s'ocupa dels intents per remediar la nostra ignorància del futur.
• La ignorància del passat: Capítol 15, que gira sobre les "desafortunades conseqüències de la ignorància del passat". S'hi analitza la natura i els límits del coneixement històric, el problema del biaix i l'oblit del passat.

El llibre també explora la representació de la ignorància en la literatura, destacant obres de George Eliot i Henry James que ja al segle XIX s'interessaven pel poder i les manifestacions de la ignorància.

L'interès creixent en l'estudi de la ignorància en les últimes quatre dècades s'atribueix a diversos factors, incloent el desenvolupament intern de la investigació (estudiant un problema des del seu oposat) i l'augment de l'atenció acadèmica al coneixement.

Una idea clau que es desenvolupa al final del llibre, seguint a C. S. Lewis, és que "tot nou aprenentatge s'obre espai creant una nova ignorància". Aquesta noció es combina amb una dimensió social, ja que la ignorància, com el coneixement, està socialment situada.

El llibre examina diverses maneres d'aproximar-se a l'estudi de la ignorància:

• El "mètode retrospectiu", que se centra en el declivi gradual de la ignorància en lloc de l'increment del coneixement.
• L'estudi de les "absències eloqüents", inspirat en Sherlock Holmes, utilitzant el mètode comparatiu per revelar absències significatives. També es parla de la "història nul·la", que tracta la manca de certs materials com un fenomen significatiu.
• La inversió de la narrativa triomfalista tradicional, posant èmfasi en l'avanç de la ignorància, la pèrdua de coneixement i el fracàs.

Es considera la importància de qüestionar allò que no s'ha ensenyat, el "currículum nul", ja que la ignorància té efectes importants en les opcions i perspectives. De manera similar, l'anàlisi de les successives edicions d'enciclopèdies pot revelar allò que s'ha eliminat per deixar de considerar-se correcte o rellevant.

El llibre també aborda la història del secretisme, la censura i la desinformació com a mecanismes per mantenir o crear ignorància. Es discuteixen els secrets d'estat, les pràctiques de dissimulació i engany, i el paper dels rumors en omplir el buit d'informació. També s'explora el paper dels periodistes d'investigació i les filtracions en la revelació de "històries secretes" i la lluita entre transparència i opacitat.

La conclusió del llibre se centra en la nova ignorància que sorgeix amb el nou coneixement.

En resum, "Ignorancia: Una historia global" ofereix una exploració multifacètica de la ignorància des d'una perspectiva històrica i social, destacant la seva complexitat, les seves diverses formes, les seves profundes conseqüències en múltiples àmbits i la seva persistent rellevància en el món contemporani. El llibre convida a una reflexió crítica sobre allò que sabem i allò que no sabem, i sobre com la ignorància modela les nostres societats i la nostra comprensió del món.

En Jay al NIH

 Health Economics

Avui excepcionalment faig referència a un llibre de text de qui han anomenat director del National Instituted of Health. Que un economista de la salut ocupi aquest càrrec és ben inusual, tan inusual com tot el que està passant amb l'administració Trump.

Ha estat un llibre de referència habitual des de fa anys i ho seguirà sent. 

Resumit amb IA.

El llibre "Health Economics" de Jay Bhattacharya, Timothy Hyde i Peter Tu, publicat per Bloomsbury Academic el 2014 , és una introducció exhaustiva al camp de l'economia de la salut. El llibre emfatitza la connexió entre la teoria econòmica i la política sanitària, i abasta tant els models establerts d'assegurança mèdica com les qüestions que afronten diferents països amb models d'atenció mèdica diversos. S'adreça a estudiants d'economia, salut pública i medicina.

