El control de la innovació tecnològica

 Poder y progreso. Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad

El progrés no és una destinació predeterminada, sinó que depèn de les eleccions que fem sobre la tecnologia. Aquesta reflexió resulta molt pertinent en un món on els avenços digitals i la robòtica amenacen les nostres feines i les nostres democràcies a través de l'automatització excessiva, la recopilació massiva de dades i la vigilància intrusiva.

Els prestigiosos economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson emprenen en aquest llibre un recorregut impressionant per la història i el futur de la tecnologia, des de la revolució agrícola del Neolític a l'ascens de la intel·ligència artificial. Conclouen que l'ésser humà sempre pot romandre al seient del conductor del desenvolupament tecnològic, i decidir si serveix els interessos d'una elit o bé comú.

Poder i progrés ofereix una interpretació nova de l'economia política de la innovació i desafia el derrotisme dels qui assumeixen que el desenvolupament tècnic porta inevitablement una concentració del poder i la riquesa. Acemoglu i Johnson demostren que aquests avenços es poden convertir en una eina d'apoderament i democratització.

Aquest llibre és un recordatori essencial que podem i hem de recuperar el control de la tecnologia i redirigir la innovació perquè torni a beneficiar la majoria.

 

Camí de la utopia?

Camino a la utopía. Una historia económica del siglo XX

Abans de 1870, la humanitat vivia en una pobresa extrema, amb una lent evolució de la invenció compensada per una població creixent. Després va venir un gran canvi: la invenció va avançar, doblant les nostres capacitats tecnològiques cada generació i transformant completament l'economia una i altra vegada. Els nostres avantpassats haurien suposat que hauríem utilitzat aquests poders per construir la utopia. Però no va ser així. Quan va acabar 1870–2010, el món va veure un escalfament global; depressió econòmica, incertesa i desigualtat; i un ampli rebuig a l'statu quo.

 Slouching Towards Utopia de l'economista Brad DeLong explica la història de com es va produir aquesta explosió sense precedents de riquesa material, com va transformar el món i per què no ens va portar a la utopia. D'una amplitud i una ambició remarcables, revela que el segle passat ha estat menys una marxa de progrés que un enfonsament en la direcció correcta.

 

La història de la vida

 The Master Builder. How the New Science of the Cell Is Rewriting the Story of Life

Què defineix qui som? Durant dècades, la resposta ha semblat òbvia: els nostres gens. A The Master Builder, el biòleg Alfonso Martinez Arias argumenta que hem trobat a faltar el panorama general. No són els nostres gens els que defineixen qui som, sinó les nostres cèl·lules. Tot i que els gens són importants, res del nostre ADN explica per què el cor està al costat esquerre del cos, quants dits tenim o fins i tot com les nostres cèl·lules aconsegueixen reproduir-se. A partir de noves investigacions del seu propi laboratori i d'altres, Martinez Arias revela que estem composts per una simfonia de cèl·lules emocionant i en constant moviment. Tant el seu llarg llinatge, que es remunta a la primera cèl·lula, com les seves interaccions intricades dins dels nostres cossos avui en dia ens fan qui som. Atractiu i ambiciós, The Master Builder transformarà la vostra comprensió del nostre passat, present i futur, com a individus i com a espècie.

 

Un metge visionari

Living Medicine

Els experiments més innovadors actuals en medicina: edició de gens per corregir trastorns hereditaris, immunoteràpies per curar el càncer, d'enginyeria molecular d'òrgans per a trasplantaments humans, provenen dels passos d'un visionari: el doctor E. Donnall Thomas.

 A l'última meitat del segle XX, el mateix Thomas va descobrir una cura per a totes les malalties de la medul·la, com la leucèmia, el limfoma i l'anèmia de cèl·lules falciformes, canviant per sempre el tractament d'algunes de les malalties més mortals. Les seves gestes van ser extraordinàries, i li van valer un premi Nobel, i la cascada de tractaments que va inspirar ha remodelat i seguirà remodelant la pràctica de la medicina clínica. Tanmateix, ningú no ha escrit mai la valenta història de Thomas. El doctor Frederick R. Appelbaum, membre de l'equip d'investigació de Thomas, ho fa per primera vegada a Living Medicine: Don Thomas, Marrow Transplantation, and the Cell Therapy Revolution.

El trasplantament de medul·la òssia ara ha salvat més d'un milió de vides, però quan Thomas va tenir la idea per primera vegada, la comunitat científica es va trobar amb incredulitat. Appelbaum, informat per dècades en el camp i la connexió personal amb Thomas, ens explica els secrets de l'èxit de Thomas: les seves característiques úniques, com va crear un equip eficaç d'investigadors i com va superar els obstacles tècnics del trasplantament de medul·la. Appelbaum també explica una història més gran de les implicacions científiques i socials d'aquest assoliment, que són crítiques per als lectors científics i profans per igual perquè tots estiguem millor informats sobre fins a quin punt ha arribat i arribarà el nostre progrés mèdic.

 

El que cal saber sobre la immunitat

 Immune: A Journey into the Mysterious System That Keeps You Alive

Et despertes i sents una pessigolleig a la gola. Et fa mal el cap. Estàs una mica molest quan prepares els nens per a l'escola i et vesteixes per a la feina. Mentrestant, s'està lluitant una guerra èpica, just sota la teva pell. Milions lluiten i moren perquè puguis queixar-te mentre surts per la porta.

  Però la majoria de nosaltres mai ens aturem a preguntar-nos: què és el nostre sistema immunitari?

En segon lloc només per darrere del cervell humà en la seva complexitat, és una de les facetes més antigues i crítiques de la vida a la Terra. Sense ell, moriríeu en pocs dies. A Immune, Philipp Dettmer, el cervell darrere del canal científic més popular de YouTube, porta els lectors a un viatge per la fortalesa del cos humà i les seves defenses. Hi ha una batalla constant d'escala sorprenent que fa ràbia dins nostre, plena d'històries d'invasió, estratègia, derrota i noble autosacrifici. De fet, en el temps que heu estat llegint això, probablement el vostre sistema immunitari ha identificat i eradicat una cèl·lula cancerosa que va començar a créixer al vostre cos.

Cada capítol aprofundeix en un element del sistema immunitari, incloses les defenses com els anticossos i la inflamació, així com les amenaces com els bacteris, les al·lèrgies i el càncer, ja que Dettmer revela per què augmentar el vostre sistema immunitari és realment una tonteria, com els paràsits es colen més enllà de les defenses del vostre cos. , com funcionen els virus i què passa a les teves ferides quan et talles.

PS. La nova variant COVID BA.2.86  i com s'escapa del nostre sistema immunitari...

 

Reflexionem-hi

Think again

La intel·ligència sol ser vista com la capacitat de pensar i aprendre, però en un món que canvia ràpidament, hi ha un altre conjunt d'habilitats cognitives que poden importar més: la capacitat de repensar i desaprendre. En el nostre dia a dia, massa de nosaltres afavorim la comoditat de la convicció a la incomoditat del dubte. Escoltem opinions que ens fan sentir bé, en lloc d'idees que ens fan pensar molt. Veiem el desacord com una amenaça per al nostre ego, més que una oportunitat per aprendre. Ens envoltem de persones que estan d'acord amb les nostres conclusions, quan hauríem de gravitar cap a aquells que desafien el nostre procés de pensament. El resultat és que les nostres creences es tornen trencadisses molt abans dels nostres ossos. La intel·ligència no és cura, i fins i tot pot ser una maledicció: hi ha proves que ser bo per pensar ens pot empitjorar a l'hora de repensar. Com més brillants som, més cecs a les nostres pròpies limitacions podem arribar a ser.

Com a psicòleg organitzacional, Adam Grant és un expert en obrir la ment d'altres persones, i la nostra. Com a professor millor valorat de Wharton i autor de best-sellers número 1 del New York Times de Originals i Give and Take, un dels seus principis rectors és argumentar com si tingués raó, però escoltar com si s'equivoca. Amb idees atrevides i proves rigoroses, investiga com podem acceptar l'alegria d'equivocar-nos, aprofitar els sorprenents avantatges de la síndrome de l'impostor, aportar matisos a converses carregades i construir escoles, llocs de treball i comunitats d'estudiants permanents. Aprendràs com un campió del debat internacional guanya arguments, com un músic negre persuaix els supremacistes blancs perquè abandonin l'odi, com un xiuxiuejador de vacunes convenç els pares preocupats perquè immunitzin els seus fills i com Adam ha persuadit els fans dels Yankees perquè arrelin els Red Sox. Think Again revela que no ens hem de creure tot el que pensem ni interioritzar tot el que sentim. És una invitació a deixar anar els punts de vista que ja no ens serveixen bé i premiar la flexibilitat mental, la humilitat i la curiositat per sobre de la coherència estúpida. Si el coneixement és poder, saber el que no sabem és saviesa

 

Els que mouen els fils (sense que la gent se n'adoni)

 Our Lives in Their Portfolios: Why Asset Managers Own the World

Els bancs han passat a un segon pla des de la crisi financera mundial de fa més d'una dècada. Avui, els nostres nous mestres financers són gestors d'actius, com Blackstone i BlackRock. I no només posseeixen actius financers.

Les carreteres per les quals conduïm; les canonades que subministren la nostra aigua potable; les terres de conreu que ens proporcionen els aliments; sistemes energètics per a electricitat i calor; hospitals, escoles i fins i tot les llars on molts de nosaltres vivim, ara tots augmenten la gran cartera d'inversió dels gestors d'actius.

Com a propietaris de cada cop més els elements bàsics de la vida quotidiana, els gestors d'actius configuren la vida de tots i cadascun de nosaltres de manera profunda i inquietant. En aquest seguiment revelador de Rentier Capitalism, Brett Christophers treu el vel a la ""societat de gestor d'actius".

Els gestors d'actius, mostra, són diferents dels propietaris tradicionals d'habitatges i altres infraestructures essencials. Comprant i venent aquests actius vitals a un ritme vertiginós, el quid del seu model de negoci no és la inversió a llarg termini i la custòdia acurada, sinó obtenir beneficis ràpids per a ells mateixos i els inversors que els donen suport.

En la societat gestora d'actius, els entorns naturals i construïts que ens sostenen es converteixen en un vehicle més per desviar diners de molts a pocs.

PS. Fonamental llegir aquest comentari.