El llibre ha rebut elogis de figures destacades en el camp de l'economia. Kenneth J. Arrow el descriu com una introducció molt completa a l'economia de la salut que combina la literatura teòrica important de l'economia amb una explicació dels sistemes reals que distribueixen l'atenció mèdica en les seves diverses dimensions. Alan Garber destaca el seu estil de lectura àgil i amè i la seva capacitat per explicar conceptes sofisticats, abordant la salut i l'atenció mèdica des d'una perspectiva econòmica modern i atractiva. Segons Garber, el llibre té un ampli atractiu i serà gratificant fins i tot per als lectors més ben informats que vulguin entendre els reptes del sistema de salut dels EUA, així com per a qualsevol persona interessada en l'economia aplicada o l'anàlisi de polítiques. Maarten Lindeboom el considera un llibre imprescindible per als cursos d'economia de la salut a tot el món i una recomanació definitiva com a lectura secundària per als cursos sobre l'economia de l'estat del benestar. William Dow el qualifica com un nou llibre de text benvingut que inclou un tractament molt accessible dels temes més importants de l'economia de la salut moderna i prediu que serà un favorit dels estudiants. Finalment, el llibre és descrit com un text excepcionalment ben escrit, ampli en la seva cobertura, refrescantment no tècnic, però alhora erudit i exhaustiu. S'hi destaquen capítols innovadors com l'epidemiologia econòmica i idees reflexives sobre el canvi demogràfic, així com una revisió de nous desenvolupaments en economia de la salut pública i economia del comportament. Fenòmens ben discutits com el risc moral i la selecció adversa es presenten d'una manera molt accessible.

El llibre està estructurat en diverses parts principals:

• DEMANDA DE SALUT I ATENCIÓ MÈDICA: Inclou capítols sobre la demanda d'atenció mèdica, la demanda de salut (el model de Grossman), i les disparitats socioeconòmiques en salut.
• OFERTA D'ATENCIÓ MÈDICA: Conté capítols sobre el mercat laboral dels metges, i la indústria hospitalària.
• ECONOMIA DE LA INFORMACIÓ: Aborda la demanda d'assegurances, la selecció adversa (el mercat de "lemmons" d'Akerlof i el model de Rothschild-Stiglitz), i el risc moral.
• REGULACIÓ DE L'ATENCIÓ MÈDICA: Inclou temes com la propietat intel·lectual i els medicaments, i l'avaluació de tecnologies sanitàries.
• MODELS D'ATENCIÓ MÈDICA A TOT EL MÓN: Examina el model de Beveridge, el model de Bismarck, i el model americà.
• ECONOMIA DE LA SALUT PÚBLICA: Tracta l'economia de les externalitats de la salut, l'epidemiologia econòmica, i l'obesitat.
• ECONOMIA DE LA SALUT DEL COMPORTAMENT: Inclou la teoria de les perspectives i la inconsistència temporal i la salut.

Un dels temes principals del llibre és la idea que la informació és un bé preciós i que la gent (pacients, metges, asseguradors) la utilitza en el seu avantatge quan pot. El llibre també examina les qüestions subjacents al debat polític ferotge sobre l'atenció mèdica a cada país, com si les persones que poden permetre's una millor atenció mèdica són més saludables per rebre més i millor atenció, i què hauria de fer una societat, si cal, en resposta a aquesta possible inequitat.

El llibre inclou diversos recursos pedagògics. Hi ha preguntes de comprensió al final de cada capítol amb respostes disponibles per als estudiants. També s'ofereix una guia de lectura al lloc web complementari, que proporciona una visió general de diversos articles de la literatura rellevants per al contingut de cada capítol, beneficiant els estudiants avançats que vulguin exposar-se al procés de recerca que va fonamentar el llibre de text. Els professors tenen accés a una secció protegida amb contrasenya del lloc web que inclou un conjunt de diapositives de PowerPoint addicional que cobreix amb més detall la reforma sanitària dels EUA del 2010, i un Manual de l'Instructor amb respostes orientatives als problemes analítics i les preguntes d'assaig del llibre. El lloc web per accedir a aquests recursos és www.palgrave.com/economics/bht.