 

Bioètica actual

 Debating Bioethics

Aquest llibre estudia les qüestions crítiques que dominen el discurs contemporani sobre l'ètica biomèdica. Reuneix diversos debats que destaquen les perspectives històriques, filosòfiques, científiques i tecnològiques implicades en la medicina moderna en diferents societats, amb un focus en la medicina contemporània a l'Índia. El volum ofereix una visió exhaustiva de l'origen i l'evolució de la bioètica amb un examen de com es negocien els problemes bioètics complexos en diferents contextos. L'autor traça la transició de la bioètica tradicional a la moderna i examina marcs bioètics importants per fer front als dilemes i reptes morals. També contempla el futur de la bioètica amb èmfasi en la regulació a la pràctica per prevenir la repressió i l'explotació en medicina.

Un estudi exhaustiu dels enfocaments contemporanis de la bioètica, el llibre serà indispensable per a estudiants, professionals i investigadors de salut pública, ètica, ètica biomèdica, medicina, filosofia, sociologia, polítiques públiques i antropologia.

 

Economia de l'assegurança

 Risky Business. Why Insurance Markets Fail and What to Do About It

Per tal de comprendre els mercats d'assegurances, Liran Einav, Amy Finkelstein i Ray Fisman exploren qüestions com per què les asseguradores volen saber tant sobre nosaltres i si els hem de deixar obtenir aquesta informació; per què els empresaris d'assegurances solen fracassar (i alguns trucs que els poden ajudar a tenir èxit); i si seria millor amb una assegurança mèdica obligada pel govern en lloc de deixar que les empreses, els clients i els mercats decideixin qui obté cobertura i a quin preu. Amb l'assegurança al centre dels debats sobre la privacitat, l'equitat i el paper adequat del govern, aquest llibre ofereix explicacions clares per a alguns dels problemes crítics de negocis i polítiques que sovint us heu preguntat, així com d'altres que no hi heu pensat. 

PS. Llibre fonamental, millor que aquest. Spoiler, només amb assegurança universal obligatòria es pot sortir de l'embolic de la selecció, ho diuen els autors, també al NYT 

 

Impostos sanitaris

 Health Taxes. Policy and Practice

Pràcticament totes les mesures fiscals influeixen en la salut de les persones, a través dels seus impactes en el comportament, el consum, els ingressos i la riquesa. No obstant això, un subconjunt reduït de mesures fiscals pot estar dirigit més directament a millorar la salut orientant-se a comportaments i riscos que se sap que estan fortament associats amb els resultats de la salut. L'objectiu d'aquest llibre és tractar el tema d'aquestes mesures, que definim com a "impostos sanitaris". El llibre pretén enumerar els impostos sanitaris clau d'interès, explorar els seus efectes positius i negatius i com influeix en aquests efectes el disseny d'aquests impostos i el context en què s'apliquen. Es pregunta com i on es poden implementar. De manera crítica, construeix un argument al llarg del llibre sobre per què els responsables polítics de tot el govern s'han de preocupar pels impostos sanitaris.

 Contents:

Introduction (Franco Sassi, Jeremy A Lauer, Agnes Soucat, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Place for Health Taxes in the Wider Fiscal System (Céline Colin, Gioia de Melo, and Bert Brys)

Protecting and Promoting Health Through Taxation: Evidence and Gaps (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Supply-Side Responses to Health Taxes (Annalisa Belloni and Franco Sassi)

The UK Soft Drinks Industry Levy as an Incentive for Beverage Reformulation (Martin White, Jean Adams, Cherry Law, and Peter Scarborough)

The Labour Market Impact of Health Taxes (Sarah Mounsey, Lisa M Powell, and Frank J Chaloupka)

Impacts of Health Taxes on the Attainment of the SDGs (Norman Maldonado-Vargas and Blanca Llorente)

Expanding Health Taxation to Other Unhealthy Behaviours and Harmful Activities (Andreia Costa Santos, Thiago Hérick de Sá, Michael Oliver Hinsch, Ernesto Sanchez Triana, and Jeremy A Lauer)

The Design of Effective Health Taxes (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Health Taxes and Illicit Trade: Evidence and Courses of Action (Norman Maldonado-Vargas)

Public Governance and Financing, and Earmarking Health Taxes (Ceren Ozer and Susan P Sparkes)

Managing the Politics of Earmarked Health Taxes (Katherine Smith and Mark Hellowell)

Monitoring and Measuring Health Taxes (Rosa Carolina Sandoval, Maxime Roche, Anne-Marie Perucic, Miriam Alvarado, Itziar Belausteguigoitia, Luis Galicia, and Guillermo Paraje)

Health Taxes and Trade Law (Benn McGrady and Kritika Khanijo)

A Political Economy Analysis of Health Taxes (Thomas F Babor, Jeff Collin, and Maristela G Monteiro)

The Role of Civil Society in Tobacco Tax Reform in the Philippines (Filomeno Sta Ana, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Future of Health Taxes: Helping It Happen (Angeli Vigo, Jeremy A Lauer, Franco Sassi, and Agnes Soucat)

 

La nostra salut al llarg de la vida

 Health and socio-economic status over the life course

La salut en l'edat adulta està modelada pel comportament i les polítiques al llarg de la vida i reflecteix les diferències entre les societats en què envellim. Aquest llibre multidisciplinari respon a preguntes de totes les fases del curs de la vida i les seves interconnexions des d'una perspectiva europea a partir de les dades més recents de SHARE, com ara: Com es relaciona la nostra salut amb els trets de la personalitat i influeix per les nostres condicions i carreres infantils? Quin paper juga la nostra xarxa social? Quins impactes dels diferents règims sanitaris i socials podem rastrejar a les edats més grans? Quines diferències i semblances hi ha entre els països europeus?

 

Telemedicina

 The Doctor Who Wasn’t There. Technology, History, and the Limits of Telehealth

The Doctor Who Wasn't There traça el llarg camí d'entusiasme i escepticisme pels mitjans electrònics en salut i medicina. Durant el segle passat, una sèrie de noves tecnologies van prometre democratitzar l'accés a l'assistència sanitària. Des del telèfon senzill fins al telèfon intel·ligent connectat, des de la ràdio FM fins als wearables sense fil, des de la televisió per cable fins als "cervells electrònics" dels ordinadors centrals en xarxa: cada nova plataforma ha promès una reforma radical del panorama sanitari. Amb la mateixa atenció a la història de la tecnologia, la història de la medicina i la política i les economies de l'assistència sanitària nord-americana, el metge i historiador Jeremy A. Greene explora el paper que juguen els mitjans electrònics, per a bé i en mal, en el passat, en el present, i el futur de la nostra salut.

Els dispositius de telemedicina actuals són molt més sofisticats que els telèfons, les ràdios que emetien dades de salut als anys 40, els circuits de televisió de circuit tancat que van permetre la telemedicina als anys 50 o els sistemes en línia que van crear registres mèdics electrònics. a la dècada de 1960. Però les preocupacions ètiques, econòmiques i logístiques que plantegen estan prefigurades en el passat, així com les llacunes entre el que es va prometre i el que es va lliurar. Cadascuna d'aquestes plataformes també va produir transformacions subtils en salut i assistència sanitària que hem après a oblidar, desplaçades per promeses de formes de comunicació cada cop més noves que van ocupar el seu lloc.

Il·luminant els contextos socials i tècnics en què s'ha concebut i posat en pràctica la medicina electrònica, la història de Greene mostra les apostes urgents, aleshores i ara, per a aquells que busquin en els nous mitjans els mitjans per construir un futur més equitatiu per a l'assistència sanitària nord-americana.

Desvelant el paper dels consultors

 The Big Con: How the Consulting Industry Weakens our Businesses, Infantilizes our Governments and Warps our Economies

Hi ha una relació arrelada entre la indústria de la consultoria i la manera com es gestionen les empreses i el govern avui que ha de canviar. Mariana Mazzucato i Rosie Collington demostren que la dependència de les nostres economies en empreses com McKinsey & Company, Boston Consulting Group, Bain & Company, PwC, Deloitte, KPMG i EY frena la innovació, ofusca la responsabilitat corporativa i política i impedeix la nostra missió col·lectiva d'aturar la crisi climàtica.

El "Big Con" descriu que fa la indústria de la consultoria en contractes amb governs i empreses que maximitzen el valor dels accionistes. Va créixer des dels anys 80 i 90 arran de les reformes  i els progressistes de la Tercera Via, i prospera amb els mals del capitalisme modern, des de la financialització i la privatització fins a la crisi climàtica. És possible a causa del poder únic que exerceixen les grans consultories a través d'extensos contractes i xarxes —com a assessors, legitimadors i subcontractants— i la il·lusió que són fonts objectives d'expertesa i capacitat. Al final, la Big Con debilita els nostres negocis, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies.

A The Big Con, Mazzucato i Collington lleven el teló a la indústria de la consultoria. S'aprofundeixen en estudis de casos importants de consultors que prenen les regnes amb resultats desastrosos, com ara la debacle del desplegament de HealthCare.gov i els tràgics fracassos dels governs per respondre adequadament a la pandèmia COVID-19. El resultat és un viatge intel·lectual important i estimulant al cor que batega l'economia moderna. Amb una beca sense igual i una gran quantitat d'investigacions originals, Mazzucato i Collington argumenten de manera brillant per construir un nou sistema en què els sectors públic i privat treballin de manera innovadora pel bé comú.

PS. Més detalls a Lancet, escriu Marmot. 

 

Les epidèmies i la humanitat

 Les gran epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles

Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'estenguin ràpidament. Per això les pandèmies continuaran sent freqüents, i sense la cooperació de la gent no podrem fer front a les infeccions amb garanties d'èxit. El primer que hem d'aconseguir és que els microbis deixin de ser uns grans desconeguts.

Aquest llibre ens permetrà entendre millor què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles i ens ajudarà a trobar plegats el punt d'equilibri entre l'alarma i la prudència que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.

Salvador Macip té un prestigiós historial com a investigador a la Gran Bretanya i als Estats Units, i no només té grans coneixements, sinó que a més sap explicar-los.

El tema és apassionant. I vital, per tot el que hi ha en joc.

La malaltia a l'antigor

  Illness, Pain, and Health Care in Early Christianity

Què van significar el dolor i la malaltia per als primers cristians? I com es comparaven els seus enfocaments de l'atenció sanitària amb els de l'antic món grecoromà?