Els autors esperen que tant els professors veterans com els que imparteixen economia de la salut per primera vegada puguin crear ràpidament nous programes per a les seves classes utilitzant aquest llibre. Tot i que potser no hi ha temps per cobrir tot el material en un sol trimestre o semestre, es proposen diversos itineraris diferents a través del llibre, dissenyats amb un curs de 13 setmanes en ment i personalitzats per a cursos amb un enfocament particular (per exemple, salut pública o política sanitària). S'ha procurat que el llibre sigui el més modular possible; els professors poden ometre alguns capítols i passar a la resta del llibre sense problemes.

Pel que fa al nivell de matemàtiques, alguns capítols són més avançats matemàticament que d'altres. No obstant això, el llibre es descriu com refrescantment no tècnic, tot i ser erudit i exhaustiu. El lloc web complementari ofereix moltes suggerències útils per adaptar aquest llibre a estudiants de diferents procedències.

El llibre també inclou exemples i referències a estudis importants en el camp de l'economia de la salut, com el RAND Health Insurance Experiment (HIE) i el model d'Akerlof del mercat de "lemmons". També es mencionen debats de política sanitària arreu del món i material d'actualitat que es pot trobar diàriament a la premsa popular, com les disparitats socioeconòmiques en salut, l'epidèmia d'obesitat i l'economia de la salut del comportament.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (7)

El poder, el poble i els beneficis. Capitalisme progressista a l'era del descontentament

Aquest llibre, "Capitalisme progressista", de Joseph E. Stiglitz, té com a objectiu principal diagnosticar els mals que afecten el creixement econòmic i la distribució desigual dels seus fruits, i alhora proposar una "recepta" sobre què es pot fer per canviar aquesta situació.

Diagnòstic de la situació actual:

Stiglitz assenyala diversos elements interconnectats que expliquen la condició anèmica del creixement econòmic actual i la desigualtat creixent. Aquests inclouen:

• Finançarització desmesurada.
• Globalització mal gestionada. La globalització sovint augmenta el risc i presenta desafiaments contra els quals les empreses i les famílies no poden protegir-se. Els acords comercials recents se centren més en la inversió, la propietat intel·lectual i les regulacions que en el comerç tradicional d'aranzels, sovint amb conflictes entre consumidors i interessos comercials. Aquests acords, com l'ADPIC, poden afavorir les grans farmacèutiques i altres sectors, garantint un flux de diners des dels països pobres cap als Estats Units sense ser equilibrats.
• Poder creixent del mercat. Stiglitz critica com la paraula "poder" està poc representada en els manuals d'economia, igual que "explotació". Aquest poder de mercat es manifesta en oligopolis, com en el sector de les publicacions acadèmiques, on uns pocs editors controlen gran part del mercat, obtenint articles i revisió per parells de manera gratuïta i cobrant elevats preus. També es veu en la capacitat d'algunes empreses de discriminar en els preus aprofitant les dades dels consumidors. L'augment del poder de mercat de les grans corporacions i els seus directius ha resultat en menys poder per als treballadors i els consumidors.
• Explotació. L'autor defineix l'apropiació de riquesa com un procés pel qual un individu pren riquesa d'altres a través de l'explotació. Argumenta que la història ensenya que hi ha qui busca enriquir-se mitjançant l'explotació del poder de mercat, les imperfeccions en la informació i la vulnerabilitat dels altres.
• Desigualtat creixent. La vida de la classe mitjana sembla allunyar-se de gran part de la població, malgrat que el país és molt més ric que abans. Aquesta desigualtat es manifesta en diferències salarials per gènere, raça i ètnia. Les divisions profundes al país per raça, ètnia i gènere, sovint sorgides de la discriminació, són crucials per comprendre les desigualtats en els mercats laborals. Aquesta desigualtat creixent i la disminució de la mobilitat representen una amenaça fonamental per al "somni americà".
• Subversió de la veritat i atac a les institucions. Hi ha un atac coordinat a les institucions i idees que han fet molt per la civilització, inclosa la subversió de la veritat per part de figures polítiques. La divisió del país en faccions que perceben el món de manera diferent dificulta l'elaboració de polítiques consensuades.