En aquest ampli estudi interdisciplinari, Helen Rhee examina com els primers cristians veien la malaltia, el dolor i l'assistència sanitària i com la seva perspectiva va ser influenciada tant per la tradició judeocristiana com per l'entorn del món antic més ampli. Al llarg de la seva anàlisi, Rhee situa la història de la medicina, la literatura grecoromana i la filosofia antiga en un diàleg constructiu amb la literatura cristiana primitiva per dilucidar la comprensió, l'apropiació i la reformulació dels primers cristians de les concepcions romanes i bizantines de la salut i la totalitat des del segon fins a la els segles VI dC.

Utilitzant el camp contemporani de l'antropologia mèdica, Rhee implica la malaltia, el dolor i l'atenció sanitària com a qüestions socioculturals. Amb aquesta i altres metodologies, explora els significats teològics atribuïts a la malaltia i el dolor; l'estatus religiós dels que pateixen aquestes i altres afeccions; i els mètodes, sistemes i rituals que els individus, les esglésies i els monestirs cristians van idear per atendre els que van patir. Les troballes de Rhee en última instància ofereixen una visió il·luminadora de com els cristians van començar a formar una identitat diferent.

 

On són els metges generalistes?

 Searching for the Family Doctor. Primary Care on the Brink

Els metges de família es troben cada cop més sobrecarregats, burocratitzats i esgotats, com pot canviar l'entorn abans que sigui massa tard?

Durant les últimes dècades, a mesura que la pràctica mèdica nord-americana s'ha especialitzat cada cop més, el nombre de generalistes —metges que cuiden tota la persona— s'ha reduït. Sobre el paper, la medicina familiar sona noble; a la pràctica, però, l'àmbit és tan exigent en l'abast i el fons, i el sistema sanitari tan favorable als especialistes, que la majoria dels metges no ho poden complir.

A Searching for the Family Doctor, Timothy J. Hoff teixeix la història de l'especialitat de medicina familiar als Estats Units amb les narracions personals dels metges de família actuals. Amb la formalització d'aquesta àrea de pràctica i la instauració de requisits de formació a nivell especialitzat, els creadors de la medicina familiar esperaven augmentar el respecte als generalistes, millorar la cartera de joves graduats en medicina que trien l'atenció primària i, en fer-ho, tenir un gran impacte positiu en la manera en què els pacients reben l'atenció. A partir d'entrevistes en profunditat a cinquanta-cinc metges de família, Hoff ens mostra com aquests professionals mèdics han vist transformada la seva vocació no només pels actes indiferents d'un sistema sanitari insolidari sinó de la mà de la seva pròpia especialitat mèdica, una especialitat que ha optat per buscar la viabilitat a curt i a llarg termini, la conformitat per sobre de la singularitat i el proteccionisme per sobre de la col·laboració. Una especialitat incapaç d'innovar per mantenir la cohesió dels seus membres i enfocada a complir l'ideal generalista.

El metge de família, explica Hoff, va ser concebut com una versió potenciada de la idea del "metges del país". En un moment en què les relacions metge-pacient s'evaporen davant d'una pràctica mèdica molt transaccional i d'estil de menjar ràpid, aquest ideal sembla alhora nostàlgic i revolucionari. No obstant això, la realitat del reemborsament altament burocràtic i els requisits de qualitat de l'atenció, el deute educatiu i la consolidació contínua de l'antic consultori mèdic independent als sistemes de salut corporatius han apilat la baralla contra els altruistes i els veritables creients que se senten atrets per la professió. de la pràctica familiar. A mesura que més metges de família acaben treballant per a grans corporacions sanitàries, les seves trajectòries professionals es fan més mercantils, balcanitzant l'especialitat. Les seves funcions i identitats professionals estan cada cop més orientades al nínxol.

Explorant com salvar l'atenció primària donant als metges de família una oportunitat de lluita per convertir-se en els generalistes que necessitem a les nostres vides, Searching for the Family Doctor és una lectura obligatòria per a qualsevol persona interessada en l'estat problemàtic de la medicina moderna.

 

Preface

Chapter 1. Searching for the Family Doctor

Chapter 2. Poor Soil for Growing Generalists: Family Doctors versus the Health System

Chapter 3. Altruists and Accidental Doctors: Why They Become (Family) Doctors

Chapter 4. Saying Goodbye to the General Doctor

Chapter 5. Saying Hello to the New and Improved Family Doctor

Chapter 6. The Struggle to Be a True Believer as a Family Doctor

Chapter 7. The Realists: Family Doctors Charting Their Own Course

Chapter 8. The Bill Comes Due: Family Doctors' Struggle for Relevancy

Chapter 9. A Top-Ten List for Saving Family Doctors

Appendix. A Note on the Research

References

Index

 

La reforma sanitària als USA

 The Present Illness. American Health Care and Its Afflictions

Els esforços de reforma de l'assistència sanitària són difícils d'aconseguir i històricament han estat soscavats pel seu abast restringit. A The Present Illness, Martin F. Shapiro, MD, PhD, MPH, teixeix la història, la sociologia, la investigació extensa i les seves pròpies experiències com a metge per explorar l'ampli ventall d'afeccions que afecten l'atenció sanitària dels EUA i explica per què no podem arreglar el sistema sense fer canvis significatius en tota la societat.