La veritable font de la riquesa de les nacions:

Stiglitz diferencia entre la creació de riquesa i la seva apropiació. La veritable font de la riquesa rau en la creació, en la creativitat i productivitat de la gent, les interaccions entre ells, els avenços científics i tecnològics, i el progrés en la comprensió de l'organització social que condueix a institucions com l'imperi del dret i els sistemes de pesos i contrapesos.

El paper del poder i l'explotació en l'economia:

L'autor critica la manca d'atenció que la teoria econòmica tradicional presta als conceptes de "poder" i "explotació". Argumenta que les disparitats salarials i altres formes de desigualtat sovint no s'analitzen adequadament sota la lent d'aquests conceptes. Per a l'explotació, les empreses necessiten una gran quantitat de dades sobre els individus, cosa que atempta contra la privacitat i pot donar poder a governs autoritaris.

Desigualtat i divisions socials:

Les desigualtats van més enllà de les econòmiques i abasten divisions per raça, condició ètnica i gènere, moltes de les quals tenen el seu origen en la discriminació. Cinquanta anys després de la Llei de Drets Civils, aquestes divisions encara persisteixen. La comprensió de les exclusions per raça i gènere en el mercat laboral és fonamental per entendre les desigualtats.

Fallades del mercat i la necessitat de regulació:

El mercat per si sol no sempre produeix resultats eficients. Stiglitz emfatitza la necessitat de regulació per abordar les fallades del mercat, com la manca de lliure competència. Posa exemples com l'oligopoli en les publicacions acadèmiques i les pràctiques de les grans farmacèutiques per bloquejar els medicaments genèrics mitjançant clàusules de propietat intel·lectual en acords comercials. La regulació ha de tenir salvaguardes democràtiques, amb processos transparents d'avís i comentaris.

Globalització, propietat intel·lectual i comerç:

Els acords comercials actuals es centren cada vegada més en la inversió i la propietat intel·lectual que en els aranzels. Les grans corporacions farmacèutiques han utilitzat clàusules de propietat intel·lectual per retardar l'entrada de medicaments genèrics al mercat. L'acord sobre els ADPIC no es va centrar en estimular la innovació, sinó en augmentar els beneficis de les grans farmacèutiques i altres sectors, garantint un flux de liquiditat cap als Estats Units.

L'impacte de les noves tecnologies:

Les noves tecnologies tenen el potencial d'exacerbar els problemes existents relacionats amb l'ocupació, els salaris, la desigualtat i el poder de mercat, i també plantegen nous problemes com la privacitat i la ciberseguretat. Les solucions a aquests problemes no es poden deixar a l'arbitri del mercat. La recopilació massiva de dades ("big data") per part d'empreses i governs pot crear dossiers electrònics molt amplis, amb implicacions per a la privacitat i el potencial de totalitarisme. Es suggereixen reformes per regular les plataformes digitals, com imposar majors deures, introduir retards en la difusió de desinformació i etiquetar missatges verificats o no.

La dimensió política del problema:

La manca de consens polític, la polarització i la creença en "fets alternatius" dificulten l'elaboració de polítiques viables. El poder dels diners en la política és un obstacle important per a les reformes necessàries.

Cap a un capitalisme progressista:

Stiglitz proposa una agenda progressista centrada en la noció de "promoure el benestar general" per a tothom, no només per a l'1%. Aquesta agenda busca una economia més dinàmica, de creixement més ràpid i al servei de la gent. L'autor creu en la possibilitat d'un món alternatiu mitjançant l'acció col·lectiva, amb mercats ben dissenyats i regulats que treballin juntament amb el govern i la societat civil.