Amb un ull agut i un bon humor, Shapiro analitza les maneres en què participen tots els grups: metges i les seves organitzacions, escoles de medicina i els seus professors, hospitals i corporacions clíniques, científics i Instituts Nacionals de Salut, asseguradores i fabricants, governs i les seves polítiques, i també els pacients i el públic: donen forma i reforcen un sistema disfuncional. Shapiro identifica tres grans problemes que obstaculitzen la reforma: la mercantilització de l'atenció; valors, expectatives, necessitats no satisfetes, actituds i limitacions personals dels participants; i les relacions tòxiques i la comunicació entre aquests grups.

Shapiro exposa una àmplia agenda d'accions concretes per abordar els molts factors que contribueixen a les fallades del sistema. Destacant la interconnexió tant dels problemes com de les possibles solucions, adverteix que els esforços de reforma a poc a poc continuaran sent minvats per aquells que creuen que tenen alguna cosa a guanyar amb l'statu quo. Tot i que la revisió del nostre sistema sanitari és descoratjador, Shapiro conclou que hem d'avançar amb un esforç molt més integral en tots els sectors de l'assistència sanitària i en tota la societat per crear un sistema humà, eficaç i just.

 

De metge a pacient

 Y al final, asuntos de vida o muerte 

Com a neurocirurgià retirat, Henry Marsh va pensar que entenia la malaltia que li van diagnosticar, però no estava preparat per a l'impacte del seu diagnòstic de càncer avançat. Al llibre explora què passa quan algú que ha passat tota una vida enfrontat a la vida o la mort es troba contemplant el que podria ser la seva pròpia condemna a mort. 

Mentre navega per la desconcertada transició de metge a pacient, es veu perseguit per fracassos passats i projectes encara per completar, i frustrat pels inconvenients de la malaltia i la vellesa. Però també està més fascinat que mai pels misteris de la ciència i el cervell, la bellesa del món natural i el seu amor per la seva família. Elegíac, càndid, lluminós i commovedor, I finalment no és tant un llibre sobre la mort, sinó un llibre sobre la vida i allò que al final importa.

PD. Gran entrevista, aquí.

 

Els que s'aprofiten del mercat i alhora són una amenaça per a tothom

 LA PARADOXA DEL BENEFICI. COM LES EMPRESES AMB MÉS ÈXIT AMENACEN L'ECONOMIA

La tesi principal de La paradoxa del benefici és que la innovació tecnol.lògica mostra una tendència natural a que s'acumuli riquesa en poques mans. Les noves tecnologies afavoreixen els primers que les adopten: poden apropiar-se de tot el mercat i utilitzar aquestes mateixes tecnologies per afermar el poder i restringir la competència al sector. Mentrestant, els salaris s'han estancat i el cost de la vida no para de créixer. 

Un dels més grans equívocs consisteix a creure que el mercat és lliure i la competència, un efecte natural. La majoria dels mercats funcionen , però amb l'arribada de les noves tecnologies, les fallades del mercat augmenten el domini i l'acumulació de riquesa. Només un capitalisme favorable al mercat pot instaurar una competència sana, que beneficiï tots els actors de la societat, inclosos els clients i els treballadors.

PS. Spoiler, Ja era força conegut el missatge del llibre, el que no sabem és com resoldre-ho acuradament, només hi ha pedaços, un sobre l'altre. 

Ànims per als activistes

 Cómo ocurren los cambios. Una guía de campo para el activismo social

Hi ha mil i una raons per voler que el món millori i cada cop més gent es compromet amb els canvis que es requereixen per combatre la pobresa, atenuar la desigualtat o promoure el ple respecte als drets humans, però no és fàcil congeniar el desig de arreglar les coses amb l'abatiment que se li tira a sobre quan comprova la magnitud d'aquestes tasques. Duncan Green ha escrit aquest llibre per oferir estratègies, consells, consol i ànim a la plèiade d'activistes que, des d'organitzacions no governamentals o organismes internacionals, estan posant el gra de sorra perquè succeeixin tota mena de transformacions. Aquesta guia de camp per a l'activisme social tendeix un pont entre l'acadèmia i la vida pràctica, i dota els lectors d'eines analítiques per, d'entrada, entendre els sistemes socials i, després, incidir-hi de manera sensata i eficaç. Amb molts exemples de primera mà, Green busca amb humor i ironia crear un marc conceptual i pragmàtic perquè, per fi, passin els canvis que desitgem.

Com finançar acuradament una democràcia?

 Le prix de la démocratie

Una persona, un vot: la democràcia es basa en una promesa d'igualtat que massa sovint s'estavella contra el mur dels diners. Finançament de campanyes, donacions a partits polítics, presa de control dels mitjans de comunicació: durant dècades, el joc democràtic ha estat cada cop més captat pels interessos privats.

A partir d'un estudi sense precedents sobre el finançament polític privat i públic en una dotzena de països durant més de cinquanta anys, Julia Cagé examina l'estat de la democràcia amb un bisturí, dissecciona models nacionals i relata els intents, sovint infructuosos, però sempre instructius, de regular el relació entre diners i política.

Als Estats Units, on tota la regulació de la democràcia ha estat arrossegada per la ideologia, el polític ja no respon a les preferències dels més afavorits. A França, l'Estat ha establert un sistema de rebaixes fiscals que permet als més rics reemborsar la major part de les seves donacions als partits polítics, mentre que els més pobres paguen el preu total.