En resum, "Capitalisme progressista" ofereix una anàlisi detallada de les interconnexions entre la financiarització, la globalització mal gestionada i el poder creixent del mercat com a causes principals de l'anèmic creixement econòmic i la desigualtat creixent. Stiglitz subratlla la importància de reconèixer el paper de l'explotació i el poder en l'economia, i destaca les profundes divisions socials que acompanyen la desigualtat. Argumenta que el mercat per si sol no és suficient i que es necessiten regulacions intel·ligents i acció col·lectiva per promoure el benestar general. El llibre també examina els desafiaments plantejats per les noves tecnologies i la dimensió política dels problemes econòmics. Finalment, ofereix una visió esperançadora d'un futur on un capitalisme progressista pugui conduir a una prosperitat compartida.

Un repàs a la història de les idees polítiques

Enfrentarse al Leviatán: Una historia de las ideas políticas sobre el Estado moderno 

Avui un llibre de referència. Recomanable a tot ciutadà. Resumit amb IA

El llibre "Enfrentarse al Leviatán: Una historia de las ideas políticas sobre el Estado moderno" de David Runciman, amb traducció de Marc Figueras, ofereix una exploració de la història de les idees polítiques centrada en el concepte de l'Estat modern. Basat en una sèrie de xerrades del 2020, el llibre busca relacionar textos fonamentals de la política amb els grans problemes contemporanis, com la pandèmia, a través d'un estil desenfadat i accessible.

El tema central del llibre és la idea de l'Estat modern, des dels seus orígens al segle XVII fins a finals del segle XX. Runciman examina dotze textos clau d'aquest període, analitzant el seu significat en el seu temps i la seva rellevància actual. Cada capítol es pot llegir de manera independent, però junts formen una història que explora l'evolució de l'Estat modern.

El llibre comença amb Hobbes i el seu Leviatán (1651) al Capítol 1. Runciman argumenta que Hobbes marca l'inici del relat de nosaltres com a éssers moderns: ciutadans o súbdits d'Estats moderns. Leviatán es presenta com una obra fascinant, amb una lògica racional però també amb un punt de "bogeria", escrita en un moment de gran agitació política durant la guerra civil anglesa. Hobbes buscava escapar de la descomposició política, i el seu text intenta assolir una comprensió matemàtica de la política, utilitzant un llenguatge extraordinari i la metàfora del monstre bíblic del Leviatan. Runciman contrasta la concepció moderna de la política de Hobbes amb la visió premoderna exemplificada per Maquiavel a El príncep, on la política es divideix entre repúbliques i principats. Hobbes, en canvi, cerca un pacte únic per a la creació simultània de govern i societat. Tot i la seva reputació, Leviatán també admet la idea d'un sobirà tolerant i un Estat liberal en termes generals. Arendt considera que la imatge del Leviatan representa el "pecat original" de la política moderna. La definició weberiana de l'Estat modern com una associació amb el monopoli de la coerció legítima és característicament hobbesiana.

El Capítol 2 està dedicat a Wollstonecraft i la seva Vindicació dels drets de la dona (1792). Aquest text va aparèixer durant la Revolució francesa i tracta de la relació entre política i sexe, així com de la unió entre sentit i sensibilitat. Wollstonecraft desafia la separació inevitable entre aquests dos aspectes de la vida i busca una manera perquè homes i dones visquin junts. La seva obra planteja un repte fonamental a la política moderna sobre la injustícia quotidiana, per a la qual la resposta liberal d'un Estat neutral podria no ser suficient.

El Capítol 3 se centra en Constant i el seu discurs de 1819, "La llibertat dels antics comparada amb la dels moderns". Constant reflexiona sobre la natura de la llibertat moderna a la llum de la Revolució francesa i les seves conseqüències. Distingeix entre la llibertat política dels antics i la llibertat individual dels moderns, advertint del perill de demanar massa o massa poc a la política. Constant argumenta que cal combinar ambdues classes de llibertat. Aquesta idea es reflecteix també en la seva novel·la Adolphe, que explora la recerca de la llibertat romàntica i les seves possibles ruïnes si es descuida la vida pública.