Aquests excessos no provenen d'una trama intel·ligentment orquestrada sinó de la nostra manca d'implicació col·lectiva. La qüestió del finançament de la democràcia mai s'ha plantejat realment; el de la representació de les classes treballadores ha de ser d'una manera més radical. Per sortir de l'atzucac, aquí hi ha propostes que estan revolucionant la manera de pensar la política, reformes innovadores per a una democràcia redescoberta.

 

Com les xarxes socials alimenten la ira i la frustració

 Capital and ressentiment: The totalizing power of social fragmentation

Són tres les idees que conté capital i ressentiment. Primer, que Internet i les plataformes, que configuren el capitalisme actual (des d'Amazon fins a Google), constitueixen l'última metamorfosi d'un règim financer que va ser instal·lat a partir dels anys seixanta. Aquí, la informació ha esdevingut una mercaderia i una font de creació de valor. La segona idea és que ha passat una fusió entre el poder financer i les noves tecnologies de la informació. Les borses i el sistema dInternet treballen en conjunt en més dun sentit. Això ha donat per resultat una fragmentació i polarització de l'opinió pública, que sembla estar sempre estirada per les notícies falses i la necessitat d'informar-se. Això ha comportat que el risc de pèrdua de la democràcia sigui immediat. La tercera idea, i la més inquietant de totes, afirma que perquè aquest nou sistema funcioni, les plataformes d'Internet necessiten la presència activa de tots nosaltres a la web. Un dels combustibles més grans de les nostres actuacions i de totes les dades que produïm per al capital és, precisament, el ressentiment. És a dir, el nou ordre econòmic, consolidat sobre els mercats financers i les plataformes d'internet, transforma fins a l'última fibra de la nostra subjectivitat i els sentiments per produir valor i enriquir-se.

La perversió del capital-risc (2)

Ethically Challenged. Private Equity Storms US Health Care

Les empreses de capital risc impregnen tots els aspectes de la nostra vida moderna. A diferència d'altres corporacions, que generalment fabriquen productes o ofereixen serveis, aprofiten un enduetament considerable i els diners d'altres persones per comprar i vendre negocis amb l'únic objectiu d'obtenir beneficis enormes en el menor temps possible. Amb un apetit voraç i bilions de dòlars a la seva disposició, la indústria de capital risc ara compra de tot, des del vostre centre de tractament d'opioides fins a aquell helicòpter que us ajuda a sortir d'un lloc d'accident de cotxe. 

A Ethically Challenged, Laura Katz Olson descriu com les empreses de capital risc estan devorant les pràctiques de metges i odontòlegs; agències d'atenció domiciliària i residències; serveis d'abús de substàncies, trastorns alimentaris i autisme; centres d'atenció urgent; i transport mèdic d'emergència. Amb una visió aguda del cost i la qualitat de l'atenció, Olson investiga l'impacte de la indústria del capital risc en aquests serveis essencials. Explica com les empreses de capital risc acumulen un deute massiu amb els seus objectius d'inversió i com sagnen aquestes empreses amb diferents comissions i dividends. I argumenta que els fons de pensions públics, que proporcionen la font de capital per a les adquisicions de capital risc, tendeixen a ignorar que els seus diners poden estar soscavant el mateix sistema de salut en què depenen els seus treballadors i jubilats.

 

La perversió del capital-risc

 These Are the Plunderers. How Private Equity Runs—and Wrecks—America

Aquest llibre traça de manera lúcida  els trenta anys d'història d'adquisicions corporatives a Amèrica i el creixent domini dels fons de capital-risc. Morgenson i Rosner investiguen alguns dels noms més importants del capital privat, exposant com compren empreses, les carreguen de deutes i, després, els sagnen d'actius i beneficis. Tot mentre fiscals i reguladors estan inactius.

Morgenson i Rosner mostren com les empreses absorbides pel capital privat tenen pitjors resultats per a tothom, excepte per als financers: els empleats tenen més probabilitats de perdre la seva feina o els seus beneficis; les empreses tenen més probabilitats de fer fallida; els pacients tenen més probabilitats de tenir costos sanitaris més elevats; els residents de residències d'avis tenen més probabilitats de morir; les ciutats lluiten quan el capital privat compra les principals empreses, paralitzant l'economia local; i els professors d'escola, els bombers, els tècnics mèdics i altres treballadors públics tenen més probabilitats de tenir una rendibilitat més baixa de les seves pensions a causa de les tarifes que el capital privat extreu de les seves inversions. En altres paraules: tots estem pitjor a causa del capital-risc.

PS. Tota generalització esdevé qüestionable. 

 

Per una assistència sanitària cost-efectiva i justa

 How Health Care Can Be Cost-Effective and Fair

Una assistència sanitària eficient i justa depèn de si l'assignació eficient de recursos té en compte els criteris ètics. Diversos analistes argumenten que utilitzar el criteri d'eficiència per guiar la distribució de l'assistència sanitària és fonamentalment injust, no només perquè no té en compte com es distribueix, sinó perquè no prioritza la gravetat de la malaltia i no ofereix a tothom una bona possibilitat de ser tractats, especialment a les persones amb més necessitat. Tot i que Hausman reconeix la complexitat i les mancances del criteri d'eficiència, sosté que hauria de ser un principi rector en l'assignació de recursos relacionats amb la salut. Segons Hausman, molts valors, com ara la compassió, la llibertat, el respecte i la solidaritat, haurien de regir l'atenció sanitària, a més de promoure el benestar i tractar les persones de manera justa. En els seus esforços per promoure la salut de la població de manera justa, l'assistència sanitària ha de respondre i respectar els valors i les opcions de les persones.

Introduction

Chapter 1: Measuring Health and the "Effectiveness" of Health Care

Chapter 2: Cost-Effectiveness, Well-Being, and Freedom

Chapter 3: Conceptual, Technical, and Ethical Problems with Cost Effectiveness

Chapter 4: Theories of Fair Distribution

Chapter 5: What Constitutes a Fair Allocation of Health Care?

Chapter 6: Fair Chances

Chapter 7: Does Cost-Effectiveness Fail to Give Sufficient Priority to Severity?

Chapter 8 To Aggregate or Not to Aggregate

Chapter 9: Discrimination

Chapter 10: Health Care: Respectful, Cost Effective, and Fair

Les fronteres de la salut poblacional

The Five Health Frontiers. A New Radical Blueprint

 La Covid-19 ha exposat els límits d'una ortodoxia de salut pública . Però en lloc d'imaginar un canvi radical, l'esquerra està atrapada en una acció de rereguarda centrada a defensar el NHS del allau de la privatització.

L'expert en salut pública Chris Thomas argumenta que hem de sortir de la Covid-19 a l'ofensiva, amb una visió atrevida i nova de la nostra salut i cura. Traça cinc noves fronteres per a la salut pública i imagina com podem anar més enllà de salvaguardar el que tenim a una expansió radical dels principis proposats per Aneurin Bevan, el fundador de l'NHS, fa més de 70 anys.

Salut mental

 Mad World. The Politics of Mental Health

Introduction

1. Asylums

2. 'Knowing' Mental Health Today

3. Mental Health in a Maddening World

4. Why Work is Sickening

5. Disability / Possibility

6. Diagnosing Diagnosis

7. On Disavowal and Disorder

8. Art for Mental Health

9. Law and Disorder

10. Other Possibilities

Conclusion

Raonament ètic

 The Thinker's Guide to Ethical Reasoning. Based on Critical Thinking Concepts & Tools

A The Thinker's Guide to Ethical Reasoning, Richard Paul i Linda Elder presenten el paper vital de l'ètica en la creació i l'èxit final de les societats cooperatives. Independentment de les normes religioses o culturals, els conceptes ètics promouen un progrés sostenible i ofereixen un marc pel qual totes les persones no només poden conviure sinó també prosperar.

Explorant la naturalesa del raonament ètic, la guia revela les maneres més habituals en què el raonament ètic esdevé defectuós i ensenya als lectors a evitar aquests defectes. Exposa la funció de l'ètica i els seus principals impediments, les falsificacions socials de l'ètica, els elements del raonament ètic, les habilitats i trets ètics importants, un vocabulari de l'ètica i els estàndards intel·lectuals essencials per avaluar el raonament ètic.

Pandèmia

 Pandemic, Inc. Chasing the Capitalists and Thieves Who Got Rich While We Got Sick

En aquest brillant thriller de no ficció, anomenat "revelatori" pel Washington Post, el guardonat periodista d'investigació J. David McSwane ens porta entre bastidors per revelar com els comerciants, els contractistes i les empreses sanitàries van utilitzar un dels moments més foscos de la història nord-americana per omplir les seves butxaques. Decidit a descobrir com això era possible, va passar més d'un any en jets privats i en magatzems secrets, viatjant de Califòrnia a Chicago i Washington, DC, per entrevistar els més especuladors i les víctimes dels seus delictes.

Pandemic, Inc. és la història del defraudador que va signar un contracte multimilionari amb el govern per proporcionar un EPI que salva vides i, tanmateix, mai va aconseguir una sola màscara. L'almirall de la Marina al capdavant de la caça nacional de recursos mèdics addicionals. El denunciant del Departament de Salut que va defensar les màscares des del principi i va ser silenciat pel govern i els mitjans conservadors. I el polític que va retallar cruelment el finançament d'emergència federal i va destruir l'existència d'EPI federal.

PD. Aquí també el vam tenir, i ningú encara l'ha perseguit, ni n'ha escrit el llibre. 

Biaixos

 Seeing Patients. Unconscious Bias in Health Care

Sang

Blood Money. The Story of Life, Death, and Profit Inside America's Blood Industry

Breu apunt del llibre:

L'autora va a la recerca de la veritat sobre el plasma sanguini humà i s'assabenta que vint milions d'americans cada any venen el seu plasma amb ànim de lucre, una mercaderia d'origen humà extreta dins de les nostres fronteres per ser processada i envasada per a la venda al detall a tot el món. Investiga les proves que les companyies farmacèutiques han utilitzat per impulsar el plasma com a fàrmac meravellós per a tot, des de la COVID-19 fins a la pell arrugada. I descobreix una crisi econòmica americana amagada a la vista: mares solteres, estudiants universitaris, treballadors d'automòbils acomiadats de Rust Belt i un mercat de sang en auge a la frontera sud d'Amèrica, on les agències de recollida es dirigeixen als ciutadans mexicans disposats a creuar i vendre el seu plasma. per un salari inferior.