El Capítol 4 tracta sobre Tocqueville i La democràcia a Amèrica (1835-1840). Tocqueville va viatjar als Estats Units per observar la democràcia i va quedar sorprès per la seva naturalesa paradoxal i volàtil. Va alertar sobre la tirania de la majoria, que podia manifestar-se tant en excitabilitat i disturbis com en conformisme i manca d'imaginació. La seva experiència com a polític a França el 1848 va ser decebedora, mostrant-li les dificultats de millorar la política. Tocqueville també va preveure el risc que en un Estat democràtic, el poder excessiu del govern portés a la servitud dels ciutadans.

El Capítol 5 està dedicat a Marx i Engels i El manifest comunista (1848). Aquest text desafia la premisa hobbesiana bàsica de la prioritat de l'ordre polític, argumentant que les relacions econòmiques són fonamentals i que la política és secundària. El manifest comunista proposa una transformació social total mitjançant la revolució proletària internacional, tot i que la seva història ha estat marcada per interpretacions selectives i l'obviació de certs aspectes com l'internacionalisme.

El Capítol 6 se centra en Gandhi i el seu Hind Swaraj (1909). Aquest text presenta una crítica implacable de la civilització occidental moderna, incloent-hi la tecnologia i la industrialització. Gandhi adverteix contra la "gran mentida" de la modernitat i preveu un món dominat per la tecnologia, de manera similar a la visió de E. M. Forster a La màquina s'atura.

El Capítol 7 tracta sobre Weber i la seva conferència de 1919, "La política com a vocació". Weber defineix l'Estat modern pel seu monopoli de la coerció legítima i explora la professionalització de la política, incloent el paper dels partits polítics i el lideratge. Weber destaca la duplicitat de la política moderna com a font de treball i de significat, i examina la mentalitat i la responsabilitat del líder polític.

El Capítol 8 està dedicat a Hayek i Camino de servidumbre (1944). Hayek defensa la idea del mercat lliure i adverteix contra els perills del control governamental i la planificació centralitzada, que segons ell condueixen a la pèrdua de llibertat. El títol del seu llibre fa referència a una cita de Tocqueville sobre la servitud en un Estat democràtic amb un govern excessiu.

El Capítol 9 se centra en Arendt i La condició humana (1958). Arendt critica la concepció hobbesiana de la política com a racionalista i calculadora, que hauria distorsionat la veritable naturalesa de la política i menyscabat la condició humana. Arendt defensa una concepció de la política com a acció humana conjunta, un espai per a la comunicació i la construcció d'un relat col·lectiu. Advertia del perill que les màquines i la tecnologia dominessin el món i reduïssin el pensament humà a meres operacions. La "banalitat del mal" que va observar en el judici d'Eichmann il·lustra els perills de la política burocràtica i racionalista.

El Capítol 10 està dedicat a Fanon i Los condenados de la tierra (1961). Fanon ofereix una perspectiva sobre la política moderna des de l'experiència de la colonització, centrant-se en allò que fan els Estats als individus que viuen fora de les seves fronteres i als quals no concedeixen l'estatus de ciutadà. La violència del colonialisme i el desengany dels colonitzats són temes centrals. Runciman compara la perspectiva de Fanon amb la de George Orwell, que va experimentar els límits de la seva autonomia com a policia imperial.

El Capítol 11 tracta sobre MacKinnon i Hacia una teoría feminista del Estado (1989). MacKinnon presenta una crítica feminista radical de l'Estat, argumentant que tant el liberalisme com el marxisme han fracassat a l'hora d'abordar l'opressió sexual. Utilitza un llenguatge hobbesià però rebutja la seva història de l'origen de l'Estat. MacKinnon considera que l'Estat ha deixat les dones sense protecció i advoca per tractar la pornografia com una forma de tràfic de persones.

Finalment, el Capítol 12 se centra en Fukuyama i El fin de la historia y el último hombre (1992). Runciman explica que la famosa tesi de Fukuyama sobre el "fi de la història" després de la Guerra Freda ha estat sovint malinterpretada. Fukuyama no preveia un món sense esdeveniments, sinó el triomf de la democràcia liberal com a forma final de govern. La seva preocupació es centrava en el risc de l'aparició de l'"últim home" nietzschià, un ésser sense ambició ni creativitat en una societat pròspera però avorrida. Fukuyama es basa també en les idees de Tocqueville sobre els perills de la democràcia i presenta models de futur com el Japó. Runciman també menciona la perspectiva de Yuval Noah Harari a Sapiens i Homo Deus sobre el possible fi de la història com a resultat de l'acció humana potenciada per Estats i corporacions modernes.

El llibre conclou amb la idea que la qüestió de si les màquines serveixen al món o si comencen a dominar-lo i destruir-lo continua sent una qüestió central per a l'Estat modern. També inclou suggeriments de lectures, audicions i visionats addicionals per a cada capítol.

PS. Un repàs a la demografia...

Què passa amb la innovació quan augmenta la despesa farmacèutica?

 The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?

Els autors d'aquest article parlen en general d'innovació i s'han oblidat de l'eficiència en el procés innovador (i això ho canvia tot, ho he explicat moltes vegades). Només un 10% dels assaigs clínics arriben al final. Si fruit de menor despesa farmacèutica, la innovació que reduïm és aquella que no és exitosa o que és excessivament costosa, cap problema. Estem afegint valor.

Resumit amb IA.

L'article "The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?" examina la "elasticitat" de la innovació farmacèutica, que mesura com la innovació (per exemple, l'inici d'assaigs de Fase 1 o l'aprovació de nous fàrmacs) respon a un canvi en els ingressos reals o esperats.

L'estudi destaca que la teoria econòmica suggereix que reduir la despesa en medicaments mitjançant la disminució dels preus reduirà la innovació mèdica futura. Una qüestió política clau és determinar la magnitud d'aquest efecte. L'article revisa la literatura econòmica sobre aquest tema, centrant-se en les estimacions de l'elasticitat de la innovació.

Les conclusions principals de l'article són:

• L'elasticitat de la innovació amb respecte als ingressos és positiva, és a dir, menys ingressos porten a menys R+D. Tanmateix, les estimacions de la seva magnitud varien considerablement.
• Es considera que l'elasticitat de la innovació a llarg termini associada als ingressos dels EUA es troba en un rang d'aproximadament 0,25 a 1,5. Això implica que per cada reducció del 10% en els ingressos esperats, es pot esperar entre un 2,5% i un 15% menys d'innovació farmacèutica.
• La magnitud d'aquesta elasticitat probablement varia segons l'horitzó temporal estudiat, la magnitud del canvi de preu, el cost del desenvolupament de fàrmacs, les barreres a la fixació de preus basada en el valor i altres factors del mercat.
• Els mètodes transversals i de sèries temporals agregades no són adequats per estimar l'elasticitat de la innovació. Els mètodes creïbles impliquen anàlisis de dades de panell o models computacionals parametritzats.
• Tots els estudis existents que utilitzen mètodes creïbles tenen limitacions.

L'article discuteix els avantatges i desavantatges dels mètodes d'anàlisi de dades de panell i dels models estructurals computacionals parametritzats per estimar l'elasticitat. Els models estructurals poden abordar la crítica de Lucas i facilitar la comprensió que pot ser difícil d'obtenir d'una altra manera.

L'estudi també presenta una revisió d'estudis existents que estimen l'elasticitat, incloent Acemoglu i Linn (2004), Blume-Kohout i Sood (2013), Dubois et al. (2015), Abbott i Vernon (2007), Filson (2012) i Adams (2021). Es discuteixen les seves metodologies, estimacions i limitacions.

Finalment, l'article subratlla que s'ha de tenir molta cura en equilibrar les reduccions de costos a curt termini amb les possibles conseqüències negatives a llarg termini per a la salut de la població quan els responsables polítics avaluen opcions per gestionar els costos de l'assistència sanitària. La Llei de Reducció de la Inflació del 2022, que permet a Medicare negociar preus de medicaments, es menciona com un exemple prominent de política que afecta els ingressos de les empreses innovadores.

El trilerisme pressupostari (9)

 Informe Mensual d'Execució

El pressupost públic per a salut per a l'any 2024 era de: 11.635 m€. Sorgia del resultat de prorrogar l'anterior. La despesa ha estat finalment de 15.913 m€, un 36,7% més. El pressupost aprovat de 2023 ja era inferior  a la despesa que hi havia hagut el 2022. I vaig explicar llavors que el 2023 es va gastar un 23,3% més del pressupostat, o fins i tot un 30% que es va dir al Parlament un dia.

Durant l'any 2024 s'ha augmentat el pressupost via ampliacions de crèdit, per import 4.302 m€. L'ampliació de crèdit és un mecanisme opac que permet que, sense que ningú se n'adoni, es pugui incomplir la Llei Pressupostària i alhora complir-la. D'aquesta manera no es pot saber quina ha estat la despesa real de l'any i quina la que s'està traslladant d'altres anys. Fins i tot, a la pròpia justificació de l'ampliació de crèdit es diu que és per poder comptabilitzar despesa d'anys anteriors. Maniobra magnífica de trilerisme comptable-pressupostari. Quina vergonya!!!

Al bell mig de la nota publicada trobo la dada que busco, quant ha augmentat realment la despesa durant l'any 2024? Doncs hi ha hagut un 10,9% més de despesa, d'obligacions reconegudes addicionals sobre l'any anterior. És certa aquesta xifra? No, perquè l'any següent es pot comptabilitzar més despesa de l'any anterior amb càrrec a ampliació de crèdit. Però és l'única dada que tenim a data d'avui.

El 2024 hem arribat a una despesa pública per càpita de 1.960 € pel que fa al CatSalut (15913/8,115895). Hem tingut un creixement del PIB del 3,6% i un augment de la despesa sanitària del 11%. I això és molt o és poc?. Doncs fa uns mesos ho vaig explicar aquí.

El trilerisme pressupostari és el mecanisme polític eficient per tal que sense pressupostos es pugui governar al marge del control efectiu parlamentari. Quan dic sense pressupostos, vull dir que tant és que siguin aprovats com no. Ja he dit altres vegades que no calen els interventors, només algú que faci apunts comptables per al deute que haurà de pagar la propera generació.

Una democràcia sense seguretat jurídica penja d'un fil ben prim. Una llei pressupostària que no es compleixi per part de la pròpia Administració hauria de ser punible. Malauradament i com he dit abans, es pot complir i incomplir alhora, i algú ja ha pensat en el mecanisme per poder governar en el marge.

PS. El 23 de desembre de 2024, el Govern va acordar que la despesa sanitària pugui créixer el 2025 en el percentatge màxim que permet la regla de la despesa (3,2%). Per tant ja sabem quin és el límit pressupostari de 2025: 16.422m€. Un límit sense límit, perquè no hi ha pressupost aprovat i haurà de ser objecte d'ampliació de crèdit sobre el pressupost de: 11.635m€ que és el vigent des de 2023!!!

PS. Si us interessa el trilerisme com a fenòmen singular instal·lat a la nostra realitat, aquí hi ha més material.

PS. Tot això no ho veureu explicat als mitjans. Ningú no mossega la mà de qui li dona el menjar.